Felidae
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
Aqueste article es un esbòs de completar a prepaus de la fauna. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant. |
| Felidats | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Cat fèr (Felis silvestris) | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animalia | ||||||||
| Sosrègne | Metazoa | ||||||||
| Superembr. : | Deuterostomia | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
| Classa | Mammalia | ||||||||
| Sosclassa | Theria | ||||||||
| Infraclassa : | Eutheria | ||||||||
| Òrdre | Carnivora | ||||||||
| Sosòrdre : | Feliformia | ||||||||
| Familha | Felidae | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Sosfamilhas, genres & espècias : vejatz lo tèxt |
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demèst lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas. Aquela familha es compausada de tres sosfamilhas :
- los felinats ;
- los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
- los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felidats capables de rugir
[Modificar] Sosfamilhas, genres e espècias
- Caracal
- Catopuma
- Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
- Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
- Felis
- Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
- Felis chaus — chaus
- Felis margarita — Gat de las sablas
- Felis nigripes — Gat de las patas negras
- Felis silvestris — Gat fèr
- Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
- Gat gantat (Felis silvestris maniculata
- Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
- Herpailurus
- Eyra
- Leopardus
- Leptailurus
- Gat cervièr
- Oncifelis
- Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
- Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
- Oncifelis guigna — codcod
- Oreailurus
- Otocolobus
- Pardofelis
- Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malàisia
- Prionailurus
- Prionailurus bengalensis — gat leopard del Bengal
- Prionailurus planiceps — gat del cap plat
- Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
- Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
- Profelis
- Puma
[Modificar] La denticion dels felins
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pèls o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.
[Modificar] Ligams Extèrnes
Falbes del Monde (en francés)
| Felins |
|---|
|
caracal • gat domestic • gat leopard del Bengal • gat fèr • gat-tigre (o margai) • chaus • guepard • jaguar • jaguarondi • leopard • leopard pigalhat • leon • gat cervièr • ocelòt • onça • pumà • serval • tigre |
