Khanat de Crimèa
Lo Khanat de Crimèa es un estat nomada qu'existiguèt de 1441 a 1783. Eissit de la fragmentacion dau Khanat de l'Òrda d'Aur, venguèt independent en 1441. Rapidament vassilizat per lei Turcs Otomans, gardèt una autonomia importanta, çò que li permetèt de menar la sieuna diplomacia e de venir una poissança importanta en Euròpa Orientala entre lei sègles XV e XVII. Pasmens, a partir dau sègle XVIII, son economia, basada sus la venda d'esclaus capturats dins lei país crestians, foguèt minada per l'emergéncia de Russia. Lo Khanat comencèt alora de declinar. Passèt sota influéncia russa en 1774 avans de disparéisser, annexat per Sant Petersborg en 1783.
Istòria[modificar | modificar la font]
Lo Khanat foguèt fondat per l'installacion de clans tatars de l'Òrda d'Aur que s'installèron dins la region au sègle XIII. En 1441, venguèt independent sota la direccion de Haci Giray (1420-1466). A sa mòrt, sa succession foguèt l'objècte d'un conflicte entre seis eiretiers, çò que permetèt ais Otomans d'installar son candidat, Menli Giray (1469-1515). En cambi, deguèt acceptar la senhoriá de Constantinòble.
Aquò permetèt au Khanat de s'impausar rapidament coma una poissança importanta au nòrd de la Mar Negra. En particular, son armada capitèt de conquistar Saraï, capitala de l'Òrda d'Aur, e de revendicar l'autoritat – nominala – sus totei lei khans de Vòlga. De mai, en despiech de sa vassalizacion, lei khans de Crimèa gardèron una autonomia larga (diplomacia independenta, drech de batre moneda... etc.). Durant aqueu periòde, lei Tatars de Crimèa menavan d'incursions recurrentas còntra lei reiaumes e principats crestians de la region. De còps, podián tanben participar ai guèrras entre aqueleis estats coma mercenaris. Aquò permetiá la captura de prisoniers crestians qu'èran venduts coma esclaus. Aquò representava una fònt fòrça importanta de revenguts per l'aristocracia, especialament aquela dei clans demorats nomadas. Per lo rèsta, lo Khanat teniá de populacions sedentarizadas que practicavan l'agricultura (vin, tabat...), l'artesanat e lo comèrci.
Aquela situacion durèt fins au sègle XVIII. Pasmens, a partir de la fin dau sègle XVII, la Russia Moscovita venguèt pron poderós per arrestar leis atacas dau Khanat. Puei, lei Rus comencèron d'avançar vèrs lo sud. Après una premiera revirada en 1687-1689, Russia comencèt d'atacar dirèctament lo Khanat a partir deis ans 1730. Leis Otomans assaièron de reagir e mandèron de renfòrç dins la region. Dins aquò, foguèron batuts en 1774 e lo Khanat passèt dins l'esfèra d'influéncia russa avans d'èsser definitivament annexat en 1783.