Gòlf

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fotografia d'una partida de gòlf.

Lo gòlf [ˈgɔlf] es un espòrt de precision jogat en plen aire que consistís a mandar una bala dins un trauc amb l'ajuda d'una cròca. L'objectiu dau jòc es de realizar un trajècte definit entre l'airau de partença e lo trauc amb un nombre minimau de còps. Aparegut a la fin de l'Edat Mejana ai Províncias Unidas, lo gòlf fa partida d'una familha de jòcs antics demandant de desplaçar una bala amb una cròca. Dins lo corrent deu sègles XVI e XVII, venguèt fòrça popular en Escòcia avans de se difusar lentament dins l'Empèri Britanic. Uei, es un espòrt que revendica au mens 50 milions de jogaires, principalament dins lei país anglosaxons.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Aparicion[modificar | Modificar lo còdi]

Imatge d'un obratge mostrant un jòc similar au gòlf modèrne (vèrs 1540).

L'existéncia de jòcs emplegan una bala e una cròça es atestada dempuei l'Antiquitat en Euròpa. Per exemple, dins l'Empèri Roman, existiá la panagica que consistiá a mandar una bala de cuer vèrs un objectiu determinat. Pasmens, l'usatge d'una cròça per o faire es pas segura. Puei, a la fin de l'Edat Mejana, lo jòc de malh, practicat en França, en Anglatèrra e ai Províncias Unidas, utilizava una maceta pichona per mandar una bala a travèrs un arcèu de palha[1]. Enfin, se pòu mencionar l'existéncia dau chuiwan chinés qu'es un jòc dau sègle XI relativament similar au gòlf modèrne[2].

Aqueu darrier es originari d'Olanda[3]. Dich colf, una partida es descricha dins un tèxte de 1297. Vèrs 1360, leis autoritats de Brussèlas foguèron obligadas d'adoptar una reglementacion per organizar la practica d'aqueu jòc que semblava geinar la vida vidanta deis abitants[4]. Lo colf foguèt ansin autorizat en fòra dei limits de la ciutat e lo premier percors especiau es mencionat en 1483 a Haarlem[5]. Pasmens, dispareguèt totalament de la region au sègle XVII en causa dau desvolopament dei jòcs d'interior[6].

Pasmens, avans de disparéisser dins sa region d'origina, lo colf se difusèt lòng dau litorau orientau d'Escòcia au sègle XVII gràcias ai cambis marchands en Mar dau Nòrd[7]. De percors foguèron creats a Saint Andrews, Bruntsfield, Musselburgh e Perth. Ponch important per lei règlas futuras, lo percors de Saint Andrews, inicialament de 22 traucs, foguèt reduch a 18. En 1744, una premiera codificacion dau gòlf foguèt publicada per l’Honourable Company of Edinburgh Golfers.

Definicion dei règlas[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia de John Henry Taylor (1871-1963), un jogaire major deis ans 1890-1930.

Lo premier reglament modèrne dau gòlf foguèt publicat en 1754 per lo Royal and Ancient Golf Club of St Andrews. Sei règlas an pauc variat e leis apondons ulteriors foguèron principalament introduchs per precisar un ponch particular. En particular, aqueu còdi fixèt definitivament lo nombre de traucs a 18[8]. En revènge, la practica evolucionèt fòrça amb lo cambiament dei formas dau jòc e lo progrès tecnic dau materiau. Regardant lo premier aspècte, la formula pus populara èra lo match play, un duèl entre dos jogaires. Cada trauc permetiá au jogaire aguent realizat lo nombre pus feble de còps de marcar un ponch. Lo jogaire amb lo maximom de ponchs a la fin dau percors èra designat venceire.

