Calcari

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
La piramida de Keops es constituida de blòts de calcari

Lo calcari es una ròca sedimentària que contèn aumens 50% de carbonat de calci (CaCO3) mai tanben de carbonat de magnèsi (MgCO3). Quand la ròca compòrta una proporcion non negligibla d'argila, se parla de marla. Es dit popularament pèira freja o lo frejau quand es dur, e la peira seca quora es tendre.

Se forma per acumulacion au fons dei mars a partir de cauquilhas e d'esqueletas de microalgas e d'animaus marins.

Formas mineralas[modificar | modificar la font]

Calcita, Aragonita, Dolomita.

Impuretats[modificar | modificar la font]

Entre leis impuretats principalas que pòt contenir lo calcari i a: lei silicats, l'argila, lei fosfats, lo carbonat de magnèsi, lo gip, la glauconita, la fluorita, l'oxid de fèrre e lo magnèsi, lei sulfats, la siderita, la dolomita e la matèria organica entre autrei.

La color d'aquelei ròcas pòt anar dau blanc au negre en passant per lo gris. Fòrça presentan de tons rogencs, jaunes, blaus o verds segon lo tipe o la quantitat d'impuretats que contènon.

Formacion[modificar | modificar la font]

Normalament se forman per acumulacion d'organismes inferiors o precipitacion de carbonat de calci en forma de bicarbonats principalament dins lo mitan marin. Se pòt trobar tanben dins de baumas sota forma d'estalactitas e d'estalagmitas.

Usatges[modificar | modificar la font]

  • Produccion dau ciment Portland
  • Produccion de cauç (CaO)
  • Correccion dau pH dei tèrras agricòlas acidas
  • Produccion de greda per escriure sus lei tablèus d'escòla.
  • Fondent en metallurgia
  • Fabricacion de veire
  • Coma pèira ornamentala, subretot sota forma de maubre