Sistèma electoral dels Estats Units d'America

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pintura de 1846 que mòstra un jutge de votacion en recebent lo jurament d'un votant.

Lo sistèma electoral dels Estats Units d'America consistuís un sistèma electoral presidit per un govèrn federal e amb de govèrns e representants causits democraticament a nivèl nacional (federal), a nivèl de cadun dels estats e al nivèl d'administracion locala. Al nivèl nacional, lo cap d'Estat es lo president, elegit de bias indirecta pel sufragi universala dins un collègi electoral. Las cargas politicas destinadas a exercir lo poder legislatiu e que, donca, forman lo Congrès e lo Senat, s'elegisson de biais dirècte. Al nivèl de cadun dels estats i a almens un governador, e tanben una seria de cargas electivas intervenent dins las cambras legislativas. Existisson tanben de cargas electivas al nivèl de las administracions localas, que siá dins las comtats e vilas coma dins las cargas professionalas, per exemple de cherif o de procuraire. Serián dins tot lo país près d'un milion de cargas politicas elegidas pendent un cicle electoral.[1]

Lo drech federal e aquel de cada estat federats regulan lo procediment dels divèrses procediment electorals. La Constitucion dels Estats Units, dins los seus primièrs e segonds articles e modificacions posterioras, definís l'encastre legislatiu basic desvolopat amb los documents de fòrça juridica que regulan los diferents procediments electorals.[2] En particular, amb una lei estatala, cadun dels estats desvolopa la majoritat d'aspèctes de totes los procediments electorals, coma las eleccions primàrias, la condicion d'elector (presisant de la definicion constitucionala basica), l'eleccion dels membres del collègi electoral estatal qu'eligís lo president o la nòrma de las eleccions estatalas e localas. Lo finançament dels procediments electorals sempre foguèt un tèma controverciat, a causa de la possibilitat que fonts privadas que contribuisson fòrça a las divèrsas candidaturas, subretot dins las eleccions federalas.[3]

Operacions de vòte[modificar | modificar la font]

Metòde[modificar | modificar la font]

Debanament d'una jornada electorala dins la vila de Nòva York en 1900

Lo sistèma eletoral, de bias generic, es conegut coma first-past-the-post: lo candidat, amb lo màger nombre de vòts es elegit.[4] Al subjècte del collègi electoral presidencial es lo partit amb lo nombre de vòtes mai elevats ganha 100% dels representants designats per aquel estat, levat los estats de Maine e Nebraska, que seguisson un sistèma proporcional.[5] I a pas cap d'obligacion legala per un percentatge minim per obténer una representacion. Lo nombre de representants assignats seguís tanpauc una relacion estrictament proporcionala al nombre total de vòtes, nimai existís d'obligacion o de lindal minim per èsser exigible e que venga lo procediment coma valid; a vegada, la participacion es arribada a èsser inferiora a 50%.[6][1]

Electors[modificar | modificar la font]

Las condicions per èsser elector son descrichas dins lo tractat constitucional dels Estats Units d'America qu'establís l'escastre legal, precisat per la nòrma de cada estat. La constitucion manifèsta que lo sufragi actiu se pòt pas refusar per causa de raça, color, sèxe o edat d'entre las personas majoras de detz e uèch ans.[2] Al delà d'aquelas qualificacions basicas, son los organs legislatius estatals que regulan la condicion d'elector dels ciutadans. Unes estats, per exemple, restrenhon lo drech de vòte a una categoria determinada de delinquents e per un temps determinat. Aquela sancion pòt venir permanenta. Se crei que lo nombre d'adults dels EUA que son a l'ora d'ara considerats coma inelegibles per votar de biais permanent seriá 5 milions.[7] Unes estats an tanben de declaracions constitucionalas qu'exclusisson necis o fòls del drech de votar; de talas referéncias son consideradas mai obsoletas e se devon revizar o suprimida.[8]

Registre dels electors[modificar | modificar la font]

Totes los estats, levat lo Dakota del Nòrd, exigisson que los ciutadans que volgatz exercir lo drech de vòte l'exprimiscan de per abans dins un registre, malgrat se un grand nombre d'estats permeton de s'enregistrar lo meteis jorn de las eleccions. Tradicionalament, los votants s'inscrivon dins los burèls electorals estatals, e mai se dempuèi la segonda mitat dels ans 1990 lo govèrn federal faguèt un esfòrç per far mai aisit lo procediment e ensajar d'aumentar los indicis de participacion. La National Voter Registration Act de 1993 exigís que los govèrns estatals recépian de finançament federal per far mai aisit lo registrament dels votants. Dins los estats que lor legislacion compren la possibilitat d'enregistrar los votants lo meteis jorn del vòte aquela lei s'aplica pas; aqueles estats son Dakota del Nòrd, Idaho, Minnesòta, Nòu Hampshire, Wisconsin, e Wyoming.[9]

Vòte dels absents[modificar | modificar la font]

Un soldat estatsunian prepara lo sieu vòte mejançant lo sistèma d'absentee ballot.

