Grop dels 20

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lo Grop dels 20 (o G20) es un grop de 19 païses mai l'Union Europèa que lors ministres, lors caps de las bancas centralas e lors caps d'Estat se reünisson regularament. Foguèt creat en 1999, aprèp la seguida de crisis financièras dins las annadas 1990[1]. Vòl favorir la concertacion internacionala, en avent per principi un dialòg larg prenent en compte lo pes economic creissent pres per nombre de païses.

Lo G20 representa los dos tèrces del comèrci e de la populacion mondiala e mai de 90 % del produch mondial brut (soma dels PIB de totes los païses del monde)[2].

Lo 15 de novembre de 2008, pel primièr còp de son istòria, foguèron los caps d'Estat o de govèrn que se reüniguèron e pas unicament los ministres de las finanças. Ara lo G20 se reünís de tres bandas : los G20 regropant los caps d'Estat e de govèrn, los G20 finança regropant los ministres de las finanças e los governadors de las bancas centralas e, dempuèi los 20 e 21 d'abril de 2010, los G20 socials, reünissent los ministres de l'emplec.

Creacion[modificar | modificar la font]

Lo G20 foguèt creat en marge del G7 del 25 de setembre de 1999 de Washington, jos l'iniciativa del ministre de l'economia canadian Paul Martin, pendent una reünion dels ministres de las finanças del grop[3]. Lo but d'aquel novèl grop venguèt de favorir l'estabilitat financièra internacionala e de crear de possibilitats de dialògs entre païses industrializats e païses surgents, çò que las reünions dels ministres de las finanças del G7 permetián pas.

Per Fareed Zakaria[4], « la governància mondiala poirà evolucionar solament per mejan del G20 ». D'autras rasons explican aquel ponch de vista. D'una banda, lo Conselh de Securitat de las Nacions Unidas es paralisat pel drech de vèto. Sas missions poirián se reüssir melhor pel G20 pus representatiu dels rapòrts de fòrça mondials. D'autra banda, se los Estats Units d'America an pas mai la fòrça d'impausar sols lors visions, pòdon per mejan d'aquela instància aver un ròtle positiu de catalisor.

Membres del G20[modificar | modificar la font]

Los membres del G20 sont representats pels ministres de las finanças e los directors de las bancas centralas dels 20 païses o organizacion seguentas :

  1. Africa del Sud Africa del Sud
  2. Flag of Germany.svg Alemanha
  3. Flag of Saudi Arabia.svg Arabia Saudita
  4. Flag of Argentina.svg Argentina
  5. Flag of Australia.svg Austràlia
  6. Flag of Brazil.svg Brasil
  7. Flag of Canada.svg Canadà
  8. Flag of the People's Republic of China.svg China
  9. Flag of South Korea.svg Corèa del Sud
  10. Flag of the United States.svg Estats Units
  11. França França
  12. Índia Índia
  13. Flag of Indonesia.svg Indonesia
  14. Flag of Italy.svg Itàlia
  15. Flag of Japan (bordered).svg Japon
  16. Mexic Mexic
  17. Flag of the United Kingdom.svg Reialme Unit
  18. Flag of Russia.svg Russia
  19. Flag of Turkey.svg Turquia
  20. Flag of Europe.svg Union Europèa

Montada en poténcia dels païses surgents, marginalizacion politica d'Euròpa[modificar | modificar la font]

Lista dels Estats per PIB en 2009 donada pel Fons Monetari Internacional[5]

Ranc País PIB (milions de dolars americans)
Monde 57 937 460
Flag of Europe.svg Union Europèa 16 447 259
1 Flag of the United States.svg Estats Units 14 256 275
2 Flag of Japan (bordered).svg Japon 5 068 059
3 Flag of the People's Republic of China.svg Chinaa 4 908 982
4 Flag of Germany.svg Alemanha 3 352 742
5 França Françab 2 675 915
6 Flag of the United Kingdom.svg Reialme Unit 2 183 607
7 Flag of Italy.svg Itàlia 2 118 264
8 Flag of Brazil.svg Brasil 1 574 039
9 Espanha Espanha 1 464 040
10 Flag of Canada.svg Canadà 1 336 427
11 Índia Índia 1 235 975
12 Flag of Russia.svg Russia 1 229 227
13 Flag of Australia.svg Austràlia 997 201
14 Mexic Mexic 874 903
15 Flag of South Korea.svg Corèa del Sud 832 512
16 Païses Basses Païses Basses 794 777
17 Flag of Turkey.svg Turquia 615 329
18 Índia Índia 539 377
19 Flag of Switzerland.svg Soïssa 494 622
20 Belgica Belgica 470 400
21 Flag of Poland.svg Polonha 430 197
22 Flag of Sweden.svg Suècia 405 440
23 Flag of Norway.svg Norvègia 382 983
24 Àustria Àustria 381 880
25 Flag of the Republic of China.svg Taiwan 378 969
26 Flag of Saudi Arabia.svg Arabia Saudita 369 671
27 Flag of Venezuela (state).svg Veneçuèla 337 295
28 Flag of Greece.svg Grècia 330 780
29 Flag of Iran.svg Iran 330 461
30 Flag of Argentina.svg Argentina 310 065
31 Flag of Denmark.svg Danemarc 309 252
32 Africa del Sud Africa del Sud 287 219

Lista dels Estats donada en 2010 per la Central Intelligence Agency [6]

