Lista dels tèrmes romans
Aparéncia
Los tèrmes romans son un dels elements essencials de la civilizacion romana, tant dins la vida videnta que dins los monuments bastits pels abrigar e los provesir (aqüeductes).
Aquela lista alfabetica per país atièra qualques tèrmes del mond roman.

Albania
[modificar | modificar lo còdi]
Alemanha
[modificar | modificar lo còdi]- Aquisgran (Aquae Granni)
- Badenweiler : Tèrmes romans escavats e dessenhats en 1784 per Carl Friedrich Autenrieth[1]
- Baden-Baden : roïnas dels tèrmes romans
- Trevèri (Colonia Augusta Treverorum) : Tèrmes imperials de Trevèris e tèrmes de Barbara
- Weissenburg in Bayern (Bavièrema) (Biriciana) : Tèrmes romans de Weissenburg in Bayern
Argeria
[modificar | modificar lo còdi]- Annaba (Hippo Regius) : Tèrmes del Sud
- Khenchela (Mascula) : Hammam Essalihine (Aquae Flavianae)
- Djemila (Cuicul) : Tèrmes de Commòde, escavats un primièr còp entre 1952 e 1957 per Yvonne Allais[2].
- Tiddis : pichons e grands tèrmes[3]
- Timgad (Thamugadi)
- Tipasa : tèrmes mencionats sul site de l'Unesco [4]
Àustria
[modificar | modificar lo còdi]Belgica
[modificar | modificar lo còdi]Bulgaria
[modificar | modificar lo còdi]- Plovdiv (Philippopolis puèi Trimontium)
- Varna (Odessos) : Tèrmes romans de Varna, [8]
Croàcia
[modificar | modificar lo còdi]Egipte
[modificar | modificar lo còdi]Espanha
[modificar | modificar lo còdi]França
[modificar | modificar lo còdi]Arpitania
[modificar | modificar lo còdi]- Èx-los-Bens :

Tèrmes romans d'Èx-los-Bens
Occitània
[modificar | modificar lo còdi]- Ais de Provença (Aquae Sextiae) : Tèrmes romans d'Ais de Provença
- Antíbol (Antipolis) : tèrmes romans supausat, non localizat, benleu l'oèst de l'ansa Sant Ròc[15].
- Arle (Arelate) : Tèrmes de Constantin
- Ate (Apta Julia) : non escavat, los tèrmes se situant jos la sosprefectura[16].
- Banhòu (aquae calidae)
- Banhèras de Luishon : Banhs onesians
- Barzan

Tèrmes de Barzan


.
- Cavalhon (Cabellio)
- Chassanom (Cassinomagus) : Tèrmes romans de Chassanon[17]
- Dacs (Aquae Tarbellicae) [18]
- Diá : tèrmes del fifre e tèrmes datés de Empire naut[19]
- Evaus (Ivaonum): Tèrmes romans d'Evaus
- Frejús (Forum Julii) [20]
- Gaujac : Tèrmes romans de Gaujac
- Glanum : Tèrmes romans de Glanum
- Grèus (Gryselium) : font d'aiga cauda (36 grases[21]) e sulfurosa. Arrenjaments termals pels Romans[22].
- Ieras (Olbia-Pomponiana) : tèrmes descoberts en 1844 per Méry[23].
- Jàvols (Anderitum)
- Limòtges (Augustoritum)
- Lo Vernegue : mai cèlèbre pel temple dedicat a Roma e August, la ciutata acculhís segon F. Benoit « des tèrmes amb de pasiments de marbre e piscinas, reconeguts prèp e jos los jardins del castèl »[24]
- Marselha (Massalia) : Tèrmes romans de Marselha
- Montbrison (Aquae Segetae) : important centre termal ligat a un sanctuari monumental[25]
- Montoliu de Sant Bernat : tèrmes romans descobert en 1957 al massatge de Pelet
- Néris (Aquae Nerii)
- Nimes (Nemausus) : tèrmes romans creats pel gendre de l'emperaire August, Marcus Vipsanius Agrippa (tanben comanditairi de l'Ostal carrat)[26].
