Vejatz lo contengut

Lònas temporàrias mediterranèas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lei lònas temporàrias son de zonas umidas de pichòtei talhas (de costuma de mens de 10 ectaras) e gaire prefondas caracterizadas per d'alternanças de periòdes secs e banhats e per un foncionament idrologic fòrça autonòm. Ocupan de còncas, baissas ò fonsas subremergidas d'intervaus de temps sufisents per permetre lo desvelopament d'una vegetacion aqüatica ò anfibiana, e de comunitats animalas especificas. Pasmens, e tamben d'un biais important, s'assecan pron lòngtemps per exclure lei espècias mai banalas de fauna e de flòra, caracteristicas dei zonas umidas mai permanentas.

Aquesteis environas naturalas son caracteristicas de climas que conoisson de secaressas lòngas coma dins lei regions de climas mediterranèus (a l'entorn de Mediterranèa, au Cap de Bòna Esperança en Africa dau Sud, en Califòrnia, au Chile Median, en Austràlia Miegjornala e dau Ponent) ò mai aridas.

“Rock pools” dins lo Pargue Nacionau de la Montanha de la Taula (Lo Cap de Bòna Esperança - Africa dau Sud)
Lòna dins una fonsa d'arena argilosa dins la Reserva Naturala de Dundas en Austràlia Occidentala

Finalament, lei lònas temporàrias mediterranèas son reconeigudas per l'Union Europèa coma abitat naturau d'interès prioritari sota lo còdi 3170* : Lònas Temporàrias Mediterranèas[1].

Lei lònas temporàrias mediterranèas en Occitània

[modificar | Modificar lo còdi]

Un promier inventari es estat realizat dins lei regions mediterranèas de França (Provença, Lengadòc-Rosselhon e Corsega) en 2003[2] e a permés d'identificar 106 sits amb aqueleis ecòsistèmas, mai quauquei lònas temporàrias se rescòntran au nòrd d'Occitània ò dins la rèsta de l'Estat francés, en fòra dau clima mediterranèu coma en Peitau.

Om pòu destriar en Occitània tres grands tipes de lònas en foncion dau sòu[3] :

  • Lei lagas temporàrias saumastras : aquestei lònas se troban a l'arrier dau litorau en Camarga (Lengadòc e Provença), Crau Bassa (Provença) e pròche deis estanhs dei còstas lengadociana ò provençala.
Lòna temporària saumastra a costat de l'Estanh dau Pesquier dins lo peninsulon de Gienh (Ieras - Provença)
Laus temporàri de Bòna-Conha d'aiga mineralizada a Gonfaron dins centre Var (Provença)
  • Lei lònas temporàrias d'aigas doças : aquestei lònas se troban sus sòus generalament superficiaus, de textura sablonosa ò limonosa, paure en matèria vegetala mòrta, de reaccion acida ò feblament basica. En Occitània, podem trobar doas formas d'aquesteis abitats naturaus :
  1. lei lònas temporàrias sus sòu paure e impermeable : en Provença la Plana de Palaison, la Plana dei Mauras, la Plana de Crau. En Lengadòc dau Levant au Ponent : l'Estanh de Capèla, la Còstiera Nimesenca, la Plana de Besièrs, lei lònas de Sent Estève e dau causse de Rodès ;
  2. lei pichòtei lònas cupulàrias sus ròcas impermeables : en Provença lei massís volcanics de Biòt, de l'Esterèu e de la Còla dau Roet, lo pichon plan basaltic de Tolon e lo massiu dolomitic dei Morièras. A man senèstra dau Ròse, lo pueg volcanic d'Agde, lo plan basaltic de Pesenàs e lei plans basaltics de Ròca Nauta e de Vèndres.
La lòna temporàrias de Cacheiós dins la Plana de Palaison (Provença) es una lòna d'aiga doça sus sabla argilosa, es tamben una resèrva biologica dirigida[4] qu'a per tòca la conservacion de 2 abitats naturaus prioritaris, 24 espècias vegetalas protegidas e 30 espècias animalas protegidas.
Lòna temporària d'aiga dòça sus una colada de lava riolitica de la Barra de Rossivau (Esterèu - Provença)

Leis espècias vegetalas caracteristicas[5]

[modificar | Modificar lo còdi]

Sus lo plan de la flòra e de la vegetacion, lei lònas temporàrias d'aigas doças (se dison “oligòtrofics”) son d'ecosistèmas dau mai grand interès biologic e biogeografic en region de clima mediterranèu. Aquesteis environas naturalas subisson lei mai grandeis agressions umanas bòrd que son dins de regions onte l'urbanizacion, lo drenatge per la mesa en cultura e l'apondament d'engrais ò de matèrias que pòdon polluir leis aigas son mai frequents.

