Lengas de Romania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Romania es un país a l'encòp unitari e multicultural. L'istòria de Romania nos porgís una seguida gaireben inagotabla d'invasions e d'immigracion. De pòbles de totas originas balagèron l'espaci romanés sens relambi, de la casuda de l'Empèri Roman fins al sègle XIX. D'unes que i a s'installèron e daissèron de grelhs que resistiguèron a l'assimilacion al grop romanés. A l'ora d'ara, las minoritats son principalament los ongreses e los gitanos.

Situacion del romanés[modificar | modificar la font]

Nacionalitat Percentage en 2002 Percentage de las lengas mairalas en 2002
Romaneses 89,47 91,03
Ongreses 6,60 6,66
Gitanos 2,46 1,09
Ucraïnians 0,28 0,26
Alemands 0,27 0,20
Russes 0,16 0,13
Turcs 0,14 0,12
Tatars 0,11 0,09
Sèrbes 0,10 0,09
Eslovacs 0,07 0,07
Bulgars 0,03 0,03

Donadas del recensament de 2002.

Lo romanés es la lenga oficiala e dominanta de Romania. Pasmens i a qualques regions que los romaneses i son plan minoritaris (Harghita e Covasna) o tot just majoritaris (Mureş, Satu Mare). Cal notar tanben que lo romanés es en expansion e que ganha de locutors novèls. Dins las regions que i a mai de 20% de locutors d'una lenga minoritària, la lenga minoritària pòt èsser emplegada oficialament mas sonque al nivèl local.

Minoritats linguisticas[modificar | modificar la font]

  • Los ongreses, e mai se declinan en percentage dempuèi 1918, asseguran pasmens una relativa estabilitat de sos efectius. Representan 84,8% de la populacion del departament d'Harghita e 73,6% de la del departament de Covasna. Al nivèl local (que i a mai de 20% d'ongreses) es reconegut coma segonda lenga oficiala.
  • Los gitanos: son probable la minoritat mai assimilada linguisticament e mens assimilada socialament. Benefíician d'una natalitat sostenguda e son nombre a crescut recentament çò que contrasta amb la flaca natalitat de las autras etnias.
  • Los alemands de Romania: venguts al sègle XII pels primièrs, los saxons de Transilvània avián per mission d'aparar las raras del mond occidental. Los soabes an una origina diferenta, s'installèron dins la region de Banat al sègle XVIII. Amassa, los dos grops comptavan 745 421 membres al recensament de 1930. En 2011, son 36 884. Aquela baissa es deguda a una emigracion massissa, en particular après 1989.
  • Autras minoritats: las autras minoritiats representan de grops reduches, venguts per immigracion. Sos dreches linguistics son assegurats en bona partida e sas associacions son pro activas.


Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]