- Niça (Cemenelum) : Tèrmes romans de Niça
- Royat (Rubiacum) [27]
- Riés : Tèrmes romans de Riés
- Sant Rafèu : tèrmes localizats jol casinò[28].
- Sent Sarnin de L'Archa[29]
- Tolon (Telo Martius)
- Tolosa : Tèrmes d'Ancelin
- Vaison (Vasio) : tèrmes supausats mas non trapats[30]
- Vichèi
Endacòm
[modificar | modificar lo còdi]- Aix-les-Bains (Aquae) : Un centre monumental desapregut es bordat per l'edifici termal, ara parcialament encastrat dins los Tèrmes Nacionals. Los bastiments seriá estat construits al sègle I, reabilitats al sègle II e auriá foncionat fins al sègle IV[31].
- Els Banys i Palaldà : Tèrmes romans d'Els Banys i Palaldà
- Amiens (Samarobriva) [32]
- Annecy (Boutae) : Los tèrmes son separats d'un grand espaci public per de magazins. Foguèron bastits entre 80 e 100, abandonat puèi reutilizat coma fornariá a la fin del sègle[33]
- Aubigné-Racan : site arqueologic del Cherré
- Aurenja (Arausio) : existéncia fòrça probables de tèrmes[34].
- Barzan : Tèrmes romans de Barzan
- Bliesbruck
- Bourbonne-les-Bains : tèrmes romans
- Borges (Avaricum)
- Châteauneuf : tèrmes galloromans[35]. Los tèrmes foguèron bastits tardièrament (fin del sègle I començament del II). Al mens foguèron reconeguts lo : caldarium, tepidarium e frigidarium[Segard 1].
- Corseul (Fanum Martis) [36]
- Entrammes : Tèrmes galloromans d'Entrammes
- Escolives-Sainte-Camille : Tèrmes romans d'Escolives-Sainte-Camille
- Évreux : Tèrmes romans d'Évreux
- Feurs (Forum Segusiavorum) site oficial de la vila</ref>
- Grand : (Andesina) [37]
- Jublains (Noviodunum) : Tèrmes romans de Jublains
- Langres (Andemantunnum) : Andemantunnum
- Lo Mans (Vindunum) : tèrmes romans descoberts en 1980, dins cròta arqueologica, jos l'escòla superiora de las Bèlas Arts[38]
- Lillebonne (Juliobona)
- Lisieux : Jardin arqueologic de l'espital
- Lion (Lugdunum) : Tèrmes de Lugdunum
- Luxeuil-les-Bains (Luxovium)
- Mandeure (Epomanduodurum) : Banhs de Courcelles
- Metz (Divodurum Mediomatricorum) : tèrmes conservats jols Musèus de la Cort d'Aur[39]
- Niederbronn-les-Bains [40]
- París (Lutèça) : Tèrmes de Cluny, Tèrmes de l'Èst
- Plestin-les-Grèves : tèrmes del Hogolo descoberts en 1892[41]
- Plombières-les-Bains
- Peitieus (Limonum)
- Rems (Durocortorum) : tèrmes contra la catedrala[42]
- Roan (Rotomagus)
- Saint-Honoré-les-Bains: Tèrmes romans de Saint-Honoré-les-Bains
- Sent Joan lo Vielh : (Imus Pyrenaeus) : escavacions de J.-L. Tobie
- Saint-Père font salgada[43]
- Saintas (Mediolanum Santonum) [44]
- Salins-les-Bains : Tèrmes romans de Salins-les-Bains
- Sanxay : restes de tèrmes, superfícia de 110 mètres sus 60 mètres, sègle II, remaniats entre lo sègle III e IV[45]
- Sarreinsming [46]
- Sens, Agedincum
- Thénac : tèrmes de dobles ipocausts escavats pel baron Eschassériaux, fin del sègle XIX[47]
- Triguères : escavacions fachas vèrs 1858 puèi tapadas[48]
- Valognes (Alauna) [49]
- Vanves[50]
- Vièna (Vienna) : Tèrmes romans de Vièna
- Vieux [51]
Grècia
[modificar | modificar lo còdi]- Aptera : restancas e banhs romans
- Eleftherna
- Stavromenos : [52]
- Zevgolatio[53]
Ongria
[modificar | modificar lo còdi]Israèl
[modificar | modificar lo còdi]- Massada : vila antica classificada al patrimòni mondial de l'Unesco depuèi 2001[55]
Itàlia
[modificar | modificar lo còdi]Abruç
[modificar | modificar lo còdi]Calàbria
[modificar | modificar lo còdi]- Rossano (Roscianum) : site arqueologic de 500 ectaras escavats a partir de 1945 amb de tèrmes romans
Campània
[modificar | modificar lo còdi]Emília-Romanha
[modificar | modificar lo còdi]- Bolonha (Bononia]])
Laci
[modificar | modificar lo còdi]
.