Un elector que, per quin motiu que siá, pòt pas depausar son vòte lo jorn de l'eleccion, pòt causir de votar amb los absentee ballots. Los absentee ballots s'envian mai sovent per l'United States Postal Service a l'ostal de las personas que lo sollicitan. Malgrat lo seu nom, dins unes estats los absentee ballots se pòdon presentar per votar en persona dins son collègi electoral. Près de la mitat dels estats e totes los territòris periferics del país permeton çò que se nomena desencusi pas absentee, que fa referéncia a un tipe de absentee ballot que s'exigís pas de rason especifica per poder demandar aquel tipe de vòte. Autres estats demandan una rason valida –coma una malautiá o aver previst un viatge– per que se pòsca autrejar la possibilitat de participar al procediment electoral per l'absentee ballot. Califòrnia[10] e Washington[11] permeton als seus ciutadans sollicitar la condicion d'absentee voters (votants absents) de bias permanent, de biais que l'administracion engatja aquel procediment de vòte per corrièr per cada eleccion sens que l'elector o demande.[12]

La granda majoritat dels electors qu'utilizan aquel sistèma son d'estatsunians que demòran en fòra del país. En 1986 lo Congrès promulguèt l'Uniformed and Overseas Citizens Absentee Voting Act (UOCAVA) qu'exigissiá que tant los militars coma las familhas basadas o en missions fòra delas limitas nacionalas dels Estats Units d'America sián inscrits d'ofici coma votants absents, de biais que siá facilitada tant la condicion d'elector coma la possibilitat d'exercir lo drech de vòte.[13] EDe fach, la promulgacion d'aquela lei uniformizèt al nivèl nacional la cituacion ja existissent dins fòrça estats, es a dire, que totes los ciutadans majors de 18 ans que demran fòra dels Estats Units d'America pendent lo periòde electoral sián automaticament susceptibles d'aténher la condicion de votants per absentee ballot. La remesa dels bulletins se fa dirèctament dins lo luòc de demorança, per fax o, quitament, per corrièr electronic.[13]

Vòte per corrièr[modificar | modificar la font]

Lo vòte per corrièr pareis fòrça a l'absentee ballot, amb la diferéncia que pel vòte per corrièr i a pas besonh collègi electoral dobèrt per recebre los electors.[14] Un fach especial existís en Oregon, ont cada grand elector deu dispausar d'un periòde de mai de doas setmanas per poder legir la bulletin e lo programa electoral e las proposicions dels candidats; tot aquò es enviat per l'administracion via corrièr postala.[15]

Vòte anticipat[modificar | modificar la font]

Mapa descriptiu del vòt anticipat als Estats Units d'America.

Lo vòte anticipat es un procediment formal que los votants pòdon exercir son drech de vòte abans lo jorn dich dins lo collègi electorals preparats per l'aculhir. Lo procediment pareis a l'absentee ballot sens cap de justificacion. Lo vòte anticipat es autorizat dins 31 estats sens sens aver de donar cap de justificacion; a 3 amb justificacion prealabla; dins 4 estats se permet per la via del corrièr postal; e dins los autres es pas autorizat.[16]

Infrastructura electorala[modificar | modificar la font]

Los votants exercisson lo seu drech de vòte per de mecanismes diverses, malgrat se lo mai corrent consistís en d'escanèrs optics preparats per l'escasença. L'autoritat per causir las maquinas de vòte es jurisdiccion locala de l'estat, que son los comtats, las vilas e municipalitats. Fòrça aquelas jurisdiccions localas cambièron lo material de vòte en 2000 a causa de la promulgacion de la lei Help America Vòti Act (HAVA).[17]

Nivèls d'eleccion[modificar | modificar la font]

Los Estats Units d'America an un sistèma electoral fòrça complèxe que dona l'oportunitat de conéisser l'opinion de la basa dels ciutadans, mas supausa tanben un còst elevat: demandar de contunh l'avís popular per las urnas fa que fòrça electors se senton aclapats per la complexitat del sistèma e, coma consequéncia, decidisson de votar pas.[18]

Procediments electorals prealables a unas eleccions[modificar | modificar la font]

Membres del Partit Democrata causissent son candidat al caucus d'Iowa City.

