Portal:Païses Basses

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Portal dels Païses Basses modificar ]

Location Netherlands EU Europe.png

Los Païses Basses (var. País Bas, País Baishs) (en neerlandés Nederland), que tanben se dison mens exactament "Olanda" (en neerlandés Holland), son un país del nòrd d'Euròpa. Forman un estat ont lo pòble neerlandés e la lenga neerlandesa son preeminents. Aquel estat es frontalièr amb Alemanha e Belgica e limitat per la mar del Nòrd.

La capitala oficiala de l'estat es Amsterdam, mas lo sèti dels poders publics (reina, Parlament e govèrn) es a L'Aia.

Lo gentilici es neerlandés -esa (o mens exactament olandés -esa).

Tot parièr se ne ditz batau -ava per designar los sius estatjants.




Amsterdam modificar ]

Imatges d'Amsterdam.

Amsterdam es la capitala dels Païses Basses. Administrativament, aparten a la província d'Olanda Septentrionala.

Es actualament la vila pus granda del país e son centre cultural e financièr. Sa populacion èra estimada a 743 905 abitants, lo 1 de julhet de 2006. Sa superfícia totala es 130 km² (tèrra : 100 km²). Amb Rotterdam, Utrecht e l'Aia es una de las vilas mai importantas del Randstad, que ne constituissi lo sieu nuclèu nòrd.

Amsterdam a un encant particular a causa de los sieus ostals de brica nautas e estrechas e la siá ret de canals, pels que resulta agradiu passejar. L'inestabilitat del subsòu - causa del gradual enfonzament de qualques bastissas - exigís que la majoritat dels abitatges s'assentan sus puntals de fusta. La granda manca d'abitatges modèrns en lo casc vièlh a multiplicat lo nombre d'abitatges flotants. Amsterdam deu la siá armonia a l'edificacion bassa e a l'abséncia de grandas avengudas. Constituissi un autentic paradís per las bicicletas, que permeton al visitant descobrir la vila e los sieus encants.

Politica modificar ]

Lo primièr ministre Mark Rutte.

Los Païses Basses forman una monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari de govèrn, e las siás politicas liberalas an cridat l'atencion mondiala particularament dins l'airal de consum de drògas, prostitucion e eutanasia. Lo país se descriu coma un estat de consolidacion politica-sociala, en arribant quitament a se projectar coma un statu quo dels païses del mond. Las politicas de la siá govèrn se caracterizan per un esfòrç a aténher ample consens en decisions importantas, dins de la comunitat politica e de la societat integralament. L'Estat se caracteriza de mai politica e socialament per reformar d'institucions coma la familha e permetre amb aiçò l'intrada de nòvas manièras de convivéncia sociala tala coma lo matrimòni del meteis sèxe, la transexualitat la prostitucion, la clonatge, l'eutanasia e l'usatge de drògas recreacionalas.

Dins de la siá conformacion politica, la Reina exercís lo poder executiu e ratifica la liura eleccion del Primièr Ministre pel pòble. Lo poder legislatiu es representat pel que fins uèi jorn se nomenan Estats Generales (Parlament), las que consistisson en doas camèras de representacion legislatiua.

Geografia e natura modificar ]

L'IJsselmeer.
L'Afsluitdijk (Disi de barrament).

L'IJsselmeer («Lac IJssel» en neerlandés) es un estanh artificial dels Païses Basses, environat per las províncias de Olanda Septentrional, Frisa e Flevoland, resultat del barrament l'an 1932 de l'ancian Zuiderzee (Mar del Sud, per oposicion al Mar del Nòrd dempuèi una perspectiva de las islas Frisas) mejançant la Afsluitdijk, (Disi de barrament) que jonh lo nòrd d'Olanda Septentrional amb Frisa.

