Cambra dels Representants dels Estats Units d'America

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

La Cambra dels Representants dels Estats Units d'America (anglés: United States House of Representatives) es una de las doas cambras del Congrés (legislatiu bicameral), amb lo Senat.

La composicion e poders de la Cambra son establits dins l'Article Un de la Constitucion. Lo poder màger de la Cambra es d'adoptar la legislacion federala que tòca l'ensemble del país, pasmens se los projèctes los pòdon adoptar lo Senat e mai tard agradat pel President del EUA abans de venir lei levat se amndos Senat e Cambra tornan sus la legislacion amb una majoritat dels dos terces de cada cambra. La Cambra a de poders exclusius: l'iniciativa suls projèctes de finanças publicas,[1] de metre en accusacion d'oficials (los oficials son alara jutjat fàcia al Senat),[2] e elire lo President des EUA en cas ont i a pas de majoritat al sen del Collegi Electoral[3]

Cada Estat es representat a la Cambra en proporcion de sa poplacion proportion mesurat pel cens, mas cada Estat a drech a al mens un Representant. L'Estat mai poblat, Califòrnia, actualament a 53 representatants. A l'aute tèrme, los set Estats amb sonque un represetant cadun son (Alaska, Dakota del Nòrd, Dakota del Sud, Delaware, Montana, Vermont, e Wyoming). Lo nombre total dels represetants es fixat per la lei a 435.[4] E mai i a sièis Representants non votants qu'an vòtz al taulat e vòtan dins los comitats mas pas al taulat.

Lo president de la Cambra (Speaker of the House) es elegit pels membres, e es alara tradicionalament lo cap democrata (eissit de l' House Democratic Caucus) o lo cap republican (eissit de l' House Republican Conference), segon lo partit qu'a mai de vòtes. La Cambra se reünís dins l'alèa sud del Capitòli.

Istòria[modificar | modificar la font]

Representacion de totes los partits politics en percentatge a la Cambra dels Representants dins lo temps.

Segon los Articles de la Confederacion, lo Congrés del Confederacion èra un organ unicameral ont cada Estat èra representat egalament, e ont cada Estat aviá lo drech vetò sus fòrça actionx. Après uèit ans del fòrça limitat govèrn confederal, fòrça líder politics, coma James Madison e Alexander Hamilton, inicièron la Convecion constiticionala en 1787, que recebèt lo mandat del Congrés de la Confederacion per "amendar los Articles de Confederacion". Totes los Estats levat Rhode Island s'acordèron per enviar de delegats.

Lo subjècte de l'estructura dels Congrés èra un punt decisiue dels convencioals. Edmund Randolph crida per in congés bicameral: la cambra bassa essent aquela "del pòble", elegir en dirècte pe pòble dels EUA e representant l'opinion publica, e una cambra nauta deliberatritz representant cadun dels Estats, e essent mens sensibla a las variacion dels sentiments de las massas, e que seriá elegida per la cambra bassa.


Fin finala, la Convention s'acordèt sul Compremés del Connecticut, ont una Cambra del Congrés (La Cambra dels represetants) donariá un representacion proportionala de la populacion de cada Estat, alara que l'autra (lo Senat) donariá una representacion de cadun dels Estats.

Pendent la primièra mitat del sègle XIX, la Cambra èra sovent en conflicte amb lo Senat per de subjèctes regionals, coma l'esclavatge. Lo Nòrd èra fòrça mai poblat que lo Sud, a alara dominava la Cambra dels Representants. Pasmens, lo Nòrd teniá pas un tal avantatge al Senat, ont la representation egala dels Estats l'emportava.

