Aragonita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fotografia de cristaus d'aragonita.

L'aragonita es un minerau de color fòrça variabla (incolòr, blanc, blau clar, jaune, ròsa, gris) qu'a una duretat de 3,5-4,0 e una densitat de 2,93. Es formada de carbonat de calci (simbòl quimic : CaCO3) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Lei cristaus naturaus son prismatics e lòngs mai aqueu minerau pòu tanben formar de massas fibrosas ò de concrecions pisoliticas ò estalagmititas. Son esclat es veirenc.

L'aragonita se pòu trobar dins d'endrechs variats coma de depaus sedimentaris evaporitics, de fònts idrotermalas, de ròcas volcanicas, de zònas d'alteracion dei jaciments de sulfurs ò de ròcas metamorficas de pression auta. Es sovent associada ambé lo sofre natiu, la celestina, la barita, la calcita, lei zeolitas, la dolomita, la limonita ò la malaquita. A ges d'utilizacion industriala mai es de còps utilizada en joielariá.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]