Estomac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'estomac (en grèc ancian στόμαχος) es la porcion del tub digestiu en forma de pòcha, situada entre l'esofag e lo duodenum. L'esofag recep los aliments mastegats dins la boca e deglutís dins l'estomac. Per l'èsser uman, l’organ es en forma de J majuscula, a l'edat adult fa 20 a 25 cm de naut, conten 50 ml vuèg, e pòt conténer fins a 4 litres. L’estomac es en rapòrt anatomic amb lo fetge (a dreche), la mèlsa (a esquèrra), lo panceràs (en rèire), lo diafragma (en naut) e los intestins (en bas). Es situat al dessús del mesocolon (estarge susmesocolic).

La branca de la medecina que tracta de l’estomac es la gastroenterologia.

L’estomac permet d’assegurar la digestion per sas foncions mecanicas (mescla) e quimicas mesclant los aliments als sucs gastrics (aiga, acid cloridric, enzims). Per una digestion ideala, lo pH de l’estomac es comprés entre 1,5 (pendant la nuèch) e 5 (al començament de digestion): los enzims gastrics foncionan a pH acid (un pH < 7 es dich acid).

Lo produch de la transformacion per l’estomac es una pasta, nomenada quime que vuèja dins lo duodenum pel pilòr. Es dins lo duodenum que lo quime acid se va neutralizar per las basas produchs de la bila e del suc pancreatic. Aquela neutralizacion dona de sals minerals assimilables, qu'unes passan dins l’organisme dirèctament mejans la paret de duodenum mercé a d'ormònas produchas per las glandulas suprarenalas, los mineralocorticoïdes.

La durada de mescla e de trissatge dins l’estomac esa variabla (entre 2 e 4 oras).

Anatomia[modificar | modificar la font]

Morfologia[modificar | modificar la font]

L’estomac se caracteriza de fàcia per una forma en J e presenta una dubertura en naut, lo cardia, que permet la joncion amb l'esofag. Compren l'esfintèr esofagian inferior e lo pilòr a sa sortida cap al duodenum en bas.

I a doas corbaduras:

  • la pichona corbadura (a drecha) vascularizad per las artèrias e venas gastricas esquèrra e drecha;
  • la granda corbadura (a esquèrra) vascularizada per las artèrias e venas gastroepiploïcas esquèrra e drecha.

L’estomac es compausat de tres partidas, que las mucosas secrètan totas del mucus protector contra una autodigestion, de naut en bas:

  • lo fundus;
  • lo còrs ;
  • lo cròs.

Entre lo cròs e lo còrs existís una zona d'estriccion permanenta, mena d'esfinctèr foncional limitant los passatges del naut cap al bas.

Al nivèl de la joncion esogastrica, se trapa l'angle de Hiss qu'empacha los refluses gastrics acids cap al naut que provocarián de quemaduras causticas de l’esofag: aquel es pas protegit contra l’acid cloridric secretat a pH 0,9 dins l’estomac.

Au nivèl de las pichona e grana corbaduras se trapan de ragas pròpias a l'estomac. Son las « ragas gastricas ». Son adaptadas al passatge dels liquids e alentiment los aliments que pòdon èsser tanben digerits pels enzims gastrics.

La partia inferiora (pilòr) compren lo muscle esfinctèr piloric, que permet la sortida cadenciada del quime gastric dins lo duodenum.

Vascularizacion[modificar | modificar la font]

L'estomac es vascularizat per d'artèrias emergissent del tronc celiac que sortís de l'aòrta en T12. D'aquel tronc naisson d'artèrias:

  • l'artèria esplenica qu'a per eissida màger la mèlsa mas passant sus la fàcia posteriora de l'estomac, tanben vascularizarà aquela fàcia. Arribada al bòrd lateral de l'estomac, dona una collaterala nomenada artèria gastroomentala (gastroepiploïca) esquèrra que s'anastomosa amb l'artèria omonima drecha al nivèl de la granda corbadura dins sa partida inferiora;
  • l'artèria gastrica esquèrra (coronària estomaquica) qu'asaga la partida mediala de l'estomac e s'anastomòsi amb la gastrica drecha;
  • l'artèria epatica comuna: dona lèu l'artèria epatica pròpia e l'artèria gastroduodenala que donará l'artèria gastroomentala (gastroepiploïca) drecha. Sus l'epatica pròpia, naís l'artèria gastrica drecha (artèria pilorica) qu'asaga lo cròs de l'estomac.

L'estomac es donc vascularizat per dos cercles arterials:

  • lo cercle de la pichona corbadura, que compren las artèrias gastricas drecha e esquèrra;
  • lo cercle de la granda corbadura, que compren las artèrias gastroepiploïcas drecha e esquèrra.

La vascularizacion venosa de l'estomac seguís lo meteis esquèma en dos cercles, e se drena dins la vena pòrta epatica:

  • dirèctament dins la vena pòrta al subjècte de las venas gastricas drecha e esquèrra;
  • via la vena esplenica per la vena gastroepiploïca esquèrra;
  • via la vena mesenterica superiora per la vena gastroepiploïca drecha.

