Erupcion volcanica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Imatge satellit de la colomna de fum volcanica cofat d'un pileus e de fluses piroplatics del Sarytchev en Russia pendnet una erupcion pliniana.

Una erupcion volcanica es un fenomèn geologic caracterizat per l'emission, per un volcan, de lavas e/o d'ejectats acompanhats de gases volcanics. Quand une erupcion volcanica provòca de dematges materials e de mòrts d'entre l'espècia umana e tanben per d'autras espècias animalas o vegetals çò qu'es la majoritat de las escasenças pels volcans terrèstres, aqueste fenomèn constituís, a cort o mejans tèrme, una catastròfa naturala avent un impacte local o mondial e podent capvirar las abituds animalas, umanas, la topografia, etc.

De recercas recentas mòstran que las erupcions volcanicas an un impacte significatiu sul climat mondial e devon èsser considerat coma de fenomèns catalitics essencials per explicar los cambiaments ecologics e los revolums istorics de las societats umanas[1].

Mecanismes[modificar | modificar la font]

Se destrian tres tipes d'erupcions per lor mecanisme:

  • Las erupcions magmaticas son provocadas pel desgazatge del magmà jos l'efièch d'una decompression, que produch una baissa de densitat, que propulsa lo magmà cap al naut per l'efich del principi d'Arquimèdes.
  • Las erupcions freatomagmaticas son provocadas pel refregiment subte del magmà per contacte amn d'aiga, que produch son fractionament e l'aument explosiu de la superfícia de contacte aiga-magmà.
  • Les erupcions freaticas son provocadas per la vaporizacion d'aiga en contacte amb lo magmà, qu'ejècta los materials encastrats, lo magmà demorant en plaça.

Durada[modificar | modificar la font]

La durada de las erupcions es plan variabla[2]: unas duran unas oras, coma l'erupcion del Vesuvi de 79; sus près de 1 500 volcans terrèstres actius, un pauc mai de la mitat de las erupcions passan pas dos meses d’activitat e un pauc mai d'una centena dura mai d’un an. I a abitualament 50 a 70 erupcions paroxisticas cada an, pendent en mejana 15 jorns. Lo Puʻu ʻŌʻō, una de las bocas eruptivas del Kilauea, es en erupcion de contunh dempuèi lo 3 de genièr de 1983[3].

Lo tablèu seguent dona las diferentas reparticions de durada[4]:

Durada d'érupcion Proporcion (%) Total cumulat (%)
< 1 jorn
10
10
entre 1 jorn e 1 setmana
14
24
entre 1 setmana e 1 mes
20
44
entre 1 e 6 meses
28
72
entre 6 meses e 1 an
12
84
entre 1 e 2 ans
7
91
entre 2 e 5 ans
5
96
entre 5 e 10 ans
2
98
entre 10 e 20 ans
1
99
> 20 ans
1
100

Tipes d'erupcions volcanicas[modificar | modificar la font]

Diferentas categorizacions de las erupcionsfoguèron prepausadas amb lo temps. Al començament del sègle XIX George Poulett Scrope destria las erupcions permanentas, intermediàrias e paroxismalas. A la fin del sègle XIX un autre sistèma destria las erupcions explosivas, intermediàrias e calmas. En 1908 Alfred Lacroix concep una classificacion de quatre tipes, hawaian, estrombolian, plinian/vulcanian, peleana, enriquida mai tard pel tipe islandés e l'estadi solfatarian[5]. Evoluiguèt capa diferentas vers classificacions contemporanèas, coma:

