Constitucion dels Estats Units

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La primièra pagina del manuscrit original.

La Constitucion, a l'origina compreniá set articles, limitant l'encastre nacional del govèrn. Los tres primièrs articles incorpòran la doctrina de la separacion dels poders, per laquala lo govèrn federal es devesit en tres brancas: la legislativa, consistuïda d'un congrés bicameral (Article I); l'executiva, incarnada per un president e d'oficials subordonats (Article II); e la judiciària, constituida de la Cort Suprèma e d'autras corts federalas (Article III). Article IV, Article V e Article VI an per subjècte lo federalisme, descrivent los dreches e responsabilitats dels Govèrns d'Estat, dels Estats en relacion amb lo govèrn federal, e lo procediment comun per un amendament constitucional. L' Article VII establís la procedura que seguiràn los tretze Estats per la ratificar. Es conciderada coma la mai anciana constitucion nacionala escricha en vigor.

Dempuèi que la Constitution dintrèt en vigor en 1789, foguèt amendadas 27 còps, amb un amendament qu'abròga un precedent, amb per objectiu de se conformar amb una nacion que cambièt fòrça dempuèi lo sègle XVIII. En general, los detz primièrs amendaments, son coneguts coma Declaracion dels dreches, instituissent las proteccions especificas al subjècte de la libertat individuala e la justícia e pausa las restriccions dels poders del govèrn. La majoritat dels 17 amendaments espandisson la proteccion dels dreches civils individuals. D'autres abòrdan de problèmas ligats a l'autoritat federala o modifica las proceduras e procediments del govèrn. Los amendaments de la Constitucion dels EUA son aponduts al document. Las quatre paginas originala de la Constitucion des EUA son escrichas sus pargamin.

Primièra constitucion permanenta d'aquesta mena foguèt interpretada, completada, e realizada per un larg còrs leis constitucionalas federalas, e influencièt las constitutions d'autras nacions coma en Austràlia.

Origina[modificar | modificar la font]

Primièr govèrn[modificar | modificar la font]

Del 5 de setembre de 1774 al 1èr de març de 1781, lo Congrés Continental teniá lo ròtle de govèrn provosòri dels EUA. Los delegats del Primièr (1774) e del Segond (1775–1781) Congrés Continental foguèron causits subretot seguent de comitats de correspondéncia dins las diferentas colonias puslèu que dins las legislaturas colonialas des Estats. De cap de biais s'agissiá d'una amassada representativa dels govèrns colonials existissents; representava los elements non satisfachs del pòble, e plan motivats per agir, malgrat l'oposicion acarnida dels leialistas e l'obstruction e prejudici dels governadors colonials. Dotat collectivament pel pòble, Lo Congrés Continental possedissiá sol los atributs de la sobeiranetat extèrna que li permetiá d'èsser nomenat Estat al sens internacional del tèrme, alara que los Estats, exercisissent una sobeiranetat intèrna o limitada, podián puslèu èsser considerats coma un Congrés Continental, que venguèt d'en primièr e los faguèt nàisser.

Articles de la Confederacion[modificar | modificar la font]

Los Articles de la Confederacion e de l'Union Perpetuala foguèron la primièra constitucion dels EUA.[1] Foguèt redigida pel Second Congrès Continental entre la mitat de 1776 e lo començament de 1777, e ratificada per l'ensemble dels 13 fins al començament de 1781. Los Articles de la Confederacion donan pauc de poder al govèrn central. Lo Congrès de la Confederacion podiá prene de decisions, mas aviá pas los poders d'execucion. La realizacion de las decisions, e la modificacion dels Articles, demandava l'aprobacion unanima de las tretze legislaturas dels Estats.[2]

Pasmens, d'un biais, los progresses del Congrès dins l'article 9 faguèt una "liga d'Estats tan coesiva e fòrta coma pas autre mena de confederacion de republicas dins l'istòria",[3] lo problèma màger èra, segon los dire de George Washington, "pas d'argent".[4] Lo Congrés Continental podava batre moneda mas sens valor. Lo Congrés podava empruntar, mas pas remborsar. Pas cap d'Estat pagavan l'ensems de las taxas als EUA; unes los pagavan pas.

Internacionalament, Los EUA gaireben podavan pas defendre lo sobeiranetat. Gaireben tota la tropa de l'armada del EUA (625 òmes) foguèron desplegada fàcia al fòrts britanics. Avián pas estats pagats; unes desertèron d'autres menaçavan de se mutinar. L'Espanha barra la Nòva Orleans al comèrci American. Los barbarèscas comencèron a prene las naus de comèrci desl EUA; Lo Tresaur podavan pas pagar lo rescat. Se una crisi demandava d'agit, lo Congrès dispausava de credit o taxa per financia la responsa.[4]

Sul plan interior, los Articles de la Confederacion motivavan pas los interesses dels diferent Estates. Quitament se lo Tractat de París (1783) foguèt signat entre la Granda Bretanha e los EUA, e nomena cadun dels Estats dels EUA, diferents Estats contribuiguèron plan a lo violar.

En setembre de 1786, pendent una convencion interetatica per discutir e desvolopar un consens al subjècte de la barralhas comercialas de cada Estat, James Madison demandèt encolerat çò qu'èran los Articles de la Conferation, un pacte gaireben constenhent o un govèrn viable.