Leis evolucions materialas comencèron a partir de 1848. Lei balas de cuer emplidas de plumas foguèron remplaçadas per de balas de cauchó. Puei, d'alveòlas foguèron apondudas per melhorar l'aerodinamisme. Regardant lei clubs, foguèron introduchs l'usatge dau grip per melhorar la tenguda e de placas destinadas a renfòrçar lei zònas d'impacte. Aquò favorizèt l'adopcion dau metau que remplacèt totalament la fusta au començament dau sègle XX. En parallèl, i aguèt tanben d'evolucion regardant lei tees, lei vèstits e lei sacs.

L'estandardizacion de l'equipament permes per la Revolucion Industriala e la nominacion d'oficiers escocés dins de garnisons de l'Empèri Britanic favorizèt una difusion lenta dau gòlf a partir de la fin deis ans 1770 : Estats Units en 1779, Índia en 1829 e Austràlia en 1851. Dins lo corrent deis ans 1870-1880, cada colonia britanica importanta aviá au mens un percors[9]. En 1814, l'intrada d'una armada anglesa dins la region de Pau i favorizèt l'introduccion d'aqueu jòc e la vila acuelhiguèt lo premier percors situat en fòra d'un país anglosaxon en 1859[10]. L'aspècte elitista dau gòlf apareguèt a la fin dau sègle XIX quand lo còst de l'inscripcion dins un club e la crompa dau materiau ne'n limitèt la practica ai classas pus aisadas.

Desvolopament dau gòlf[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia de Tiger Woods, jogaire major deis ans 1990-2010.

Durant lo sègle XX, lo gòlf se difusèt dins lo mond entier e un ensemble de competicions s'estructurèt. En 1958, foguèt creada una Federacion internacionala de gòlf (IGF[11]) que recampava 127 federacions nacionalas dins 122 país en 2021. L'IGF es encargada dau desvolopament internacionau dau gòlf. Lei règlas son totjorn definidas per lo Royal and Ancient Golf Club of St Andrews e per l'United States Golf Association (USGA). Pasmens, lo domeni d'intervencion de la segonda es limitada ais Estats Units e a Mexic[12].

Au començament dau sègle XXI, lo còr dau gòlf es totjorn situat dins lei país anglosaxons, principalament leis Estats Units[13]. Pasmens, lo gòlf es en creissença importanta en Asia amb 13,6 milions de jogaires còntra 1,7 milions en Oceania, 6,9 milions en Euròpa e 37,1 milions ais Estats Units. Leis autrei continents avián un ròtle reduch amb un milion de jogaires en America dau Sud e 500 000 en Africa.

Règlas[modificar | Modificar lo còdi]

Principi de basa[modificar | Modificar lo còdi]

Lei règlas dau gòlf son regidas per l'United States Golf Association e per lo R&A Rules Limited (un organisme eissit dau Royal & Ancient Golf Club of St Andrews) après consultacion deis autreis autoritats que participan au desvolopament d'aquel espòrt dins lo mond. Comprènon lei règlas permetent d'organizar una partida, lei règlas d'etiqueta que definisson lo ocmportament d'un jogaire durant una partida e d'annèxas que regardan lo vocabulari, lo materiau e la jurisprudéncia.

Lo principi de basa es de mandar una bala dins un trauc en utilizant una cròça. L'objectiu es d'utilizar un nombre minimom de còps de cròça dins la bala per o faire. Existís doas formulas principalas :

  • lo match play es un duèl entre dos jogaires. Un jogaire marca un ponch se realiza mens de còps que son adversari sus un trauc donat. La partida es ganhada per lo jogaire que marca lo maximom de ponchs.
  • lo stroke playmedal play) consistís a comptabilizar totei lei còps realizats per un jogaire durant lo percors. Lo venceire es lo jogaire que realiza lo minimom de còps. Lo stroke play es la formula pus utilizada dins lei competicions individualas.

Lo percors[modificar | Modificar lo còdi]

Esquèma d'un trauc.