Anatomia comparada[modificar | modificar la font]

Se destria:

  • los animals monogastrics, qu'an pas qu’una sola pòcha estomacala. Aquel nom definís subretot d'erbivòrs que l’estomac es pas comparable a aquel del dels rominaires (motons, per exemple). L’èsser uman fa partit d'aquela primièra categoria;
  • los rominaires que l’estomac es compausat de quatre cròses en seria:
    • lo rumen ou pança es una granda pòcha, contenent l’èrba, e que la regurgitacion del contengut provòca la ruminacion. Permet tanben una digestion per fermentacion bacteriana,
    • lo reticulum: conten de bacterias e de protistas mutualistas que s'atacan al repais ric en cellulòsi. Aqueles microorganismes libèran coma sosproduchs metabolics d'acids grases dins lo quime,
    • l’omasum o fulhet: Las matèrias romiadas i passan, ont lor aiga es extracha,
    • l’abomasum o calhièra: Las matèrias romiadas s’i trapan per i èsser digeradas pels sieus enzims del romiaire.

Embriologia[modificar | modificar la font]

L'estomac es un organ d'origina endoblastic. Apareis vèrs la 4a setmana de la vida embrionària jos la forma d'una dilatacion fusifòrme de l'intestin anterior, per compre plan son desvelopament seriá important de saber imaginar que subís una dobla rotacion seguent 2 axes: un axe longitudinal e un axe anteroposterior. La rotacion seguent l'axe longitudinal es una rotacion de 90 gras dins lo sens de las agulhas del relòtge e s'escaparà e la formacion de las 2 corbaduras de l'estomac a saber una granda corbadura a esquèrra e una pichona corbadura a drecha. Aquela del sens anteroposterior permetrà lo passatge de l'extremitat caudala o pilorica en naut a drecha e de l'extremitat craniala o cardiala en bas a esquèrra. Es donc al tèrme d'aquò qu'el nòstre estomac pren sa forma definitiva.

Fisiologia[modificar | modificar la font]

Vojadís gastric[modificar | modificar la font]

Per comandar lo trabalh de sos muscles lices, l’estomac possedís un sistèma nerviós parietal pròpre, situat un pauc mai bas que la mitat dins la granda corbadura, e aquel pace maker ritma las contraccions de la partida inferiora (cròs e pilòr: la pompa). Es modulat pels sistèma simpatic e sistèma parasimpatic

Lo ròtle màger del pilòr es de resténher lo passatge de particulas alimentàrias de talha superiora a 0,5 mm. Es pas qu'a la fin de digestion que l’estomac voja çò que foguèt pas redusit pel trabalh enzimatic e la mescla mecanica poderós, en desesper de causa, confisant lo trabalh non realizat a son seguent màger: lo pancreàs, organ mai competent de la digestion, capable coma l’estomac de reduire la talha de las particulas e de las proteïnas alimentàrias, mas tanben de contunhar la digestion de las grassas (lipids) e de sucres complèxes (idrat de carbòni e amidon per exemple) començada dins lo cròs oral (ptialina pels sucres complèxes e lipasa linguala per las grassas).

Lo segond ròtle important del pilòr es lo comptatge de las calorias: al contrari de la vision admesa, un estomac eficaç es un estomac lent. Los trèbles digestius mai grand son deguts a l’envasiment de l’intestin per una massa importanta d’aliments non transformats per l’estomac. Lo modèl extrèma es le dumping syndrome après gastrectomia. Un autre efièch nefast es l’arribada massissa de calorias dins lo sang (la digestion pancreatic normal es explosiva e la resorpcion dins lo duodenum dins la primièra mièjaora es de 10 % dels sucres, 7 % dels lipids e 4 % de las proteïnas sul total del repais) amb diferentas consequéncias: iperglicemia puèi ipoglicemia reaccionala, ipercolesterolemia e ipertrigliceridemia, etc

La riquesa calorica es analizada dins lo duodenum e realiza de retroaccions reglant l’ejection pilorica. La tòca es de donar a l’estomac un ròtle de sèrva per l’activitat quotidiana.

Provocat per deferents mecanismes après la dintrada dels aliments (ormònas localas coma la gastrina, sistèma nerviós parasimpatic amb al tèrme dos nèrvis cranians pneumogastrics) lo trabalh de la partida ejectanta se fa al ritme de tres èrsas per minuta pendent la digestion. Las èrsas butan al pilòr, una pichona ejeccion passa dins lo bulb du duodenum, lo rèste torna pojar cap al du barratge constituit per una zona d'estriccion permanenta situada entre lo cròs e la partida nauta (fundus – còrs).