Lo Congrès èra paralizat. Podava far pas res de significant sens l'acòrdi de 9 Estats, e unas legislacion demandan l'acòrdi del 13. Quand per un Estate un sol membre es present o que la delegacion èra en desacòrdi, lo vòte èra pas comptat. La vision d'una "nacion respectabla" d'entre la nacions sembla s'avalir al uèlhs revolucionaris coma per George Washington, Benjamin Franklin, e Rufus King. Lo sòmi d'una republica, una nation sens dirigent ereditari, amb de poders desviats al pòble mejans las eleccion, vengava questionable.

Lo 21 de febrièr de 1787, Lo Congrès de la Confederacion crida una convencion dels delegats desl Estats a Filadèlfia per prepausar un plan de govèrn. Al contrari dels assags precedents, la convencion èra pas supausada a crear de leis novèlas o de modificacions d'escasença mas dins lo "sol e unic objectiu de revisar les Articles de la Confederacion". La convencion se limitarà pas al comèrci; mas, assjarà de "far la constitucion federala conpatibla a las exigéncias de govèrn e a la preservacion de l'Union." La proposicion poirà prene efièch un còp aprovada pel Congrès e los Estats.[5]

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo projècte de 1787[modificar | modificar la font]

Signatura de la Constitucion, 17 de setembre de 1787

Lo quite jorn del 14 de mai de 1787, solas las delegacions de Virgínia e Pennsilvània èran presentas, e la reïnion de dobertura foguèt ajornada que s'atenguèt pas lo quorum.[6] Lo quorum de set Estats passèt e comencèron las deliberacions lo 25 de Mai. 12 Estates èran representats; 74 delegats nomenats, 55 presents e 39 signataris. Lo delegats èran globalament convencuts qu'un govèrn central efectivu amb depoders espandits e executòris deu replaçar lo Congrès flac establit pels Articles de la Confederacion.

Se discutèron do plans d'estructura pel govèrn federal al convencion

  • Lo Plan Virginia (Large State Plan o Randolph Plan) prepausèt que la partida legislativa del govèrn nacional siá un Congrès bicameral, de doas cambras elegidas chambers elected que lo destriament se farà segon la populacion. Privilegiant los Estats mai poblats, es confòrma a la filosofia de John Locke se piejant sul consent del governat, sus Montesquieu per un govèrn divisat, e sus Edward Coke qu'insitís sus las libertat civilas.
  • Lo Plan New Jersey prepausant que la partida legislativa siá un còrs unicamerala amb un vòte per Estat. Favorizant los Estats mens poblats, es confòrma a la filosofia del partit britanic hig que n'èra Edmund Burke se piejant sus la procedura de repcion e sus William Blackstone qu'insistís sus la sobeiranetat de la legislatura. La posicion rebat la cresença que los Estates èran d'entitats independentas e, que coma èran dintrat dins los EUA liures e d'espereles atal deuràn sortir.

Lo 31 de mai, la Convencion venguèt un "Plen de Comitat" per examinar lo Plan Virginia. Lo 13 de Junh, las resolucions Virginia de forma modificada foguèron portada fòra del comitat. Lo Plan New Jersey Plan foguèt prepausat enresponsa al Plan Virginia.

Un "Commitat dels Onze" (un delegat per cada Estate representat) se reüniguèt de 2 al 18 de julhet per trobar un compromís. Totes èran en acòrdi per una forma de govèrn republican basat sus la representacion del pòble dins los Estats. Per la legislatura, doas questions èran en balanç: cossí los vòtes seràn destriats entre los Estats al Congrès, e cossí los representatants seràn elegits. Dins son rapòrt, vengut lo Compromés del Connecticut Compromise (o "Gran Compromise"), lo comitat prepausèt una representacion proporcionala dels sètis a la Cambra dels Representants basat sus populacion (lo pòble votant pels representants), e una representacion agala per cada Estat al the Senat (los legislators de cada Estat votant per los senators repectius), e que totes los budjèctes auràn per origina la Cambra.

Lo Grand Compromés acaba amb l'androna entre "patriòtas" e "nacionalistas", ne provocant fòrça autres dins un esperit d'acordança: sul Compromés dels Tres Cinquen, la reconciliacion sul tèrme Presidencial, sos poders, e metòde de seleccion; e la competéncia de la magistratura federala.

Lo 24 de julhet, un "Commitat del Detalh" per redigir en detalh la constitution detalhada rebatent la Resolucions passadas per convencion. La Convencion se retirèt del 26 de julhet al 6 d'agost esperant lo retorn. Mai que mai, lo rapòrt del commitat es confòrma a la resolucions adoptada per la convencion, apondent unes elements. Una constitucion de 23 articles (e lo preambul) foguèt presentada.

Del 6 d'agost al 10 de setembre, lo rapòrt del comitat del detalh foguèt dicutida, seccion per secccion e clausula per clausula. Lpojecte final, presentat a la Convencion lo 12 de setembre, conten 7 articles, un preambul e una clausula finala, of which Morris was the primary author. Mai, lo comitat prepausèt una letra per acompanhar la constitucion quand serà liurada al Congrès.

Lo document final foguèt pres lo 1è de setembre per la sesilha finala de la convencion. Mai d'un delegats foguèron decebuts pel resultat, una tièra improvizada compromeses malaisits. De delegats se n'anèron abans la ceremonia a tre refusèron de signar. D'entre los 39 signataris, Benjamin Franklin resuma, en s'adeçant a la convection: "I a diferntas partida d'aquesta Constitucion qu'ara aprobi pas, mas soi pas segur de la aprobar jamai." Acceptèt la Constitucion, "qu'espèri pas melhor e que soi pas segur que pòsca èsser melhora".