Per las eleccions federalas los candidats son pas elegits pels executius dels partits, mas per d'eleccions primàrias o un caucus.[1]

Eleccions primàrias[modificar | modificar la font]

Dins las eleccions primàrias los votants s'enregistran dins una circonscripcion e dins un partit politic determinat per causir per l'eleccion venenta lo candidat del partit. I a de divèrses tipes de primàrias: las primàrias obèrtas, que totas las personas enregistradas pòdon votar e causir lo candidat, e las primàrias tancadas, que solament los votants enregistrats independents o solament los militants del partit pòdon causir lo candidat.[19]

Las eleccions primàrias que los electors podavan causir los candidats de quin partit que siá foguèron anulladas per la cort suprèma après lo cas California Democratic Party vs Jones, que violavan lo primièr emendament a la constitucion.[2] Las primàrias s'utilizan tanben per seleccionar los candidats al nivèl estatal, coma per exemple dins las eleccions del governador.[20]

Caucus[modificar | modificar la font]

Los caucus tanben nominan de candidats per una eleccion, mas son fòrça diferents de las eleccions primàrias. Los caucus son de reünions que se debanan a pòrta barrada ont se discuta d'autres afars e de questions que van al delà de la quita eleccion del candidat.[21] Onze estats (Dakota del Nòrd, Iowa, Maine, Nevada, Nòu Mexic, Hawaii, Minnesòta, Kansas, Alaska, Wyoming, Colorado e Washington DC) causisson los candidats amb aquel sistèma.[1]

Convencions politicas[modificar | modificar la font]

Per las eleccions presidencialas, cada partit organiza una convencion que se debana a la fin de l'estiu de l'an de las eleccions. Dins aquelas convencions, los delegats qu'an obtengut la representacion dins los caucus o las eleccions primàrias ratifican las decisions presas e seleccionan de biais oficial lo candidat. Pel passat, aquelas convencions èran tanben usadas pel Partit Republican e lo Democrata per causir, de biais real, los candidats, mas aquel ròtle s'es perdèt pauc a pauc, convertissent aquelas convencions en un miting politic de grand escala.[1][21]

Eleccions federalas[modificar | modificar la font]

Lo Congrès dels Estats Units d'America abriga lo poder legislatiu del país, mas decidís pas los membres qu'exercisson lo poder executiu.

Los Estats Units d'america an un sistèma de govèrn presidencial basat en que lo poder executiu es independent del poder legislatiu. Las personas qu'exercisson aqueles poders son causits per de procèsses electorals diferenciats, al contrari per exemple, de çò que se passa dins l'estat francés, espanhòl o italian ont los membres del poder executiu causisson entre los membres de la cambra los tenents del poder legislatiu.[2][22][23] Dins lo primièr article de la Constitucion dels Estats Units d'America es exigit que l'eleccion per la carga de president se deu debanar dins un unic jorn a nivèl nacional, alara que las eleccions per causir los representants dins lo congrès (cambra dels representants e senat) se pòdon debanar de biais diferits.[2] Atal doncas, lo meteis jorn qu'i a d'eleccions presidencialas se causisson los 435 membres de la cambra dels representants per un mandat de dos ans. Al cap de dos ans de l'eleccion del president, la meteissa cambra torna èsser elegida dins çò que se nomena la midterm election. Las eleccions pel senat seguisson un autre esquèma, que los mandats duran sièis ans.[24]

La constitucion indica que los membres de la Cambra dels Representants devon aver almens 25 ans, èsser de ciutadans dels Estats Units d'America amb una ancianatat minima de 7 ans e èsser registrats dins l'estat que representan; los senadors devon aver almens 30 ans, èsser de ciutadans dels Estats Units d'America amb una ancianetat minima de 9 ans e èsser enregistrat dins l'estat que representan; e, fin finala, lo President deu aver almens 35 ans, èsser nascut dins del territòri dels Estats Units d'America e aver residit dins lo país almens pendent catorze ans. Es de la responsabilitat de l'administracion de cada estat federal de regular las exigéncias que un ciutadan venga candidat, e mai una de las consicions abitualas es de demandar que l'aspirant recépia lo supòrt d'un nombre de signaturas definidas legalament.[2][25][26][27]

Eleccions presidencialas[modificar | modificar la font]

Billetin utilizat per las eleccions presidencialas de 2000, qu'al Gore obtenguèt mai vòtes mas George W. Bush foguèt nomenat president pel collègi electoral.

