Sistèma digestiu uman

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Fairytale waring.png Aqueste article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reestructuracion importanta.
  • Son estat actual es provisòri, e se deu prene amb prudéncia.
  • Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps. Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.


Principis de basa[modificar | modificar la font]

Organizacion generala dau sistèma digestiu[modificar | modificar la font]

Organizacion generala dau sistèma digestiu uman

Lo sistèma digestiu uman es organizat per assegurar la fragmentacion e l'absorpcion per lo sang deis aliments manjats e per protegir l'organisme còntra una infeccion de part d'un agent patogèn. A donc de liames estrechs amb lei sistèmas circulatòri e immunitari e una estructura intèrna que li permet de realizar aqueleis etapas. Cinc partidas principalas o compausan :

  • la boca e l'esofag constituïsson la partida superiora e permèton la masticacion de la norridua e son transferiment vèrs l'estomac.
  • l'estomac permet la predigestion deis aliments gràcias a l'accion de sucs acids.
  • l'intestin prim es un segment lòng qu'acaba lo progrès de descomposicion dau manjar e qu'assegura son absorpcion per lo sang.
  • l'intestin gròs permet d'acabar l'assimilacion e de preparar l'excrecion dei fraccions non digeridas.
  • lei glandas annèxas dau sistèma digestiu (pancrèas, vesicula biliara, fetge) que secretan d'enzims que tènon de ròtles importants per lo foncionament de l'estomac e de l'intestin.

Besonhs nutritius de l'èsser uman[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Alimentacion sana.

L'èsser uman a besonh d'una alimentacion equilibrada que dèu li portar l'energia necessària au foncionament de son organisme e un minimom de proteïnas, de glucids, de substàncias mineralas, d'acids gras, d'acids aminats e de vitaminas. De mai, l'organisme a besonh d'una quantitat d'aiga sufisenta. Enfin, per assegurar un transit normau, aquela alimentacion dèu contenir de fibras, es a dire de constituents de plantas non digerits (cellulòsa, lignina...).

Lei besonhs energics jornadiers despendon d'un nombre fòrça important de factors, compres au repaus. Ansin, varian segon lo temps, lo sèxe, lo pes, la massa corporala, la temperatura exteriora, la posicion de la persona... etc. En mejana, son de 7 MJ/j per un adult au repaus. Aumentan rapidament amb l'activitat fisica per agantar 11 MJ/j dins lo cas d'una activitat « normala » e entre 15 e 20 MJ/j per cumplir de trabalhs penibles. Pontualament, de besonhs d'aperaquí 50 MJ/j pòdon èsser observats per d'activitats extrèmas (maraton...).

Aquelei besonhs son assegurats per lei proteïnas, lei glucids e lei lipids. Lei proteïnas comprènon de substàncias azotadas d'origina animala (carn, lach...) e vegetala (leguminosas...). Lei besonhs minimaus son de 0,5 g/kg[1] mai la proporcion conselhada dins l'alimentacion es de 14% amb un partiment egau entre proteïnas animalas e vegetalas. Lei glucids (amidon, sucres...) fòrman la fònt d'energia principala amb una part conselhada de 73%. Pasmens, aquela proporcion pòu demenir fins a 10-15%. Lei lipids (graissa, òli...) son una fònt energica poderosa[2] mai sa part dèu demorar limitada a 13% car pòdon entraïnar de problemas de santat.

Lei besonhs de substàncias mineralasoligoelements) e de vitaminas son pus febles. Per exemple, son de 800 mg/j de calci, de 10-20 mg/j de fèrre ò de 15 mg/j d'iòde. Per lei vitaminas, lei besonhs recomandats son de 75-90 mg/j per la vitamina C ò de 12 µg/j. Un apòrt insufisent d'oligoelements ò de vitaminas entraïna un sindròma de caréncia que pòu aver de consequéncias grèvas per l'organisme. Invèrsament, de quantitats tròp importantas pòdon causar d'intoxicacions.

De la boca a l'estomac[modificar | modificar la font]

La saliva[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Saliva.

L'accion dei dents e de la saliva constituïsson la premiera partida dau procès de digestion. Lei dents asseguran lo trissatge de la norridura e permèton son impregnacion per la saliva. Aquela darriera es una substància producha per lei glandas salivalas que comprènon lei glandas parotidas, lei glandas subaxillaras, lei glandas sublingualas e lei glandas de la mucosa bucala. Sa produccion es entraïnada per d'estimulacions reflèxas (odor ò gost deis aliments, masticacion...) ò condicionadas (bruch dins la cosina...).

La formacion de la saliva es un mecanisme que tèn doas etapas principalas. Premier, la saliva primària es producha per leis acini dei glandas salivalas. A una composicion similara a aquela dau plasma sanguin e contèn principalament d'aiga e d'ions Na+ e Cl-. Puei, aquela saliva es transformada en saliva segondària gràcias a d'accions de reabsorpcion deis ions Na+ e Cl- que son en partida remplaçats per d'ions K+ e CO3-. La saliva finala es principalament compausada d'aiga (99%) e sa concentracion d'ions es pus febla d'aquela dau plasma. Divèrsei proteïnas i son presentas coma l'amilasa ò l'immunoglobulina A.

