Gip

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fotografia d'un tròç de gip (Arnhac).

Lo gip es un minerau incolòr a l'estat pur e jaune, brun, verd, gris ò ròsa en preséncia d'impuretats. A una duretat de 2,0 e una densitat de 2,32. Es format de sulfat idratat de calci (simbòl quimic : CaSO4, 2H2O) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Forma de cristaus tabulars que pòdon agantar de dimensions fòrça importantas, d'agregats fibrós, d'agregats lamellars ò de massas granulàrias compactas. Son esclat es veirenc ò sedós.

Lo gip es un minerau comun dei depaus sedimentaris evaporitics. Pòu tanben se formar per sublimacion dins certanei fumarolas volcanicas, per precipitacion quimica dins certanei fònts caudas d'origina volcanica ò per oxidacion de certanei mineraus dei venas metallifèras. Es un minerau fòrça utilizat car a d'aplicacions artisticas (escultura, especialament sa varietat transparenta dicha alabastre) e industrialas (produccion de materiaus de construccion ò d'engrais).

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]