La biodiversitat vegetala d'aquestei lònas s'explica per lo foncionament especific e la febla dinamica d'aquesteis ecòsistèmas, ansin que per lo pauc de productivitat, çò que fa que solas leis espècias puslèu annalas, pauc competitivas e pichonas subrevivon.

L'especificitat de la flòra dei lònas temporàrias mediterranèas es promierament aquela dei espècias arcaïcas aqüaticas ò anfibias (Isoetes, Marsilea, Pilularia, Ophioglossum).

L'Isoëte de veu (Isoetes velata), pichona espècia anfibia presenta dins lei lònas cupulàrias dau Pueg Rebequier a la Còla dau Roet (Lo Muei - Provença)

A costat d'aquelei, de vegetaus completament dependents dau subrondament temporari au mitan dei quaus lei ranoncles aqüatics.

Un ranoncle aqüatic endemic de Var, lo ranoncle de Rodier (Ranunculus revelieri subsp. rodiei) dins una lòna temporària de la Plana de Palaison (Ròcabruna d’Argens - Provença)

D'autreis espècias d'environas umidas pòdon tanben èstre presentas a l'entorn dei lònas coma mantuneis Orchidaceae taus que Serapias, Anacamptis , Orchis...

La supèrba Serapias neglecta, espècia endemica de Provença e de Corsega que florís a la prima sus lei ribas dei lònas come aicí dins la Plana de Palaison (Lo Muei - Provença)

Leis espècias animalas adaptadas

[modificar | Modificar lo còdi]

Quauquei gropes d’animaus an un mòde de vida que necessita un periòde sec seguit d'un periòde amb aiga (per reproduccion), siguent qu'an un desvelopament anfibi a un moment de lor vida ò qu'an besonh de fasas sècas per permetre ais uòus de madurar.

La vida deis anfibians (granolhas, grapauds, rainas e autreis alabrenas) es caracterizada per un desvolopament larvari particular que necessita una fasa aqüatica obligatòria. Lei lònas temporàrias constituisson d'environas propicias per çò que n'an pas de predator mai adaptat a la vida aqüatica coma lei peissons.

A l'invèrs deis anfibians nòrd-europèus que se reproduson son que a la prima, leis anfibians mediterranèus van assajar de profitar au maximum de la mesa en aiga dei lònas dins una region de pluviositat escarsa per se reproduire. Mai d'una estrategia se debana :

  • leis oportunistas coma lo babi pontuat (Pelodytes punctatus) que profita de l'escasença de la mendre chavana en mai dei pluejas sasonieras qui botan lei lònas en aiga ;
  • lei colonizaires coma lo grapaud dei sanhas (Bufo calamita) que se reproduch dins tomples a la prima, bòrd que pòu far totei sei transformacions de l'uòu au joine grapaud en doas setmanas solament ;
Grapaud dei sanhas mascle (Bufo calamita) assajant d'atraire femèlas dins la marge pauc prefonda d'una lòna temporària de la Plana dei Mauras (Lo Luc - Provença)
  • aquelei qu'an besonh d'una longa periòda aqüatica per sei coas de sartan coma lo babi de cotèu (Pelobates cultripes) ò lei tritons. Aquesteis espècias fan leis uòus a l'auton, lei joines quitan la lòna a l'assecament de la debuta de l'estiu.
Pareu de babis de cotèu (Pelobates cultripes) que van se reprodurre dins la lòna de Cacheiós ai promièrei pluejas de la fin de l'estiu ò de l'auton (Lo Muei - Provença)

Lei Macro-esquinadas[7]

[modificar | Modificar lo còdi]

Leis esquinadas presentan una granda diversitat dins leis environas temporàrias amb lei micro-esquinadas de talha inferiora au millimètre (que fan partida dau zòoplancton) e lei macro-esquinadas que pòdon anar fins a quauquei centimètres. Dau fach de seis originas tras que vielhas, lei Macro-esquinadas an agut una morfologia primitiva estable tras leis atges. Leis uòus (dich de resisténcia) pòdon esperar mai que d'una annada que lei condicions (lo retorn de l’aiga) siègues favorables.