Los partesans de la Constitucion volgavan un acòrdi unanim desl 12 Estats representet a la convencion. Adoptèron per lo protocòl final la formula "Fach en Convencion, amb consentida unanima dels Estats presents." La convention acabada, la propocision foguèt acceptada per 11 delegacions d'Estat que demorava pas qu'un sol delegat per Nòva York, Alexander Hamilton.[7]

La ratificacion de 1788[modificar | modificar la font]

Datas de ratificadion de la Constitucion pels 13 Estats

Transmetida al Congrès de la Confederacion, alara fasent sesilha dins la vila de Nòva York, aparteniá al cogrès de far avançar o non lo procediment de ratificacion del Congrès. La legislatura de cada Estat deu convocar d'eleccions dins "Convencion Federala" per ratificar la novèla Constitucion, puslèu que de far votar per la quita ratificacion; çò que trenca amb la practica constitucionala del temp destinada a garantit una melhora representativitat del pòble. Tanben passèt en fòrça la quita forma del govèrn (aprobacion dels 2/3 del 13 Estats; encara una derogacion de la practica constiticionala que los Articles de la Confederacion podavan èsser votat pas qu'a l'unanimitat dels Estats.


Dos partits lèu se desvolopèron, on en oposiction, los Antifederalistas, e un en supòrt, los Federalistas; e la Constitucion foguèt debatuda, criticada, e analizada causula per causula. Aqueles comentaris pendent la luta oer la ratificacion, foguèron sovent citats per la Cort Suprèma coma fasent autoritat er son interpretacion.

Lo 21 de junh de 1788, la constitucion foguèt ratificada pel minim de 9 Estats requerits. A la fin de julhet, 11 Estates avián ratificat, lo procediment d'orgazacion del nòu govèrn comencèt. Lo Govèrn Federal comencèt operar sota sa forma novèla lo 4 de març de 1789. Pasmens, la reünion primièra de cada cambra foguèt ajornada que passèt pas lo quorum. George Washington venguèt lo primièr president 8 setmanas mai tard, lo 30 d'abril. Dos darrièrs Estats, Carolina de Nòrd e Rhode Island, ratifiquèron la Constitucion respectivament lo 21 de novembre de 1789 e lo 29 de mai de 1790.

Influéncias[modificar | modificar la font]

Enlightenment and Rule of law
John Locke by Herman Verelst.png
John Locke

Two Treatises of Government

life, liberty and property

Diferentas idèas de la Constitucion son novèlas. Aquelas associan en combinason un govèrn consolidat e de relacions federala entre los Estats.

La clausula judiciària de la Constitucion es en partida basada sus la common law e la Magna Carta (1215), fondament de la libertat anglesa contra lo poder arbitrari utilizat pel sobeiran.

D'entre los teoricians politics màger de la fin del sègle XVIII i a William Blackstone, John Locke, e Montesquieu.

L'influéncia de Edward Coke e William Blackstone es evidenta dins la convection. Dins Institutes of the Lawes of England, Edward Coke interprèta las proteccions e drechs de Magna Carta coma aplicables pas solament als nòbles mas a totes los subjèctes britanics. Dins sa redaccions de la Carta de Virgínia de 1606, autreg al Rei dins lo Parlament de donar a aqueles que nasquèron dins las coloniás totes les dreches e libertats del meteis biais que faguèt en Angaltèrra. Los Commentaries on the Laws of England de William Blackston es lo libre qu'influencièt mai la novèla republica.

Lo filosòf politic britanic John Locke après Glorious Revolution (1688) aguèt una influéncia màger sus la teoria del govèrn avançada Thomas Hobbes. Locke advança lo principe del consentament del governat dins Two Treatises of Government. Lo dever del Govèrn sota lo contracte social entre lo pòble sobeiran es de servir lo pòble per de leis protectiças. Lo drechs de basa son vida, libertat and propietat.

L'influéncia de Montesquieu es evidentat dins los comentaris dels fedralistas Madison ( Federalist No. 47), Hamilton ( Federalist No. 78). Jefferson, Adams, and Mason.Los jutges de la Cort Suprèma, interpretètas en darrièra escasença de la Constitution, citèron Montesquieu. Montesquieu insistís sus la necessitat d'equilibrar las fòrças pujant los uns contra los autres per prevenir de la tiranniá (rebat de l'influéncia del tractat de Polib, sègle II AbC al subjècte dels peses e contrapeses de la Republica Romana). Dins L'espertit de las leis, Montesquieu arguís que la separacion desl poders de l'Estat deu èsser al servici de la libertat del pòble: legislatiu, executiu e judiciari.

Un còrs de pensadas substancial foguèt desvolopat de la literatura sul republicanism als EUA, coma las òbra de John Adams e s'aplica dins la constitucions dels Estats.

La constitucion es federala, e foguèt influenciada per l'estudi de las autras federacions ja exentas.

La Declaracion dels Drechs (10 amendaments aponduts a la Constitucion en 1791). es inspirada per la Declracion anglesa dels Drechs (1689). Ambedoas obligan a procés amb jurada, conten lo drech a gardar e portat d'armas, empacha la detecion provisòria excessive e enebís los "castigs crudel ruel e degradant". Fòrça libertats protegidas per las constitucions e la Declaracion dels Drechs de Virgínia foguèron incorporats dins la declaracion dels drechs.