A una superfícia de 1.100 km². Situat dins una zòna deltaïca, es fòrça pauc prigond: la prigondor maximala es de 5,5m, a Urk. Es alimentat per d'entre d'autras la IJssel e la Utrechtse Vecht (ambedós braces del Ren), lo Eem e lo Amstel.

L'aiga es evacuada cap al Mar de Wadden mejançant dos complèxes de esclusas, un près de Den Oever e l'autre a Kornwerderzand. Ambedós permeton de mai lo passatge de vaissèls. L'evacuacion de l'aiga se li cal far amb marèa bassa a mar dubèrta, de sòrta que lo nivèl al dedins del lac resulte mai naut e calga pas pompar l'aiga. Amb lo futur cambiament climatic mas se prevei que lo nivèl mejan de la mar de Wadden s'aumente 25 cm, causa que joncha a una previsibla duplicacion de la quantitat d'aiga a evacuar pòt far mai complicat lo procès e portar a reconsiderar las actualas esclusas.

Economia modificar ]

Imatge de satellit del pòrt de Rotterdam.

Los Païses Basses an una economia obèrta e modèrna, fòrtament basada en lo comèrci exterior, principalament amb Alemanha, mercés al sieu ròtle de nos de comunicacions europèas, amb, d'entre d'autras, lo pòrt pus important del continent, Rotterdam. Durant lo sègle XVII, los Païses Basses se transformèron en la principala poténcia comerciala del mond, a causa de la siá estrategica ubicacion sul continent europèu, mas sustot mercés a l'Empèri colonial qu'aquela pichona nacion atenguèt en bastint tant en Asia cossí en America.

Actualament la sià economia a coma caracteristicas las redusidas taxas de caumatge e inflacion, una indústria establa, un considerable excedent comercial es un important node de transpòrt a Euròpa. Es una economia de mercat dobèrta e prospera, que lo govèrn a redusit molt la siá participacion dempuèi lo decènni de 1980.

Las industrias pus importantas son las alimentàrias, la quimia, la petrolièra e la fabricacion d'aparelhs electronics. L'agricultura, malgrat son pauc de pes dins lo total economic, a mai de pes que dins autres païses desvolopats, mercé a una fòrta mecanizacion, que, malgrat ocupar mens de 4% de la populacion activa produsís de grands excedents d'aliments per l'indústria alimentària. Lo país se situa al tresen reng al nivèl mondial en valor d'exportacions agricòlas, après los Estats Units e França.

Musica modificar ]

En lo començament dels ans 1990 fòrça DJs neerlandeses atenguèron reputacion mondiala. Entre eles, Tiësto e Armin van Buuren.

Tiësto, pseudonim de Tjis Michiel Verwest (Breda, 17 de genièr de 1969) es un DJ de musica House-trance e un productor neerlandés. Es conegut internacionalament coma DJ Tiësto.

Foguèt reconegut a l'an 2009 coma lo melhor DJ del mond e de l'istòria segon la revista DJ Mag. Es actualament manten en la tresena posicion d'aquela meteissa lista.

Armin van Buuren (Lèida; 25 de decembre de 1976) es un reconegut DJ e productor de musica trance. Es actualament considerat coma lo melhor DJ del mond.

Votat per amants de la musica electronica a travèrs del prestigiós classament elaborat per DJ Magazine, es estat nomenat DJ numèro 1 del Mond en 2007, 2008, 2009 e 2010, en essent l'unic fins a la data a aténher aquel guerdon quatre còps, e de mai, de manièra consecutiva.

Literatura modificar ]

Eduard Douwes Dekker - Multatuli.

Eduard Douwes Dekker (Amsterdam, 2 de març de 1820 - Ingelheim am Rhein, 19 de febrièr de 1887), pus conegut jol lo pseudonim Multatuli, foguèt un escrivan neerlandés.

