Plana del Pò

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La plana del es la zona en gris a l'interior de l'elipsi roge.
Carmagnola, la campa près del .

La plana del Pò es una region naturala situada en Itàlia septentrionala. Es una zona facha plan fertila per la preséncia del fluvi e de sos multiples afluents. Lo Pò desboca per un dèlta dins la mar Adriatica.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo toponim « Plana del Pò » (Val Padana o Pianura Padana o Pianura del Pò o Padania en italian), designa una region geografica d'Itàlia septentrionala que coïncidís amb lo bacin idrografic del fluvi Pò e de dèlta del Pò, e cobrís una partida importanta de las regions administrativas del Piemont, de Lombardia, d'Emília e Romanhae e de Venèt.

Cal difrenciar la « Plana del Pò » del bacin del Pò qu'el compren en mai las regions autonòmas del val d'Aosta e del Trentin. La Val Pò es tanben una de las Valadas Occitanas dins la província de Coni

Donadas generalas[modificar | modificar la font]

Sa superfícia, près de 90 000 km2, s’espandís sus un tèrç gaireben (33,5) del territòri nacional, compren 36 províncias, 3 674 comunas e 4 regions : Piemont, Lombardia, Venèt, Emília e Romanha.

L’origina de la plana del Pò[modificar | modificar la font]

Idrografia de la plana del Pò, flumes màgers.

La plana del Pò ocupa una bona partida de l'Itàlia septentrionala, dels Alps occidentals a la mar Adriatica, ten la forma la forme d'un triangle d’una superfícia 46 000 km2; la longor mai granda es de gaireben 400 km, la largor mejana varia de 80 a 120 km e aumenta progressivament cap al mar, amb un front de 270 km. Gaireben al centre de la linha costièra comença lo dèlta del Pò. Las còstas son bassas e sablencas.

Lo Pò, Bodinens en cèlta, Eridan en grèc e Padus en latin, passa per la plana d’oèst cap l'èst.

Los rius davalant dels monts, menèron fòrça quantitats d'alluvions. Aquestes se pausèron e s'amolonèron sul fons de la mar, fins a colomar çò qui, 5 milions d’ans de per abans, èran un grand golf de la mar Adriatica. Lo Pò carreja mai de 10 300 m3 d’aiga a la segonda  arribant a Ferrare (començament del dèlta del Pò). Lo procés d'ensablament, lent mas inexorable, contunha dempuèi de millions d'ans.

Lo dèlta del Pò (380 km2) contunha d'avançar cada an cap a l'Adriatic, quitament se un tal procés es contrariat per la preséncia de restancas servant los alluvions dels fluvis. Dins un temps alunhat, èra cobèrt de boscs dins sa partida mai umida (de la bassa plana) e de bruguièras dins la mai arida (plana nauta). Los baldas e sediments fluvials comolats dempuèi de milenaris faguèron las tèrras fòrça fertilas, amb la preséncia dins lo sossòl de la region de Ravena, e taben al larg de la còstas, d’importantas capas de gas natural (metan descobèrt en 1949 per Enrico Mattei, puèi de petròli).

De fach, constituís tot un ensemble amb: al nòrd-èst, la plana veneta d'origina alluviala creada per l'Adige; al sud, la pichona planha romanhòla, tanben d'origina alluviala, que se deu als rius que s'escampan dins la mar Adriatica, a partir del Montone e los seguents en anant cap a l’èst.

La nauta e bassa plana[modificar | modificar la font]

La plana del Pò compren doas zonas de caracteristicas diferentas: la nauta e la bassa plana.

Ambedoas zonas se destrian pro, e mai de per l'altitud tanben per la natura dels sols, lo regim de las aigas e la vegetacion.