Grafic istoric del contraròtle des Senat e dela Cambra segon los partits amb la presidenciala[5]

La fin del sègle XIX e lo XX vei l'aument del poder dels President de la Cambra. L'influéncia creissenta de President de la Cambra comença dins los 1890, jol Republican Thomas Brackett Reed. Chafrat "tzar Reed". L'estructura del cap de la Cambra se desvolopava al la meteissa epòca, amb las posicions del líder de la Majoritat e del líder de la Minoritat creat en 1899. Los poders del president de la Cambra inclusís l'influential sul reglament Rules Committee e la capcitat de nomenar los membres dels comitats de la Cambra. Aqueles poders, pasmens, foguèron limitat per la "Revolucion de 1910" amb los eforces dels Democratas e los Republicans de morats insatisfachs.

Lo President Republican de la Cambra, Thomas Brackett Reed.

Lo Parit Democratica dominèt la Cambra dels Representants jos l'administracion del President Franklin D. Roosevelt (1933–1945), atenhent los dos terces dels sètis. Lo Partit Democratica mantenguèt lo contraròtle de la Cambra de 1955 a 1995. Al la mitat dels 1970, se faguèt de reformas a la Cambra, mermant lo poder dels soscomitats, aumentant aquel dels presidents de commitats, pòstes donats als líders dels partits. Mesuras presas per ajornar lo sistèma d'ancianetat e maermar la capacitat d'un pichon nombre de membres d'edat favorizant pas lo progrés de la legislacion. Se faguèt un cambi dins los ans 1990 per aumentat lo contraròtle del programa legislatiu per la majoritat; lo poder dels líders dels partits (subretot del President) aumentèt fòrça.

Lo Republicans prenguèron lo contraròtle de la Cambra en1995, amb per president se faguèt de refòrmas màger, per exemple mermant  lo mandat dels presidents dels comitats a tres de dos ans. Los Republicans dominèron la Cambra fins a que, en los Democratas ne tornèron al contraròtle amb Nancy Pelosi coma primièra presidenta femna. E los Republicans tornèron prene la Cambra en 2011.[6]

Membres, condicions e repartiment[modificar | modificar la font]

Repartiment[modificar | modificar la font]

Segon l'Article I, Seccion 2 de la Constitucion, los sètis de la Cambra dels Representatants son repartits entre los Estatas segon la populacion, determinat per un cens cada detz ans. Cada Estat, pasmens, a drech a un minim d'un Representatant.

La sola règla constitutionala concernís la talha de la Cambra: "Lo numbre dels Representants deurà pas passar un per trenta mila, mas cada Estat aurà al mens un Representatant."[7] Lo Congrés regularament la talha de la Cambra amb l'aument de la populacion, èan 435 membres en 1911,[4] passèt a 437 en 1959 (admission d'Alaska e Hawaii) e torned a 435 quatre ans mai tard, après un novèl repartiment seguent lo cens de 1960.

La Constitution prevei pas de representacion pel Districte de Colúmbia o los territòris (Puerto Rico, Samoa Americana, Guam, Illas Mariana del Nòrd, e illas Verges Americanas) que son cadun representats per un delegat sens drech de vòte. Puèrto Rico elegís lo Resident Commissioner (Comissari resident) son ròtle es identic als delegats dels autres territories. Los cinq Delegats e lo Comissari resident pòdon participar als debats; dempuèi 2011,[8] an drech de vòte als comitats committees e al Plen de Comitat quand lors vòtes son pas decisius.[9]

Circonscripcions[modificar | modificar la font]

Los Etats qu'an drech a mai d'un Representants son divisats en circonscripcions. Es una exigéncia estatutària federala demuèi 1967.[10] Abans aquela lei unes Estat èran representats al vòte de lista majoritari.