Roma
[modificar | modificar lo còdi]- Tèrmes d'Agrippa (Thermæ Agrippæ), -25
- Tèrmes de Caracalla, 212 a 216
- Tèrmes de Commòd : 180
- Tèrmes de Constantin : 326
- Tèrmes de Deciano : 303
- Tèrmes de Dioclecian
- Tèrmes de Domician
- Tèrmes de Mecenat
- Tèrmes de Neron e d'Alexandre (Thermæ Neronianæ) : 64
- Tèrmes de Septim Svèr : 203
- Tèrmes de Suran
- Tèrmes de Titian (Thermæ Titianæ) : 80
- Tèrmes de Trajan
Lombàrdia
[modificar | modificar lo còdi]- Milan (Mediolanum) : Tèrmes d'Ercule
Sardenha
[modificar | modificar lo còdi]Sicília
[modificar | modificar lo còdi]- Catania : Tèrmes d'Aquiles e Tèrmes de l'Indirizzo
- Piazza Armerina : Villa romana del Casale
- Taormina (Tauromenium)
Val d'Aoste
[modificar | modificar lo còdi]Jordania
[modificar | modificar lo còdi]Liban
[modificar | modificar lo còdi]Libia
[modificar | modificar lo còdi]Luxemborg
[modificar | modificar lo còdi]- Dalheim[61] (Vicus Ricciacum
- Mamer (Vicus Mambra) : vilatge antic de 12 ectaras gareben, escavat en catastrofe en 1972. Los tèrmes romans foguèron descoberts en 1973. Foguèt monstrat que lo vicus e los tèrmes foguèron encendiat pendent d'incursions germanicas en 275 e 276[62].
Marròc
[modificar | modificar lo còdi]Païses Basses
[modificar | modificar lo còdi]Portugal
[modificar | modificar lo còdi]- Conímbriga : existència d'un aqüeducte alimentant de tèrmes publics[63]
- Évora[64]
- Lisbona (Felicitas Julia)
Romania
[modificar | modificar lo còdi]Reialme Unit
[modificar | modificar lo còdi]
- Bath (Aquae Sullis) : Tèrmes de Bath
- Leicester (Ratae Corieltauorum)
- Silchester (Calleva Atrebatum)
- Wroxeter (Viroconium) : rèstes de tèrmes romans, coma « The Old Work », una arca del frigidarium
Serbia
[modificar | modificar lo còdi]- Gamzigrad : tèrmes del castrum roman
- Belgrad (Singidunum)
- Sokobanja[66]
- Viminacium : tèrmes descobèrts en 2003[67]
Siria
[modificar | modificar lo còdi]- Tèrmes de Sleim (Mohafazat de Souweida) : banhs fórça plan conservés. Se compausan de cinq salas - que tres caufada - en linha. Sens dobte son precoces , benleu lo primièr sègle[68]
Soïssa
[modificar | modificar lo còdi]
- Avenches (Aventicum) [69]
- Bèrna : thermes mentionnés sur Internet[70]
- Massongex (Tarnaiae) : tèrmes romans bastits vers 10-15. Un mosaïc de 1,47 m sus 1,48 m (ans 30) representant dos pugilistas que seriá estat dins l'apodyterium (vestiari)[71].