  • La plana nauta, dicha tanben « plana sèca », s'espandís al pé dels Prealps italians, del Piemont e dels Apenins; lo sòl es permeable, compausat de sables e de gravas, e capita pas a tenir l'aiga pluviala. Aquesta penètra fins a de desenas de mètres de prigondor fins a encontrar una capa de ròca impermeabla. Sus las ròcas impermeablas, l'aiga limpa fins al punt ont a la possibilitat de tornar pujar del jaç freatic, fasent naícer de ressorgéncias o de fonts. Fonts, que mercé a la temperatura constenta (compresa entre 9 e 12 °C) de las aigas, permetèton la difusion, sus las quitas zonas, de culturas particularas mena de valats umids e grasses cultivats en pasturas.
Mapa de 1585 (musèu del Vatican) - Dèlta del Pò e Romanha.
  • Sus aquesta linha de ressorgéncias comença la plana bassa, dicha asagadas. Al contrari aquesta a dels sòls formats de ròcas mai finas, d'argilas abitualament, impermeables o pauc permeablas, ont las aigas estagnan formant de paluns e sanhases, es lo dèlta del Pò.

Aquesta zona que compren los territòris de la Bassa padana e de la Bassa parmense s’espandís dempuèi lo Taro, dins la província de Parma, a l’oèst, fins a la còsta Adriatica a l'èst, es limitada al nòrd pel Pò e l’Adige, al sud pels Apenins e representa la Romanha (partida de l’Emília e Romanha), anciana contrada dels Estats pontificals fins al Risorgimento.

Las ondadas del Pò, dels rius e dels gaudres que rècan dempuèi los Apenins, faguèron paludenca tota la zona, ancianament nomenada Valle Padusa (de Padus, nom roman del Pò). Puèi, pauc a pauc (en un milion d’annadas), los alluvions e lo sediments comolèron naturalament, una partida fertilizant los sòls. Los Romans joguèron un ròtle important dins l’assecamement de las tèrras creant la Via Emilia, cavant de canals d'assecament e practicant la « centuriacion » e los grands centres urbans de Forlimpopoli, Forlì, Imola, Reggio Emilia, Cesena, Faenza e Fidenza.

Traças de la centuriacion romana[modificar | modificar la font]

Limitacion de las tèrras en centurias.

La centuriacion romana es una tecnica de pergatge que foguèt utilizada pels Romans mai sovent per balhar de tèrras a de colons. S'accompanha, d'òbras idraulicas (construccion de valats) e de servicis (construccion de carrièras e camins d'accès).

Es remarcable de constatar que, mai de 2000 ans mai tard, aquestas formas demorèron, al mens en partida, dins lo traçat dels valats, de sègas e de las rotas actualas. Los malhum de centuriacion son de rèstes arqueologics coma los rèstes bastits o las inscripcions.

Lo quadrilhatge realizat pels agrimensors passavan las plantacions e infrastructuras ja existissentas. La forma, generada mejan l'instrument de mesura nomenat groma, es basada sus d'axes ortogonals. Lor orientacion es variabla (en Romanha, mai sovent 29°E al respècte de Nòrd geografic). Sus las linhas màger son bastidas de carrièras bordadas de valats.

La mapa çai costat (IGM 1/25000 començament del sègle XX) representa la division romana de tèrras que se situan entre las vilas de Cervia e de Cesena. Uèi, aquelas pèças fusionèron en proprietats mai importantas, ma las carrièras e los valats encara existisson.

Informacions sus l'agrimensura sul site Archeogeographie.org

Influéncia dels elements[modificar | modificar la font]

De las aigas[modificar | modificar la font]

Del climat[modificar | modificar la font]

  • Pluviometria: 3 mètres d’aiga per an dins las províncias vesinas dels Alps (Piemont, Lombardia), contra 1 mètre per an en Romanha. Bruma fòrça intensa a la prima a la davalada tot lo long del cors del Pò.
  • Temperaturas: en mejana, 0 aa 4 °C en genièr e 20 a 24 °C en junh, levat sus las còstas ont la temperatura es mai naut de 5 a 6 °C. En estiu (mai sovent après lo 15 agost) de violents auratges amb granissadas venon perturbar la situacion, causant de damatges plan importants a las culturas.

Topografia[modificar | modificar la font]

Lo nivèl del sòl e lo penjal influisson sus l’escorriment de las aigas dins las zonas agricòlas. Bolonha, situada a 60 km (a la volada) del mar, es soqnue a 54 mètres d’altitud. Ferrare a 9 mètres, Ravena a 4 mètres (ara) e Comacchio a 1 mètre (en mejana).

