Canejan (Val d'Aran) : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
Linha 2 : | Linha 2 : | ||
{{Infobox vila occitana d'Aran |
{{Infobox vila occitana d'Aran |
||
|nom=Canejan |
|nom=Canejan |
||
|escut=[[Imatge:Localització de Canejan respecte de la Vall d'Aran.svg|left|90px|Situacion en Aran]] [[File: |
|escut=[[Imatge:Localització de Canejan respecte de la Vall d'Aran.svg|left|90px|Situacion en Aran]] [[File:Escut_Aranés_de_Canejan.svg|200px]] |
||
|nom2= |
|nom2= |
||
|cp=25548 |
|cp=25548 |
||
Linha 101 : | Linha 101 : | ||
| align=center|637|| align=center|480|| align=center|310|| align=center|171|| align=center|137|| align=center|122 |
| align=center|637|| align=center|480|| align=center|310|| align=center|171|| align=center|137|| align=center|122 |
||
|} |
|} |
||
==Eraldica== |
|||
'''Blasonament:''' De sinòple, ua glèisa, d’argent, dubèrta, de sable. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle XIV des reis d’Aragon.<ref>Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", ''Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”''. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010</ref> |
|||
== Ligams extèrnes == |
== Ligams extèrnes == |
||
* [http://www.canejan.org/ Siti oficiau deth municipi] |
* [http://www.canejan.org/ Siti oficiau deth municipi] |
Version del 16 junh de 2015 a 05.33
Canejan | |
Municipi d'Aran, Occitània | |
[[Fichièr: |85px]] | |
Administracion | |
---|---|
Estat | Espanha |
Comunautat | Catalonha |
Província | Lhèida |
Comarca | Val d'Aran |
Terçon | Quate Lòcs |
Alcalde | Joan Carles Lastera i Alcalde (UA)[1] (2011-2015) |
Geografia | |
[[Fichièr:|100px]] | |
País | Gasconha |
Superfícia | 28,17 km² |
Altitud • Maximala • Minimala | 906 m m m |
Demografia | |
Populacion | 92 ab. (2022) |
Densitat | 3,27 ab./km² |
Autres informacions | |
Còdi postau | 25548 |
Canejan ei un municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs.
Geografia
Municipi dera Val d'Aran, plaçat ena val de Toran, dempús der arribatge dreit dera Garona enquias nautors der estanh e des rasi de Liat.
Era part septentrionau deth tèrme, damb es elevacions des tucs de se Pans, d'era Pica e de Crabera, ei termierèra damb Comenge. Es terrens non conreats son aucupadi per prats e bòsqui. Ath delà des prats, que i son preponderants, òm i cotiva forment, segal, uerdi, milhòc, truhes, legums e bèri arbes frutèrs. Era ramaderia n'ei era principau hònt de riquesa (bestial bovin).
I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb, coma era Harga de Güerri. I a dues centraus electriques. Era de Pònt deth Rei profite es aigües der arriu de Toran e dera Garona ath limit damb França. Era de Toran profite es der arriu omonim.
Era vila ei plaçada, elevada e escartada, sus era confluéncia der arriu de Toran e era Garona. Era glèisa parroquiau de Sant Joan d'Agost ei òbra dera s XIX. S'i conserven cases d'interès, coma era de Saurat (tor quarrada dera s XVI) e era de Benosa, damb ua capèla romanica.
Eth folclòre ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.
Vilatges e masatges
Es vilatges son :
- Bordius (inabitat)
- Campespín (inabitat)
- Canejan (75 abitants)
- Cassenhau, era (inabitat)
- Moron e era Mòla (19 abitants)
- Pontaut (1 abitant)
- Porcingles (6 abitants)
- Pradet, eth (6 abitants)
- Sant Joan de Toran (inabitat)
Politica
Eleccions de 2015:
Partit | Vòtes | Percentatge | Còssos |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 17 | 23,61% | 0 |
Partit Popular | 6 | 8,33 % | 0 |
Unitat d'Aran | 54 | 75 % | 5 |
Eleccions de 2011:
Partit | Vòtes | Percentatge | Regidors |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 31 | 34,83% | 0 |
Unitat d'Aran | 56 | 62,92 % | 5 |
Demografia
Era poblacion ei de 92 abitants (2022).
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
---|---|---|---|---|---|
637 | 480 | 310 | 171 | 137 | 122 |
Eraldica
Blasonament: De sinòple, ua glèisa, d’argent, dubèrta, de sable. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle XIV des reis d’Aragon.[2]
Ligams extèrnes
Referéncies
- ↑ Lista des alcades suth site Municat
- ↑ Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010