Encastre original[modificar | modificar la font]

Preambul[modificar | modificar la font]

"Nosautres lo Pòble" dins l'edicion originala

Lo preambul to the Constitucion servís d'intoduccion als objectius fondamentals e pricipis directors del document. Assigna pas de poders al govèrn federalt, tampauc plaça de limitas especificas a l'accion governamentala. Puslèu, definís l'origina, l'a portada e l'objectiu de la Constitucion. Son origina e autoritat es dins "Nosautres, Lo pòble dels Estats Units". Aqueste ecò de la Declaracion d'Independéncia. "un pòble" avaliguèt lo connexion amb un autre, e s'assumèt d'entre las poténcias de la tèrra, coma Estat nacion sobeiran. La portada de la Constitucion dobla. Primièra, "per formar una Union mai perfècta" que ja existiguèt dins l' "Union perpetuala" dels Articles de la Confederacion. Segond, per "garantir la benediccion de la libertat", que deurà ne gausir la primièra generacion mai per totas por venir, "la nòstra posteritat".

Article I[modificar | modificar la font]

Article I descriu lo Congrès, la baranca legislativa del govèrn federal. Seccion 1, exprima, "Totes los poders legislatius garantits per la presenta seràn devoluts a un Congrès dels Estats units, que consistirà en un Senat e una Cambra dels Representatants." L'article establís lo mòde d'eleccion e la competéncia per pels members per cada còrs. Los representants devonaver mai de 25 ans d'edat, èsser ciutadan dels EUA dempuèi 7ans, e viure dins l'Estat que representarà. Los senators devon passar 30 ans d'edat, èsser ciutadan dempuèi 9 ans, e viure dins l'Estat que representarà.

L'Article I, Seccion 8 enumera los poders delegats a la legislatura. Al congrès escai lo poder de taxar, de s'endeutar, de pagar lo deute e provesir a le defensa comuna e lo ben èsser general; de regular lo comèrci, la falhidas, e la moneda. Per regular los afars intèrnes, a lo poder de regular e governar la fòrças militàrias miliciana, de reprimir las insurreccions e rebutar las invasions. Administra las naturalizacions, la nòrmas de pes e mesuras, la pòsta, e las rotas; per governar dirèctament lo govèrn lo district federal e la cessions de tèrras realizadas pels Estat dels fòrts e arsenals. A l'internacional, lo Congrès ten lo poder de definir e castigar la pirateriá e las infraccion a la Lei de las Nacions, de declarar la guèrra e establir las règles de la guèrra. La darrièra Clausula Necessària e Apropriada, tanben nomenada Clausula Elastica, conferís expressament de poders accessòris al Congrès sens que siá necessàri d'Articles de delegacion expressa per cada poder. l'Article I, Seccion 9 lista uèit limitas especifica al poder del Congrès.

Article II[modificar | modificar la font]

Article II descriu la foncion, las competéncia, e dever del President dels EUA e del Vice President. Lo President es lo cap de la branca executiva del govèrn federal, e tanben cap d'Estat de la nacion e cap de govèrn.

L'article 2 foguèt modificat pel 12n Amendament que reconéis l'accion dels partits politics, e pel 25n Amendament relatu a la succession de pòste. Lo president recebrà pas qu'una sola compensacion del govèrn federal. Lo jurament inaugural especifia qu'el garda, protegís e defend la Constitution.

Lo President es lo Comandant en Cap of de las armadas dels EUA e de las milícia d'Estat quand son mobilizadas. Conclutz los tractats amb l'avís confòrme deldel 2/3 quorum de l Senat. Administra lo govèrn federal, comissiona totas foncions del govèrn federal government segon las directivas del Congrès; pòt demandar l'opinion suls foncionaris màger e realiza los "recess appointments" (encontra de vacança) quand un un pòste es vacant pendent la vacança del Senate. Lo president ivigila que las leis sián plenament realizadas, quitament se pòt remandar e pardonar levat al subjècte de la destitucion del congrès, de se meteis himself o dels foncionaris federals. Lo president fa un rapòrt al Congress sus l'Estat de l'Union, e per una Clausula de recomandacion, recommenda de mesuras nacionalas "necessàrias e oportunas". Lo president pòt manténer o ajoranr lo Congrès dins d'escasenças especialas.

La section 4 prevei la revocation del president e autres foncionaris federals. Lo president es remandat per impeachment e condemnacion per, traïson, corrupcion, o autre crime e delicte grèu.

Article III[modificar | modificar la font]

Article III descriu lo sistèma judiciari (lo poder judiciari), amb la Cort Suprèma. I aurà un tribunat nomenat Cort Suprèma. L'article descriu los tipes la cort agís en primièra instància. Lo Congrès pòt crear los tribunals que li son inferiors e lo procediment d'apellacion. Lo Congrès promulga la lei definissent los crimes e prevei lo castig. L'article Tres tanben protegís lo drech d'èsser jutjat per una jurada dins lo procès criminal, e definís lo crime of traïson.

Seccion 1 conferís al poder judiciari dels EUA als tribunals federals, e amb el, l'authoritat per interpretar e aplicar la lei a un cas particular. Tanben es comprés lo poder de castigar, condemnar, e dirigir l'accion penala per resòlvre los conflictes.

Per far aplicar la decisions judiciàrias, la Constitucion grantís a las corts federalas los poders en matèria d'otratge civi e criminal. La pèna establida pel tribunal per otratge empòrta totes los autres castigs aplicables a la partida en causa. Los autres poders implicits comprenon la mesuras d'injoncion e lo recors a l'habeas corpus. La cort pòt impresonar per causa de desobesisença, litigi de mala fe, e mancament a un <i>mandamus</i>. Lo poder judiciari inclutz aqueles garantits pels Actes del Congrès al subjècte de las règlas e castig. lo poder judiciari tanben s'espandís als airals non cobèrts per l'estatut. Mai sovent las corts federalas pòdon pas interrompre lo procediment dels tribunals dels Estats.

