Lengas de Romania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Romania es un país a l'encòp unitari e multicultural. Totun, l'istòria de Romania nos porgís una seguida gaireben inagotabla d'invasions e d'immigracion qu'explican la preséncia de nombrosas minoritats subre lo territòri romanés. De pòbles de totas originas balagèron l'espaci romanés sens relambi, de la casuda de l'Empèri Roman fins al sègle XIX. D'unes que i a s'installèron e daissèron de grops que resistiguèron a l'assimilacion al romanés. A l'ora d'ara, las minoritats son principalament los ongreses e los gitanos.

La politica oficiala foguèt entre 1945 e 1989 relativament respectuosa de las minoritats malgrat una volontat afichada de promòure la conéissença del romanés per tots los ciutadans e dins un avenidor mai o mens luènh l'unificacion lingüistica del país. Dempuèi 1989 e, a despart de qualques trantalhadas, la situacion de las minoritats s'es melhorada.

Segon la Constitucion, la lenga romanesa es la sola lenga oficiala[1] mas localament las lengas minoritàrias an un caractèr de semioficialitat dins las regions que mai de 20% de la populacion i parlan una lenga autra que lo romanés. Aquestas disposicions son seguidas subretot pels Ongreses mas pas solament. Per exemple, las comunas de Lupac e Carasova an reconoscut lo sèrbocroat mentre que l'ucraïnian es oficial dins 7 comunas (Bistra, Bocicoiu Mare, Poienile de sub Munte, Remeți, Repedea, Rona de Sus e Ruscova).

Situacion del romanés, recensament 2002[modificar | modificar la font]

Nacionalitat Percentage en 2002 Percentage de las lengas mairalas en 2002
Romaneses 89,47 91,03
Ongreses 6,60 6,66
Gitanos 2,46 1,09
Ucraïnians 0,28 0,26
Alemands 0,27 0,20
Russes 0,16 0,13
Turcs 0,14 0,12
Tatars 0,11 0,09
Sèrbes 0,10 0,09
Eslovacs 0,07 0,07
Bulgars 0,03 0,03

Donadas del recensament de 2002.

Lo romanés es la lenga oficiala e dominanta de Romania. Pasmens i a qualques regions que los romaneses i son plan minoritaris (Harghita e Covasna) o tot just majoritaris (Mureş, Satu Mare). Dins las regions que i a mai de 20% de locutors d'una lenga minoritària, la lenga minoritària pòt èsser emplegada oficialament mas sonque al nivèl local.

Minoritats linguisticas, recensament 2002[modificar | modificar la font]

  • Los ongreses, e mai se declinan en percentage dempuèi 1918, asseguran pasmens una relativa estabilitat de sos efectius. Representan 84,8% de la populacion del departament d'Harghita e 73,ĥ% de la del departament de Covasna. Al nivèl local (que i a mai de 20% d'ongreses) es reconegut coma segonda lenga oficiala.
Lengas dins los Comtats de Covasna, Harghita e Mures segon lo recensament de 2011; En blau los Romaneses, en rosat los Ongreses
  • Los gitanos: son probablament la minoritat mai assimilada linguisticament e mens assimilada socialament. Benefíician d'una natalitat sostenguda e son nombre a crescut recentament çò que contrasta amb la flaca natalitat de las autras etnias.
  • Los alemands de Romania: venguts al sègle XII pels primièrs, los Saxons de Transilvània avián per mission d'aparar las raras del mond occidental. Los Soabes an una origina diferenta, s'installèron dins la region de Banat al sègle XVIII. Amassa, los dos grops comptavan 745 421 membres al recensament de 1930. En 2011, son 36 884. Aquela baissa es deguda a una emigracion massissa, en particular après 1989.
  • Autras minoritats: las autras minoritiats representan de grops reduches, venguts per immigracion. Sos dreches linguistics son assegurats en bona partida e sas associacions son pro activas.

Situacion linguistica, recensament 2011[modificar | modificar la font]

Contrariàment als recensaments precedents, lo recensament de 2011 es incomplet[2] amb 1 230 028 personas que donèron pas lor lenga matèrna. Aiçò es degut en partida al recomptage de la populacion e l'inclusion dels emigrats dins la populacion totala per limitar la casuda demografica oficiala. Pasmens aquestes emigrats estimats poguèron pas donar lors entresenhas e per aquesta rason i a pas cap de donada per mai d'un milion de personas.

Cal notar tanben l'estabilizacion de las proporcions de las lengas. Après un long periòde d'expansion del romanés (1918-2002), las lengas minoritàrias que s'amermavan an trobat un equilibri e s'estabilizan.

Aicí dejós la lista de las principalas lengas matèrnas (las personas que donèron pas cap de donada son pas inclusas) :


Lenga Nombre absolut Percentage
Romanés 17 176 544 90,92%
Ongrés 1 259 914 6,67%
Romaní 245 677 1,30%
Ucraïnian 48 910 0,26%
Alemand 26 577 0,14%
Turc 25 302 0,13%
Autras 108 959 0,58%
Total 18 891 613 100,00%

Demest las autras lengas recensadas se tròban tanben de locutors per las lengas seguentas: rus 18946, tatar 17 677, sèrbe 16 805, eslovac 12 802, bulgar 6 518, croat 5 167, italian 2 949, grèc 2 561, chèc 2 174, polonés 2 079, chinés 2 039, armèni 739, macedonian 769, yidish 643, autras 16 841.

Romania carta etnica 2011

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=1
  2. http://www.recensamantromania.ro/rezultate-2/