Un percors de gòlf es compausat de 18 traucs ò de 9 traucs (que permèton d'agantar 18 traucs gràcias a un anar e tornar)[14]. Es devesit en plusors zònas e presenta d'obstacles destinats a geinar la progression de la bala :

  • l'airau de partença (ò partença) es una zòna generalament rectangulara de 10 m². Es una plataforma que pòu agantar 10 cm a 10 m d'autor segon lo relèu dau percors. Un trauc a sovent plusors partenças que son definidas per de paus de colors que definisson lo nivèu dau percors : negre per professionaus, blanc per leis òmes amb un bòn classament, jaune per leis òmes, blau per lei femna amb un bòn classament e roge per lei femnas. Per començar una partida, lo jogaire dèu plaçar la bala dins una zòna situada entre lei linhas de l'airau e una longor maximala de doas cròças (aperaquí 2 m).
  • lo fairway es una zòna d'èrbas ben entretenguda d'una longor de 100 a 500 m. Representa lo passatge previst per realizar lo percors. Pasmens, per lei traucs prevists en 3 a 5 còps, es frequent que lo fairway fague un contorn. Lo jogaire es alora sovent temptat de copar aqueu contorn per ganhar un ò dos còps amb lo risc, en cas de revirada, de tombar dins lo rough ò dins un obstacle.
  • lo rough es una zòna d'èrbas autas que geinan lo movement de la bala. N'existís plusors tipes dich « semi-rough » amb d'èrbas regularament copadas a una autor superiora a aquela dau fairway, lo « prerough » amb d'èrbas que pòdon agantar 10 cm d'autor e lo « gròs rough » amb d'èrbas pas ò pauc entretengudas[15].
  • lo green es la zòna a l'entorn dau trauc. L'èrba i es copada au ras dau sòu (mens de 2 mm d'autor) per facilitar lo movement de la bala.
  • lo trauc a un diamètre de 108 mm. Es indicat per un drapèu d'un mètre d'autor. Quand la bala es sus lo green, es possible de sortir lo drapèu dau trauc se lo jogaire o demanda.
  • lei bunkers son d'obstacles constitüits per una zòna d'arena. Sortir d'un tau sector necessita l'utilizacion d'una tecnica especiala qu'entraïna sovent la realizacion d'au mens un còp suplementari.
  • leis obstacles d'aiga son d'estendudas d'aiga naturalas ò artificialas. Se lo jogaire i pèrd sa bala (ò se pòu pas la jogar car es tombada dins la fanga), pòu sortir de l'obstacle en tornant plaçar sa bala a sa posicion iniciala ò au nivèu dau ponch d'intrada dins l'obstacle.

Lei traucs[modificar | Modificar lo còdi]

Lo « par » es lo nombre de còps prevists per realizar un trauc. Generalament, un percors de gòlf modèrne es constituït de 4 « par 3 », de 10 « par 4 » e de 4 « par 5 ». Lo par totau dau circuit es de 72[16]. Per ganhar una partida, es donc sovent necessari d'imaginar un ensemble de còps que permet de realizar un trauc amb un nombre de còps inferior au par. Existís un vocabulari precís per designar lo nombre de còps :

  • un jogaire realiza un condòr (ò triple-eagle) s'es quatre còps en dessota dau par.
  • realiza un albatròs (ò ouble-eagle) s'es tres còps en dessota.
  • realiza un eagle s'es dos còps en dessota.
  • realiza un birdie s'es un còp en dessota.
  • realiza lo par se fa lo nombre de còps previst.
  • fa un bogey s'es un còp au dessüs dau par.
  • fa un double bogey s'es dos còps au dessüs dau par.
  • fa un triple bogey s'es tres còps au dessüs dau par.

Lo materiau[modificar | Modificar lo còdi]

La bala[modificar | Modificar lo còdi]

Balamodèrna e trauc de gòlf.

Dempuei son invencion, lo gòlf a conegut tres tipes diferents de bala. Lei premiereis èran fachas de pèira ò de fusta. Resistentas, avián de capacitats aerodinamicas feblas e endamatjan lei cròças. Foguèron donc remplaçadas vèrs 1750 per de balas de cuer emplidas de plumas ò de poussa. Pasmens, lo còst venguèt un problema car lei corduras èran realizadas manualament. Ansin, durant aqueu periòde, una bala aviá un còst similar a aqueu d'una cròça. De mai, l'umiditat dau clima escocés necessitava de cambiaments frequents.