Los cors d'aiga màger[modificar | modificar la font]

  • Lo Pò a 141 afluents que los màger son:
    • Riba drecha: Varaita, Maira, Tanaro, Scrivia, Curone, Staffora, Coppa, Scuropasso, Versa, Trebbia, Nure, Chiavenna, Arda, Taro, Parma, Enza, Crostolo, Tidone, Secchia, Panaro.
    • Riba esquèrra: Pellice, Doire Ripaire, Stura di Lanzo, Doire Baltée, Sesia, Agogna, Terdoppio, Tessin, Olona, Lambro, Adda, Oglio, Mincio.
  • Fluvis màger dels Alps: Maggia, Adige, Piave, Meduna.
  • Fluvis màger dels Apenins: Reno, Lamone, Montone, Ronco, Savio, Pisciatello, Rubicon, Uso, Marecchia.

Los lacs e restancas[modificar | modificar la font]

  • Piemont: lac d'Orta (18,2 km2), de Viverone (6 km2), de Mergozzo (1,85 km2), de Candia (1,35 km2).
  • Lombardie: lac Major (212 km2, prig=372 m), lac de Varèse (15 km2, prof=26 m), lac d'Idro (11 km2, prig=122 m), lac de Garda (370 km2, prig=346 m), lac de Còme (146 km2, prig=410 m) lac de Pusiano (5 km2,prig=14 m), lac d’Annone (5 km2, prig=11 m), lac d'Iseo (65,3 km2), lac de Lugano (48,7 km2, prig=288 m) partejat entre l'Itàlia e Soïssa.
  • Emília e Romanha: restanca d’aiga de Ridracoli (Forli), lac de Quarto, lo canal Emilian Romanhòl portant las aigas del Pò, sus 150 km, dins las zonas agricòlas s’espandissent dempuèi la region de Ferrare fins a Rimini (pluviometria flaca e jaces freatics venguts insufisents).
  • Venèt:

Las vilas[modificar | modificar la font]

Las vilas màger.

Industrias[modificar | modificar la font]

  • Pesucas: fondariás e metallurgiá a Milan, Bolonha
  • Mecanicas: totas las capitalas de region e de província.
  • Artesanalas: practicament dins totas las vilas de mai de 1000 abitants. Est un artesanat, mai sovent de tipe « familhal », dins totes los domènis possibles.
  • Automobilas: Turin (Fiat, Autobianchi, Lancia), Milan (Alfa Romeo), Modena (Ferrari a Maranello, Maserati, Pagani, De Tomaso), Bolonha (Lamborghini).
  • Aeronautica: Turin (Alenia Aeronautica)
  • Agroalimentàrias: Trabalh del vin dins totas las regions. Conservariás a Comacchio (pèscas), Cesena (legums, fruchs, plats cosinats).
  • Pèsca: pichons pòrts de pèsca sus l'Adriatic, coma Rimini, Cesenatico, Cervia, Ravena, Pòrt Garibaldi, Chioggia, Venècia, dèlta del Pò (pèsca ancestrala de l'anguila dins los braces dels flumes)

Energia[modificar | modificar la font]

  • Gas metan: descbèrt en 1940 alara que l’Itàlia esperava trobar de petròli, l’expleitacion comença jos l’influéncia d'Enrico Mattei, amb une produccion annadièra de 14,6 miliards de mètres cubs.
  • Petròli: descobèrt e expleitat a partir de 1949 à Cortemaggiore d’ont lo nom de las primièras estacions « Supercortemaggiore », dins la region de Ravena sul fèrm coma en mar. Per una produccion annadièra de 3,42 milions de tonas.
  • Las rafinariás de petròli: se situisson dins la laguna de Venècia, al nòrd de Ravena.
  • Centralas idroelectricas : Longarone (Venèt), 2 centralas sus l'Adda
  • Centralas termoelectrics: Cassano d'Adda (Lombardia), Porto Tolle (Venèt)
  • Centralas geotermicas:

Agricultura[modificar | modificar la font]

Culturas màger

Pastura e abariment[modificar | modificar la font]

  • Lombardia :
  • Emíla e Romanha: pastura, abariment bovin, porcin (cambajon de Parma), polalha

Lach e formatge[modificar | modificar la font]

En Lombardia,Piemont, e Emília e Romanha; pels mai grands productors, mas tanben sus tot lo territòri per de produccions localas.

