Leitora

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Leitora
Lectoure
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La carrèra màger e la catedrala Sent Gervasi.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 56′ 07″ N, 0° 37′ 19″ E
Superfícia 84,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
223 m
164 m
68 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Lomanha
Armanhac
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm

Canton
3212
Leitora-Lomanha (burèu centralizator), caplòc deu Canton de Leitora abans 2015
Intercom
243200391
CC de la Lomanha gersesa
Cònsol Xavier Ballenghien
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 665 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 020 ab.
Densitat 44,19 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Leitorés, a
Còde postal 32700
Còde INSEE 32208

Leitora[1][2],[3],[4],[5] (Lectoure en francés) es ua comuna gascoa de Lomanha dens lo comtat d'Armanhac administrada peu departament francés de Gers dens la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Qu'ei la patria deus escrivans gascons Alcèu Deurriu, Pèir de Garròs e Joan Francés Bladèr, deu marescau d'Empèri Jean Lannes e de generaus de la Revolucion Francesa e de l'Empèri.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Las vilas de Leitora e Florença son tradicionalament rivalas. Dens lo contèxte de las comoditats de circulacion modèrna, son tròp près e una remplaça l'auta, dens un procès cumulatiu. L'economia e la demografia de Leitora demingan regularament e Leitora non pòt resistir a la poténcia comerciala e industriala de la vila vesina (2858 abitants en 1806, 4309 en 1851, 6368 en 1990). Los emplecs tirats deu torisme e deu termalisme son limitats. De son passat Leitora garda pr'aquò l'avantatge d'aver un licèu.
La casuda demografica de Leitora estoc accelerada per la barradura de la basa logistica d'Intermercat (200 a 300 emplecs perduts entre 2012 e 2015)[6].

Perimètre deu territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom de Leitora es atestat al sègle IV, Lactora, Lactura e lo nom de son pòble, Lactorates, es citat en 176 e los dus cap a 400, civitas Lactoratium. Segon Negre, Leitora veng probablament deu gallic lact-, benlèu « lèit » o « blanc », e ó-rate « embarri »; l'atraccion de las finalas en -a a hèit suprimir lo -t finau[7]. Lo sufixe -ates abondós dens los noms de pòbles mei que mei celtics muisha qu'aquera reconstruccion es erronèa
Segon Dauzat, lo nom poiré benlèu estar en rapòrt damb l'arrasic o mot preceltic leca (la vila es sus un planèr dissecat). Lo sufixe deu nom deus Lactorates, pòble que Leitora n'èra la capitala, seré preceltic [8].
Xavier Delamarre ajusta autas fòrmas ancianas : Lacura (Cosmografia de Ravena), Lactorae (inscripcion), Lactorat(ium) e plaça Lactora dens los noms gallics. Lo tèma *laxtu, *lactu-, *lacto- es celtic. Es pas briga segur que *lacto- signifique « lèit » e l'explicacion « hortalessa de las murralhas blancas com lèit » (!), per un compausat **Lactorate es erronèa, i a un derivat Lactor-atis « abitant de Leitora »[9].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Estatua deu marescau Lanas e catedrau de Leitora
Catedrau de Leitora

Eraldica[modificar | Modificar lo còdi]

Escut de Leitora De gueules à deux béliers d'argent, passant l'un au-dessus de l'autre.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
3 de julhet de 2020 2026 Xavier Ballenghien   president de la Comunautat de comunas de la Lomanha gersesa (2020-)
març de 2001 2020 Gérard Duclos PS mètge
març de 1971 2001 Robert Castaing PS professor, senator (1989-1998), conselhèr generau (1992-2001)
març de 1965 1971 Gilbert Albinet   notari
març de 1959 1965 Robert Lambrey   director PTT onorari
setembre de 1944 març de 1959 Raymond Dieuzaide   mètge, conselhèr generau (1945-1954)
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Leitora (caplòc); es adara deu canton de Lectoure-Lomagne, donc de Leitora-Lomanha (burèu centralizator).

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3753, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 503 5 453 6 360 6 109 6 495 6 262 6 352 6 225

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
6 098 5 914 6 086 5 733 5 507 5 542 5 272 4 994 4 736

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4 495 4 310 4 166 3 726 4 040 4 218 4 407 3 955 4 134

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 908
3 950
3 790
3 923
4 034
3 933
3 797
3 771
3 746
4 176
2009 2010
3 766
4 201
3 785
4 222
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 3665 abitants e la densitat qu'èra de 43,15 ab/km².

Economia[modificar | Modificar lo còdi]

Monuments[modificar | Modificar lo còdi]

La hont de Diana o Hontelia, gravadura XIXe s. in Le Midi pittoresque, d'Eugène Trutat
Interior de la catedrala
L'escalèr de l'ostal de vila
La sala deus Illustres

Leitora est labellisée vila d'art et d'histoire.

Espòrts[modificar | Modificar lo còdi]

Club de rugbi de XV l'Union Espòrtiva Leitoresa

Hèstas e festivaus[modificar | Modificar lo còdi]

  • Hèsta deu Melon, en julhet.
  • L'Estiu fotografic de Leitora

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Embessonatges[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. https://www.ladepeche.fr/article/2012/06/15/1395356-intermarche-la-base-logistique-de-lectoure-sera-transferee-a-montbartier.html
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 196, par. 3081
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 394
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 170, 173, 352

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Histoire de Lectoure, sous la direction de Maurice Bordes et Georges Courtès, Leitora, 1972.
  • Sites et monuments du Lectourois, sous la direction de Maurice Bordes, Leitora, 1974.
  • Deux siècles d'Histoire de Leitora (1780-1980), Syndicat d'initiative, Leitora, 1981.
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Miradors
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

L'Arromiu