Samoa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Joao Xavier (discussion | contribucions)
+tèxt pichon
Magioladitis (discussion | contribucions)
m →‎Ligams extèrnes : Removed deleted template / all info is now in Wikidata, removed: {{Ligam AdQ|ru}} using AWB (10903)
Linha 58 : Linha 58 :


[[Categoria:Samoa|*]]
[[Categoria:Samoa|*]]

{{Ligam AdQ|ru}}

Version del 7 mai de 2015 a 09.26


Samoa
Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa

{{{legenda bandièra}}}

{{{legenda blason}}}
Imne: The Banner of Freedom
Devisa: Fa'avaei le Atua Samoa
Administracion
CapitalaApia
39 666 abitants (metropòli 2003) {{{coordenadas_capitala}}}
Forma de l'Estatrepublica
O le Ao o le Malo
Primièr ministre
Tufuga Efi
Tuilaepa Aiono Sailele Malielegaoi
Lengas oficialasanglés, samoan
Geografia
• Totala2 831 km² km²
• Aiga (%)0,3 %
Punt culminantmont Silisili (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Demografia
• Totala194 320[1] ab. (2012)
Densitat63,2 ab./km²
Istòria
Independéncia(de Nòva Zelanda)
1 de genièr de 1962
Autras informacions
Fus orari+13

Samoa es un estat del sud d'Oceania que forman la part occidentala de l'archipèla de las illas Samoa.

Lo gentilici es samoan, -a.

Istòria

L'istòria de Samoa comencèt quand d'immigrantas de las islas*Lau en l'èst de Fiji arribèron dins las islas samoanas fa aperaquí 3500 ans e de s'establiguèron aicí en la rèsta de la Polinesia. Lo contacte amb los europèus comencèt en los primièrs ans del sègle XVIII, mas se va pas intensificar fins a l'arribada dels comerçants e missionaris britanics en los ans 1830.

A travèrs del sègle XIX, lo Reialme Unit, l'Empèri Alemand e los Estats Units reclamèron de parts del reialme de Samoa, e establiguèron meses de comèrci.

Èra abans conegut coma Samoa Alemanda (1900-1914) e posteriorament coma Samoa Occidentalas (en samoan Samoa e Sisifo) (1914-1997). Lo cambiament de nom, tot en abandonant l'adjectiu «Occidental», manifèsta lo desir de veire tot l'archipèl amassat jos una unica sobeiranetat.

Politica

Geografia

Economia

Ligams extèrnes

  1.  The World Factbook.