La Clausula 1 Seccion 2 authoriza las cort federalas sonque a sus de cas reals e argumentats. Lo poder judiciari s'espandís pas als cases ipotetics o que son enebits per de problèmas d'interés a agir, d'ojècte, de tèrme. Mai sovent, un cas o una argumentacion necessita la preséncia de las partidas advèrsas qu'an un interés real en jòc dins l'afar.

La Clause 2 Section 2 prevéis que la Còrt Suprèma es jurisdiccion de primièra instància dins los afars tocant los ambaissadors, ministres, e cònsols, e per totes los afars al respècte dels Estas e nacions estrangièras, e tanben pels afars que la question es subjècta al poder judiciari federal quand al mens un dels Estat es en causa. Los afars rajant de la lei dels EUA e de sos tractas cason dins la jurisdiccion federalas. Los afars de drech maritim internacional maritim e las concessions de tèrras en conflicte en Estats cason dins las cort federalas. Los afars entre ciutadans dels EUA dins Estats, e los afars entre ciutadans del EUA e Estat estrangièrs e lors ciutadans, cason dins la jurisdiccion federala. Los processes se debanaràn dins l'Estat que lo crime se debanèt.

Enlòc dins la Constitucion d'autoriza de biais exprès lo contraròtle juridiccional, mas los redactors evoquèron l'idèa. La Constitucion es la suprèma del país. Un precedent establiguèt ques las corts podavan realizar un contraròtle juridicional de las accions del Congrès o de l'executiu. Lo conflicte de competéncia entre doas leis federalas es dich "pendent" se presenta un estricte problèma constitucional. La competéncia de la Cort Federala es rara when la legislatura d'u Estat adòpta una lei jos competéncia federala. Per establir un sistèma federal de lei nacionala, un esfòrt considerable foguèt desvolopat dins un esperit de cortesiá entre lo govèrn federal e los Estats. Amb la doctrina <i>'Res judicata'</i>, las corts federalas balhan "bona fe e credit" als tribunals d'Estats. La Còrt Suprèma decidirà de questions constitucionala solament per escasença, e dins l'interés estricte de la necessitat Constitucionala, de baias independent dels motius dels legislators desl Estats, dels resultats politics o de sa sagacitat nacionala

la seccion 3 interdit al Congrès de cambiar o modificar la lei federala sus la traïson per majoritat simpla. Tamben definís la traïson coma un acte manifèst de far la guèrra o d'ajudar materialament a far la guèrra als EUA. Las acusacions seràn corroboradas per al mens dos testimònis. Lo Congrès es un oragan politic e los desacòrdis politicas regularament encontrats seràn pas considerats coma traïson. Pasmens, Lo Congès prevei de crimes subversus coma la conspiracion.

Article IV[modificar | modificar la font]

Article IV descriu las relations entre los Estats e entre cada Estat e lo govèrn federal. Mai, prevei d'autras matèrias coma l' admicion de novèls Estats e lo cambiament de frontièra entre Estats. Per exemple, demanda als Esstats d'acordar "bona fe e credit" a l'accion publica, archiu, e jutjament dels autres Estats. Lo Congrès pòt reglamentar lo biais qu'una pròva per un quite acte serà admesa. La clausula "privilègis e immunitats" enebís al govèrn d'un Estat de discriminar los ciutadans dels autres Estats per favorizar los ciutadans residents. Per exemple, al subjècte d'una una pèna criminala, un Estate pòt pas aumentar lo castig per motiu que lo colpable es un non resident.

Tanben establís las règles d'extradicion entre Estats, e establís una basa legala per libertat de circulacion entre Estats. La Clausula territoriala dona al Congrès lo poder d'establir de règlas per dispausar de la proprietat federala e governar los territòris dels EUA qu'apartenon pas als Estats. Al final, l'article obliga los EUA a garantir que cada Estat garde una forma republicana de govèrn, e de los protegir de l'invasion e de la violéncia.

Article V[modificar | modificar la font]

L'Article V descriu lo procediement per amandar la Constitucion. Lo procediment dels uèits Estats èra diferent èra un obstacle per la reforma constitucionala. The amendment process crafted during the Philadelphia Constitutional Convention was, according to The Federalist No. 43, designed to establish a balance between pliancy and rigidity:

Ia doas estapas dins lo procediement. Las proposicions per amandar la Constitucion devon respectar coma cla l'adopcion e ratificacion abans que se cambie la Constitucion. Primièra, i a dos procediments per adoptar lo tèxte prepausat, que siá per (a) Lo Congrès, amb una majoritar dels 2/3 per caduna de las doas cambras (Senat e Cambra dels Representants), o per (b) una convencion nacionala (que se debanarà cada còp de 2/3 de las legislaturas dels Estats ne cridarà una). Segonda, i a dos procediment de ratificacion pels amandaments prepauzats, que requerís l'aprobacion dels 3/4 dels Estats (ara 38 sus 50)l: (a) consentida de la legislatura d'Estat o (b) consentida de las convencions de ratificacion de l'Estat. Lo metòde de ratificacion es causit pel Congrès per cada amendament..

Article VI[modificar | modificar la font]

Article VI establís la Constitucion, e totas las leis federalas e los tractas dels EUA coma èsser la lèi suprèma del país. Valida lo deute public creat jol temps dels Articles de la Confederacion e obliga que cada legislator, foncionari, jutge federal o dels Estats jure o s'afirme en favor de la Constituction. Aquò significa que las constitucions dels Estats e las leis devon pas èsser en conflicte amb la Constitucion federala, los jutges dels Estats an l'obligacion legala d'onorar las leis federalas puslèu qu'aqules de lor Estat. Article Six establís que "pas cap de tèst religios serà demandat per la qualification a quina que siá carga o responsabilitat publica Trust desl EUA."

