Utilizaire:Jiròni
|
Aisinas lingüisticas
[modificar | Modificar lo còdi]- Lo Congrès Multidiccionari [1]
- IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [2]
- Diccionari de Cantalausa en linha: [3]
- Gran Diccionari de la llengua catalana: [4]
- DIEC 2: [5]
- Toponims internacionals en occitan: [6]
- Gramatica occitana [7]
- Conjugason [8]
- Thesoc [9]
- Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[10]
Infobox_País
[modificar | Modificar lo còdi]Jiròni
' | |
---|---|
Capitala e ciutat mai granda [[]] | |
• Totala | |
• Aiga , % % | |
[[.]] |
Infobox vila
[modificar | Modificar lo còdi]
Jiròni
| |
---|---|
Geografia politica | |
País | Modèl:Nom del País |
Autras informacions | |
http: |
Infobox Comuna italiana
[modificar | Modificar lo còdi][[Fichièr:|center|280px|link=|border]] | |
Administracion | |
---|---|
Estat | Itàlia |
Geografia | |
Demografia | |
Autras informacions |
Infobox Comuna d'Espanha
[modificar | Modificar lo còdi]
Jiròni
| |
---|---|
Geografia politica | |
País | Espanha |
Comunautat autonòma | {{}} |
Primièr cònsol Mandat en cors |
|
Geografia umana | |
Populacion (INE) () |
. ab. |
Autras informacions | |
Còde INE | [11] |
Infobox comuna alemanda
[modificar | Modificar lo còdi][[Fichièr:|center|280px|link=|border]] | |
---|---|
[[Imatge:|120px|Blason de ]] | |
Donadas generalas | |
Toponim oficial | ' |
País | Alemanha |
Land | |
Districte (Regierungsbezirk) | |
Arrondiment (Landkreis) | |
Còde comunal (Gemeindeschlüssel) |
|
Còde postal | |
Indicatiu telefonic | |
Immatriculacion | |
Latitud | |
Longitud | |
Altitud (NN) | m |
Superfícia | km² |
Populacion | {{{populacion}}} ab. () |
Densitat | ab./km² |
Nombre de quartièrs (Ortsteile) | |
Sit web | [http:// ] |
Politica | |
Cònsol (Bürgermeister) | |
Partits al poder |
Infobox identitat
[modificar | Modificar lo còdi]Infobox cap d'estat
[modificar | Modificar lo còdi][[Fichièr:|200px|center]] | |
Biografia |
---|
Infobox politician
[modificar | Modificar lo còdi]
Jiròni | |
Biografia | |
modificar |
Infobox Subjècte de la federacion de Russia
[modificar | Modificar lo còdi]
Jiròni
| |
---|---|
Administracion | |
Estatut politic | Republica |
Govèrn - president |
|
Geografia
| |
Demografia
| |
Lengas | rus,
|
Colors
[modificar | Modificar lo còdi]#E5E5E5 | #ECECEC | #DFDFDF | #B2B2B2 | #868686 |
#FFE5E5 | #FFB2B2 | #FF8080 | #CC6666 | #994C4C |
#FFEFE5 | #FFCFB2 | #FFAE80 | #CC8B66 | #99694C |
#FFF9E5 | #FFECB2 | #FFDF80 | #CCB266 | #99864C |
#FCFFE5 | #F6FFB2 | #F0FF80 | #C0CC66 | #90994C |
#F2FFE5 | #D9FFB2 | #BFFF80 | #99CC66 | #73994C |
#E9FFE5 | #BDFFB2 | #90FF80 | #74CC66 | #57994C |
#E5FFEC | #B2FFC6 | #80FF9F | #66CC80 | #4C9960 |
#E5FFF5 | #B2FFE2 | #80FFCE | #66CCA5 | #4C997C |
#E5FFFF | #B2FFFF | #80FFFF | #66CCCC | #4C9999 |
#E5F6FF | #B2E3FF | #80D0FF | #66A7CC | #4C7D99 |
#E5ECFF | #B2C6FF | #809FFF | #6680CC | #4C6099 |
#E8E5FF | #BBB2FF | #8E80FF | #7266CC | #554C99 |
#F2E5FF | #D9B2FF | #BF80FF | #9966CC | #734C99 |
#FCE5FF | #F5B2FF | #EE80FF | #BE66CC | #8F4C99 |
#FFE5F9 | #FFB2EC | #FF80DF | #CC66B2 | #994C86 |
#FFE5EF | #FFB2D0 | #FF80B0 | #CC668D | #994C6A |
001100 | 002200 | 003300 | 004400 | 005500 | 006600 | 007700 | 008800 | 009000 | 00a000 | 00b000 | 00c000 | 00d000 | 00e000 | 00ff00 |
11f011 | 22ff22 | 33ff33 | 44ff44 | 55ff55 | 66ff66 | 77ff77 | 88ff88 | 99ff99 | aaffaa | bbffbb | ccffcc | ddffdd | eeffee | ffffff |