Las eleccions presidencialas se debanan totjorn cada quatre ans lo primièr dimars après l'1 de novembre, per evitar atal la coïncidéncia amb lo festenal d'Halloween. Lo president e lo vice-president son elegits ensems dins lo meteis procediment electoral e jos una candidatura joncha. L'eleccion es indirecta, doncas qu'aquel que vòta pel president e vice-president es un collègi electoral que los membres son designats d'una lista d'electors dels diferents partits o candidats e que s'engatjan endavant a votar pels candidats del seu partit. Lo ganhant de las eleccions es lo candidat qu'obtenguèt almens 270 vòtes al collègi electoral. Es possible, pasmens, qu'un candidat obtenga un nombre màger de vòtes que los oposants mas pèrda l'eleccion al collègi electoral, coma foguèt lo cas per Al Gore contra George W. Bush en2000: malgrat que recèt mièg milion de vòtes en mai, obtenguèt mens de representants.[28] Lo dosen amendament a la Constitucion establís que la carga de vice-president es tanben causida pel collègi electoral.[2]

Los vòtes del collègi electoral se debanan dins cada estat per un grop d'electors; cada grand elector a un vòte al collègi electoral. Uèi jorn, cada grand electors s'engatja a votar per un candidat e se fin finala aquel elector vòta per un autre que previst se nomena faithless electors ("electors desleials"). La nòrma permet que las quitas leis de cada estat regulen cossi s'atribuís cadun dels vòtes del collègi electoral; en realitat, dins totes los estats –levat Maine e Nebraska– es lo candidat qu'obten mai vòtes dintre los representants de l'estat al collègi electoral. Mas dins dos estats, dempuèi 1969 en Maine e dempuèi 1991 en Nebraska, dos vòtes al collègi electoral donan de biais proporcional, e lo rèsta (dos a Maine e tres a Nebraska) van a qui obtenguèt lo màger nombre de vòtes.[5]

Los presidents en exercici e los candidats mai sovent cercan amb la nominacion del vice-president un equilibri que va plan entre los diferents sectors. En linhas generalas, aquel equilibri se pòt basar sus l'experiéncia geografica, l'ideologia del govèrn o en tèrmes federals. Lo candidat per èsser vice-president es conegut popularament coma lo running mate.[29] Malgrat que la candidatura d'un president pòt se pòt perdre dins las eleccions primàrias de cadun dels partits, pas cap de president en exercici a perdèt la nominacion del seu partit dins los darrièrs ans (malgrat que Gerald Ford foguèt prèste de las pèrdre l'an 1976).[30] Lo darrièr president que renoncièt a un segond mandat foguèt Lyndon B. Johnson, qu'aviá ganhat per escàs marge dina las primièras eleccions primàrias del Partit Democrata davant un candidat practicament desconegut decidiguèt renonciar a la corsa presidenciala.[31]

Lo sistèma del collègi electoral es plan criticat per diversas rasons. Una de las principals oposicions es lo caràcter indirècte, al contrari d'un sistèma dirècte d'eleccion presidencial com en França .[32] Una altra critica es que crea una inegalitat entre los votants de diferents estats: normalament, sonque los votants dels estats ont se pòt cambiar la majoritat (coneguts coma los swing states) determinan lo resultat de l'eleccion i, per contra, los estats ont tradicionalament ganha l'un o l'altre partit (per exemple l'estat de Nova York pels democratas o Kentucky pels republicans) son ignorats pels candidats dins las campanhas electoralas.[33] Se lo collègi electoral s'abolissiá e lo país vengava en una unica circonscripcion electorala alara lo resultat dependriá pas mai dels swing states. Una autra critica es que crea una inegalitat entre ciutadans, que las poblacions d'estats mai pichons –qu'an un minim de 3 vòtes al collègi electoral– son sobrerepresentadas al comparar los votants dels estats mai grans. Per exemple, Wyoming a una populacion de 563.626 abitants e 3 vòtes al collègi electoral, que la proporcion es de 187.875 personas per cada vòte,[34] alra que Califòrnia a una populacion de 37.253.956 abitants e 55 vòtes al collègi electoral, o 677.344 personas per cada vòte al collègi electoral.[34] Abolir lo collègi e lo cambiar per un sistema de circonscripcion unica impachariá qu'un candidat que rebèt mens vòtes ganhe las eleccions. La refoma o l'abolicion del collègi electoral demandariá un novèl amendemant constitucional.[2]