Article VII[modificar | modificar la font]

L'Article VII descriu lo procediment per establir la proposicion per una novèla forma de govèrn. Anticipant l'influéncia de fòrça politics antifederalista dins los Estats, los delegats de la Concencion de Filadelfia an previst una ratificacion de la Constitucion per una elecion populara dins las Convencions de ratificacion de cada Estat. Lo metòde la convencion tanben permet als jutges, minsitres e d'autres ineligibles dins las legislaturas dels Estats d'èsser elegits a la convencion. Supausant que lo Rhode Island poiriá ratificar pas, los delegats decidiguèron que la Constitucion dintrarà en vigor del moment que 9 (dels 13) auràn ratificat. Un còp ratificada pel nombre minim d'Estats la proposicion vendrà la Constitucion dels signataris sens èsser aquesta desl non signataris.

Lo protocòl final[modificar | modificar la font]

Lo protocòl final de la Constitucion dels EUA

La signatura de la Constitucion dels EUA se debanèt lo 17 de setembre 1787, quand 39 delegats de Convencion Constitucionala endossèron la constitucion creada pendent la quita convencion. en mai de la signature, lo protocòl final (escatocòl), includsís una brèva declaracion que l'òbra dels delegats se realizèt plan e que las signaturas segentas apròban lo document final. Compren una declaracion prononciant l'adopcion del document pels Estats presents, la data de l'adocion e las signaturas. Puèi, lo secretari de la convention, William Jackson, apondèt una nòta per verificar quatres aponds a la man al document finall, e signèt per autotentificar la validatat.

Amendaments[modificar | modificar la font]

Amendaments ratificats[modificar | modificar la font]

United States Bill of Rights

La Constitution conten 27 amendaments. Estructuralament,lo tèxte original de la Constitution e los amandaments precedents demorant incambiats. Lo precedent d'aquesta practica foguèt establit en 1789, quand lo Congrès considerèt e prepausèt lo primièr dels amandaments constitucionals. Los amendaments 1 a 10 ensems coma Declaracion dels drechs.

Salvagarda de las litertats (Amendaments 1, 2, and 3)[modificar | modificar la font]

Lo Prmièr Amendament (1791) interdís al Congrès de trevar l'exercisi d'unes drechs individuals: librtat de religion, libertat d'expression, libertat de la premsa, libertat de reünion e lo drech de peticion.

Lo Segond Amend&amp;ment (1791) protegís lo drech al individús de gardar e protar las armas. Pasmens se la Cort Suprèma establiguèt que lo drech s'aplica al individús, pas solament a la milícias collectivas, it decidiguèt que lo govèrn pòt reglamentar o limitar la manufactura, possession e venta d'armas de fuòcs e autras armas. Demandat per diferents Estats al moment dels debats sus ratificacion constitutionala, l'amendament rebat la recuna contra les esfòrts de contunh dels britanics per confiscar las armas dels colons al començament de la guèrra revolucionària.]

Lo Tresen Amendament (1791) interdís al govèrn federal de forçar los individús a provesir lo lòtjament al soldats dins lors ostal en temps de patz sens lor consentament. Demandat per diferents Estats al moment dels debats sus ratificacion constitutionala, l'amendament rebat la recuna contra la lei de cantonament de la tropas del Parlament Britanic pendent la guèrra revolucionària, que permetava als soldats britanics d'utilizar los ostals privats per i demorar.

Garantidas processualas (Amendaments 4, 5, 6, 7, e 8)[modificar | modificar la font]

Lo 4n amendament (1791) protegís lo pòble contra los furs e las sasidas abusivas de lors bens e propertats pels foncionaris del govèrn. Fur pòt significar tot d'empuèi l'escorcolh dels oficials de polícia a la demanda de tèst saguin o la perquisicion dels ostals o veïculs. Una sasida significa la presa de contraròtle pel govèrn d'un individú o de sa possession. Los objèctes sasits sovent son utilizats coma pròva a carga. Taneben impausa de limitas sus la enquèstas policiàrias e enebís l'usatge de pròvas obtengudas de biais illegal.

Lo 5n Amendament (1791) establís l'exigéncia qu'un procès per un crime màger comence solament après qu'un acte d'acusacion siá rendut per una granda jurada (jurada d'acusacion); protegís los individús de la dobal pèna, del fach d'èsser jutjat e del risc d'èsser castigat mai d'un còp per un mèsme crime; enebís las sanccions o d'èrsser emprisonat sens un procès equitable; e protegís la persona acusada d'èsser constrench de revelar a la polícia, procuror, jutge, o jurada quina que siá informacion que poiriá l'incriminar o èsser incriminat dins una cort de justícia. Tanebn l'amendament tanben enebís lo govèrn de prene la proprietat privada per un usatge public sens una "justa compensacion".

Lo 6n Amendament (1791) ofrís diferentas proteccions e drechs per un individú acusat de crime. L'acusat a drech a un procès equitable e aviat per una jurada locala e imparciala. Tanben, la persona a lo drech a un procès public. Lo drech protegís los acusats de la proceduras secretas podent encoratjar los abuses del sistèma judiciàri, e servís to gardar lo public informat. L'amendament tanben garantís lo drech a aver un avocat en cas d'acusacion per crime, guarantís que l'acusat pòt demandar de testimònis per l'ajudar dins lo procès e que testonònien en sa preséncia, e l'acusat a drech de conéisser la cargasen contra.

