Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/junh de 2012

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mai de 2012 Març de 2013
Acorchi [+]
WP:LS

Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.

Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.

  • Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
  • Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.

Calendièr per mai de 2012

Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de junh de 2012 :

1èr de junh de 2012 veire/modificar

Lo gascon dens lo maine d'òc
Lo gascon qu'ei ua varietat de l'occitan parlada au sud e a l'oèst de Garona, en Gasconha e Bearn. Ua varietat de gascon, l'aranés, qu'ei lenga cooficiau en Catalonha. L'aranés qu'ei oficiaument designat com ua varietat locau d'occitan.

2 de junh de 2012 veire/modificar

3 de junh de 2012 veire/modificar

4 de junh de 2012 veire/modificar

Torre de Pisa.

La Torre inclinada de Pisa es lo campanar de la catedrala de Pisa. Foguèt bastida per tal de demorar verticala, pasmens comencèt de se clinar tre lo moment que s'entamenèron las òbras en agost de 1173. La nautor de la torre es de 55 m dempuèi la basa, se chifra que son pes es de 14 700 tonas, son inclinason es d'aperaquí 10% e ten 294 escalons.

5 de junh de 2012 veire/modificar

6 de junh de 2012 veire/modificar

La pèira dau Soleu, calendièr deis Astècas
Leis Astècas èran un pòple autoctòn d'America Centrala que formèt un empèri e una civilizacion importants en Mexic au sègle XV. L'estat astèca foguèt creat dins lo corrent dau sègle XIII. Inicialament febles e vassaus d'estats mai poderós, leis astècas capitèron de formar una aliança solida ambé doas autrei vilas durant leis annadas 1420 que venguèt la premiera poissança de la region e formèt un empèri. La superficia d'aquel empèri foguèt aumentada per lei sobeirans successius fins a 1519 e l'arribada dei conquistadors espanhòus d'Hernan Cortés. Après una guèrra de dos ans entre 1520 e 1521, leis astècas foguèron vencuts e lor capitala, Tenochtitlan, destrucha e annexada.

7 de junh de 2012 veire/modificar

Occitània: lo domeni de la lenga occitana.
L'occitan o lenga d'òc es una lenga romanica parlada en Occitània, çò es: dins lo tèrç sud de França (siá dins 9 regions o 39 departaments de l'Estat francés), a Mónegue, dins las Valadas Occitanas en Itàlia (e mai dins la localitat de La Gàrdia en Calàbria) e dins la Val d'Aran, qu'aparten politicament al Principat de Catalonha.

8 de junh de 2012 veire/modificar

Entrada del castèl de Salses.

Salses es una vila de Rosselhon (Catalonha Nòrd) situat sus la riba de l'Estanh de Leucata o de Salses e a qualques quilomètres de la còsta Mediterranèa. Lo nom ven del latin e fa referéncia a la font salada al pè de las Corbièras. Es considerat coma lo punt mai septentrional dels Païses Catalans, definits popularament «de Salses a Guardamar», malgrat que en realitat lo mai septentrional siá Òpol i Perellós e es doncas lo tèrme amb Occitània (Lengadòc).

9 de junh de 2012 veire/modificar

Comparason entre lei talhas de la Tèrra e d'Uranus.

Uranus es la setena planeta dau Sistèma Solar per òrdre de distància au Soleu après Saturne e avans Neptun. Es una planeta giganta e gasosa coma Jupitèr, Saturne e Neptun. Tèn donc la tresena talha e la quatrena massa dau Sistèma Solar. Son atmosfèra de color blava es fòrça espessa e es la pus freja entre lei planetas. De mai, coma leis autrei planetas gigantas, Uranus tèn un sistèma d'anèus. Dins aquò, sa caracteristica pus espectaclosa es son axe de rotacion clinat de maniera quasi parallèla au plan dau Sistèma Solar. Aquela especificitat se retròba egalament dins la forma de la magnetosfèra e dins leis orbitas dei 27 satellits coneguts que tèn Uranus.

10 de junh de 2012 veire/modificar

Lo pelatge del tigre es un dissimulacion eficaça.

Lo tigre (Panthera tigris) es un mamifèr carnivòr de la familha dels Felids (Felidae) del genre Panthera. De forradura fòrt caracteristica rossa raiada de negre, es lo mai grand felin salvatge del monde. L'espècia es dividida en nòu sosespècias amb de diferéncias menoras en tèrmes de talha o de comportament. Superpredator, caça subretot los cèrvis e los singlars, mas pòt tanben atacar de presas de talha pus importanta coma los bufles. Fins al sègle XIX, lo tigre aviá la reputacion de manjar los Òmes. Es una animal solitari; lo mascle possedís un territòri que conten los domenis de plusors femèlas e participa gaireben jamai a l'educacion dels pichons.

11 de junh de 2012 veire/modificar

La quimia : sciéncia experimentala.
Istoricament, la Sciéncia (del latin scientia, coneissença) deriva de la filosofia. Al cors de l'Edat Mejana, la sciéncia s'es progressivament destacada de l'empresa de la teologia. Al cors del desvolopament de las coneissenças e de l'acumulacion de sabers divèrses, s'es estructurada en disciplinas scientificas : quimia, biologia, fisica, mecanica, optica, astronomia, economia, sociologia... Uèi, la sciéncia designa a l'encòp un procediment intellectual repausant idealament sus un refús dels dògmas e un examen rasonat e metodic del monde e de sas regularitats, e visant a produire de coneissenças resistent a las criticas racionalas, e l'ensemble organizat d'aquestas coneissenças.