Un autre aspècte de las eleccions presidencialas es l'efièt Bandwagon o efièt bòla de nèu.[35] Als Estats Units existís pas de jornada de reflexion e la campanha dura quitament fins al moment que se coneisson los resultats oficials. De fach, en consequéncia de la diferéncia orària entre los estats, los electors de la còsta oèst e d'Hawaii pòdon exercir lor drech en coneissent los resultats que los candidats presidencials an obtengut dins los estats de la còsta èst. L'efièt bòla de nèu se produsís quand un candidat atenh una granda majoritat a la còsta èst, alara ven impossibla que se pèrde las eleccions e, doncas, provòca la desmobilizacion dels votants de l'autre candidat dins la còsta oèst, que s'abstenon, fasent que lo candidat qu'a ganhat a la còsta èst ganhe dins practicament tot lo país.[1] Lo darrièr còp que se produguèt foguèt a las eleccions presidencialas de 1984, quand la victòria de Ronald Reagan dins gaireben totes los estats de la còsta èst –tanben los estats tradicionalament democratas coma Nòva York o Massachusetts– s'acabuèt amb un resultat final amb Reagan ganhant dins totes los estats del país levat Washington DC e Minnesòta.[36]

Eleccions al Congrès[modificar | modificar la font]

Las eleccions al Congrès seguisson de cicles electorals diferent segon la cambra. Lo congrès a doas cambras.

Eleccions al Senat[modificar | modificar la font]

Lo Senat compren 100 senators que son elegits per un mandat de sièis ans. L'estat es la circonscripcion electorala e cada circonscripcion a dos senadors. Lo modèl es dessenhat de tal biais que cada dos ans se renovela un tèrç del senat. Segon l'an de las eleccions, los senators se dividisson en senators de classa I, classa II e classa III.[1][37] Lo metòde d'eleccion es dirècte e de majoritat simpla, de biais que lo candidat qu'obten mai de vòtes dins la circonscripcion ont se presenta es nomenat senator.[38]

Eleccions dins la Cambra dels Representants[modificar | modificar la font]

La Cambra dels Representants compren 435 membres que son elegits per un tèrme de dos ans. Las eleccions se debanan totjorn –de biais bienal– lo primièr dimars après l'1 de novembre. Lo sistèma d'eleccion es lo first-past-the-post, que cada candidat se presenta dins una de las 435 circonscripcions (que representan un territòri). Excepcionalament, dins lo cas de mòrt o renonciament del titular, se pòdon realizar de procèsses electorals especials. Dins aquela cambra legislativa existís tanben los delegats, que representan de territòris fasent pas partit de cap d'estat: Samoa Americana, Washington DC, Guam, las illas Mariannas dels Nòrd, Puerto Rico e las Illas Verges, que se debana lo meteis jorn.[2][39]

Aquel procediment electoral coïncidís cada quatre ans amb las eleccions presidencialas e las mid-term elections. Abitualament, quand aquelas eleccions coïncidisson amb las eleccions presidencialas lo partit del nòu president trai lo melhors resultats. D'un autre costat, i a un modèl istoric que lo partit del president recep un vòte castig quand s'agís de las mid-term elections.[40]

Eleccions estatalas[modificar | modificar la font]