Eduard Douwes Dekkers trabalhèt coma foncionari a las Índias Orientalas Neerlandesas, actuala Indonesia, ont èra anat a l'edat de 19 ans. Vegèt fòrça situacions intolerablas jos la responsabilitat del poder colonial neerlandés. La siá òbra mai coneguda es l'istòria marc Max Havelaar, ont denoncièt lo tractament de la populacion locala pels administradors neerlandeses e neerlandeses-indonesians. En aquel libre Dekker elegiguèt lo pseudonim Multatuli, latin per 'ai sofèrt fòrça' (multa tuli) e una referéncia a un passatge de las Tristian d'Ovidi.

A junh del 2002 Max Havelaar foguèt elegit coma l'òbra literària neerlandesa pus importanta de totes los tempses per la Societat de la Literatura Neerlandesa. Lo 2004 Multatuli acabèt al luòc 34 en l'eleccion del mai grand neerlandés.

L'Associacion Multatuli a l'objectiu de promòure la coneissença sus Multatuli e de soslinhar la siá importància. Gerís tanben lo Musèu Multatuli, que se tròba dins l'ostal ont nasquèt l'autor.

Istòria modificar ]

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la Republica.

La Republica Batava (neerlandés: Bataafse Republiek) foguèt una republica amb aperaquí lo meteis territòri que los actuales Païses Basses, qu'existiguèt entre 1795 e 1806. La Republica Batava foguèt fondada pels franceses e los politics revolucionaris neerlandeses après que lo darrièr stadhouder de las Províncias Unidas, Guillem V d'Orange-Nassau, fugiguèsse a Anglatèrra après l'aucupacion francesa del país lo 19 de genièr de 1795. Lo nom de la Republica procedissiá del dels ancians bataus, una tribu germanica que viviá dins la zòna en lo moment de la conquista romana.

La Republica Batava foguèt un estat tributari de França. La politica adoptada èra revolucionària e liberala, en mai de fòrça instable, doncas qu'arribèron a se produsir divèrses còps d'estat durant la siá cuerta existéncia. En 1805 las experiéncias democraticas acabèron e Rutger Jan Schimmelpenninck foguèt nomenat Raadspensionaris. A l'an seguent, Napoleon Ièr dissolguèt la Republica e la substituir pel Reialme d'Olanda. La Corona requeiguec sus lo sieu fraire, Loís Napoleon Bonaparte.

Pintura modificar ]

Autoretrat de Vincent van Gogh.

Vincent Willem van Gogh (30 de març de 1853 Zundert, 29 de julhet de 1890, Auvers-sur-Oise) foguèt un pintor neerlandés, e occitan d'adopcion, d'estil considerat coma pòstimpressionista e un pionièr del expressionisme. Pintrèt a l'entorn de 900 quadres (que 27 son d'autoretrats) e 1600 dessenhs. Daissèt 800 letras, que 650 d'elas èran dirigidas a son fraire petit Theo, que continualament li sostenguèt financièr. La granda amistat que tota la vida los jonguèt se tròba documentada en las nombrosas cartas que s'escambièron a comptar d'agost de 1872. Van Gogh es un dels pintors neerlandeses pus coneguts.

Après un tròp brèu passatge per l'Academia de las Bèlas Arts en 1860-1861 amor d'aquesir las basas tecnicas de l'art pintural, tornèt dins l'ostal familial a Etten que lai se n'enamorèt de la siá cosina na Kate Vos-Stricker, filha de pastor e jove veusa amb un filh, mas ela li ne tornèt ges son amor. De la ferida que foguèt per el, se cremèt una man amb la flamba d'una lampa.

Comencèt alavetz una vida d'aprenentatge sul terren amb d'autres pintors que ne recebèt l'ensenhament aital n'Anton Mauve que per primièr còp en daissar lo dessenh comencèt el de pintar: naturas mòrtas amb òli e figuras amb aquarela. Aital de las naturas mòrtas Caulet e esclòps o Bocal amb peras.

« L'art es l'òme agregat amb Natura. »