110000 | 220000 | 330000 | 440000 | 550000 | 660000 | 770000 | 880000 | 990000 | aa0000 | b00000 | cc0000 | d00000 | ee0000 | ff0000 |
f11111 | f22222 | f33333 | f44444 | ff5555 | ff6666 | ff7777 | ff8888 | ff9999 | ffaaaa | ffbbbb | ffcccc | ffdddd | ffeeee | f0f0f0 |
000011 | 000022 | 000033 | 000040 | 00005f | 000060 | 000077 | 000088 | 000099 | 0000aa | 0000bf | 0000c0 | 0000dd | 0000ee | 0000ff |
1111ff | 2222ff | 3333ff | 4444ff | 5555ff | 6666ff | 7777ff | 8888ff | 9999ff | aaaaff | bbbbff | ccccff | ddddff | eeeeff | eeeef0 |
110011 | 220022 | 330033 | 440044 | 550055 | 660066 | 770077 | 880088 | 990099 | aa00aa | bb00bb | cc00cc | dd00dd | ee00ee | ff00ff |
ff11ff | ff22ff | ff33ff | ff44ff | ff55ff | ff66ff | ff77ff | ff88ff | ff99ff | ffaaff | ffbbff | ffccff | ffddff | ffeeff | f0eeff |
001111 | 002222 | 003333 | 004444 | 005555 | 006666 | 007777 | 008888 | 009999 | 00aaaa | 00bbbb | 00cccc | 00dddd | 00eeee | 00ffff |
11ffff | 22ffff | 33ffff | 44ffff | 55ffff | 66ffff | 77ffff | 88ffff | 99ffff | aaffff | bbffff | ccffff | ddffff | eeffff | f0ffff |
111100 | 222200 | 333300 | 444400 | 555500 | 666600 | 777700 | 888800 | 999900 | aaaa00 | bbbb00 | cccc00 | dddd00 | eeee00 | ffff00 |
ffff11 | ffff22 | ffff33 | ffff44 | ffff55 | ffff66 | ffff77 | ffff88 | ffff99 | ffffaa | ffffbb | ffffcc | ffffdd | ffffee | 123456 |
FF8080 | FFFF80 | 80FF80 | 00FF80 | 80FFFF | 0080FF | FF80C0 | FF80FF | FF0000 | FFFF00 | 80FF00 | 00FF40 | 00FFFF | 0080C0 | 8080C0 |
FF00FF | 804040 | FF8040 | 00FF00 | 008080 | 004080 | 8080FF | 800040 | FF0080 | 800000 | FF8000 | 008000 | 008040 | 0000FF | 0000A0 |
800080 | 8000FF | 400000 | 804000 | 004000 | 004040 | 000080 | 000040 | 400040 | 400080 | 000000 | 808000 | 808040 | 808080 | 408080 |
C0C0C0 | 400040 | FFFFFF | 003b00 | 003d00 | 003200 | 003400 | 003500 | 003600 | 003700 | 003800 | 66ff66 | 77ff77 | 88ff88 | 99ff99 |
571085 | fd36gf | 456468 | dg4562 | aa44ee | 33dfdd | 232526 | 9945ff | 989898 | 981245 | 123299 | 155115 | 666666 | afaf00 | 00afaf |
Traduccion de las legendas dels imatges de glacièr
[modificar | Modificar lo còdi]- Arrancament glaciari
- Flus de glaç
- Abrasion glaciària
- Recuolament del glacièr
- lièch de ròcas
- Morrena de fons
- Kame
- Kettles (olas de gigant)
- Plana aluviala
- Morrena terminala
- Drumlins
- Esker
A
- Glacièr
- Subsidéncia de la rusca
- Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.
B
- Rebombiment de la rusca
- Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.
- Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.
Guillaume Lavabre
[modificar | Modificar lo còdi]Guillaume Lavabre foguèt un cordonièr originari de Puèglaurenç dins Tarn, nascut en mai de 1755 e mòrt lo 23 de març de 1845 a Tolosa. Compausèt la cançon La Garisou de Marianno, que donèt lo sieu nom a Marianne, allegoria de la Republica francesa.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Joinessa
[modificar | Modificar lo còdi]Nascut a Puèglaurenç en mai 1755[1], Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.
Composicion de La Garisou de Marianno
[modificar | Modificar lo còdi]Durant la Revolucion francesa, en setembre de 1792, escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon Des petits Savoyards[2]. Écrite en occitan, elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région[3]. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)[4]. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République.