Bulletin utilizat per las eleccions coma governador de Puerto Rico en 2004

Las constitucions e la nòrma electorala estatala, dictada pels organs legislatius dels estats, regulan los procediments electorals tant al nivèl estatal coma local. Dins aquelas eleccions se causissons de nautas cargas electivas de l'administracion, de las cambras legislativas e del poder executiu (qu'escai al governador). Cadun d'eles es elegit en procediment electorals separats. Los governadors e los vicegovernadors son elegits dins totes los estats, mas en foncion de cada estat pòdon èsser causits dins una candidatura joncha o per separada; quitament, dins qualques estats l'eleccion se fa dins de cicles electorlas diferents. Los governadors dels territòris de la Samoa Americana, Washington DC, Guam, las islas Mariannas del Nòrd, Puerto Rico e las Illas Vergesson tanben elegits. La majoritat d'aqueles procediments electorals coincidisson amb las eleccions presidencialas o las mid-term elections, malgrat qu'unes estats seguisson de cicles electoral pròpris.[1] Dins unes estats, las cargas de Procuraire general e Secretariat de l'Estat son electivas. Totes los membres de las cambras legislativas estatalas son elegits: dins aquel sens, totes los estats an de senators e de representants estatals (levat a Nebraska, qu'es unicameral), de biais que sonque los senators son elegits per las urnas.[41] Dins d'autres estats, los membres de la Cort Suprèma de l'Estat e d'autres membres del poder judiciari son tanben elegits. Dins aquelas eleccions se pòt tanben votar d'amendaments a la constitucion de l'estat en forma de referendum.[1]

Eleccions localas[modificar | modificar la font]

A nivèl local, las circonscripcions son los comtats e a las municipalitats, subretot per que fa referéncia al poder legislatiu. Lo poder executiu e judicial pòt variar segon l'estat o de la vila. Unes exemples de cargas electivas comprenon los cherifs al nivèl del comtat, cònsols, conselhièrs, eca. Coma las eleccions estatalas, la data del procediment electoral es de la responsabilitat de l'administracion estatala, alara pòt coïncidir amb las mid-term elections, las eleccions presidencialas o seguir un cicle electoral pròpri.[1]

Cronograma dels procediments electorals[modificar | modificar la font]

SISTÈMA DE ROTACION DELS PROCÈSSES ELECTORALES AlS ESTATS UNITS D'AMERICA[1][1]
An 2014 2015 2016 2017 2018
Tipe Midterm elections I a pas procès electoral general Eleccions presidencialas I a pas procès electoral general Midterm elections
Presidencialas PAS PAS ÒC PAS PAS
Senat 34 senators de Classa II PAS 33 senators de Classa III PAS 34 senators de Classa I
Cambra dels Representants PAS PAS
Eleccions pel Governador A LO, AK, AZ, AR, CAN, CO, CT, FL, GA, I, ID, IL, IA, KS, ME, MD, MA, MI, MN, NE, NV, NH[2], NM, NY, OH, OK, AUR, PAN, RI, SC, SD, TN, TX, VT[2], WI, WY KY, LA, MS DE, IN, MO, MT, NH, NC, ND, UT, VT, WA, WV NJ, VA A LO, AK, AZ, AR, CAN, CO, CT, FL, GA, I, ID, IL, IA, KS, ME, MD, MA, MI, MN, NE, NV, NH[2], NM, NY, OH, OK, AUR, PAN, RI, SC, SD, TN, TX, VT[2], WI, WY
Las autras eleccions estatalas e localas, varian en foncion de cada estat, municipalitat, comunautat, eca.
1 Son pas compreses los procediments electorals especials per decés o renonciament de la carga elegida.
2 Los governadors de Nòu Hampshire e Vermont an un mandat de dos ans, los 48 restants de quatre ans.

Sistèma dels partits politics[modificar | modificar la font]

Lo prètzfach dels partits politics estatsunians en campanha electorala es de constituir una plataforma per las equipas tecnicas dels candidats

Los estatsunians vòtan per un candidat especific al luòc de seleccionar dirèctament un partit politic en particular. La Constitucion dels Estats Units d'America jamai regulèt pas formalament los partits politics.[2] De paires fondators de la nacion, coma Alexander Hamilton e James Madison, al redigir la Constitucion, prevesián las dificultats que poirián venir de las luchas intestinas dels partits politics, e alara èra refractaris a sa creacion. E mai, lo primièr president dels Estats Units d'America, George Washington, èra pas afiliat a pas cap de partit politic al moment de son eleccion ni pendent son mandat coma president. Washington, de fach, esperava que los partits politics se formarián que per paur dels quita conflictes e a l'endrona politica.[42] E lo sistèma bipartidista s'instaura als Estats Units, en partida, coma una idèa sorgida dempuèi son cercle immediat dels conselhièrs.[1]

Formalament, la persona de vòl èsser candidata decidís per quin partit vòl èsser candidat. Per las eleccions primàrias l'organizacion del partit se manten neutre fins a qu'un candidat siá elegit. Cada candidat fa la seuna campanha, que finança d'esperel, eca. Las eleccions primàrias dels principals partits s'organizan en foncion dels estats e enregistran l'afiliacion al partit dels votants cada sason, alara sa foncion es de facilitar l'eleccion del candidat de forma purament administrativa. Per las eleccions principalas, lo prètzfach del partit es la d'organizacion de la campanha electorala del candidat, aquela qu'es dessenhada per sas equipas tecnicas.[1]

