Sèrbe

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Octicons-comment.svgSèrbe
Classificacion lingüistica

grop indoeuropèu
 lengas lengas eslavas
  lengas eslavas sud
   occidentala
    sèrbe

Estatut oficial
Oficial en Serbia e Bòsnia e Ercegovina
Acadèmia Одбора за стандардизацију српског језика
Mòstra
Serbo croatian languages2006.png

Lo sèrbe (српски језик) es es una modalitat del diasistèma eslau nomenat sèrbocroat. Es parlat per gaireben 12 milions de personas. Es lenga oficiala en Serbia, cooficiala en Montenegro, Bòsnia e Ercegovina (ont es emplegat sustot per las comunitats sèrbas) e dins de municipis amb percentatge màger d'abitants sèrbes en Kosova. Emplega indiferentament l'alfabet cirillic o l'alfabet latin amb de pichons cambiaments.

Alfabet[modificar | modificar la font]

Alfanet latin sèrbe e alfabet cirillic sèrbe, dins Comparative orthography of European languages. Font: Vuk Stefanović Karadžić Srpske narodne pjesme [poèmas populars sèrbes], Viena, 1841

Lo sèrbe se pòt escriure dins dos alfabets diferents: l'alfabet cirillic (ћирилица = ćirilica). Dins l'estat de Serbia, l'alfabet cirillic es oficial mas s'utiliza e s'accèpta tanben l'alfabet latin.

L'òrdre alfabetic es diferent entre los dos alfabets:

  • òrdre cirillic (nommat azbuka = азбука):||А||Б||В||Г||Д||Ђ||Е||Ж||З||И||Ј||К||Л||Љ||М||Н||Њ||О||П||Р||С||Т||Ћ||У||Ф||Х||Ц||Ч||Џ||Ш
  • òrdre latin (nommat abeceda):||A||B||V||G||D||Đ||E||Ž||Z||I||J||K||L||LJ||M||N||NJ||O||P||R||S||T||Ć||U||F||H||C||Č||DŽ||Š
Cirillic Nom (cirillic) Latin Nom (latin) AFI Equivalent occitan
A, a a A, a a /a/ a
Б, б бе B, b be /b/ b
В, в ве V, v ve /ʋ/ se sarra de la v provençala e nòrd-occitana
Г, г ге G, g ge /g/ g
Д, д де D, d de /d/ d
Ђ, ђ ђе Đ, đ
(Dj, dj es una
transcripcion
non oficiala e
estrangièra)
đe /dʑ/ se sarra de di dins dieu, o de tj sonòra del gascon occidental
E, e e E, e e /e/ e
Ж, ж же Ž, ž že /ʒ/ j (j sens d abans) dins la pronóncia del gascon oriental e del lengadocian meridional; z palatalizada auvernhata davant i, u
З, з зе Z, z ze /z/ z
И, и и I, i i /i/ i
J, j је J, j je /j/ i dins gaia
К, к ка K, k ka /k/ c, qu
Л, л ле L, l le /l/ l
Љ, љ ље Lj, lj lje /ʎ/ lh segon la pronóncia occitana majoritària (l palatalizada)
М, м ме M, m me /m/ m
Н, н не N, n ne /n/ n
Њ, њ ње Nj, nj nje /ɲ/ nh
O, o o O, o o /o/ ò mai o mens dobèrta
П, п пе P, p pe /p/ p
Р, p ре R, r re /r/ r apicala
C, c се S, s se /s/ s
T, т те T, t te /t/ t
Ћ, ћ ће Ć, ć će /tɕ/ se sarra de ti dins tieu, o de ch/th del gascon occidental
У, y у U, u u /u/ o
Ф, ф фе F, f fe /f/ f
X, x ха H, h ha /x/ -l finala de certanes parlars sud-auvernhats, j espanhòla
Ц, ц це C, c ce /ts/ ts
Ч, ч че Č, č če /tʃ/ ch (= tsh) segon la pronóncia occitana majoritària
Џ, џ џе DŽ, dž dže /dʒ/ j (= dj) segon la pronóncia occitana majoritària
Ш, ш ша Š, š ša /ʃ/ sh

Quauques mots corrents[modificar | modificar la font]

Mot Traduccion Transcripcion en AFI
tèrra zemlja [ˈzɛmʎa]
cèl nebo [ˈnɛbo]
aiga voda [ˈvoda]
fuec oganj [ˈogaɲ]
òme čovek [ˈtʃovɛk]
femna žena [ˈʒɛna]
manjar jesti [ˈjesti]
beure piti [ˈpiti]
grand velik [ˈvɛlik]
pichòt mali [ˈmali]
nuèch noć [ˈnotɕ]
jorn dan [ˈdan]
bonjorn dobar dan [ˈdobar dan]
bonser dobro veče [ˈdobro vɛʧɛ]
mercés hvala ['хvaLa]
se vos plai molim vas [ˈmoLim]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]