Tintenieg

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tintenieg
Tinténiac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 19′ 47″ N, 1° 50′ 01″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 23,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
90 m
54 m
31 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
35
Ille et Vilaine Armas deu Departament d'Ille et Vilaine
Arrondiment Sant-Maloù
Canton Tinténiac
Intercom
243500733
de la Bretagne Romantique
Cònsol Louis Rochefort (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Tinténiacois, Tinténiacoise (en francés)
Còde postal 35190
Còde INSEE 35337
Site officiel de la ville de Tinténiac

Tintenieg en breton ( Tinténiac en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament d'Ille et Vilaine e la region de Bretanha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
Tèxte originau de l'article francés

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Lo luòc de Tinténiac a freqüentat dempuèi lo Neolític. Qualques vestigis, #qu'un abondiu mobilier lithique e dels ceramicas del Neolític mièg, n'an trobat en lo moment del traçat de la via exprés Roazhon-Sant-Malo.

Un vilatge carolingien descobèrt a la Cocherais, a egalament liurats de nombrosas ceramicas.

Aquel es pas #qu'en 1032 #que se tròba la primièra mencion oficiala de Tinténiac, en lo cartulaire del abbaye Sant-Georges de Roazhon. La glèisa e lo vilatge qualificat de « gròs bourg », son alavetz donats pel pòrti de Bretanha Alain III a la siá sœur, Adèle, abbesse de Sant-Georges, a l'escasença de la fondacion de la abbaye. Lo abbesse retrocedís pel continuament una granda part de lo sieu fief. En 1351, lo senhor Jean de Tinténiac s'illustra en lo combat Trenta, #qu'a luòc veja-a ieu près de Josselin. La siá femna Jeanne de Combourg, lududes dona una sola filha, Isabeau de Tinténiac. Aquela en épousant Jean de Laval-Chatillon, fa dintrar la distincion en la familha de Laval. D'aquela nòva union nais Jeanne de Laval #que ven, lo 21 de genièr de 1374, la segonda esposa de Bertrand Del Guesclin.

La distincion de Tinténiac passa de contunh, pel jòc dels alliances successivas, a las Montmorency-Laval, Coligny, Coëtquen e la Motte. Un membre de la branca cadette d'aquela darrièra familha, conegut coma chevalier de Tinténiac, es lo un dels grands noms de la Chouannerie. Participa a l'organizacion del débarquement de Quiberon, lo 27 de junh de 1795. La populacion de la municipalitat es per contra favorabla als cambiaments aportats per la Revolucion francesa, sustot après la fin de la Terror. La principala celèbra revolucionària es aquela en celebrant l'anniversari del execucion de Louis XVI, acompanhada d'un serment d'òdi a la royauté e a la anarchie, celebrada a partir de 1795 ; l'anniversari de la fondacion de la Republica es tanben celebrat a partir de 1797[1].

  • 11 de mai 1836 : a absorbit Sant-Méloir, #que i aviá #èsser desligada de la municipalitat de Québriac

La vida economica del bourg, fondada principalament sus l' agricultura fins en 1950, coneis a aquela data un nòu essor, a causa de la creacion d'establiments escolars e al desvolopament de las activitats terciàries, aital coma de l'indústria, en los ans 1960, amb la fabrica de salaisons de Ille-e-Rance (SIRSA).

(Fonts : Lo Patrimòni de las municipalitats de França- Flohic Editions)

Tèxte originau de l'article francés

Le site de Tinténiac est fréquenté depuis le Néolithique. Des vestiges, dont un abondant mobilier lithique et des céramiques du Néolithique moyen, sont retrouvés lors du tracé de la voie express Rennes-Saint-Malo.

Un village carolingien découvert à la Cocherais, a également livrés de nombreuses céramiques.

Ce n'est qu'en 1032 que l'on trouve la première mention officielle de Tinténiac, dans le cartulaire de l'abbaye Saint-Georges de Rennes. La glèisa et le village qualifié de « gros bourg », sont alors donnés par le duc de Bretagne Alain III à sa sœur, Adèle, abbesse de Saint-Georges, à l'occasion de la fondation de l'abbaye. L'abbesse rétrocède par la suite une grande partie de son fief. En 1351, le seigneur Jean de Tinténiac s'illustre dans le combat des Trente, qui a lieu à Mi-voie près de Josselin. Sa femme Jeanne de Combourg, lui donne une seule fille, Isabeau de Tinténiac. Celle-ci en épousant Jean de Laval-Chatillon, fait entrer la seigneurie dans la famille de Laval. De cette nouvelle union naît Jeanne de Laval qui devient, le 21 janvier 1374, la seconde épouse de Bertrand Du Guesclin.

La seigneurie de Tinténiac passe ensuite, par le jeu des alliances successives, aux Montmorency-Laval, Coligny, Coëtquen et la Motte. Un membre de la branche cadette de cette dernière famille, connu comme chevalier de Tinténiac, est l'un des grands noms de la Chouannerie. Il participe à l'organisation du débarquement de Quiberon, le 27 juin 1795. La population de la commune est par contre favorable aux changements apportés par la Révolution française, surtout après la fin de la Terreur. La principale fête révolutionnaire est celle célébrant l’anniversaire de l’exécution de Louis XVI, accompagnée d’un serment de haine à la royauté et à l’anarchie, fêtée à partir de 1795 ; l’anniversaire de la fondation de la République est aussi célébré à partir de 1797[2].

La vie économique du bourg, fondée principalement sur l'agriculture jusqu'en 1950, connaît à cette date un nouvel essor, dû à la création d'établissements scolaires et au développement des activités tertiaires, ainsi que de l'industrie, dans les années 1960, avec l'usine de salaisons d'Ille-et-Rance (SIRSA).

(sources : Le Patrimoine des communes de France- Flohic Editions)

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Louis Rochefort    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 124 2 110 2 001 2 300 2 164 2 125 2 005 2 126 2 156

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 163 2 149 2 176 2 184 2 177 2 213 2 233 2 194 2 201

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 068 1 962 1 887 1 634 1 643 1 638 1 535 1 773 1 948

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 794
1 938
2 040
2 173
2 163
2 434
3 079
3 327
3 247
2009 2010
3 304
3 468
3 373
3 537
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Louis Dubreuil, « Fèstas revolucionàrias en Ille-e-Vilaine », in Anals de Bretanha, volum 21, tome 4, 1905, pàg. 398-399 e 401
  2. Louis Dubreuil, « Fêtes révolutionnaires en Ille-et-Vilaine », in Annales de Bretagne, volume 21, tome 4, 1905, p. 398-399 et 401