Lepidurus apus, espècia de Macro-esquinada trobada dins lo Laus Gavòti (Bessa - Provença)
Branchipus schaefferi dins una lòna cupulària de la Crotz de la Garota en Forèst de Morièras-Mont-Rièu[8] (Mèunas - Provença)

Leis Insèctes dei lònas temporàrias presentan totei una fasa aqüatica (lei larvas) e mai se dos gropes (lei cimes e lei coleoptèrs aqüatics) se pòdon aver una vida aqüatica un còp adultes. Dins totei lei cas, li a una fasa aeriana e una fasa aqüatica. La riquessa en insèctes dei lònas es fòrça variabla e creis amb la durada de submersion.

La damisèla roja Crocothemis erythraea, una espècia que la larva viu dins lei lònas temporàrias coma aicí dins la Plana dei Mauras (Vidauban - Provença)

Planch per la subrevivença dei lònas temporàrias[9]

[modificar | Modificar lo còdi]

Lei lònas temporàrias son d’environas tras que vulnerablas dau fach de sa febla fonsor d’aiga e de sa talha sovent reducha. En mai d’aquò leis espècias que lei colonizan son pron sovent discrètas e pauc coneigudas. Maugrat un melhòr image dei zònas umidas per lo public aquestei darriereis annadas, lei lònas temporàrias son sovent mau reconeigudas e son importància ignorada, çò que leis expausa a de destruccions sens intencion de lo far.

Dins lo bacin mediterranèu, la conservacion dei lònas temporàrias fuguet compatibla, ò mai qu’aquò favorizada, pendent millennaris per l’activitat agricòla extensiva. Vuei, lei condicions economicas sus lei doas ribas de mar de la Miegterrana fan que sa conservacion non es pas assegurada. L’agricultura modèrna pòu drenar aisidament aquesteis espacis generalament clòts e pauc inondats per en far de bònei tèrras agricolas.

L’industrializacion e lo torisme podon egalament destrurre aquesteis environas. Una menaça pus inacostumada es sa mesa en aiga gaireben permanenta come sèrva per la regulacion deis subrondaments, la defensa dei bòscs còntra leis encendis, ò quite per la gestion deis animaus per la caça, la pesca ò la conservacion de la fauna.

  1. Manuel d’interprétation des habitats de l’Union européenne (version EUR 15/2) du 4 octobre 1999 et cahiers d’habitats (6 tomes).
  2. TRILLAUD N., 2003. Inventaire préliminaire des mares temporaires méditerranéennes du sud de la France. Station Biologique de la Tour du Valat, Arles, 18 pages.
  3. MÉDAIL, F., H. MICHAUD, J. MOLINA, G. PARADIS & R. LOISEL, 1998. Conservation de la flore et de la végétation des mares temporaires dulçaquicoles et oligotrophes de France Méditerranéenne. Ecol. Mediterr. 24(2): 119-134.
  4. MARSOL, L., 2009. Plan de gestion de la Réserve Biologique Dirigée de la mare de Catchéou. Office National des Forêts, Agence du Var. 182 pages, 18 annexes.
  5. GRILLAS, P., J. MICHAUD & J. ROCHÉ, 1997. Végétation des marais temporaires. MedWet. 86 pages.
  6. JACOB, C. & M. CHEYLAN, 2004. Les mares temporaires méditerranéennes, Volume 1. Station Biologique de la Tour du Valat / Life. Pages 46-48.
  7. 7,0 et 7,1 THIÉRY, A., 2004. Les mares temporaires méditerranéennes, Volume 1. Station Biologique de la Tour du Valat / Life. Pages 48-51.
  8. MARSOL, L. & al., 2008. Inventaire des mares et points d'eau des forêts relevant du Régime Forestier dans le Var, version 2. Office National des Forêts, Agence du Var. 2 volumes.
  9. GAUTHIER, P., P. GRILLAS & M. CHEYLAN, 2004. Les mares temporaires méditerranéennes, Volume 1. Station Biologique de la Tour du Valat / Life. Pages 61-68.