Cada Estat determina las limitas de las sieunas circonscripcions, o per via legislativa o pel biais de grops non partisans. Cada circonscripcion deu aver gaireben una populacion egala. Mai, es enebit lo talh en circonscripcions qu'an per efièch de descrinar las minoritats racialas e linguisticas.[11] [12][13]

Condicions[modificar | modificar la font]

L'Article I, Seccion 2 de la Constitucion establisson set condicions per èsser representatants. Cadun: (1) aver al mens vint-e-cinq ans; (2) èsser ciutadan dels EUA dempuèi set ans; e (3) èsser (al moment de l'eleccion) un abitant de l'Estat que representa. Los members necessàriament viure dins las circonscripcion que representan, mai o fan mai sovent.[14] L'edat necessàri per èsser Representant en mendre que pels senators. Las condicions de l'Article I, Seccion 2 per l'eleccion al Congrés son aquelas maxim que se pòt impausar a un candidat.[15] Pasmens se, l'Article I, Seccion 5, permet a cada Cambra de fixar la sieunas condicions per èsser membre permet pas a cada Cambra de condicions suplementàrias.

Eleccions[modificar | modificar la font]

Las eleccions dels Representants se debana cada annada para, lo Jorn de l'Eleccion lo primièr Dimarç aprè lo primièr Diluns de novembre. Segon la lei, los Representatants son elegits al vòte uninominal.

Dins fòrça Estats, los partits màger per cada circonscripcion es nomenat per una primària partisana o alara par una convecion.

Loïsiana es lo sol Estat que ten una eleccion primària per totes los partits lo Jorn de l'Eleccion amb un segond torn entre los dos primièrs. Los Estats de Washington e Califòrnia utilisan un sistèma similar (pas pas identica) qu'n Loïsiana. Pels sètis vacants pendent lo tèrme se tenon d'eleccions especialas.

Delegats sens drech de vòte[modificar | modificar la font]

Mai, Washington D.C. e los cinc territòris dels EUA elegisson un delegat sens drech de vòte. Amb una excepcion del Comissari Redident de Puerto Rico (Resident Commissioner of Puerto Rico), cada representatant e delegat servís per dos ans. An votz al taulat, mas i pòdon pas votar. An votz e drech de vòte dins lors comissions.

Durada[modificar | modificar la font]

Representatants e Delegats servisson pendent dos ans, alara que de lo Comissari Resident servís per quatre ans. La Constitucion permet a la Cambra de remandar un membre amb dos terces dels vòtes. La Cambra pòt tanben censurar o reprimir sos membres amb majoritat simpla e lo dich membre es pas remandat de son ofici.

Comparason amb lo Senat[modificar | modificar la font]

Per far contrapes a las politica regionala, populara, e cambiadissa de la Cambra, lo Senat a de poders diferents. Per example, los poders d'avís e consent (advice and consent) (coma lo poder d'aprovar los tractats) son un privilègi unic del Senat.[16] La Cambra, pasmens, a lo poder exclusiu d'iniciativa per intoduire los projèctes d'aument del budjècte, metre en accusacions los oficials, e causir lo President en cas ont lo candidat manca a obténer una majoritat al Collègi Electoral.[17] Lo Senat e la Cambra House son tanben  diferenciat per la longor del mandat e las circonscripcions representadas: lo Senat a un tèrme mai long (sièis ans), mensd e membres (ara cent, dos per cada Estat), e (levat per set delegacions) de circonscripcions mai grandas. Pel Senat se referís de biais informal a la Cambra nauta, e la Cambra dels Representatants es la Bassa.

Salari e avantatges[modificar | modificar la font]

Salaris[modificar | modificar la font]

En 2014, lo salari annal de cada Representant èra de 174,000$.[18] Lo President ganha 223,500$ e los líders de la Majoritat e de la Minoritat 193,400$ cadun (coma los lídel del Senate).[19] Lo Congrés fixa los salaris dels members. Los Representatiants pòdon beneficiar d'una pensio de retirada après cinc ans de servicis.[20] La remuneracion exteriora es limitat a 15% de la remuneracion dels Congrés, e de tipres de revenguts son enebits.[19]

Títols[modificar | modificar la font]

Los Representants fan precedir lors noms de L'Onorable (The Honorable). Un membre de la Cambra es un Represetant o Membre de Congrés (Representative, Congressman, o Congresswoman). Pasmens se los Senators son membres del Congrés, los terms Congressman e Congresswoman son generalament pas utilizats per eles.