Una classificacion de l'activitat volcanica (Joyce 2010[6])
Tipe Coladas volcanicas Topografia tipica associada
Islandés coladas espessas e espandidas emisas per de falhas, febla explosivitat bloquièrs e plana de lava, còns alinhats lo long de las falhas
Hawaian colodas espandidas emisas per de cheminèas centralas, febla explosivitat levat en cas d'explosions freatics dòmas, bloquièrs e longas coladas alimentadas per de tubs de lava, còns de escòrias, maars, anèls de tuf...
Estrombolian coladas sovent absentas, explosivitat feble o moderada còns d'escòrias amb de coladas cortas
Vulcanian coladas sovent absentas, explosivitat moderada o fòrta còns de cendras, cratèris d'explosion
Vesuvian coladas sovent absentas, explosivitat moderada a violenta còns importants alternant cendra e lava (estratovolcans), vasts depaus de cendras, cratèris d'explosion e caldeiras d'esfondrament
Plinian coladas a vegada absentas, explosivitat fòrça violenta vasts depauses de ponças e cendras
Pelean dòmas e coladas cortas e espessas, fluses piroplastics, explosivitat moderada dòmas, agulhas, còns de cendra e de ponça, planas d'ignimbritas
Krakatoen pas de colada, explosivitat cataclismica vastas caldeiras d'explosion

Aquestas denominacions a partir de noms de volcans o de regions deu pas far creire qu'aquestes volcans an d'erupcions sistematicament del tipe correspondant, nimai donc lo fach qu'un volcan es caracterizat per un sol tipe d'erupcion. Mòstran simplament lo fach que la descripcion del modèl foguèt fach a partir d'una erupcion d'aqueste volcan o d'aquesta region. En realitat las transformacions que subís lo magmà dins la cambra magmatica induson una evolucion de las erupcions que siá al cors de la vida del volcan o al cors d'un cicle eruptiu. Lo refregiment del magmà al plafond de la cambra provòca una cristallizacion fraccionada de la fasa liquida, los primièrs cristals de se formar son de minerals basics, mai pesucs, que decantan al fons de la cambra e daissan al suc un magmà enriqui en silici, çò que se nomena la diferenciacion del magmà. Atal lo començament d'una erupcion, particularament se la precedenta es anciana, poirá èsser caracterizada per una lava mai viscosa e un tipe mai explosiu que la seguida. Mai, sus de periòdes longs, lo magmà tend a dissòlvre parcialament las ròcas encastradas. Pels volcans continentals s'agís en general de minerals felsics de la rusca que van aquí enriquir lo magmà en silici. Dins aqueste cas mai lo volcan vendrà vièlh mai sa lava serà viscosa e sas erupcions explosivas. I a d'excepcions: se la cambra magmatica se trapa dins de sediments calcaris, coma dins lo cas del Vesuvi, lo magmà vendrà sempre mai basic e las erupcions sempre mens explosivas.

Erupcions efusivas[modificar | modificar la font]

Las erupcions efusivas emeton de lavas basalticas, pauvras en silici e donc plan fluids e liberant lors gases volcanics aisidament. Las erupcions son relativament calmas, sens grandas explosions e produson de grandas coladas de lava. Aquestes « volcans roges » son aquestes dels punts cauds coma aqueste d'Hawaii, lo Piton de la Fournaise o encara l'Ètna. Lo sol dangièr per las populacions son las coladas de lava que pòdon avançar a de desena de quilomètres per ora mas en general, las populacions an lo temps d'evacuar tranquilhament portant uns afars.

Erupcion hawaiana[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion hawaiana.

Erupcion estromboliana[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion estromboliana.

Erupcions explosivas[modificar | modificar la font]

Las erupcions explosivas emeton, elas, de lavas andesiticas, ricas en silici e donc fòrça viscosas e liberant lors gases volcanics dificilament. Aquestas erupcions fòrman pas de colada de lava mas s'acompanhan puslèu d'explosions produsent de grandas quantitats de cendras fasent naícer de fluses piroplastics e de fums volcanics. Près 80 % de las erupcions volcanicas se debanan sus aqueste tipe de volcans[7]. Fòrça dangierós que imprevisibles, aquestes tipes d'erupcions daissan a vegada pas lo temps d'evacuar las populacions menaçadas per des gases e las cendras brutlantas. Los volcans mai representatius son los « volcans grises » de la « cencha de fuòc del Pacific » coma lo Pinatubo, lo Krakatoa, lo Mayon o lo Merapi.

Eruption vulcaniana[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion vulcaniana.

Erupcion peleana[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion peleana.

Erupcion pliniana[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion pliniana.

Erupcions en preséncia d'aiga[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion surtseyana.

Erupcion sous-glaciaire[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Erupcion subglaciala.

Erupcion sous-marine[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion sosmarina.