Candidaturas[modificar | modificar la font]

Lo ballot access se fa referéncia als dreches que regulan jos quinas condicions se pòt presentar una candidatura. Cada estat a sa pròpria regulacion. Segon l'article primièr, seccion 4, de la Constitucion dels Estats Units d'America, l'administracion cal regular la data, luòc, e lo biais de presentar de las candidaturas, levat se lo Congrès legifèra autrament.[2] Segon la carga e l'Estat, existís la possibilitat qu'un elector vòte en favor d'un candidat que lo nom apareis pas sul bulletin, mas es extremament rar qu'un tal candidat acabe per ganhant las eleccions.[43]

Finançament electoral[modificar | modificar la font]

Lo finançament de las campanhas electoralas es sempre un afar controverciat dins la politica nòrdamericana. Lo drech a la libertat d'expression qu'es lo tèma lo primièr amendament de la constitucion[2] es un argument que se quilha contra las restriccions de las contribucions a las campanhas dels candidats. D'autre costat, las possibilitats de la corrupcion que sorgisson de las contribucions illimitadas e lo besonh d'una egalitat politica son d'arguments en favor de la limitacion economica dins campanha electorala.[18] Los fons privats son una font essenciala de finançament, que venon d'individús o d'organizacions. Lo primièr assag de regular la finançament de campanha data de 1867, mas la legislacion essenciala sus lo finançament de campanha foguèt introdusit a la fin dels ans 1970.[3]

L'argent que se collecta dins las campanhas se pòdon classificar en hard money e soft money. L'hard money ("argent dur") son d'argent portats dirèctament a una campanha, que siá per un individú o organizacion. Lo soft money ("argent doç") es l'argent d'un individú o d'una organizacion que se collecta pas dirèctament dins la campanha, mas que son destinats a una publicitat especifica pel candidat o per d'autras entitats que beneficien al candidat, o plan destinats a de grops pròche del candidat mas que legalament fan pas partit la campanha oficiala.[44]

La Federala Election Campaign Act de 1971 exigís que los candidats mòstran las fonts de las contribucions e la despensa de la campanha. La lei foguèt amendadaen 1974 per limitar legalament las contribucions de campanha. S'enebiguèt la collècta près de la corporacions e dels sindicats e foguèt limitadas las donacions individualas a 1.000 $ per una campanha electorala, entre autre. La lei establissiá tanben que los comitats d'accion politica (political action committees, PACs) serián limitats a 5.000 $. Es lo sistèma qu'utilizan las corporacions e sindicats per contrubuir a la campanha, alara aqueles se constituisson en PACs. Se compta pels Estats Units d'America près 4000 PACs.[44]

Mas la lei acabèt als tribunals amb lo cas Buckley vs Valeo. La majoritat de las disposicions de la pròpria lei es aparada, levat lo limit de las despensas obligatòrias impausadas que segon lo tribunal èra anticonstitucionala, tot coma lo limit de las despensas de campanha derivat de la quita fortuna personala del candidat e la disposicion que limitava de despensas independentas pels individús e organizacions que donavan mas que siá oficialament en ligam a la campanha. L'efièt de la primièra decision foguèt de permetre a de candidats coma Ross Perot o Steve Forbes despensar de quantitats enòrmas del seu argent per las seunas campanhas. L'efièt de la segonda decision judicial foguèt permetre la fuctificacion dels soft money per se desvolopar.[44]

Un amendament de 1979 a la Federala Election Campaign Act permetèt als partits politics de despensar sens limita dins las activitats per enregistrar de los votantas. Mai tard, foguèt assoplit l'usatge del soft money, que relancèt la publicitat especifica del candidat.[44][3]

La Bipartisan Campaign Reform Act de 2002 enebiguèt als partits locals e nacionals de despensar lo soft money e los comitats de partit nacional los acceptar o los despensar. La lei aumentèt la limita de contribucions per individu de 1.000 $ fins a 2.000 $ e enebiguèt a las corporacions o als sindicats de finançar de publicitats que mencionan un candidat federal dins un periòde de 60 jorns abans una eleccion generala o de 30 jorns abans unas eleccions primàrias.[45] La constitucionalitat de la lei foguèt remesa en causa, mas la Cort Suprèma dels Estats Units d'America la declarèt constitucionala.[46]