Deduccion fiscala[modificar | modificar la font]

Los Membres del Congrés pòdon deduire fins a $3,000 per despensas de representacion cada an per an.[21]

Proteccion sociala[modificar | modificar la font]

Los membre del Congrés e los equipas an accès a l'essencial de la seguretat sociala coma foncionaris[22]

Oficials[modificar | modificar la font]

Membres oficials[modificar | modificar la font]

The party with a majority of seats in the House is known as the majority party. The next-largest party is the minority party. The Speaker, committee chairs, and some other officials are generally from the majority party; they have counterparts (for instance, the "ranking members" of committees) in the minority party.

Former House Speaker Nancy Pelosi, Former Majority Leader Steny Hoyer, and Former Education and Labor Committee Chairman George Miller confer with President Barack Obama at the Oval Office in 2009.

La Constitucion prevei que la Cambra se causisca lo sieu President.[23] Pasmens s'es pas explicit per la Constitucion, cada President èra membre de la Cambra. La Constitucion especifica pas las obligacions e poders del President, que son alara regulats pel reglament e constumas de la Cambra. Los president an a l'encòp lo ròtle de líder de la Cambra e de líder de lor partit (qu'es pas necessàriament lo parit majoritari; en teoria, un membre de la minoritat pòt èsser causit coma President amb l'ajuda d'un fraccion dels membres da la majoritat. Lo Presidential Succession Act (1947) fa venir lo President en segond dins la linha de succession presidenciala après lo Vice President.

Lo President es l'oficial de la presidéncia de la Cambra mas presidís pas totes lo debats. Puslèu, delega la responsibilitat de presidir als auters membres plan sovent. Lo president de session seta sus la cadièra en fàcia de la Cambra. Los poders del president de session son important; un d'aqueles es contrarotlar l'òrdre de presa de paraula del membres de la Cambra. Pas cap de membre pòt palçar un discors o un projècte sens que siá de per abans reconegut pel president de session. Mai, lo president de session far un rampèl a reglament (l'objection d'un membre que lo reglament se violèt); la decision es subjècte a apelacion del Plen de la Cambra.

Los presidents servisson de president al comitat de pilotatge de lor partit, qu'es responsable per repartir los membres del partit als Comitats de la Cambra House committees.

Cada partit elegís un líder al taula, que se nomena lo líder de la Majoritat e lo líder de la Minoritat. Lo líder de la Minoritat es lo cap de son partit a la Cambra, e lo líder de Majoritat the Majority Leader es lo segon mai naut oficial de son partit, reire lo President. Los líders del parit decidisson de la législacion que los membres de lor partit portar o s'oposar.

Cada partit tanben elegís un whip, que lo ròtle es de s'assegurar que los membres del partit vòtan del meteis biais que lo líder.

Lideratge e partisaneriá[modificar | modificar la font]

Quand la Presidéncia e lo Senat son contrarotlats per de partits diferent d'aquel que contraròtlan la Cambra, lo President de la Cambra vende facto "líder de l'oposicion"..

Dins lo cas que la Presidéncias e ambedoas Cambras del Congrés son contrarotladas pel meteis partit, Lo president de la Cambra pren una posicion bassa e fa deferéncia a President dels EUA. Amb aquela situacion lo líder de la Minoritat a la Cambra pòt jogar lo ròtle de facto de "líder de l'oposicion".

Agent non membres[modificar | modificar la font]

La Cambra es servida per diferents agents non membres. L'agent en cap es lo Grafièr, que fa los dossièr publics, prepara los documents, e vigila los agents novèls. Lo Grafièr tanben presidís la Cambra al començament de cada novèl Congrés abans l'eleccion tdel President. Un autre es l'Agent Administratiu en cap responsable de l'ordinari adminitratiu de la Cambra dels Representatants.

