Vejatz lo contengut

Republicas de Russia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
1. Adiguèsia
2. Altai
3. Bashkortostan
4. Boriàtia
5. Daguestan
6. Ingoshia

      

7. Cabardobalcaria
8. Calmóquia
9. Karachai-Cherquèssia
10. Carèlia
11. Republica dels Còmis
12. Republica dels Maris

      

13. Mordòvia
14. Republica de Sakha
15. Ossetia del Nòrd - Alània
16. Tatarstan
17. Tova
18. Odmórtia

      

19. Khakàssia
20. Chechenia
21. Chovàshia
22. Crimèa

La Federacion Russa se devesís en 85 subjèctes federals, que 22 son de republicas. La màger part de las republicas representan de zonas amb preséncia d'etnias non russas, e mai que i aja d'unas republicas amb una majoritat russa. Lo grop etnic indigèna d'una republica que li dona lo nom se nomena "nacionalitat titulara".

Estatut constitucional

[modificar | Modificar lo còdi]

La principala diferéncia entre las republicas respècte a d'autres subjèctes federals, es que tenon lo dreit d'establir as pròpia lenga oficiala.[1] A mai, podon tenir una Constitucion pròpia. D'autres subjèctes federals, coma los krais (territòris) e los oblasts (províncias) an pas explicitament aquel dreit. Los presidents executius de fòrça republicas se fasián glòria del títol de president, mas en 2010 un esmendament a la lei federala mencionèt qu'aquel títol seriá exclusivament reservat al cap de l'Estat Rus.[2]

Lo nivèl d'autonomia garantit a aquestas unitats politicas varia, mas generalament es força estendut. Las assembladas parlamentàrias de las republicas an sovent promulgat de leis que violan la constitucion federala. Los govèrnaments de las republicas son de mai en mai poderoses. Pasmens, aquesta autonomia disminuguèt considerablement durant lo mandat del president rus Vladímir Pótin, que volguèt imposar la supremacia de la Constitucion federala.

Existisson de movements secessionistas dins la majoritat de las republicas, mas aquestes son pas, generalament, gaire fòrts. Malgrat aquò, i aviá un supòrt considerable a la seccession entre los tatars, los bashquirs, los iacots e los chechèns aprés la dissolucion de l'Union Sovietica, fait que provoquèt la Primièra guèrra de Chechenia, dins lo cas d'aquesta etnia. Lo desir de secession dins nombrosas republicas es enormement complicat.

Eveniments de 2014

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo 18 de març de 2014 la Republica de Crimèa e Sebastòple foguèron annexats a la Federacion Russa a travèrs un tractat[3] La major part de la comunautat internacionala e lo govèrnament d'Ucraïna reconeisson pas la secession de Crimea, e contunhan a considerar Crimèa coma una part d'Ucraïna.[4]

  1. Article 68 de la Constitucion de Russia
  2. http://rt.com/politics/russia-regions-leaders-title/
  3. Kremlin.ru. Договор между Российской Федерацией и Республикой Крым о принятии в Российскую Федерацию Республики Крым и образовании в составе Российской Федерации новых субъектов (Treaty Between the Russian Federation and the Republic of Crimea on Ascension to the Russian Federation of the Republic of Crimea and on Establishment of New Subjects Within the Russian Federation) Modèl:Ru icon
  4. Putin signs Crimea treaty, will not seize other Ukraine regions