Nàpols

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Nàpols
Napoli
Napule

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Napoli-Montaggio.jpg
.
Flag of Naples.svg
Napoli-Stemma.svg
Bandièra
Armas
Geografia fisica
Coordenadas 40° 50′ 00″ N, 14° 15′ 00″ E
Superfícia 117 km²
Geografia politica
Map of comune of Naples (Metropolitan city of Naples, region Campania, Italy).svg

País Bandièra d'Itàlia Itàlia
Region Campània
Ciutat metropolitana Ciutat Metropolitana de Nàpols
Geografia umana
Populacion
(2016)
971 849 ab.
Autras informacions
Còde postal 80100
comune.napoli.it
World Heritage Logo global.svg Patrimòni Mondial de l'Unesco
Centre istoric de Nàpols
Centro antico Napoli.jpg
Vista sul centre de Nàpols.
Coordonats 40° 51’ 04, N° 14’ 15
Estat Bandièra d'Itàlia Itàlia
Subdivision Campània
Tipe Cultural
Critèris (ii)(iv)
Reconeissença 1995
Ficha (en) Centre of Naples

World Heritage Logo global.svg Nàpols (en napolitan Napule; en italian Napoli) es la capitala de la region italiana de Campània. Sa populacion èra estimada a 975 139 abitants, en 2007. Sa superfícia totala es 117 km². Son cònsol se sona Gaetano Manfredi dempuèi lo 18 de octobre de 2021.

La vila es situada a mitat camin entre Vesuvi e un autre airal volcanic, los Camps Flegrèus. Nàpols a una granda riquesa istorica, artistica, culturala e gastronomica. Lo napolitan es un parlar fòrça caracteristic e ben diferenciat de l'italian.

Istòria[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Istòria de Nàpols.

La vila foguèt fondada al sègle VIII abC,[2] colonia grèga del nom de Parthenope, e mai tard Neápolis (ciutat nòva), Nàpols es una de las vilas pus vièlhas al mond, que joguèt un ròtle important dins la Magna Grècia; la cultura grèga de Nàpols foguèt essenciala dins la societat romana. Quand la vila venguèt una part de la Republica Romana dins la província centrala de l'Empèri Roman, èra un centre cultural major (Virgili es un dels simbòls de la libertat politica e culturala de Nàpols).[3] Al sègle VII après lo Crist, la ciutat formèt un ducat autonòm, independent de l'Empèri Bizantin.

Nàpols foguèt la capitala d'un reialme que daissèt son nom entre 1282 e 1816: lo Reialme de Nàpols, puèi unit al Reialme de Sicília foguèt la capitala del Reialme de las Doas Sicílias fins a l'unificacion italiana (1861). La Guèrra Napolitana es considerada coma la primièra etapa que menèt a l'unificacion italiana. La vila aguèt una influéncia majora subre fòrça autres endreches en Euròpa o endacòm.[4]

Galariá[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Una dicha renduda celèbra per Goethe dins la letra del 2 de març de 1787 al Viatge en Itàlia : « Dirai pas un mot de la posicion de la vila e de sas meravilhas tan sovent descrichas e logadas. Veja Nàpols e puèi morís-te ! dison aicí".
  2. « Greek Naples », Faculty.ed.umuc.edu (consultat lo 25 genièr 2010)
  3. « Napoli, La Storia della Città Napoli Musei - Napoli chiese - Napoli museo archeologico - Napoli monumenti - Napoli teatri - Napoli Italia », Pintostorey.it (consultat lo 28 març 2010)
  4. « Centro Storico di Napoli », Unesco.it (consultat lo 25 genièr 2010)