Lo Caplan mena la Cambra dins la pregària del jorn d'obertura. I a tanben un Sergent d'Armas, que coma agent màger de la Cambra manten l'òrder e la seguretet del domèni de la Cambra. Fin finala, la polícia ordinària trabalha amb la polícia del Capitòliwho as the House's chief law enforcement officer.

Procedura[modificar | modificar la font]

Proceduras ordinàrias[modificar | modificar la font]

Coma lo Senat, la Cambra dels Representatants s'amassa Capitòli a Washington, D.C. A un tèrme de la Cambra i a  end of the chamber of the House is a un empont (rostrum) ont lo President, lo President Pro Tempore oficia.[24] Al gra bas de l'empont i a los grafièrs e autres agents. Los sètis dels Membres son renjats dins la Cambra en mièg cercle en fàcia de l'empont facing e son divisats per una larga alèa centrala.[25] En tradicion, los Democratas seton a l'esquèrra de l'alèa, alara que los Republicans seton a drecha, en fàcia de la cadièra del President de session.[26] Las sessions se demanan mai sovent los jorns de setmanas; la reünion de dissabte e dimenge son rares. Las sessions de la Cambra son mai sovent obèrtas al public.[27] Las sessions son filmadas dempuèi 1979.[28]

Lo procediment de la Cambra depend en mai del reglament, de fòrça costumas, precedents e tradicions. Sovent, la Cambra renóncia a unas de sas règlas escrictas (coma de limita de temps dins lo debats) per concent unanim.[29] Un member pót blocar l'acòrdi de consent unanim; en practicas son raras las objeccions. Lo president de session, lo President de la Cambra fa aplicar las règlas de la Cambra, e pòt avertir los membres que ne desvian. Lo President utilisa un martèl per mantenir l'òrdre.[30] 

La Constitucion prevei que laa majoritat de la Cambra constitue un quorum de trabalh.[31] Segon lo reglament e las costumas de la Cambra, lo quorum es sempre presumit present al mens qu'una crida al quorum o mòstra.[32]

Pendent los debates, un membre pòt parlar pas que s'es cridat pel president de session. lo president de session decidís quines membres reconéis, e mai pòt contrarotlar lo cors del debate.[33] Sonque lo president de session pòt s'adreçar en dirècte als orators; los autres membres devon s'i referar a la tresena persona.

I a 448 sètis permanent sul taulat e quatres taulas, doas decada costat. Aqueals taulas son ocupadas pels membres del comitat òque pòrtan lo projècte e pel lideratge del partit respectius. los members parlan a la Cambra per de microfons a quina taula que siá o en fàcia de l'empont.[34]

Adopcion de la lei[modificar | modificar la font]

Segon la constitucion, la Cambra determina las règlas d'adopcion de la lei. Las règlas son en principi obèrtas al cambiament a cada Congrés novèl, mas en practica cada novèla cession amenda la règlas ja existissentas.[35] Abans que las legislacions vengan al taulat de la Cambra, lo Comitat del reglament passa la règla al govèrn.[36]

Quand lo debat se conclutz, la mocion en question es mesa al vòte. Mai sovent, tla Cambra vòta a la votz; lo president de session pausa la question, e los membres respondon o "yea"/"aye" (en favor de la motion) o "nay" / "no" (contra la mocion). Lo president de session anoncia lo resultat del vòte a la votz. Un membre pòt pasmens desfsiar lo president de session. La requèta es garantida s'es piejada per  un cinquen dels membres present. unes vòtes son sempre registrats coma aquel del budget annal.[37]

