Erupcion sosmarina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esquèma generau d'una erupcion sosmarina : (1) Plumacho de vapor d'aiga ; (2) Aiga ; (3) Sòcle geologic ; (4) Colada de lava refrejada (pillow-lava) ; (5) Chaminèia volcanica ; (6) Sèrva magmatica ; (7) Dic ; (8) Penda generalament fòrça sobda.

Leis erupcions sosmarinas son un tipe d'erupcion volcanica. Son caracterizats per l'emission de lava en dessota d'una massa d'aiga importanta coma un lac prefond, una mar o un ocean. La lava es rapidament refrejada e caufa l'aiga per formar un plumacho de vapor. La solidificacion dei coladas es donc rapida entraïnant la formacion d'un edifici volcanica ai pendas fòrça sobdas. Lei basalts sosmarins an tanben una forma caracteristica en coissin qu'es dicha pillow-lava. Coma la màger part dei volcans terrèstres son situats de lòng dei dorsalas oceanicas, aqueu tipe d'erupcion es fòrça frequent. Pasmens, en causa dei condicions d'observacion malaisada, es relativament mau conegut.

Lei riscs per lei populacions son generalament limitats per la prefondor. Pasmens, quauquei cas d'erupcion sosmarina murtriera son documentats coma lo volcan grèc Columbo en 1649-1650. En fach, lo risc despend dau tipe de volcan implicat, roge o gris, e de la prefondor.