Baulon (Bretanha)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Baulon
Beloen
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo vilatge de Beloen.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 59′ 10″ N, 1° 55′ 50″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 25,02 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
124 m
90 m
48 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
35
Ille et Vilaine Armas deu Departament d'Ille et Vilaine
Arrondiment Redon
Canton Guichen
Intercom
243500584
du Canton de Guichen - Acsor
Cònsol Jean-Paul Riu (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Baulonnais, Baulonnaise (en francés)
Còde postal 35580
Còde INSEE 35016
www.baulon.fr

Baulon en (en francés e en gallo; Beloen en breton) es una comuna bretona, situada dins lo departament d'Ille et Vilaine e la region de Bretanha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat de Baulon a situat a aperaquí 25 km al sud-oèst de Roazhon. A traversat pel Canut.

Las municipalitats vesinas son Goven, Lassy, Guignen, La Capèla-Bouëxic, Bovel, Maxent, Sant-Thurial.

Del punt d'enguarda de la riquesa de la flore, Baulon compte entre las municipalitats del departament en possedint en los sieus desparièrs biotopes çò de mès de taxons, siatz 517 per una mejana communale de 348 taxem e un total départemental de 1373 taxem (118 familhas). Se compta sustot 44 taxem a fòrta valor patrimoniala (totala de 207), 24 taxem protegits e 30 apertenent a la lista roja del Massís armoricain (total départemental de 237) [1].

Tèxte originau de l'article francés

La commune de Baulon est située à environ 25 km au sud-ouest de Rennes. Elle est traversée par le Canut.

Les communes voisines sont Goven, Lassy, Guignen, La Chapelle-Bouëxic, Bovel, Maxent, Saint-Thurial.

Du point de vue de la richesse de la flore, Baulon compte parmi les communes du département possédant dans leurs différents biotopes le plus de taxons, soit 517 pour une moyenne communale de 348 taxons et un total départemental de 1373 taxons (118 familles). On compte notamment 44 taxons à forte valeur patrimoniale (total de 207), 24 taxons protégés et 30 appartenant à la liste rouge du Massif armoricain (total départemental de 237) [2].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Al Mièja Edat, la distincion aperten als senhors de Baulon. Lo blason de Baulon « de vair al sautoir de caras » a datat de 1378. La familha de Baulon se apaga a la fin de la sègle XV.

La familha de Brullon succedís a las Baulon. Los Brullon fan bastir de lòtjas e organizan fièras a partir de 1574. En 1584, Pierre Brullon recep del rei, Henri III de França, lo drech de retre la justícia en la distincion de la Moguèsse. Fa édifier « l'ostal de la geôle » #que servís de tribunal de justícia e de preson.

A Modèl:La s- tres fièras importantas s'avián a Baulon :

La populacion de la municipalitat es favorabla als cambiaments aportats per la Revolucion francesa, sustot après la fin de la Terror. La principala celèbra revolucionària es aquela en celebrant l'anniversari del execucion de Louis XVI, acompanhada d'un serment d'òdi a la royauté e a la anarchie, celebrada a partir de 1795[3]. Baulon Celèbra tanben la creacion de la Republica[4].

Tèxte originau de l'article francés

Au Moyen Âge, la seigneurie appartient aux seigneurs de Baulon. Le blason de Baulon « de vair au sautoir de gueules » est daté de 1378. La famille de Baulon s'éteint à la fin du sègle XV.

La famille de Brullon succède aux Baulon. Les Brullon font construire des halles et organisent des foires à partir de 1574. En 1584, Pierre Brullon reçoit du roi, Henri III de France, le droit de rendre la justice dans la seigneurie de la Musse. Il fait édifier « la maison de la geôle » qui sert de cour de justice et de prison.

Au sègle XVIII trois foires importantes se tenaient à Baulon :

La population de la commune est favorable aux changements apportés par la Révolution française, surtout après la fin de la Terreur. La principale fête révolutionnaire est celle célébrant l’anniversaire de l’exécution de Louis XVI, accompagnée d’un serment de haine à la royauté et à l’anarchie, fêtée à partir de 1795[5]. Baulon fête aussi la création de la République[6].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Paul Riu    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 368 1 478 1 304 1 386 1 416 1 475 1 421 1 489 1 512

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 536 1 525 1 543 1 547 1 554 1 613 1 674 1 737 1 778

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 659 1 628 1 567 1 401 1 357 1 345 1 290 1 189 1 072

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 033
893
867
907
1 132
1 324
1 785
1 843
1 902
2009 2010
1 932
1 971
1 951
1 993
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Louis Diard, La flore de Ille-e-Vilaine, Atlàs floristique de Bretanha, Roazhon, Siloë, 2005, mapa pàg. 170.
  2. Louis Diard, La flore d'Ille-et-Vilaine, Atlas floristique de Bretagne, Rennes, Siloë, 2005, carte p. 170.
  3. Louis Dubreuil, « Fèstas revolucionàrias en Ille-e-Vilaine », in Anals de Bretanha, volum 21, tome 4, 1905, pàg. 398-399
  4. Dubreuil, Fèstas..., pàg. 401
  5. Louis Dubreuil, « Fêtes révolutionnaires en Ille-et-Vilaine », in Annales de Bretagne, volume 21, tome 4, 1905, p. 398-399
  6. Dubreuil, Fêtes..., p. 401