Un vòte registrat se pren de tres biais diferents. Un es electronic. los Members utilisan una carta d'identificacion personala per registrar lor vote dins 46 estacions dins la Cambra. Se debana mai sovent d'aquel biais. Un segond biais per registrar un vòte per escrutador. los Members òmstran de cartas coloradas per indicar lor vòte: verd per "yea" (òc), roge per "nay" (non), e irange per "present" (i.e. s'absténir). òLo vte par escrutador son normalament utilizats quand lo vòte electronic fonciona pas. Fin finala, la Cambra realiza lo vòte per ròtle. Lo grafièr crida la lista dels membres de la Cambra, cadun a l'anóncia de son nom vòta. Aquel procediment s'utiliza pas que rarament (coma per l'eleccion del President) a causa del temps que pren a cridar mai quater cent noms.[37]


Comitats[modificar | modificar la font]

La Cambra utiliza de comitats e soscomitats amb una varietat de subjèctes, including the review of bills and the oversight of the executive branch. La nominacion dels membres dels comitat se realiza formalament pel Plen de la Cambra, mas la causida del membres se fa en realitat pels partits politics. Mai sovent, cada partit respècta la preferéncias individualas dels membres, amb prioritat a l'ancianetat.

Lo comitat de la Cambra mai grand es lo Comitat del Plen, que, coma lo nom o suggerís, consistís de l'ensembles dels members de la Cambra. Lo comitat s'amassa al site de la Cambra; òpt examinar e modificar de projècte de leis, mas pòt pas li balhar l'adopcion. Mai sovent, la règles son mai flexiblas que dins la quita Cambra. Un avantatge del Comitat del Plen es la possibilitat d'inclure los membres sens drech de vòte del Congés.

Gaireben totes los comitats de trabalh se realiza per un vintenat de comitats permanent, que cadun a competéncia un nombre especific de subjèctes, coma l'Agriculture o los Afars Estrangièrs. Cada comitat permanent examina, modifica e pòrta los projèctes de lei que son de lor competéncias. Los comitats an de poders largs als subjèctes dels projèctes; pòdon empachar la legislacion d'aténher lo taulat de la Cambra. Los comitats permanents vigilan tanben los ministèris e organismes de poder executiu. Dins l'exercici de lors foncions, los comitats permanents an lo poder de téner d'audiéncia e de far citar de testimònis e pròvas.

La Cambra a un comitat permanent especial, lo comitat permanent sul Comitat Permanent del Rensenhament, e a vegadas pòt establir de comitats temporaris e de conselh en natura. The House also appoints members to serve on joint committees, which include members of the Senate and House. De comitats mixtes (Senat e Cambra) vigilan de d'organs de govèrns independents mas lo poder dels comitats mixtes es fòrça mai bas qu'aquel dels comitats permanants.

Cada comitat de la Cambra e soscomitat a un president (totjorn un member de la majoritat).

Foncions legislativas[modificar | modificar la font]

Gaireben totas las proposicions se pòdon introduire que siá per la Cambra o lo Congrés. Pasmens la Constitucion establís: "Totas la proposicions sus l'aument de las finanças publicas an per origina la Cambra dels Representatants". Lo Senat pòt pas alara iniciar los projèctes impausant de taxas. Aquela prescripcions venon del Parlament britanic, ont sola la Cambra de las Comunas pòt iniciar de talas measuras.

Pasmens l'origina d'aquelas proposicions, lo Senat garda lo poder de las amendar o rebutar.

L'aprobacion del Senat e de la Cambra dels Representatants es obligada per que la proposicion venga una lei. Ambedoas devon adoptar la meteissa version de la proposicion; se son diferentas, se deu resòlvre per una comitat de conferéncia, qu'inclutz de membres d'ambedos organs.

Lo President pòt pausar son vetò a una proposicion adoptada per la Cambra e lo Senat. Çò fa, la proposicion pòt venir una lei pas que se cada Cambra, per una majoritat de dos terces, vota per remandar lo vetò.

Contraròtle e contrapes[modificar | modificar la font]

La Constitucion prevei que l'avís e consent del Senat es necessari per las nominacions del President las ratificacion dels tractats. Alara, aquela possibilitat pòt contrariar la nominacions presidencialas, fa que lo Senate a mai de poder que la Cambra.

