Vejatz lo contengut

John Locke

Modificar los ligams
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Infotaula de personaJohn Locke
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissença29 Agost de 1632 (Julian) Modifica el valor a Wikidata
Wrington (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Mòrt28 d'octobre de 1704 (Julian) Modifica el valor a Wikidata (72 ans)
High Laver (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
ReligionProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacionChrist Church College (ca) Traduire (1652–1675)
Westminster School (ca) Traduire (1647–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
MovementEmpirisme Modifica el valor a Wikidata
InfluénciasThomas Hobbes, René Descartes, Hugo Grotius (ca) Traduire, Robert Filmer (ca) Traduire, Samuel von Pufendorf, Thomas Sydenham (ca) Traduire, Anthony Ashley Cooper (ca) Traduire e Damaris Cudworth Masham (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Trabalha perUniversitat d'Oxford
Anthony Ashley Cooper (ca) Traduire
Caleb Banks (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Òbras principalasAssaig sobre l'enteniment humà (ca) Traduire, Dos tractats sobre el govern civil (ca) Traduire, Carta sobre la tolerància (ca) Traduire, Alguns pensaments sobre educació (ca) Traduire, La conducta de l'enteniment (ca) Traduire e The prince and the cobbler (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Autres
Conjuntpas cap de valor Modifica el valor a Wikidata
MaireAgnes Keene Modifica el valor a Wikidata
PaireJohn Locke Modifica el valor a Wikidata
FrairesThomas Locke (en) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Prèmis
Signatura
Find a Grave: 15795789 Modifica el valor a Wikidata

John Locke (Wrington, près de Bristol lo 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, lo 28 d'octòbre 1704) foguèt un filosòf empirista anglés que trabalhèt sustot amb tèmas ligats al govèrn e a l'epistemologia.

John Locke

Locke Estudièt la medecina a Oxford, dintrèt al còrs diplomatic çò que li permetèt de demorar en França un cèrt temps e de contactar los cartesians. En 1683 se refugièt als Païses Basses per evitar de represalhas politicas. Aprèp la Revolucion Gloriosa de 1688 tornèt dins lo seu país e publiquèt las seunas òbras mai importantas:

  • Assag sus l'entendement uman.
  • Assag sul govèrn civil (considerat coma lo manifèst del liberalisme modèrne).

L'Assag sus l'entendement uman comença amb una critica destructritz de l'afirmacion de l'existéncia d'idèas innadas de la consciéncia, preconizada pels racionalistas. Quand nais la nòstra consciéncia es coma una pagina blanca o tabula rasa. Coma i a pas d'idèas innadas en nosautres, aquelas pòdon pas fondar la compreneson del mond. Coma la rèsta dels empiristas, Locke considerarà que la coneissença se trai de l'experiéncia (empiria en grèc), a travèrs dels senses.

v · m
Los filosòfs principals
Presocratics • Socrates • Platon • Aristòtel • Scepticisme • Epicur • Ciceron • Senèca • Plotin • Tomàs d'Aquin • Averroès • Al Farabi • Avicena • Guillaume d'Occam • Maquiavèl • Bacon • Giordano Bruno • Hobbes • Descartes • Spinoza • Malebranche • Leibniz • Locke • Berkeley • Hume • Rousseau • Kant • Hegel • Schopenhauer • Marx • Kierkegaard • Nietzsche • Husserl • Bergson • Whitehead • Russell • Cassirer • Heidegger • Quine • Wittgenstein • Popper • Sartre • Merleau-Ponty • Rawls • Searle



Suls autres projèctes Wikimèdia :

Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Locke&oldid=2436703 »