  • Parmigiano Reggiano, Grana Padano, Gorgonzola, Mascarpone, Torta Mascarpone, Provolone picant, Ricotta

Cerealas[modificar | modificar la font]

Fruchs[modificar | modificar la font]

Legums[modificar | modificar la font]

Vinhas[modificar | modificar la font]

  • Pemont: Asti, Barolo, Barbaresco, Nebbiolo, Barbera, Moscato, Gattinara, Ghemme, Brachetto, Gavi, Roero, Dogliani
  • Lombardia: Valpoliccela, Moscato, Batticino, Celletica, Oltrepo Pavese, San Colombano, Valcalepéo, Franciacorta,
  • Venèt: Moscato, Bardolino, Recioto di Soave
  • Emília e Romanha: Sangiovese, Albana, Trebbiano, Lambrusco, Moscato, Cagnina, Pignoletto,

Risièras[modificar | modificar la font]

Panorama del Pò e las risièras del Piemont

Situadas subretot dins la region del Pirmont, las risièras cobrissent la majoritat de las superfícias cultivablas. L’agençament de las risièras, dessenhadas per Leonardo da Vinci, permet une expleitacion intensiva del ris amb unes 5 000 productors de ris sus 120 000 ectaras e una produccion annadièra de 600 000 tonas, o 30 % de la produccion europèa. Lo vitjaire que passa per la region per l’autorota de Novare a Gènoa o Turin-Savone, poirà constatar l’espandiment d'aquestas culturas.

Transpòrt[modificar | modificar la font]

Autorotas (autostrada)

Malhum rotièr[modificar | modificar la font]

Mai de 3 000 quilomètres d’autorotas, amb de certenas de dos còps quatre vias (Milan-Bergam, Modèna-Bolonha). Las mai ancianas, bastidas abans guèrra per Mussolini, ligant Milan al lac Major (60 km a Sesto Calende), als lacs de Còme e de Garda per de besonhs de prestigi politic de Mussolini e per jónher entre eles los grands centres industrials de Milan, Bolonha, Turin, Venècia, Triesta. Puèi per respondre al trafic creissent degut al torisme, lo malhum se desvolopèt dins totes los sens. Desvolopament per d'entrepresas privadas, per las autorotas pagantas, e perr l’Estat per la autorotas gratuitas.

  • las radialas partent de Milan cap a: Turin (120 km), Gènoa (120 km), Venècia (253 km), Rimini (322 km), Chiasso (frontière suisse, 53 km), Aosta (Mont-Blanc o Grand-Saint-Bernard, 180 km), Domodossola (Simplon, 112 km).
  • las transversalas : Bolonha-Venècia (137 km), Bolonha-Pàdoa (117 km), Bolonha-Verona (132 km), Bolonha-Florença (85 km), Verona-le Brenner (220 km), Brescia-Plasença (72 km), Parma-La Spezia (100 km), Plasença-Turin (193 km), Turin-Savona (165 km),

Transpòrt aerian[modificar | modificar la font]

  • Transpòrts internacioanls: Malpensa e Linate a Milan, Orio al Serio (Bergam), Montichiari (Brescia), Marco Polo (Venècia), Bergam, Borgo Panigale (Bolonha), Forli (delestatge de Bolonha), Verdi (Parma), Miramare/Sant-Marin (Rimini), Turin-Caselle, Verone-Villafranca, Mestre-Venècia.
  • Pichons aeropòrts de torisme: Vicenza, Pàdoa, Verona, Cremona, Parma, Reggio-Emilia, Ferrare, Forli, Còme (idravion), Turin

Camins de fèrre[modificar | modificar la font]

Los camins de fèrre seguisson gaireben los meteisses parcors que las autorotas.

  • las Linhas de Nautas velocitat (TAV):

L'Itàlia desvolopa un malhum de tren de granda velocitat ligant las vila màger del país. Las linhas forman coma una « T » ligant las vilas de Turin - Milan - Vècia e Milan - Bolonha - Florença - Roma - Nàpols. La linha Milan-Gènoa es en fasa d'estudis definitius e êl tunèl del Frejús, Lion a Turin.

