New wave (musica)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo grop alemand Kraftwerk en 1976. L'èrsa novèla dels artistas britanics de la fin de las annadas 1970 aglomèra al ròck l'influéncia de la mòda punk e la musica electronica de Kraftwerk

La new wave (l'èrsa novèla), que tira son nom de l'Èrsa Novèla del cinèma francés de las annadas 1950, es un genre musical pro larg e imprecís vist que regropa en realitat mantuns estilis de musicas pop ròck apareguts de la fin de las annadas 1970 fins al mièg de las annadas 1980, que la particularitat es d'aver de sonoritats electronicas e una filiacion evidenta ambe lo punk.

A l'origina, coma pel pòst-punk, la new wave a servit a definir los grops novèls e artistas pop ròck mai que mai britanics (Killing Joke, Joy Division, The Stranglers, Kim Wilde, The Cure, Eurythmics) o de còps americans (The B-52's, Blondie, Talking Heads) apareguts après l'explosion del punk, abans que siá identificada coma un genre musical incorporant de musica electronica experimentala eredèra de la de Kraftwerk (Depeche Mode, Orchestral Manoeuvres in the Dark, Propaganda), ambe quitament de còps un reliquat d'influéncia disco (Bronski Beat, Dead or Alive, Pet Shop Boys).

Lo grop anglés Depeche Mode (en 1982), l'un dels mai populars de la new wave

La new wave a tanben vist lèu aparéisser sosgenres coma la dels novèls romantics, a las sonoritats sinteticas dominantas (Visage, A-ha, Soft Cell, Alphaville, Duran Duran, Erasure, Yazoo, Ultravox), l'EBM, per "electronic body music" (Front 242), qu'evoluarà en seguida dins las annadas 1990 cap al ròck industrial (Ministry), e enfin lo ròck gotic (Bauhaus, The Sisters of Mercy).

Se los novèls romantics reprenon a lor compte l'usatge descomplexat del sintetizor popularizat per Kraftwerk per engendrar doncas la synthpop, los tenents de l'EBM, expression justament inventada per Kraftwerk per qualificar lor pròpia musica a partir de l'album The Man-Machine en 1978, an mai especificament per modèl Depeche Mode, mentre que The Cure es puslèu a partir de 1980 e l'album Seventeen Seconds (que conten lo títol A forest) lo grop new wave de referéncia pel ròck gotic (ambe tanben Joy Division e Siouxsie and the Banshees).

Al mièg de las annadas 1980, en mai dels sosgenres clarament identificats d'ora jà citats (l'EBM e lo ròck gotic), la new wave comença de se mesclar ambe d'autres genres musicals contemporanèus coma la pop-dance (Laura Branigan, Samantha Fox, Sandra) e lo disco (Jimmy Somerville, Frankie Goes to Hollywood, New Order, Modern Talking), generant de còps la confusion entre los tèrmes synthpop, hi-NRG (importat dels Estats Units) e quitament italo-disco, estili endemic d'Itàlia.

Al mièg de las annadas 1980, Jimmy Somerville, cantaire de Bronski Beat puèi dels Communards, incarna còsta los Pet Shop Boys o Dead or Alive la mudason de la new wave cap a la hi-NRG importada dels Estats-Units pel mesclatge ambe d'influéncias disco

Aquel mesclatge ambe d'autres genres e l'aparicion de la house music fa que la new wave coma estili va lèu-lèu declinar a partir de 1987 fins a quasi desaparéisser en 1990, a l'excepcion notabla de dos grops emblematics, The Cure e Depeche Mode, vist que, al contrari, gràcias a lor credibilitat artistica, van èsser al som de lor popularitat a n'aquela periòda : atal, Depeche Mode aurà quatre de sas mai gròssas capitadas entre 1987 e 1990, Never let me down again (1987), Behind the wheel (tube a la debuta de 1988), e sustot Personal Jesus en 1989 e Enjoy the silence en 1990. The Cure per lor part auràn encara dos gròsses tubes memorables respectivament a la fin de l'annada de 1987 (Just like heaven) e en 1989 (Lullaby), a una periòda ont paradoxalament lo genre musical new wave al qual son associats es demodat.

Pasmens, la new wave reapareisserà mai tard coma influéncia màger, per exemple pel ròck industrial de la fin de las annadas 1990, sustot que que lo dich ròck / metal industrial assumís plenament l'eretatge dels dos jos genres de la new wave que son lo ròck gotic e l'EBM. Atal, Marilyn Manson repren sens susprene dos tubes emblematics de la new wave, Sweet dreams d'Eurythmics en 1996, e Tainted Love (popularizat en version new wave per Soft Cell) en 2002. Un reviscòl de la new wave es tanben clarament perceptibla dins divèrsas produccions, per exemple de caps 2008-2010 en çò de la musica de Lady Gaga o de Light Asylum, o encara de caps 2019-2021 en çò de la de The Weeknd e Dua Lipa.

Dins lo Monde[modificar | Modificar lo còdi]

Grand Bretanha[modificar | Modificar lo còdi]

Anglatèrra[modificar | Modificar lo còdi]

Escòcia[modificar | Modificar lo còdi]

America del Nòrd[modificar | Modificar lo còdi]

En America del Nòrd, pòt i aver confusion entre la new wave e lo genre dich hi-NRG o la pop-dance (Cyndi Lauper, Kim Carnes, Madonna...).

Estats Units[modificar | Modificar lo còdi]

Canadà[modificar | Modificar lo còdi]

Austràlia[modificar | Modificar lo còdi]

Escandinàvia[modificar | Modificar lo còdi]

Norvègia[modificar | Modificar lo còdi]

Suècia[modificar | Modificar lo còdi]

Alemanha, Àustria[modificar | Modificar lo còdi]

Alemanha[modificar | Modificar lo còdi]

Àustria[modificar | Modificar lo còdi]

Neerlanda[modificar | Modificar lo còdi]

Espanha[modificar | Modificar lo còdi]

Itàlia[modificar | Modificar lo còdi]

En Itàlia, pòt i aver confusion entre la new wave e la scène locala dicha italo-disco.

França, Brussèlas, Valonia[modificar | Modificar lo còdi]

França[modificar | Modificar lo còdi]

Bretanha[modificar | Modificar lo còdi]

Brussèlas, Valonia[modificar | Modificar lo còdi]

Occitània[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]