País o organizacion Ranc
Estats Units d'America 1
China 2
Japon 3
Índia 4
Alemanha 5
Reialme Unit 6
Russia 7
França 8
Brasil 9
Itàlia 10
Mexic 11
Corèa del Sud 13
Canadà 14
Indonesia 15
Turquia 17
Austràlia 18
Arabia Saudita 22
Argentina 23
Afrique du Sud 25
Union Europèa 1

Doncas i a :

  • 25 % de païses asiatics (Japon, China, Índia, Corèa del Sud, Indonesia);
  • 25 % de païses europèus (Alemanha, França, Reialme Unit, Itàlia, Union Europèa);
  • 15 % de païses d'America del Nòrd (Estats Units d'America, Canadà, Mexic);
  • 10 % de païses d'America del Sud (Brasil, Argentina);
  • 5 % de païses africans (Africa del Sud);
  • 10 % de païses del Orient Mejan (Turquia, Arabia Saudita);
  • 10 % d'autres païses (Russia, Austràlia).

Lo G20 es en primièr un grop politic que lo grop dels 20 primièras economias mondialas. Los païses europèus deurián en teoria representar 40 % e pas 25 % dels Estats membres del G20. En efèit, quatre Estats son pas membres del G20 alara que fan partida dels 20 primièrs PIB de la planeta:

Los quatre païses non membres son totes de païses europèus. Se pòt remarcar una marginalizacion d'Euròpa dins las instàncias decisionalas internacionalas. Cal ramentar que los païses europèus representan 70% dels Estats membres del G7 en 1976.e representan pas mai que 25% del G20 -supausat de se substituir al G7- en 2008.

Al contrari se tròban tres païses non membres de las 20 primièras economias mondialas e presents al G20:

D'autra banda, la localizacion dels soms al nivèl dels cap d'Estat dempuèi 2008 marca la dominacion dels païses anglosaxons: Washington, DC (Estats Units d'America, octobre de 2008), Londres (Reialme Unit, mai de 2009), Pittsburgh (Estats Units d'America, setembre de 2009), Toronto (Canadà, junh de 2010).

L'Union Europèa es representada pel President del Conselh Europèu e aquel de la Banca Centrala Europèa, çò qu'explica lo nom de G20. Pasmens los presidents de la Banca Mondiala e del Fons Monetari Internacional son tanben presents al G20, aquò relativiza la preséncia de las institucions europèas.

Los membres actuals del G20 representan prèp de 65,2% de la populacion mondiala. Los regims se repartisson atal : 1 union de tipe confederal, 14 republicas (que 7 republicas federalas e 1 republica populara) e 5 monarquias (que 1 monarquia absoluda).

Los 3 Estats de l'ALENA son membres del G20 que compta tanben 2 Estats del MERCOSUR, 4 Estats de l'Union Europèa (que sèti tanben esperela) e 3 Estats membres de l'Organizacion de la Conferéncia Islamica. Lo continent asiatic es relativament plan representat amb de païses coma China, la Corèa del Sud, Índia, Indonesia, Japon e tanben Turquia e l'Arabia Saudita ; l'Africa del Sud es sola representant del continent african al G20.

Presidéncia[modificar | modificar la font]

  • de 1999 a 2001 : Canadà
  • en 2002 : Índia
  • en 2003 : Mexic
  • en 2004 : Alemanha
  • en 2005 : China
  • en 2006 : Austràlia
  • en 2007 : Africa del Sud
  • en 2008 : Brasil
  • en 2009 : Reialme Unit
  • en 2010 : Corèa del Sud
  • en 2011 : França

Soms passats e venents (G20 Caps d'Estat e de govèrn)[modificar | modificar la font]

G 20 dels ministres de las finanças e dels governadors de las bancas centralas[modificar | modificar la font]

  • Los 22 e 23 d'abril de 2010 foguèt organizat a Washington, una reünion d'aquel grope per tractar coma regular e velhar sul sistèma financièr. Lo som acabèt amb un desacòrdi suls mejans a utilizar[7]
  • Lo som del G20 que foguèt organizat dels 3 al 5 de junh de 2010 a Pusan en Corèa del Sud auriá degut preparar lo G20 dels cap d'Estats dels 26 e 27 de junh venents a Toronto. Auriá « enterrat »[8] lo projècte de taxa bancari internacionala volgut pels Estats Units d'America, Alemanha e França pasmens que lo FMI deuriá presentar a Toronto dos tipes de taxa bancària[9].

G 20 Social[modificar | modificar la font]

S'agís de far progressar lo drech social e sindical al nivèl mondial

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. [1] Harper contra una refonda globala del sistèma financièr, Alexandre Shields, Le Devoir, 15 e 16 de novembre de 2008
  2. id supra
  3. (fr)Universitat de Quebèc a Montreal : Del G10 al G20 Modèl:PDF
  4. (fr) Les Echos, del 14/09/2009, Entrevista de Fareed Zakaria per Pierre de Gasquet
  5. BIP 2009 nach Ländern in der World Economic Outlook Database, April 2010 des Internationalen Währungsfonds
  6. CIA_R2001, site de la CIA(page consultée le 25 juin 2010)
  7. (fr) Richard Hiault, Les Echos del 26/04/2010
  8. (fr) Frédéric Ojardias et Robert Jules " Le G20 enterre la taxe bancaire internationale" La Tribune 7 de junh de 2010
  9. id supra