12 de junh de 2012 veire/modificar

Bacus, 1593-1594, òli sus tela, 95 cm x 85 cm, Florença, Galariá deis Oficis.

Michelangelo Merisi da Caravaggio, dich Caravaggio, nascut a Milan lo 28 de setembre de 1571, mòrt a Porto Ercole lo 18 de julhet de 1610, foguèt un pintre italian. Actiu a Roma, Nàpols, Malta e en Sicília entre 1593 e 1610, es considerat coma lo premier grand representant de l'escòla barròca e un dei pintres pus celèbres dau Mond.

13 de junh de 2012 veire/modificar

Mapa de las crosadas (Larousse de 1922)
Lei Crosadas son un ensems d'expedicions militaras realizadas entre lei sègles XI e XIII a l'apèu de la papautat per prendre tornarmai lei Luòcs Sants conquistats o menaçats per lei Musulmans. Per extension, lo mot designa tanben leis expedicions dirigidas còntra lei crestians o lei musulmans dins d'autrei regions d'Euròpa, principalament en Occitània e en Espanha, còntra lei populacions jutjadas ereticas.

14 de junh de 2012 veire/modificar

La pronóncia de l'occitan, dins la nòrma classica, se fa segon de règlas de lectura pro constantas e pro regularas, amb plan pauc d'excepcions.

15 de junh de 2012 veire/modificar

16 de junh de 2012 veire/modificar

17 de junh de 2012 veire/modificar

18 de junh de 2012 veire/modificar

En matematicas e dins las arts, lo nombre d'aur es la proporcion definida inicialament en geometria coma l'unic repòrt entre doas longors a, b talas que lo repòrt de la soma de las doas longors (a+b) sus la pus granda (a) siá egal a aquel de la pus granda (a) sus la pus pichona (b), es a dire quand (a+b)/a = a/b. Lo decopatge d'un segment en doas longors verificant aquela proprietat es nomenat per Euclides decopatge en extrèma e mejana rason. Lo nombre d'aur es uèi sovent designat per la letra φ (phi) en onor de l'escultor Fídias qu'auriá utilizat aquela proporcion per concebre lo Partenon.

19 de junh de 2012 veire/modificar

20 de junh de 2012 veire/modificar

Lo Partenon, un temple dedicat a Atena, situat dins l'Acropòli a Atenas, es un dei simbòls pus representatius de la cultura e de la sofisticacion dei grècs ancians.
Grècia antica es l'ensems dei civilizacions que visquèron sus lo territòri grèc fins a la fin de l'Antiquitat. Acomencèt son desvolopament tre lo sègle XVI avC ambé la civilizacion micenèa qu'existissiá fins vèrs la mitat dau sègle XII avC. Aquela disparicion foguèt marcada per de migracions dau pòple Dorian que marquèron lo començament d'una èra novèla en Grècia. L'apogèu d'aquela civilizacion aguèt luòc durant lo sègle V avC ambé la resisténcia a l'invasion de l'Empèri Pèrsa puei lo raionament culturau dau periòde classic. Pasmens, lei ciutats-estats principalas de Grècia s'encalèron dins de conflictes intèrnes per l'egemonia. Tre la mitat dau sègle IV avC, lo país passèt sota la dominacion de Macedònia puei de l'Empèri Roman.

21 de junh de 2012 veire/modificar

Segonda vila d'Occitània (e quatrena vila de França), traversada per Garona e lo Canal de las Doas Mars, Tolosa (Toulouse en francés) es la prefectura de Nauta Garona e de la region de Miègjorn-Pirenèus. Son escais es la Vila Ròsa a causa de la color del principal material de construccion tradicional local : la brica de tèrra cuècha. Dins lo passat se disiá tanben La Ciutat Mondina, per referéncia a la dinastia dels comtes de la vila que se son sovent sonats Raimon. Lo gentilici es tolosenc -a (e tanben: tolosan -a, tolzan -a).

22 de junh de 2012 veire/modificar

23 de junh de 2012 veire/modificar

24 de junh de 2012 veire/modificar

25 de junh de 2012 veire/modificar

Glacièr Fiescher, Soïssa
Un glacièr (var. glacèir, glacèr, glacier) es una massa gròssa de glaç mai o mens espandida que se forma a la superfícia de la Tèrra per compactacion e cristallizacion de la nèu.

26 de junh de 2012 veire/modificar

27 de junh de 2012 veire/modificar

Samurai dau clan Satsuma durant la guèrra Boshin.
La Restauracion Meiji correspònd au periòde entre 1868 e 1869 onte l'emperaire japonés, reduch au ròtle de figura religiosa dempuei de sègles, retrobèt son poder e acomencèt la modernizacion dau país après una guèrra civila corta, la guèrra Boshin, e l'abolicion dau Shogunat Tokugawa.

28 de junh de 2012 veire/modificar

Lo provençau es lo dialècte occitan parlat en Provença fòra la zòna aupenca que parla vivaroaupenc. Lo niçard es un sosdialècte provençau parlat a Niça.

29 de junh de 2012 veire/modificar

30 de junh de 2012 veire/modificar