Erupcion freatica[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion freatica.

Erupcion freatomagmatica[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion freatomagmatica.

Erupcion limnica[modificar | modificar la font]

Article detalhat : erupcion limnica.

Erupcions mai murtrièras[modificar | modificar la font]

Erupcion Volcan País Data Nombre de mòrts
Erupcion del Tambora en 1815 Tambora Bandièra: IndonesiaIndonesia 1815 92 000
Erupcion del Krakatoa en 1883 Krakatoa Bandièra: IndonesiaIndonesia 1883 36 417
Erupcion del Vesuvi en 79 Vesuvi Bandièra d'Itàlia Itàlia 79 > 1 500 còrps trobats
33 000 abitants probables de la region
Erupcion de la montana Pelada en 1902 Montanha Pelada Bandièra de França França (Martinica) 1902 29 000
Eruption del Nevado del Ruiz en 1985 Nevado del Ruiz Bandièra: ColómbiaColómbia 1985 25 000
Erupcion del mont Unzen en 1792 Mont Unzen Bandièra del Japon Japon 1792 15 000
Erupcion del Kelud en 1586 Kelud Bandièra: IndonesiaIndonesia 1586 10 000
Eruption del Laki en 1783 Laki Bandièra: IslàndiaIslàndia 1783 9 336
Erupcion del Santa María en 1902 Santa María Bandièra: GuatemalaGuatemala 1902 6 000
Erupcion del Kelud en 1919 Kelud Bandièra: IndonesiaIndonesia 1919 5 115

Prediccion de la distància d'impacte dels ejectats e de lor velocitat[modificar | modificar la font]

Pendent una erupcion volcanica, un volcan projècta de la lava e dels ejectats. Per estimar lo luòc ont aquestas projeccions van càser, se pòt utilizar las equations seguentas:

Prediccion de la distància[modificar | modificar la font]

amb:

 : distància orizontala;
 : distància verticala;
 : modul de la velocitat iniciala;
 : temps;
 : acceleracion de la pesantor;
 : angle de la velocitat iniciala amb l'orizontala.

Prediccion de la velocitat[modificar | modificar la font]

Lo professor Lionel Wilson, de l’Universitat de Lancaster, utiliza lo teorèma de Bernoulli modificat per calcular la velocitat d'ejeccion de las projeccions:

amb:

- Velocitat d'ejeccion
- Pression dins lo gas
- Pression atmosferica
- Densitat del magmà

Wilson utiliza tanben una segonda equacion desviada del teorèma de Bernoulli, l’équation du canon, qu'es utilizada per calcular la velocitat de projectils rapids passant per una obertura estrecha:

amb:

- Pression iniciala
- Massa del projectil
- Velocitat d'ejeccion
- Acceleracion gravitacionala
- Region ont la pression es aplicada
- Constanta de Bernoulli

fonts[modificar | modificar la font]

Annèxes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Volcanisme[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. M. Sigl, M. Winstrup, J. R. McConnell, K. C. Welten, G. Plunkett, F. Ludlow, U. Büntgen, M. Caffee, N. Chellman, D. Dahl-Jensen, H. Fischer, S. Kipfstuhl, C. Kostick, O. J. Maselli, F. Mekhaldi, R. Mulvaney, R. Muscheler, D. R. Pasteris, J. R. Pilcher, M. Salzer, S. Schüpbach, J. P. Steffensen, B. M. Vinther & T. E. Woodruff, « Timing and climate forcing of volcanic eruptions for the past 2,500 years », Nature,‎
  2. Jean-Claude Tanguy, Les volcans, Éditions Jean-paul Gisserot, , p. 45
  3. (en) Kilauea. Eruption history, Smithsonian Institution
  4. (en) How Long do Volcanic Eruptions Last?, données de volcanolive.com
  5. (en) Volcanoes : types of eruptions
  6. (en) Bernie Joyce, Volcano tourism in the New Kanawinka Global Geopark of Victoria and SE South Australia, chapitre 20 de Patricia Erfurt-Cooper et Malcolm Cooper, Volcano And geothermal tourism
  7. (en) Smithsonian Institution - Part du nombre d'éruptions en fonction du type de volcan