Cauna de la Devesa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La cauna de la Devesa (o palais de la fialaira de veire) se tròba a Cornhon, entre Sant Ponç de Tomièiras e la Bastida de Roairós dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc. En mai de la cauna, lo vilatge aculhís lo primièr Musèu de l'Espeleologia.

Geologia[modificar | modificar la font]

Se situa entre doas bendas ordovicianas, al costat de la falha del grand sinclinal Salessa-Jaur. Aquela falha separa los terrens calcaris devonians dels terrens metamorfics del Somalh. Al nòrd se tròba de bancs de calcari dolomitics, mineral remarcable dins la cauna.

Es devesida en tres nivèls:

  • Un nivèl inferior que solament pòt èsser visitat pels espeleològs.
  • Un nivel intermediari que presenta de concrecions en calcita e en aragonita.
  • Un nivel superior amb concrecions excentricas.

Istòria de la descobèrta de la cauna[modificar | modificar la font]

Descobèrta de la dintrada[modificar | modificar la font]

La primièira dintrada de la cauna foguèt descobèrta en 1886 durant la construccion de la via de camin de fèrre Masamet-Bedarius que traucava la comuna de Cornhon. La dintrada, apelada « Galariá de la Descobèrta » se situa a 7 m al dessubre del sòl, en fàcia de l'anciana gara, convertida uèi en sala de fèstas.

Començament del sègle XX: Exploracion e desvolopament de projèctes[modificar | modificar la font]

Las primièiras davaladas[modificar | modificar la font]

Los primièrs visitaires de la cauna foguèron los obrièrs de la via de camin de fèrre que al passatge afrabèron bon nombre de concrecions coma o remembra Édouard-Alfred Martel dins son òbra titolada Les Abîmes.[1] Lo 9 de genièr de 1893, L. Armand, M. Borguet e E.-A. Martel l'explorèron. Lor calguèt pas que una serada per dessenhar de biais parcial un plan somari de la cauna.

D'espeleològs de renom[modificar | modificar la font]

L'exploracion de la cauna tornar comencèt en 1929 amb Jòrdi Milhau e sa còla. Calguèt aperaquí un an perque las recèrcas entrepresas per aqueles espeleològs foguèsson fructuosas. En 1930, trobèron en efièch las salas superioras de la cauna, en mai de la « Sala de las Jòias » (o « Sala Robert de Joly », espeleològ de la còla que la descobriguèt). La cauna foguèt explorada per maites grands espeleològs franceses, que trobèron la majoritat de las salas: Norbèrt Casteret, Joseph Giry, De Rouville[De Rovila?] e Miquèl sensiblament.

Inauguracion[modificar | modificar la font]

Las òbras comencèron en 1932 per sa partida superiora e s'acabèron en 1933. Foguèron realizadas pels membres del Club d'Espeleologia de la Montanha Negra e d'Espinosa (SCMNE), un dels clubs de espeleologia pus ancians de França, que son sèti se tròba a Cornhon. La cauna foguèt dobèrta a la visita lo 2 de setembre de 1933 coma s'evòca dins la « Sala de l'Abat ». Las òbras se contunhèron entrò a 1939, an de l'inauguracion totala de la cauna, facha per Norbèrt Casteret.

L'exploracion del nivèl inferior[modificar | modificar la font]

Uèi, la cauna contunha d'èsser explorada. Segon l'acòrdi amb la comuna de Cornhon, proprietària de la cauna, lo SCMNE mena d'expedicions regularas dins la partida inferiora de la cauna dins la tòca de descobrir totas las facietas. Aquel nivèl inferior es pas compausat de riu sosterranh, çò que permet aital de visitar la cauna gaireben tot l'an.

Accèsses[modificar | modificar la font]

  • Per la D612 en arribant de Masamet o de Sant Ponç de Tomièiras
  • Per la D920-D620 en arribant de Menerbés
  • Per la via de camin de fèrre, transformada en « Pista Verda », practicabla en bicicleta o a pè e que religa Masamet a Bedarius

Visitas[modificar | modificar la font]

La cauna[modificar | modificar la font]

La cauna se compausa de 7 salas repartidas en 2 nivèls (5 salas pel nivèl intermediari, 2 pel superior). La visita comença pel nivèl intermediari, que se situa 30 m jos la zona de partença pel ponch pus bas de la visita. Las colors dominantas de la partida intermediària son l'òcra e lo marron.

Un escalièr de 45 m (aperaquí 200 lòcas) comunica aquel nivèl e lo nivèl superior. La partida superiora es formada de concrecions blancas. La sortida de la visita se fa 30 m al dessubre de de la zona de partença. Lo retorn a l'acuèlh se fa per una dralha botanica abelada de plantas mediterranèas.

Lo Musèu Francés de l'Espeleologia[modificar | modificar la font]

Lo viatge sosterranh es precedit d'una visita al Musèu Francés de l'Espeleologia (compresa amb la visita de la cauna), que embarra una colleccion importanta de materials, de documents e d'objèctes de l'univèrs sosterranh. Los tèmas ne son l'istòria de l'espeleologia, los grands espeleològs, l'evolucion de l'equipament, la geologia sosterranha, la fauna sosterranha, la proteccion de las caunas e l'espeleologia locala.

Importància de la cauna pel Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc[modificar | modificar la font]

Amb la barradura de la linha de la via de camin de fèrre, la cauna facilitèt la reconversion de l'ancian bacin industrial del Naut Lengadòc.[2] Las visitas a la cauna mostrèron una auça entre 2008 e 2009; es lo segond site toristic d'aquel bacin après lo Jardin Mediterranèu a Ròcabrun.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Les abîmes : les eaux souterraines, les cavernes, les sources, la spéléologie : explorations souterraines effectuées de 1888 à 1893 en France, Belgique, Autriche et Grèce (Los abisses: las aigas sosterranhas, las cavèrnas, las fonts, l'espeleologia: exploracions sosterranhas efectuadas de 1888 a 1893 en França, Belgica, Àustria e Grècia). E.-A. Martel. Paginas 160 e seguentas.
  2. Lo departament d'Erau es devesit en 7 airals toristics: Païses de Taur e de Pesenàs, Besierés, Montpelhièr, Còr d'Erau, las Cevenas e lo Puòg de Sant Lop, Vinhals (Menerbés, Sanch Inhan, Faugièiras) e lo Naut Lengadòc.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]