Lei proprietats de la saliva son nombrosas. Au nivèu digestiu, facilita la masticacion e la degluticion deis aliments. Sei caracteristicas quimicas ipotonicas permèton tanben d'iniciar la dissolucion deis aliments (çò que permet de detectar son gost), de netetjar lei captors de gost de la boca, de començar la digestion de l'amidon (gràcias a l'amilasa) e de favorizar l'accion deis enzims digestius de l'estomac. Au nivèu immunitari, la preséncia d'immunoglobulinas e de lisozim participan a l'igièna de la boca e sa proteccion còntra lei patogèns. Enfin, dins lo cas d'un vòmit, lo pH neutre de la saliva protegís l'esmaut dei dents còntra l'efiech dei sucs gastrics.

La degluticion[modificar | modificar la font]

La degluticion es lo mecanisme que permet de transferir lo contengut de la bòla alimentària de la boca vèrs l'esofag e l'estomac. Per aquò, la lenga la possa vèrs a l'arrier de la boca. Puei, un movement reflèx bloca la cavitat nasala, arresta la respiracion e obstruís lei vias respiratòrias. Puei, a luòc la dubertura deis esfinctèrs esofagians superior e inferior, çò que permet de dirigir la norridura vèrs l'estomac gràcias a una onda peristaltica.

L'esofag tèn divèrsei sistèmas permetent d'o protegir còntra lei reflús de suc gastric. Per aquò, lo reflèx peristaltic permet de voidar 15 mL de contengut en 5 a 10 s. Lo rèsta dau suc es pauc a pauc neutralizat amb l'arribada de saliva dempuei la boca.

L'estomac[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Estomac.

Estructura e motilitat[modificar | modificar la font]

Estructura generala de l'estomac.

Lo ròtle principau de l'estomac es de redurre la norridura en una mescla de particulas en suspension d'un diamètre inferior a 1 mm gràcias a l'accion de muscles poderós e dau suc gastric. Permet tanben de regular la quantitat de norridura intrant dins leis intestins, de separar lei matèrias digeriblas e indigeriblas e d'empedir lo reflús dei bactèris intestinaus vèrs la partida superiora dau sistèma digestiu. Per aquò, a una forma de pòchi facha de jaç musculars extensibles. Permèton a l'estomac de passar d'un volum de 500 mL au repaus a mai de 4 000 mL dins lo cas d'un repàs important.

De mai, aquelei muscles devesisson l'estomac entre tres zònas principalas que son l'estomac proximau, l'estomac distau e lo pilòr. La premiera es principalament utilizada coma espaci d'acumulacion deis aliments ingerits. Es donc la partida pus extensibla. Lentament, lo contengut gastric es dirigit vèrs l'estomac distau ont es atacat per lei sucs gastrics. Aquò mena a la formacion d'una mescla dicha quime que contèn de particulas de norridura. Son transferiment dins l'intestin prim es regulat per lo pilòr que permet, durant aquela etapa, unicament lo passatge dei particulas d'un diamètre inferior a 0,5 mm. Lei fraccions indigeriblas deis aliments demòran donc dins l'estomac. D'autra part, la durada de sejorn deis elements digeribles, generalament entre 1 e 4 h, varia segon sa natura. Es pus febla per lei glucids que per lei proteïnas e lei lipids.

Lo desplaçament de la norridura dins l'estomac es realizat gràcias a d'ondas congreadas per lei muscles dau paret estomacau. En particular, existís de cellulas « pacemakers », dichas cellulas intersticialas de Cajal, que son a l'origina d'ondas « lentas » (velocitat de 0,5 a 4 cm/s) amb una periodicitat d'aperaquí 20 s. Un autre tipe d'ondas permet lo netejatge de l'estomac en entraïnant la dubertura dau pilòr per permetre lo passatge dei materiaus indigeribles vèrs l'intestin. Son periòde es de l'òrdre de 90 min.

Lo suc gastric[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Suc gastric.

L'intestin prim e lei glandas annèxas[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Intestin prim.

Estructura e motilitat[modificar | modificar la font]

Lei glandas annèxas[modificar | modificar la font]

Lo pancrèas[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Pancrèas.

La vesicula biliara[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Bila.

Lo fetge[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Fetge.

La digestion dei lipids[modificar | modificar la font]

La digestion dei glucids e dei proteïnas[modificar | modificar la font]

L'absorpcion dei vitaminas[modificar | modificar la font]

La reabsorpcion de l'aiga e dei substàncias mineralas[modificar | modificar la font]

De l'intestin gròs a l'excrecion[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. D'efiech, en mai de participar ai besonhs energetics jornadiers de l'organisme, lei proteïnas tènon tanben un ròtle important dins l'equilibri dei substàncias azotadas
  2. En mejana, lei lipids produson 38,2 kJ/g còntra 17,2 kJ/g per lei proteïnas e lei glucids.