Felidae

Felids Taxon
Cat fèr (Felis silvestris)
Classificacion classica
Règne	Animal
Sosrègne	Metazoa
Superembr. :	Deuterostomia
Embrancament	Chordata
Sosembr.	Vertebrata
Classa	Mammalia
Sosclassa	Theria
Infraclassa	Eutheria
Òrdre	Carnivora
Sosòrdre :	Feliformia
Familha	Felidae
Taxons de reng inferior
Sosfamilhas, genres & espècias : vejatz lo tèxt
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:

Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demèst lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.

Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :

• los felinats ;
• los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
• los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felidats capables de rugir

Sosfamilhas, genres e espècias

Acinonychinae

• Acinonyx
  • Acinonyx jubatus — guepard

Felinae

• Caracal
  • Caracal caracal — caracal o Gat cervièr del desèrt o Gat cervièr de Pèrsia
• Catopuma
  • Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
  • Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
• Felis
  • Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
  • Felis chaus — chaus
  • Felis margarita — Gat de las sablas
  • Felis nigripes — Gat de las patas negras
  • Felis silvestris — Gat fèr
    • Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
    • Gat gantat (Felis silvestris maniculata
    • Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
• Herpailurus
  • Herpailurus yaguarondi — Jaguarondi
• Eyra
• Leopardus
  • Leopardus pardalis — ocelòt
  • Leopardus tigrinus — gat-tigre
  • Leopardus wiedii margai
• Leptailurus
  • Leptailurus serval — serval
• Gat cervièr
  • Lynx canadensis — Gat cervièr de Canadà
  • Lynx lynx — Gat cervièr comun
  • Lynx pardinus — Gat cervièr pardat
  • Lynx rufus — Gat cervièr roge
• Oncifelis
  • Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
  • Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
  • Oncifelis guigna — codcod
• Oreailurus
  • Oreailurus jacobita — gat dels Andes
• Otocolobus
  • Otocolobus manul - gat de Pallas
• Pardofelis
  • Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malàisia
• Prionailurus
  • Prionailurus bengalensis — gat leopard de Bengala
  • Prionailurus planiceps — gat del cap plat
  • Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
  • Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
• Profelis
  • Profelis aurata — gat daurat african
• Puma
  • Puma concolor — puma

Pantherinae

• Neofelis
  • Neofelis nebulosa — leopard pigalhat o pantèra longibanda o encara pantèra nebulosa
• Panthera
  • Panthera leo — leon
  • Panthera onca — jaguar
  • Panthera pardus — pantèra o leopard
  • Panthera tigris — tigre
  • Panthera uncia (ancianament Uncia uncia) — onça o pantèra de las nèus

La denticion dels felins

Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.

Ligams extèrnes

Falbes del Monde (en francés)