Portal:Cultura
Lo mot cultura (del latin cultura, derivat de colere, cultivar)[1] es un tèrme qu'a divèrses senses. Per exemple, en 1952, Alfred Kroeber e Clyde Kluckhohn compilèron una lista de 164 definicions del mot a la siá òbra Cultura: Una revision critica dels concèptes e definicions.[2] Las divèrsas definicions del tèrme rebaton los diferents fondaments teorics de la pensada, o los critèris per avalorar l'activitat umana. Totun, lo mot "cultura" s'utiliza pus comunament en tres senses basics:
L'excelléncia del gost en las bèlas arts e las umanitats, tanben coneguda coma nauta cultura. Un patron integrat de la coneissença umana, la cresença e la conducha que depend de la capacitat per l'aprendissatge social e la pensada simbolica, que permet de desvolopar un jutjament critic. L'ensems d'actituds, valors, objectius e practicas que caracterizan una institucion, organizacion, grop o societat.
Lo concèpte apareguèt pel primièr còp dins l'Euròpa del sègle XVIII, e se fasiá referéncia al símil d'un procès de cultiu o de melhorament de la persona, coma en la agricultura o la horticultura. Al sègle XIX, lo tèrme arribèt a se far referéncia primièr al perfeccionament de la persona, mai que mai mejançant l'educacion, e après a la realizacion de las aspiracions nacionalas o idealas. Quitament qualques scientifics utilizèron lo tèrme per se far referéncia a una capacitat umana universala.
Al sègle XX, la cultura venguèt un concèpte central del antropologia. En concrèt, lo tèrme "cultura" de la antropologia nòrd-americana aviá dos senses: (1) lo classament de las divèrsas formas en que las personas que vivon en divèrsas parts del mond e (2) l'evolucion de la capacitat umana per classificar e representar d'experiéncias amb simbòls e agir amb imaginacion e creativitat. Aquela capacitat es estada considerada coma caracteristica unica del genre homo. Malgrat aiçò, cèrts primatòlegs, coma Jane Goodall, an identificat d'aspèctes culturales entre los animals mai prèps als umans.
La cultura, segon lo Conselh Nacional de la Cultura e de las Arts, deu èsser considerada coma un ben public e coma un ben preferent.[3]
Nòtas
- ↑ (en) Diccionari etimologic online
- ↑ Kroeber, A.L. E C.Kluckhohn, 1952. Culture: A Critical Review of Concepts and Definitions
- ↑ Informe anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2010 Modèl:PDF
Tipes de culturas | Transmission de la cultura | Teorias sus las dinamicas | Disciplinas |
cultura legitima •
cultura de massa •
cultura populara •
contracultura •
soscultura •
capital cultural •
tradicion •
cultura orala •
civilizacion |
socializacion •
educacion •
aculturacion •
assimilacion •
transculturacion •
raionament cultural •
egemonia culturala •
environament culturala •
etnocidi |
difusionisme •
culturalisme •
La Distincion (Pierre Bourdieu) •
Estructuralisme |