Cremona

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Infotaula d'entitat administrativaCremona
Cremona (it) Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialCremona (it) Modifica el valor a Wikidata
Entitatcomuna d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatItàlia
RegionLombardia
ProvínciaProvíncia de Cremona Modifica el valor a Wikidata
Capitala deProvíncia de Cremona Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaitalian Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas45° 08′ 00″ N, 10° 01′ 29″ E
Superfícia70,49 km²[1] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambBonemerse
Castelverde
Stagno Lombardo
Gadesco-Pieve Delmona
Monticelli d'Ongina
Sesto ed Uniti
Spinadesco
Malagnino
Persico Dosimo
Castelvetro Piacentino
Gerre de' Caprioli
Polesine Parmense Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana47 m Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala70 637 Modifica el valor a Wikidata ab. (1 de genièr de 2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat1 002,09 ab./km²
Istòria
PairinatgeSant Omobon Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal26100
Prefix telefonic0372 Modifica el valor a Wikidata
EmbessonatgesAlaquàs
Adeje
Krasnoiarsk (2006–)
Füssen (ca) Traduire (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Sit webcomune.cremona.it Modifica el valor a Wikidata

Cremona ei ua ciutat italiana de Lombardia, capitala de la Província de Cremona. Qu'ei famosa peus son laütièrs e per la soa escòla de laüteria.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Antiquitat[modificar | Modificar lo còdi]

Cremona que ho en purmèr lo territòri deus Crenomani, un pòble de Gàllia. Un castrum roman que i ho apitat en 218 A.C. sus l'arribèra deu Pò. Que vadó lèu ua de las màgers ciutats deu nòrd d'Italia sus la Via Postumiala, rota religant Gènoa e Aquileia. Virgili qu'i estudié. Las òsts de l'emperaire Vespasian que la destrusín en 69 après la batalha de Bedriacum. A maugrat qui Vespasian e comencé a la tornar bastir, la ciutat qu'entré dens un periòde de silenci istoric.

Lo haut atge mejan[modificar | Modificar lo còdi]

Au sègle VIau, a l'arribada deu Burgondes, la ciutat qu'era devath l'autoritat de l'Exarcat de Ravena (dependant de Constantinòple). En 603, lo rei Agilulf la conquisté e destrusé. Lo territòri ho partatjat enter los ducats de Breissa e Bergam. Lo poder de l'evesque que pravé; qu'aquisí la màger autoritat dens la vila e que vadó vassau deu Sant Emperi Roman Germanic après la conquèsta de Carlesmanhe. Cremona que vadó hèra prospèra a l'entorn de l'an mil. Los evesques Lambert e Ubaldo que creén conflictes dab lo pòble a perpaus de la possession deu monastèri Sant Lorenzo. L'emperaire Conrad II qu'entré en 1037 dens la ciutat per pacificar lo conflicte e que i installé lo Papa Beneset IX.

La Comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Devath Enric IV Cremona que refusé de pagar las taxes domandadas per l'Emperi e l'avesque. Segon la legenda, lo gran gonfaloniere (lo conso) Giovanni Baldesio de Cremona que hasó càder l'emperaire deu son chivau en duel. La ciutat qu'era alavetz libra deu son pagament annau qui ho dat en cabau a Berta, la nòvia de Giovanni. A despart d'aquesta legenda que sabem qu'en 1093 ua certa Matilde di Canossa que mie ua aligança contra l'Empèri dab Lodi, Milan, Cremona e Piacenza. Fin finala lo conflicte que s'acabé dab un jurament de hideutat de l'emperaire au Papa e d'ua donacion de territòri qui constitué la debuta de la comuna libra. A partir d'aquesta data, la ciutat que luté dab los sons vesins entà ganhar mei de terra e de poder. Que i avó tanben divisions internes enter la partida de la ciutat vodada aus ghibellini (qui sostienèvan l'emperaire), la vielha ciutat, e l'auta, la navera ciutat, aus guelfi (qui sostienèvan lo Papa). Lo conflicte qu'arribé quitament a la creacion de dus palais comunaus dab la construccion deu Palazzo Cittanova. Ua aligança militara dab l'emperaire que balhé a Cremona lo dret d'aver lo soa moneda e que permetó de véncer Milan en har l'aquesida de naveths territòris, l'aire Porta Romana in Milano, en 1162. Totun, en 1167, Cremona, dab d'autas comunas italianas, que tronè contra l'Empèri en hasent partida de la Liga Lombarda qui batén las òsts de l'emperaire lo 29 de mai de 1176 a Legnano. Aquesta union que duré pauc de temps e aquestas ciutats que tornén pelejà's a Castelleone on los de Cremona batèn la Liga Milanesa compausada de las comunas de Lodi, Piacenza, Crema, Novara, Como e dab los ostien deus Breissans.


Catedrala de Cremona.

La musica[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011. ISTAT. [Consulta: 16 de març de 2019]