Lo 7n Amendament (1791) espandís lo drech a aver un procès amb jurada als afars federals civils, e empacha las corts de capvirar las conclusons de las juradas. Quitament se lo quite 7n amandament dichs que se limita als "processes de common law", es a dire los afars que desencadenèron lo drech a una jurada jos la lei anglesa, de fach l'amendament foguèt aplicat per los afars similasr dins las ancianas leis. Per example, lo drech a un procès de jurada s'aplica als afars somesas a la lei federala qu'enebís la descriminacion basada sus la raça race o lo genre, lo lòtjament o l'emplect. Subretot, l'amendament guarantís lo drech a un procès de jurada solament dins una cort federala, no pas dins una cort d'Estat.

L'8n Amendament (1791) protegís las personas que se libèran amb caution o que se donan ajan un montant tan naut que seriá impossible levat los mai rics e protegís tanben las personas d'èsser subjèctas a un castig crudel e inabitual. Quitament se la letra a l'origina aviá per objectiu d'enebir de metòdes òre de castig, s'espandiguèt amb las annadas per aparar contra los castigs manifestament disproporcionats o trop cevèr per un quita crime. Aquela disposicion foguèt tanben utilizada per contestar las malas condicions de detencion.

Drechs non nombras e poder reservats (Amendaments 9 e 10)[modificar | modificar la font]

Lo 9n amendament (1791) declara que los individús an d'autres drechs fondamentals, autres qu'aqueles presents dins la Constitucion. Ven que los Antifederalistas desiravan l'apond d'una declaracion dels drechs e los federalistas opausèron qu'una lista seriá incomplèta e presa per explicita e exaaustiva, espandissent de biais implicit lo poder del govèrn federal. Coma los drechs protegits per l'amandament son pas especifiats, son nomenats "non nombrats" La Cort suprèma concluguèt que los drechs non nombras son tan important coma los drecht de viatjar, lo drech de vòte, lo drech a la vida privada, e lo drech de prene de decisions importantas al subjècte de sa santat e de son còrs.

Lo 10n amendament (1791) foguèt integrat dins la declaracion dels dreches per definir melhor las competéncias entre lo govèrn federal e los Estats. L’amendament establís que lo govèrn federal a solament la competéncia que li garantís especificament la Constitucion. These powers include the power to declare war, to collect taxes, to regulate interstate business activities and others that are listed in the articles or in subsequent constitutional amendments. Los autres poders o competéncias que son pas listadas per la constiticion o los amanadaments, atal dich lo 10n Amendament, demoran dins los Estats o lo pòble. Quitament s’i a pas una lista especifica de "competéncia reservada", la Cort Suprèma decidiguèt que la leis amb per subjècte las relacions familialas, lo comèrci a l’interior de la frontièras d’un Estat, e las leis sus las activitats localas, son especialament reservadas als Estates o al pòble.

Autoritat governamentala (Amendaments 11, 16, 18 e 21)[modificar | modificar la font]

L’11n amandament (1795) enebís las corts federalas federal de se sasir delas afars ont un Estat es cases es procedit per un individú o un autre país, espandissent atal als Estats l’irresposabilitat del sobeiran.

Lo 16n amendament (1913) suprima las limitas constiticionalas dels poders del Congrès per collectar l'impòt e revengut. Aquel amendament venguèt la basa de tota la legislacion federala seguenta en matèria d'impòsts sul revengut e espandiguèt fòrça la portada dels impòsts e revenguts fins ara.

Lo 18n amendment (1919) enebís la fabricacion, lo transpòrt, e la venda de la bevendas alcoolicas dins totes los EUA. La proïbicion s'acabèt en 1933, amb l'abrogacion de l'amandament.

Lo 21n amendament (1933) abroga lo 18n L'amendment torna la reglamentacion sus alcoòl al Estats.

Salvagarda dels drechs civics (Amendaments 13, 14, 15, 19, 23, 24, e 26)[modificar | modificar la font]

Lo13n amendament (1865) abolís l'esclavatge e la servitud involontària, levat en cas de castig per crime, e autoriza lo Congrès a impausar l'abolicion. Lo Congrès volgava que le 13n amadament siá une proclamacion de libertat per totes los esclaus del país mas escartèt la question de l'emancipacion pels drech politics. Aquel amendament èra redut inoperant o sens objècte de per unas partidas originalas de la constitution.

Lo 14n amendament (1868) grantís la citadanetat dels EUA a totes los ancians esclaus e totas las personas "subjècta de la jurisdiccion dels EUA". Tanben conten tres novèlas limitas al poder dels Estat: Un Estat deu pas violar los privilègis e immuninats de ciutadans; deu pas privar qui que siá de la vida, libertat, o propertat senon per procedura legala; e deu guarantir a totes egalas protection de la lei. Aquelas limitacions espandiguèron fòrça las protections de la Constitucion.

Lo 15n amendament (1870) enebís l'utilizacion de la raça, color, o l'anciana condicion de servitud er de terminar quin ciutadan aurà lo drech de vòte.

Lo 19n amendament (1920) enebís lo govèrn de negar al las femnas lo drech de vòte tal que lo tenon los òmes.

Lo 23n amendament (1961) espandís lo drech de vòte per las eleccions presidencialas als ciutadans residents del Districte de Colúmbia integrant los electors dels Districte al collègi electoral, coma s'èra un Estat.

Lo 24n Amendament (1964) enebís la capitacion per votar. Pasmens demoran d'autras dicriminacion coma de tèsts d'alfabetizacion, duradas demorança, taxa electorals per empachar de citadans paures (e subretot los American Africans) de participar a las eleccions. La cort suprèma dempuèi assag d'eliminar aquelas mesuras discriminatòrias.

