Puerto Rico

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Estat Liure Associat de Puerto Rico

Estado Libre Asociado de Puerto Rico
Commonwealth of Puerto Rico

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra de Puerto Rico Coat of arms of the Commonwealth of Puerto Rico (variant).svg
Bandièra de Puerto Rico Armas
LocationPuertoRico.svg
Administracion
Estatut politic Estat liure associat als Estats Units
Capitala San Juan
(18° 29′ N, 66° 08′ O)
Govèrn
- Cap d'Estat
 - Governador

Donald Trump
Wanda Vázquez Garced
Geografia
Superfícia 9 104 km²
Demografia
Populacion  (2018) 3 195 193 (est,) ab.
Densitat 351 ab./km²
Lengas Espanhòl, anglés
Economia
PIB (2018)
 · PIB/ab.
104,557 miliards de $
$ 32 004
Moneda Dolar US
Autres
Fus orari UTC -4
Domeni internet .pr
Indicatiu telefonic 1-787 e +1-939
Imne La Borinqueña

Puerto Rico (Porto-Rico en francés, e Puerto Rico en espanhòl e anglés) es un Estat insular de l'America Centrala liurament associat als Estats Units d'America. Lo nom d'origina èra Boriquen en arawak.

Es l'illa mai pichona e mai orientala de las Grandas Antilhas. Se situa entre l'ocean Atlantic al nòrd e la mar Cariba al sud. Lo passatge de la Mona la separa de la Republica Dominicana, e lo passatge de las Verges a l'èst de las Illas Verges Americanas.

La superficia es de 9100km² e la populacion èra de 3 195 193 abitants en 2018.

L'Estat de Puerto Rico inclutz l'illa principala del meteis nom qu'es montanhosa (altitud maximala a 1338 m al Cerro de Punta), e un bon nombre d'illas pichonas, que las mai importantas son Vieques e Culebra (illas Verges puertoricanas).

La capitala es San Juan amb 355 074 abitants en 2015 (2 478 905 dins l'airal urban), amb las municipalitats de Bayamón, Carolina...). La segonda vila de l'illa es Ponce, amb 149 028 abitants, tamben en 2015.

Gentilici: puertorican -a

Istòria[modificar | modificar la font]

Anciana colonia espanhòla, abans la guèrra ispanoamericana de 1898 e l'ocupacion per los nòrdamericans. En 1952, lo éterritòri adoptèt una constitucion e se declarèt "Estat liure" associat amb los Estats Units d'America. La denominacion en anglés es "the Commonwealth of Puerto Rico".

Divèrs referèndums decidiguèron de l'estatut de l'illa. Fin à l'ora d'ara, totjorn ganhèt l'opcion de conservar lo statu quo, davant las autras possibilitats, coma aquesta de venir un Estat dels Estats Units (lo cinquanta-e-unen) o de se declarar independent.

Politica[modificar | modificar la font]

Aqueste modèl es pertinent ? Clicatz per ne veire d'autres.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Populacion[modificar | modificar la font]

Un estudi qu'utilizèt l'ADN mitocondrialu encontrèt que los Pòrt-riquencs possedisson un nauta composicion genetica taïno (indigèna pòrt-riquenca) e guanche (indigena canària, especiaument aquestes de l'illa de Tenerife). Tamben i a d'abitants amb una origina essenciaument africana e/ò europèa (espanhola, còrsa, francesa...).

L'immigracion en preveència de la Republica dominica es impòrtanta, sustot à Sant-Joan e la soas banlègas.

Economia[modificar | modificar la font]

Las condicions economicas de lo territòri se son temporariament amelioradas dempuèi la Grand Depression, en causa de l'investiment nòrd-american dins de activitas coma los produches farmaceutic e petroquimics. Après aver estat los beneficiaris de lo regim fiscau de lo govèrnement de los Estats-Units d'America, mantun industrias localas son à l'ora d'ara en concurència dirècta amb de regions economicament mai paures de lo mond, onte los salaris son mai bas.

Pòrt-Ric a una deut de gaireben 73 milhiards de dollars equivelent à 100 % de lo PIB annuau.

En 2016, mentre que la crisi economica (dètz ans de recession) foguèt agravada per una emigracion fòrça importanta, sustot en direccion de Florida, e que lo Partit Republican critica las elèits localas que an praticat un endeutament massiu per finançar d'emplecs pletorics dins los servicis publics (coma ço que se pratica dins las Antilhas francesas), lo Congrès nòrd-american adoptèt una lei per renegociar la soa deute e atau d'escapar aus sasisdas.

Vejatz l'article: Economia de Puerto Rico.

Lengas[modificar | modificar la font]

Après l'occupacion nòrd-americana, l'anglès fa sentir una influència fòrta à partir dins los domenis de l'administracion, lo tòrisme, lo comèrci exterior quasi exclusiu amb los Estats-Units d'America, la presència de fòrças militaras estatsunidenquas sul'illa e la grand quantitat de Pòrt-riquencs que abitan sul sòu estatsunidenc.

Anglès se ensenha coma dusau lenga, quitament se entre 10 e 20% de los Pòrt-riquencs e residents de l'illa dominan anglès "fòrça ben" (2010).