Se la partida ejectanta es totjorn lo luòc d’un tonus muscular la gardant plana quand l’estomac es vuèg, la partida nauta es totjorn dubèrta (es lotjada jos la mièjacopòla del diafragme esquèrra, jol còr), quitament en l’abséncia d’aliments, e forma una pòcha d’aire tornada pendent l'emplissatge dels repais. Aquela partida nauta, al contrari del cròs, es lo luòs d’una relaxacion adaptativa al volum del repais: se destiba per recebre, e los aliments se pausan en jaças orizontalas.

La zona d'estriccion mantenguda pel tonus muscular forma, coma un esfinctèr, un passatge contrarotlat del contengut digestiu: lo passatge cap al cròs dona de resultats diferents segon lo moment de la digestion. Los liquids, quitament begut en fin de repais sortisson los primièrs. Los aliments mesclats per la preparacion culinària e lo trissatge masticatòri decantan progressivament: la partida miègpastosa demora al bas alara que las grassas pojan, essent de densitat mendre. Seràn los darrièr a sortir.

Digestion[modificar | modificar la font]

La mucosa del fundus e de l’estomac conten de glandulas gastricas sus un quart de lor espessor, aquelas glandulas son lo luòc ont se fabrica l’acid, produch per las cellulas parietalas o oxinliticas[1]. La paret produch de pepsinas (benlèu 8 diferentas segon las cromatografias). Jos l'efièch d'aquelas secrecions, los aliments proteïnats començan lor transformacion. Aquela descomposicion jòga un ròtle màger per la transformacion de las particulas alimentàrias redusent lor talha.

Las secrecions gastricas son lo fach de las glandulas gastricas especializadas que compòrtan diferentas cellulas secretriças en foncion de lor localizacion dins l’estomac. Atal, las glandulas del cardia produson puslèu de mucus alara qu'aquelas del còrs produson de mucus, de pepsinogèn (enzim inactiu qu'es est transformat en pepsina activa), d’acid cloridric e d'ormònas gastricas. Lo pilòr produch subretot la gastrina.

Istologia[modificar | modificar la font]

L’estomac se constituís, de la superfícia cap a la prigondor, de mai d'unas sisas: lo peritòni lo ne cobrís gaireben tota la superfícia, puèi venont tres sisas muscularas (longitudinala, de biais e circulària), e la mucosa intèrne pausada sus son corion conjonctiu.

Lo còrs de l'estomac compòrta las cellulas parietalas que sintetisan l’acid cloridric (HCl) e lo factor intrinsèc (necessari a l'absorpcion de la vitamina B12), las cellulas de mucus per la proteccion de la paret estomacala e las cellulas principalas que secrètan lo pepsinogèn (precursor de la pepsina). Las cellulas del còrs son sensiblas a la gastrina (aumenta las secrecions), d'esperela secretada per las cellulas enteroendocrinas o APUD.

Exploracion[modificar | modificar la font]

Fibroscopia esogastroduodenala[modificar | modificar la font]

Sovent realizada jos anestesia locala, la fibroscopia esogastroduodenala explora la partida proximala del tractus digestiu, e entre autre l'estomac. Permet una evaluacion morfologica endocavitària, la realizacion de biopsias per analisi anatomopatologic e bacteriologic (recerca d’Helicobacter pylori), e tanben dels gèstes curatius.

Imatgeria[modificar | modificar la font]

La tomodensitometria abdominala, amb injeccion de produch de contraste, permet un estudi de las parets de l'estomac.

L'ecografia abdominala es pauc utilizada per aquel organ.

Patologia[modificar | modificar la font]

Patologia ulcerosa[modificar | modificar la font]

Una ulcèra gastroduodenala es una pèrda de substança al nivèl de la mucosa gastrica o duodenala, sovent ligada a une colonizacion per Helicobacter pylori e se tradusent per de dolors abdominalas epigastricas d'intensitat variabla.

Una gastritis es une inflamacion d'aquela quita mucosa; ec, ela tanben, a vegada ligada a H. pylori, mas de biais mens frequent, e pòt tanben èsser sovent causada per l'èstres, un tractament per antiinflamatòris non esteroïdians mal contrarotlats.

Tumors malignas[modificar | modificar la font]

Las tumors malignas de l'estomac, definidas per un centre es a mai de 2 cm en dejós de la joncion esogastrica, son sbretot d'adenocarcinòmas. Se tipes istologics son correlats amb de factors de risc genetics.

Malautiá de Biermer[modificar | modificar la font]

La malautiá de Biermer es deguda a une caréncia en vitamina B12 (cobalamina), mai sovent per un deficit de secrecion de factor intrinsèc (FI) per la mucosa gastrica.

Dintrada quirurgicala[modificar | modificar la font]

Coma tot organ intraperitoneal, l'estomac se pòt aténher per laparotomia o per calioscopia. Dins lo cas d'una laparotomia, s'agís mai sovent d'una laparotomia sosombilicala, permetent un bon accès a la region sosmesocolic.

Quina que siá la via de dintrada, l'obertura del pichon epiploòn, liberant la granda corbadura, es necessari per realzar un gèst sus l'estomac.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Paul Richard Wheater, Barbara Young et al.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]