Lei balas modèrnas son aparegudas dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX amb l'adopcion dau cauchó. Aquò permetèt inicialament de demenir lo prètz mai, rapidament, foguèt possible de melhorar l'aerodinamisme gràcias a l'apondon d'alveòls a la superficia. Lei balas actualas son de derivats de la bala Haskell de 1898. Contènon un nuclèu dur enviroutat de jaç de polimèrs e d'una còca plastica dura. Son diamètre minimom dèu èsser de 42,67 mm e sa massa dèu pas passar 45,93 g.

Lei cròças[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia de divèrsei cròças de gòlf.

Existís plusors modèls diferents de cròças e, au maximom, un jogaire pòu començar un percors amb 14 cròças. Lor evolucion a seguit aquela dei balas e lo materiau modèrne es donc aparegut entre la fin dau sègle XIX e lo començament dau sègle XX. En revènge, lei materiaus de fabricacion contunièron son evolucion amb l'adopcion de tecnologias novèlas coma la fibre de veire dins leis ans 1950.

Lei cròças modèrnas son classadas dins tres categorias e pòrtan de numerò d'identificacion :

  • lei « fèrres » permèton de tirar la bala amb una trajectòria auta que permet de limitar lo ròtlament a l'arribada. En causa d'aquela proprietat, son sovent utilizats per lei partenças, per sortir la bala d'un bunker ò per la plaçar dins una zòna precisa a proximitat d'un obstacle. Lei fèrres 1, 2, 3, 4 e 5 son normalament preferits per realizar de distàncias lòngas sus lo fairway e lei fèrres 6, 7,8 e 9 son puslèu destinats a de distàncias intermediàrias. Lo sandwedge es destinat ai còps fachs a partir dei bunkers.
  • lei « fustas » existisson dins lei talhas 1, 3, 5... etc. fins a 13. Permèton de donar una trajectòria tenduda a la bala, çò que permet de percórrer de distàncias lòngas, generalament sus lo fairway.
  • lo « putter » es una cròça particulara que sa forma empacha d'auçar la bala. Es utilizat sus lo green per metre la bala dins lo trauc.

Lo tee[modificar | Modificar lo còdi]

Per començar un percors, un jogaire a la possibilitat de plaçar la bala sus una cavilha dicha « tee ». Aquò permet de la subreauçar e de facilitar l'usatge de cròças especialas coma lei fustas. Limita tanben la degradacion de l'airau de partença. Lei tees modèrnes son fachs de plastics ò de fusta.

Vèstits e sac[modificar | Modificar lo còdi]

Vèstits tradicionaus de gòlf de la premiera mitat dau sègle XX.

Existís de vèstits especiaus per lo gòlf mai son usatge es pas sistematic. D'efiech, aquela tenguda èra destinada a se desplaçar sus de terrens umids sensa tombar e sensa èsser geinat per l'umiditat. Seis elements pus caracteristics èran lei cauçaduras claveladas e lei braias intradas dins lei caucetas. Pasmens, lei progrès dins l'entretenença dei percors modèrnes de gòlf permetèron uei d'utilizar de tengudas esportivas classicas.

Lo sac de gòlf es aparegut dins lo corrent deis ans 1890 per transportar lei cròças. Dichs golf-bag, contènon plusors pòchis e dispausan sovent de rodetas per facilitar son desplaçament.

Veitureta[modificar | Modificar lo còdi]

La veitureta de gòlf permet de se desplaçar sus un circuit sensa caminar. Generalament electricas, son principalament destinadas ais ancians e ai personas amb de problemas de santat.