Lo 26n amendament (1971) enebís al govèrn d'interdire als ciutadans dels EUA, de 18 ans o mai, de votar a causa de lor edat.

Procediments del govèrn (Amendaments 12, 17, 20, 22, 25, e 27)[modificar | modificar la font]

Lo 12n amendament (1804) modifica lo biais que lo collègi electoral causís lo President e Vice President. Establís que cada elector deu protar un vòte pel President e un autre pel Vice President, puslèu que dos vòtes pel president. Suggerís que lo President e Vice President seràn pas del meteis Estat. L'Article II, Seccion 1, Clausula 3 es suprimit, aquel amandament espandís las condicions d'eligibilitat del President al Vice President.

Lo 17n amandament (1913) modifica lo biais que los senators son elegits. Lo senator seràn elegits per un vòte popular dirècte. L'amendment remplaça l'Article 1, Section 2, Clausulas 1 e 2.

Lo 20n amendament (1933) cambia la data que lo novèl President, Vice President e Congrès ditran en foncion, redusent lo delai entre lo jorn de l'eleccion e lo tèrme dels mandats..

Lo 22n amandament (1951) limita lo nombre de mandats del President a 2 per una durada totala de 8 ans.

Lo 25n amendament (1967) clarifica çò que se passa per escasença de la mòrt, destitucion, o demisson del President e del Vice President e cossí la presidéncia es temporàriament complida se lo president ven incapable o pòt pas realizar sa mission. Remplaça l'Article II, Seccion 1, Clausula 6.

Lo 27n amendament (1992) empacha los membres del Congrès d'autrejar d'aumentacion de pagament pendent la cesilha. L'aumentacion prendà efièch per la sesilha seguenta. L'article 1, seccion 6, Clausula 1 es modificat per son amendament, qu'èra demorat en suspens pendent mai de dos sègle que conteniá pas de delai per la ratificacion.

Contraròtle jurisdiccional[modificar | modificar la font]

Lo biais que la Constituciones compresa es influenciat per las decisons de las corts, subretot aquestas de la Cort Suprèma. Aquelas decisions so nomenadas precedents decisions are referred to as precedents. Lo contraròtle jurisdiccional es la competéncia de la Cort per examinar la legislacion federala, los actes de l'executiu federal, e de totas la brancas del govèrn, de decidir de lor constitucionalitat.

Lo contraròtle jurisdiccional compren la competéncia de la Cort per explicar lo sens de la Constitucion e cossí s'aplica als afars particulars. Amb los ans, las decisions de la Cort sus de questions coma la reglamentacion governamental sus la ràdio ae la television o los drechs dels accusats dins d'afars criminals cambièt lo biais que diferentas clausulas constirucionalas son interpretadas, pasmens sens amandar lo tèxte actual de la Constitucion.

La legislacion adoptada per realizar la Constitciion, o adaptar sas realizacions e de cambiaments de condicions, espandís e, de biais subtil, cambia lo sens de la letra de la Constitucion.

La Cort Suprèma Court indiquèt que, un còp que la constitucion a estat espandida a un domèni (pel Congrès o la corts), aquel conbriment es irrevocable. Acceptar que segon la politica la Constitucion siá activada o non pas menariá a un regim on ela e non pas la cort diriá "çò que la lei es".

Religion civila[modificar | modificar la font]

Unes americans venguèron a pensan que los documents de la Constitucion, de la Declaracion d'Independéncia e la Declaracion dels drechs, venguèt pèire de caire d'una mena de religion civila. Aquò es suggerit per la remarcabla mòstra de la Constitucion, de Declaration of Independence e de la Declaracion dels Drechs, dins un encastre massís de bronze, a l'espròva de las balas, protegit dins un veire amb umiditat contraròtlada e sota void expausat dins una rotunda lo jorn e servada dins una cambra fòrta a l'espròva de las bombas de nuèch al sen del bastit de l'archiu nacional.

L'idèa de far mòstra dels documents escandalizèt de criticas universitàrias, que del vejaire de l'America de 1776 o 1789 America l' "idolatria, en tanben en contradiccion curiosa amb las valors de la Revolucion". En 1816, Jefferson escriguèt que "unes òmes veson las constitucions amb una reveréncia moralizatritz e las concidèran coma l' Arca d'Aliança, tròp sagrada per èsser tocada".

Influéncia pel mond[modificar | modificar la font]

La Constituciondels EUA foguèt un modèl de governança pel mond. Son influéncia internctional s'encontra per de formulacions similàrias e de passatges manlevats per d'autras constitucions, e tanben sos principes coma la règne de la lei, separacion dels poders e reconeissença dels drechs idividuals. L'experiéncia americana de la lei fondamentala, de sos amendaments e del contraròtle jurisdiccional motivèron los constitutionalistas per lor construccion juridica endacòm mai. Dempuèi la mitat del sègle XX, l'influéncia de la Constitucion dels EUA s'aflaquís alara que d'autres païses revizan lor constitucion amb d'influéncias novèlas.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant, New York noting that "Madison, along with other Americans clearly understood" the Articles of Confederation "to be the first federal Constitution".
  2. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant, Boston
  3. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant, Chapel Hill
  4. 4,0 et 4,1 Maier 2010
  5. Maier 2010
  6. Maier 2010
  7. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant, Washington D.C., « Appendix A: The Annapolis Convention »

References[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Fonts governamentalas (EUA)[modificar | modificar la font]

Fonts non governamentala[modificar | modificar la font]