  • las grandas linhas: de Milancap a França pel Simplon o lo Gothard (tren Basilèa-Milan), Milan-Roma via Florença, Milan-Triesta via Venècia, Milan-Bari via Ancòne, Bolonha e Rimini, Milan cap a Àustria via lo Brenner, Milan cap a Slovenia via Gorizia.
  • las linhas regionalas: totas las transversalas possiblas entre vilas de granda e mejana importança.

Transpòrts maritims[modificar | modificar la font]

  • Pòrts de Venècia, Ravena, Rimini sus la còsta adriatica.

Transpòrt fluvial[modificar | modificar la font]

  • Un temps lo èra la via mai importante de comunicacion entre l’Adriatic e lo Nòrd oèst del país. Dempuèi l’antiquitat se va al còr de la Lombardia, portant las personas e las merças. Amb lo temps, lo trafic s’intensifica, interessent tanben lo Tessin, le Mincio, l’Adda e tot lo malhum de canals artificials bastits entre l'Edat Mejana e ara.
  • Ara lo es navegable sus 389 km dempuèi la boca del Tessin fins a la mar. I a de servicis actius de navigacion comerciala de Cremona a la mar (292 km).

Ecologia[modificar | modificar la font]

La plana del Pò es una de las regions mas densament poblada d'Euròpa. Los tres quarts de l'activitat economica de l'Itàlia s'i desvelopèron amb las consequéncias qu'quò implica per l'environament. I a per exemple de problèmas pausadas per las aigas del Pò e de sos afluents, cargadas de la pollucion urbana e de la pollucion eissida de l’agricultura (nitrat, aiga de femorièr...). Aquestas pollucions, arribant dins le dèlta del Pò, favorizan lo desvelopament d’algas (algas brunas).

1986, l'an de l'alga bruna foguèt un còp terrible per l'environament e l'economia toristica de la còsta Adriatica, de Venècia a Ancòne. Dempuèi aquesta catastròfa, las autoritats reduiguèron fòrça l'utilizacion dels pesticids e autres produchs quimics, e las novèlas nòrmas environamentalas europèas per l'industrie mermèron los efièch catastrofics. Problèmas tanben dins los grands pòrts maritims coma Ravena o Venècia, o la rafinariá de Mestre jòga un grand ròtle dins la pollucion e l'engravada de la laguna.

Lo pargue natural del Pò es lo sol en Euròpa d'aparat dins son integralitat e sus tota sa longor un flume d'aquesta talha. Los afluents mai importants, per exemple lo Tessin, son eles tanben dins aqueste pargue. Lo reboscatge de las ribas e la destruccion de las restancas permeton al flume de se desvelopar naturalament e d'abrigar ara una fauna fòrça variada.

Torisme e espòrts[modificar | modificar la font]

Còsta Adriatica[modificar | modificar la font]

Plajas largs de sable fin, subretot dins la zona de Rimini a Ravena amb pauc de fons (1 mètre d’aiga a 50 mètres de la riba). Plajas mai estrecha e sable mai gros dins la zona Ravena a Venècia.

  • Rimini, Cesenatico, Cervia, Ravena, Comacchio, Lido de Venècia, Lido di Jesolo, Bibione.

A l’interior[modificar | modificar la font]

  • Totes los lacs, grands e pichons, e las vilas que lo bordan: Orta, illas Boromèas, Stresa, Arona, Verbania, Varese, Còme, Sirmione,
  • Totas las vilas grandase mejanas: Turin, Suse, Milan (le Dòma), Pàvia, Bergam, Brescia, Verona, Pàdoa, Venècia, Ferrare, Comacchio, Ravena, Bolonha, Imola, Forli, Cesene, Rimini (e Sant Marin (RSM), San Leo de la region vesina de las Marchas).

Espòrts[modificar | modificar la font]

Annèxes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

  • los flumes , Taro, Parma et Reno
  • los canals Cavo Benedettino e Cavo Napoleonico
  • La Padània : país situat dins lo nòrd d'Itàlia segon los grops autonomistas o independantistas.
  • Lo Dèlta del Pò et Valle Padusa

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]