Competicions principalas[modificar | Modificar lo còdi]

Circuit professionau[modificar | Modificar lo còdi]

Lo gòlf es un espòrt que còmpta un nombre important de jogaires professionaus. Pasmens, en causa de la multiplicacion deis organizacions que lo regisson, lo calendier generau dei competicions presenta de diferéncias importantas a respècte d'autreis espòrts individuaus importants coma lo tennis. L'organizacion pus importanta es lo PGA Tour que recampa lei competicions pus prestigiosas. Lo segond circuit es l'European Tour, principalament organizat en Euròpa. Puei, vènon lei tornegs de l'Asian Tour, dau Japon Golf Tour, dau PGA Tour of Australasia e dau Sunshine Tour que se debanan en Asia e en Oceania.

Au sen dau PGA Tour, existís un Grand Chelèm qu'es constituït per lei tornegs dau Masters, de l'US Open, dau British Open e dau PGA Championship. En 2021, aquelei competicions avián de dotacions compresas entre 5 e 10 milions de dolars. Au nivèu collectiu, la competicion pus importanta es la Ryder Cup qu'opausa doas còlas de jogaires estatsunidencs e europèus.

Jòcs Olimpics[modificar | Modificar lo còdi]

Lo gòlf foguèt present ai Jòcs Olimpics Modèrnes de 1900 e de 1904 mai foguèt retirat dau programa en causa de sa professionalizacion precòça. Sa reintegracion data de 2009 per un retorn efectiu ai Jòcs de 2016. Sa formula actuala es un torneg de stroke-play que dura quatre jorns e que demanda de realizar quatre percors de 18 traucs. Dos tornegs son organizats, un per leis òmes e un per lei femnas.

Annèxs[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) André-Jean Lafaurie, Le Golf : son histoire de 1304 à nos jours, Jacques Grancher, 1988.
  • (fr) Nicolas Lemoine, Comprendre le golf : histoire, analyse, pédagogie et exercices, Vigot, 2013.
  • (en) The R&A and the USGA, Decisions on the rules of golf 2008-2009, Octopus Publishing Group Limited, 2008.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) J.J. Jusserand, Les sports et jeux d'exercice dans l'ancienne France, 1901 (reed. 1996), p. 306.
  2. (en) Ling Hongling, "Verification of the Fact that Golf originated From Chuiwan", The Australian Society for Sports History Bulletin, 1991, 14.
  3. (fr) André-Jean Lafaurie, Le Golf : son histoire de 1304 à nos jours, Jacques Grancher, 1988, pp. 14-15.
  4. (fr) André-Jean Lafaurie, Le Golf : son histoire de 1304 à nos jours, Jacques Grancher, 1988, p. 17.
  5. En particular, es mencionada la tondeson de prats.
  6. (fr) Jean-Yves Guillain, Histoire du golf en France (1856-1939), L'Harmattan, 2013.
  7. D'un biais curiós, la difusion dins lei regions continentalas d'Escòcia foguèt fòrça lònga e lo premier percors de gòlf dins l'oèst dau país data de 1848.
  8. Dins lei fachs, lei premiers percors avián unicament 9 traucs mai un anar e tornar permetiá d'arribar a 18.
  9. (fr) André-Jean Lafaurie, Le Golf : son histoire de 1304 à nos jours, Jacques Grancher, 1988, pp. 55-65.
  10. Lo torisme britanic dau sègle XIX en Euròpa foguèt un motor dau desvolopament dau gòlf dins la region.
  11. International Golf Federation en anglés.
  12. Dins lei fachs, lei dos organismes trabalhan en associacion.
  13. En 2005, la mitat dei 32 000 percors de gòlf recensats dins lo mond èra situada ais Estats Units.
  14. De percors pus pichons pòdon existir. Son generalament reservats a l'iniciacion.
  15. Dins certanei gròs rough, de boissons son de còps integrats per geinar mai lei movements de la bala.
  16. Pasmens, de variacions existisson segon la topografia locala. Dins lei regions montanhosas, lo nombre de « par 3 » es sovent pus important e lo par totau pòu demenir fins a 69. Dins lei regions pus favorables a de circuits lòngs, existís de ciricuits amb un par de 73.