Civada

La civada es una planta erbacèa annala, que fa partida de la familha de las graminèas, concrètament dels grans. S'utiliza coma noiridura per las personas e pels animals. Las varietats mai cultivadas son: avena sativa e avena byzantina. Se cultiva dins de tèrras acidas e dins de zònas plujosas e d'estiu non pro caud pel blat (coma Escòcia). Segon los luòcs se semenan a la tardor o a la prima pr'amor que resistís pas tant al fred d'ivèrn coma lo blat o l'òrdi.

Ecologia

Originària del sud-èst asiatic e naturalizada dins los balcans, se cultiva actualament dins fòrça luòcs del mond, subretot dins de zònas temperadas, coma lo centre e lo nòrd d'Euròpa e lo nòrd d'America. Es una planta que se trapa tanben de manièra salvatja. Florís entre junh e agost e la culhida s'efectua d'estiu.

Descripcion

Terofit en forma de planta erbacèa de fins a 1,5 m de nautor. Rasics reticularas e potentas, pus abondantas e prigondas que las de las autras cerealas.

Composicion quimica

Amidon
Lipids
Sals minerals (coma fèrre, zinc o magnèsi)
Flavonas
Fitosteròls
Vitaminas (A, B1, B2, PP, E e D)
Sals silicicas
Saponinas triterpenicas (avenacosids A e B)
Carotenoïdes
La civada conten pas de glutèn, mas pòt aver de contaminacion crosada amb d'òrdi e de blat

Emplecs terapeutics

Emplecs aprovats per la Comission I del Ministèri alemand de la Santat:

Dermatitis
Verrugas

Tradicionalament s'es utilizada pel tractament de l'ànsia, l'insomnia, la discinesia biliara, l'artriti, l'artralgia, la gota, la tos seca e la gripa. S'es tanben utilizada per via topica pel tractament de la conjontiviti e de l'impetigo. Es fòrça utilizada coma una noiridura importanta pel bestial e pels umans dins los airals septentrionals.