Mai, fòrça organizacions sens tòca lucrativa an de severas restriccions per la participacion a d'activitats politicas pel còdi dels impòsts dels Estats Units d'America, lo Servici dels Renvenguts Intèrnes (IRS) nomena de biais diferents las organizacions sens tòca lucrativa que volgan s'implicar especificament dins d'accions politicas. Aqueles grops se nomenan los 527, qu'es la designacion numerica donada per l'IRS. Los 527 son un grop sens tòca lucrativa qu'ajuda a explicitat las questions ligadas a la candidatura d'una persona, o que pòt excipir las leis o las reformas. Los 527 pòdon tanben èsser de comitats d'accion politica (PACs), quitament s'aqueles son subjèctes a de nòrmas mai estrictas al subjècte de las donacions.[47]

Modificar las leis de finançament de las campanhas es un tèma fòrça controversiat. Los reformistas vòlon que cambie la lei per melhorar la competeticion electorala e l'egalitat politica, e los opausants a la reforma desiran veire que lo sistèma demòre atal o amb mens restriccions a la libertat de despensar e de contribuir a las candidaturas amb d'argent.[18]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 et 1,12 Sabato, Larry; Howard R. Ernst.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 et 2,11 «U.S.Constitution» (en anglès).
  3. 3,0 3,1 et 3,2 «The FEC and the Federal Campaign Finance Law» (en anglès).
  4. «What is the first-past-the-post» (en anglès).
  5. 5,0 et 5,1 «Elecciones en Estados Unidos 2004» (en castellà).
  6. «Participación electoral en EE UU» (en castellà).
  7. «Felony Disenfranchisement in the United States» (pdf) (en anglès).
  8. DeFalco, Beth.
  9. «ABOUT THE NATIONAL VOTER REGISTRATION ACT» (en anglès).
  10. «Vote By Mail» (en anglès).
  11. «Voting by Absentee Ballot in Washington state.» (en anglès).
  12. «Vote by mail» (en anglès).
  13. 13,0 et 13,1 «The Uniformed and Overseas Citizens Absentee Voting Act Overview» (en anglès).
  14. «MAIL (ABSENTEE) BALLOT VOTING» (en anglès).
  15. «Carta a los Electores» (en castellà).
  16. «Absentee and Early Voting» (en anglès).
  17. Representatives of the United States of America in Congress.
  18. 18,0 18,1 et 18,2 Gierzynski, Anthony.
  19. «No Party Preference Information» (en anglès).
  20. «CALIFORNIA DEMOCRATIC PARTY V. JONES» (en anglès).
  21. 21,0 et 21,1 «"Caucus", primarias y convenciones, un proceso para elegir presidente de EEUU» (en castellà).
  22. «LEY ORGÁNICA 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña.» (en castellà).
  23. «Constitución Española» (en castellà).
  24. «Cómo entender las 'mid-term' en cinco pasos» (en castellà).
  25. «Henry Kissinger» (en castellà).
  26. «Un juez ordena comparecer a Obama para saber si nació en EE.
  27. «Criteria to stand as a candidate» (en anglès).
  28. «2000 Official Presidental General Election Results» (en anglès).
  29. «Obama's potential running mates» (en anglès).
  30. «1976: Reagan Takes on a GOP Incumbent» (en anglès).
  31. «Lyndon B. Johnson» (en anglès).
  32. «The presidential election» (en anglès).
  33. «The Critical 2012 Swing States» (en anglès).
  34. 34,0 et 34,1 «Census Bureau Home» (en anglès).
  35. Colman, Andrew.
  36. Prendergast, William B. The Catholic vote in American politics[1].
  37. «Voters to vote twice for U.S. Senate» (en anglès).
  38. «Direct Election of Senators» (en anglès).
  39. «The Legislative Branch» (en anglès).
  40. «Q&A: US mid-term elections 2010» (en anglès).
  41. «Nebraska's Unicameral Legislature» (en anglès).
  42. Jhonson, Paul.
  43. «Criteria to stand as a candidate» (en anglès).
  44. 44,0 44,1 44,2 et 44,3 «Soft and Hard Money in Contemporary Elections: What Federal Law Does and Does Not Regulate» (en anglès).
  45. «Major provisions of the Bipartisan Campaign Reform Act of 2002» (en anglès).
  46. «McConnell v.
  47. Boatright, Robert G..

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]