La Constitucion dona lo poder a la Cambra dels Representatants de metre en accusacion impeach d'oficials federals federal per "Traïson, Corrupcion, o autres Crimes e delictes" e dona al Senat d'èsser lo tribunal dels impeachments. La Cambra pòt aprovar los "articles de l' impeachment " per majoritat simpla; pasmens, los un vòte dels terces deu portat la conviccion al Senat. Un oficial condamnat es automaticament remandat de l'ofici e se pòt exclure de pretendre a un futur ofici al sen dels EUA. Pas d'autre castig es autorizat pendenlo procés d' impeachment; pasmens, la partida pòt far fàcia a èsser de castigs penals dins una còrt ordinària.

Segon lo vinten amendament de la Constitution, la Cambra a lo poder d'elegir lo President se pas cap de candidat presidencial recep una majoritat dels vòtes al Collègi electoral. Lo vinten Amendament obliga la Cambra de causir d'entre los tres candidats amb lo mai naut nombre de vòtes al collègi. Es fòrça rare que pas cap de candidat presidencial candidate obtenga pas la majoritat del vòte electoral. Dins l'istòria dels EUA, la Cambra deguèt far la causida del President per dos còps. En 1800, e abans l'adopcion del vinten Amendament, foguèt elegit Thomas Jefferson contra Aaron Burr. En 1824, foguèt elegit John Quincy Adams contra Andrew Jackson e William H. Crawford. Se pas cap de candidat presidencial recep una majoritat a vòte electoral, lo Senat elegís lo Vice President entre los dos candidats avent lo mai nombre de vòte electoral.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Seccion 7 de l'Article 1 de la Constitucion
  2. Seccion 2 de l'Article 1
  3. Article 1, Seccion 2, e dins lo 12n Amendament
  4. 4,0 et 4,1 Vejatz Lei 62-5 de 1911, pasmens se lo Congrés a l'autoritat per cambiar lo nombre.
  5. « uspolitics.about.com »
  6. « www.npr.org »
  7. Article I, Section 2.
  8. « www.npr.org »
  9. See H.Res. 78, passed January 24, 2007.
  10. 2 U.S.C. § 2c "no district to elect more than one Representative"
  11. « www.justice.gov »
  12. « www.slate.com »
  13. « lawreview.richmond.edu »}
  14. « law.onecle.com »
  15. See Powell v.
  16. Senate Legislative Process, U.S. Senate .
  17. The Legislative Branch, The White House .
  18. « usgovinfo.about.com »
  19. 19,0 et 19,1 « library.clerk.house.gov »
  20. « www.senate.gov »
  21. « library.clerk.house.gov »
  22. Annie L. Mach & Ada S. Cornell, Health Benefits for Members of Congress and Certain Congressional Staff, Congressional Research Service, February 18, 2014.
  23. Article I, Legal Information Institute, Cornell University Law School .
  24. « history.house.gov »
  25. « www.aoc.gov »
  26. (en) Donald A. Ritchie, The Congress of the United States: A Student Companion, New York, New York, 3, (ISBN 9780195309249, legir en linha), p. 195
  27. « www.dmlp.org »
  28. « www.dmlp.org »
  29. « rules-republicans.house.gov »
  30. « www.npr.org »
  31. « www.law.cornell.edu »
  32. House Practice: A Guide to the Rules, Precedents and Procedures of the House, Chapter 43: Quorums, p. 733
  33. « clerk.house.gov »
  34. « clerk.house.gov »
  35. « www.house.gov »
  36. « rules.house.gov »
  37. 37,0 et 37,1 (en) House Practice: A Guide to the Rules, Precedents and Procedures of the House, Chapter 58. Voting, U.S. Government Printing Office (legir en linha) Error de citacion : Balise <ref> non valide ; le nom « gpovote » est défini plusieurs fois avec des contenus différents