Se va espandir per Occitània tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des patois en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement Paris et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne[5].
- Paroles
|
|
Fin de vida
[modificar | Modificar lo còdi]Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à Toulouse. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des Bourbons, lors du retour de Louis XVIII (Le Lys et l'Olivier). Il meurt finalement le Modèl:Date-, à l'hôpital de La Grave à Toulouse. Il est alors âgé de 89 ans[7].
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- {{{títol}}}. visage-republique. ISBN 2-07-053208-9.
Notes et références
[modificar | Modificar lo còdi]Liens externes
[modificar | Modificar lo còdi]Sicomòr
[modificar | Modificar lo còdi]Sicomòr.
Règne | Plantae |
---|---|
Sosrègne | Tracheobionta |
Division | Magnoliophyta |
Classa | Magnoliopsida |
Sosclassa | Rosidae |
Òrdre | Sapindales |
Familha | Aceraceae |
Genre | Acer |
Òrdre | Sapindales |
---|---|
Familha | Sapindaceae |
Reparticion geografica
LC : Preocupacion menora
Lo sicomòr (Acer pseudoplatanus) es una espècia d'agast de granda talha de la familha de las aceracèas frequent en Euròpa. Aparten a la seccion Acer de la classificacion dels agasts segon de Jong (1976).
Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat. Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina Acer platanoides, que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'ENGREF[8] lo sicomòr seriá pus sensible a la malautiá de la cima mas mens exigent en lutz e mens xerofil que Acer platanoides.
Istoric e denominacion
[modificar | Modificar lo còdi]L'espècia foguèt descrita pel naturalista suedés Carl von Linné en 1753[9].
Sinonimia
[modificar | Modificar lo còdi]- homotypique[10]
- Acer latifolium Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.
- Acer majus Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.
- Acer montanum Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.
- Acer procerum Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo nom vernacular de sicomòr li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la figuièra sicomòra o figuièra d'Egipte (del grèc συκóμορος, el meteis compausat dels mots συκον (la figa) e μόρον (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre Acer, donat par Linné a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific pseudoplatanus significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la platana. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de platanoides, que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Lo sicomòr es un grand arbre de camba prima, que pòt aténher 35 a 40 m de naut e un diamètre de 3,5 m (a 1,5 m de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.
-
Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.
-
Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.
-
fuèlha e disamaras de l'Acer pseudoplatanus.
-
Borrons de sicomòr. Sa longor es de 7 mm.
-
Boton de fuèlha, d'un diamètre de 11 mm.
La rusca es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche Acer platanoides.
Las fuèlhas, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long peciòl (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las nervaduras a la fàcia inferiora.
Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.
Les flors de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'Acer platanoides que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.
Tenon cinc sepals sodats, cinc petals e uèch estaminas quilhadas.
Los fruchs son de disamaras que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'Acer platanoides.
Autecologia e ecologia
[modificar | Modificar lo còdi]Aima mai los sòls rics e puslèu calcaris a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del fau e del sap dins los climas freg e umids.
Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra[11]. Pasmens, coma lo fraisse, ten una estrategia de creis e de captacion de la lutz tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz[12].
S'encontra entrò 1 600 m d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels Pirenèus). Es una esséncia de còps abondanta (en talhada jos fustada), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona regeneracion naturala siá a partir de las granas que se semenan relativament ben per anemocoria, siá a partir dels rebrots de socas.
L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo plomb (marcat per l'isotòp 210Pb) e lo zinc (isotòp 65Zn) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del floèm d' Acer pseudoplatanus : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)[13].
Aspèctes silvicòlas e utilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]Sens èstre vertadièrament una « fusta preciosa » (es classada « fusta nòbla » o « mièg-preciosa »), es recercat pels silvicultors qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.
Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar 30 m d'auçada e 500 d'atge.
En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo fau qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al risc climatic.
Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses gromands, que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las cernes).
Malautiás
[modificar | Modificar lo còdi]A las aurièras pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als UV e l'ozòn…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.
Las doas afeccions principalas son :
- La Taca quitranosa, deguda a un campairòl (Rhytisma acerinum) que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.
- La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt Cryptostroma corticale invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las espòras d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un astme allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de Cryptostroma corticale, foguèt estudiada dins una papetariá de Wisconsin ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas[14]).
La suèja de l'agast es netament associada a las caniculas e secadas. (amb de simptòmas qu'apareisson entrò maitas annadas après la secada), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl[15]..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un microclima pus umid (gestion de tipe prosilva puslèu qu'en grandas copas rasas) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son umús natural).
Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas autecologicas d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond[16].
La pollucion de l'aire e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.