- Schleitheim : (Juliomagus)
- Windisch (Vindonissa) : tèrmes del camp roman fondat vèrs 15. Vers l'an 30
- Yverdon-les-Bains (Eburodunum)
Tunisia
[modificar | modificar lo còdi]- Bulla Regia : Tèrmes romans de Bulla Regia
- Carthage (Karthago) : Tèrmes d'Antonin
- Dogga : Tèrmes de Caracalla de Dogga
- Makthar (Mactaris)
- Odna
- Sbeïtla (Sufetula) : Tèrmes romans de Sufetula
- Thuburbo Majus : Tèrmes romans de Thuburbo Majus
Turquia
[modificar | modificar lo còdi]Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑
- ↑ "Fevrier" p. 70
- ↑
- ↑ site Internet de l'Unesco
- ↑ site touristic del Luxemborg belga
- ↑ site de là a vila de Dinant
- ↑ voir un site sus Vervoz
- ↑
- ↑ site de tourisme
- ↑ (fr)Jean-Yves Empereur, "Fouilles et découvertes récentes (à Alexandrie)" in Dossiers d'Archéologie n° 201, març de 1995, pp. 82 à 87
- ↑ site del musée
- ↑ site de la ville
- ↑ (fr)article de "le monde" 9 de junh de 2006
- ↑
- ↑ "Clébert"p. 100
- ↑ "Clébert"> p. 199
- ↑
- ↑ (fr)Ofici del torisme de Dacs
- ↑ "Segard">p. 67
- ↑ Ofici del torisme de Frejús
- ↑ site Internet dels vilatges del val de Verdon
- ↑ "Clébert" p. 247
- ↑ "Clébert"p. 116
- ↑ "Clébert"p. 151
- ↑ (fr)Marie-Odile Lavendhomme, Carte archéologique de la Loire, París 1997, pp. 136 à 140
- ↑ group="Clébert" p. 177
- ↑ Ofixci del torisme de Royat
- ↑ "Clébert"p. 105
- ↑ voir un site
- ↑ "Clébert">p. 239
- ↑ "Segard" p. 55
- ↑ voir
- ↑ "Segard" p. 51
- ↑ "Clébert"p. 223
- ↑ (fr)« Les thermes gallo-romains de Châteauneuf » in Archéologia n° 131, juin 1979, pp. 10 à 15
- ↑
- ↑ Ofici du torisme de Grand
- ↑ site oficiel de la vila
- ↑ Ofici del torisme de Metz
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ site de la commune sur le site
- ↑ Ofice du torisme de Santas
- ↑ site dels monuments nationals francés
- ↑
- ↑ site oficial de la vila
- ↑ l’Eclaireur du Gâtinais, n° 2780 du 8 janvier 1999 sur un site personal
- ↑ site de la vila
- ↑
- ↑
- ↑ (en) Voir un site
- ↑ Voir un site
- ↑ (fr)site del musèu
- ↑ candidatura de Masada
- ↑
- ↑ un site de torisme
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ "Lyon2"
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ "MNIR"
- ↑
- ↑
- ↑ Voir Rapòrt arqueologic
- ↑ voir un site
- ↑ voir un site
- ↑ voir la page sur Wikipédia
- ↑ site d'Arte television
- ↑
- (fr)Les Alpes occidentales romaines, Maxence Segard, 2009, Ais de Provença, Errance, ISBN 2877723879
- (fr)Provence antique. Tome 2 : L'époque gallo-romaine, Jean-Paul Clébert, 1970, ed: Robert Laffont
- (fr)tApproches du Maghreb romain, Paul-Albert Fevrier 1989
- ↑ p. 3
<ref> existís per un grop nomenat « Segard », mas cap de balisa <references group="Segard"/> correspondenta pas trobada
