Sent Pardos Corbier

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Sent Pardos Corbier
Saint-Pardoux-Corbier

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Blason ville fr Saint-Pardoux-Corbier (Corrèze).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 25′ 57″ N, 1° 27′ 07″ E
Superfícia 17,44 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
454 m
400 m
335 m
Geografia politica
País Lemosin Armas de Lemosin
Estat Bandièra de França França
Region
75
Lemosin Armas de Lemosin
Departament
19
Corresa Armas de Departament de Corresa
Arrondiment
191
Briva
Canton
1915
Lubersac
Intercom
241927318
Comunautat de comunas de
Cònsol Guy Deveix
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
384 ab.
Evolucion de la populacion

387 ab.
Densitat 22,02 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 19210
Còde INSEE 19230

Sent Pardos Corbier, nom occitan a verificar [1], (oficialament en francés Saint-Pardoux-Corbier) es una comuna lemosina situada dins lo departament de Corresa e la region de Lemosin.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

  • Sent Pardós (Pardos ?) ven dau nom de Pardulphus, nom germanic Pard-wulf o Bard-wulf, que correspond a un ermita garit miraculosament de la 'vuglessa, puei que venguet abat de Garait [2] (658 - entre 737 e 743); a tombat sistematicament, en Occitània, dins l'atraccion de perdon, adaptat en francés en Pardoux, Perdon, Pardon, etc [3], çò que la preséncia d'una nasala finala permetriá de verificar, se lo parlar locau l'articulava regularament quand n'i a una; se l'articula pas, coma 'quò's normau en Lemosin, la verificacion sembla impossibla (*Pardol e *Pardon confluïsson en [par'du]. La grafia occitana autentica del nom ne'n depend (Pardós / Pardos, emb -s finala, es probablament analogic). La question es tanben de la plaça de l'accent tonic : Pardos o Pardós ?
  • Corbier pòt èsser un corbarium, per corvarium, luec trevat per los còrbs (corbeus, corpaus) coma Corbèras es un corbaria, emb lo mesme sens [4].
  • Normalament, coma Sent Pardos e Corbier son dos luecs diferents, devon èsser separats per la conjoncion e dins lo nom de la comuna.

Istòria[modificar | modificar la font]

Entre 1790 e 1794, la comuna de Corbier es estachada a la de Sent Pardós.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Guy Deveix   comerçant
març de 2001 2008 Alain Berger    
març de 2001 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 384, totala: 387
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
861 806 868 919 918 971 947 982 1 052

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
982 978 1 022 934 1 020 1 012 1 047 1 042 1 104

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
998 1 016 996 843 837 804 757 726 624

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
578
526
471
430
374
323
352
349
354
358
2009 2010
360
364
366
370
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 384 abitants

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.lemosin.net/19230.htm
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984