En France par exemple, les cas déclarés sont plus fréquents dans les zones urbaines et les parcs boisés très fréquentés (Modèl:Nombre ont ainsi été coupés et brûlés à Paris en 2005 dans les bois de Vincennes et Boulogne fortement touchés par la tempête de 1999). Ceci est très probablement du à l'introduction de ce parasite invasif en milieu urbain par les plantations ornementales. Ceci est classique pour les maladies des arbres : introduction et premiers cas en ville, puis transfert au milieu naturel. La maladies est pour l'instant moins fréquente sur des érables situés dans les peuplements forestiers feuillus mélangés du Nord et de l’Est de la France, même si elle est régulièrement signalée par le Département de la Santé des Forêts.
Distribution
[modificar | Modificar lo còdi]Cette espèce est répandue en Europe centrale et occidentale : França metropolitana (y compris en Corsega), Benelux, Alemanha, Soïssa, Àustria, Romania, Bulgaria, Polonha, Russia, ainsi qu’autour de la Méditerranée (Espanha, Portugal, Itàlia, Albania, ex-Iogoslavia, Grècia), en Asie Mineure (Turquia) et dans la région du Caucàs.
Préférant les climats frais et humides, il pousse en plaine et à moyenne altitude dans la partie septentrionale de son aire de distribution (comme en Belgique et dans le quart nord-est de la France), tandis que c’est typiquement un arbre des zones montagneuses dans la partie méridionale de son aire. On le rencontre jusqu’à une altitude de 1 500 à 1 900 m en France.
Introduit et naturalisé ailleurs.
Utilizacion
[modificar | Modificar lo còdi]Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs. N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.
Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les feuillus précieux et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.
Sa fusta, blanca e pron dura, es utilizada en ebenistariá e en tornatge, aital coma en laütariá : esquina, arescle e margue de violon (sicomòr ondat). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps. Fornís una excelenta lenha.
Son nom est donné à un des parfums conçus par Gabrielle Chanel en 1930 en souvenir des érables des jardins de son enfance en Auvèrnhe[17].
Variétés décoratives
[modificar | Modificar lo còdi]- 'Variegatum' : à feuilles panachées de blanc et de rouge.
- 'Leopoldii' : à feuilles panachées pourpre et vert.
- 'Worleii' : à feuilles orangé-jaune en début de croissance.
[[Fichier:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Érable sycomore pourpre remarquable du domaine de Mariemont (Belgique).|250px]]
Symbolique
[modificar | Modificar lo còdi]Le Sycomore est symbolique du chagrin d'amour dans le théâtre shakespearien, et plus largement, dans le théâtre élisabéthain. Cela proviendrait du jeu de mots Sickamour (sick : malade en anglais). Par exemple, dans Othello, dans la célèbre "Chanson du Saule" (IV, 3), la servante Barbara évoquée par Desdémone "venait s'asseoir en pleurant près d'un sycomore" (traduction Y. Bonnefoy, édition Folio théâtre, p. 399).
Implication dans une maladie mortelle chez les chevaux
[modificar | Modificar lo còdi]Les plantules et les disamares (fruits ressemblant à des « hélicoptères ») de l'érable sycomore semblent à l'origine d'une maladie mortelle fulgurante chez les chevaux, apparue dans les années 2000.
La myopathie atypique des équidés (MA)[18],[19] semble provoquée par une toxine, l'hypoglycine A, produite par les samares et dont l'ingestion déclenche chez les chevaux des symptômes proches d'une autre maladie équine connue, la myoglobinurie.
Des recherches sont actuellement encore en cours, mais la relation entre cette maladie et l'érable sycomore (en Europe) ou l'érable negundo (en Amérique du Nord) semble établie[20],[21].
Voir aussi
[modificar | Modificar lo còdi]Articles connexes
[modificar | Modificar lo còdi]Liens externes
[modificar | Modificar lo còdi]Notes et références
[modificar | Modificar lo còdi]
Catégorie:Flore (nom vernaculaire)
Catégorie:Essence forestière
Catégorie:Arbre
Catégorie:Plante mellifère
Catégorie:Arbre d'ornement
Catégorie:Arbre de climat tempéré océanique
Catégorie:Arbre de climat continental humide
Catégorie:Acer
- ↑ . data.bnf.fr..
- ↑ . ladepeche.fr..
- ↑
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ PDF .
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 9782844945075..
- ↑ Source(Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France
- ↑ Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.
- ↑ USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 978-2-904740-16-9.
- ↑ PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par Forêt mail de mars 2009)
- ↑ . DOI: [14].
- ↑ Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), p. 385-389
- ↑ Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable
- ↑ Garsault J.F. (1991). La maladie de la suie. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, p. 32
- ↑
- ↑ Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr
- ↑ .
- ↑ Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable
- ↑ . PMID: 23773055. DOI: [15].