Istòria de Catalonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Istòria de Catalonha
Preïstòria
Origines de Catalonha
Cultura iberica
Periòde roman en Catalonha
Es visigòts en Catalonha
Edat Mejana en Catalonha
Catalonha musulmana
Era conquista carolingiana
Procès d'independéncia des franqui
Feudalisme
Corona d'Aragon
Principat de Catalonha
Compromís de Casp
Dinastia Trastamara
Guèrra Civiu Catalana
Edat Modèrna de Catalonha
Dinastia des Habsborg (Àustries)
Guèrra de Succession Espanhòla
Decrèts de Naua Planta
Dinastia Borbon
Istòria Contemporanèa de Catalonha
Guèrra deth Francés
Prumèra restauracion borbonica
Casau de Savòia
Prumèra Republica Espanhòla
Dusau restauracion borbònica
Eth Sègle XX en Catalonha
Dusau Republica Espanhòla
Guèrra Civiu Espanhòla
Franquisme
Tresau restauracion
Transicion espanhòla
Comunautat autonòma
Cronologia dera Istòria de Catalonha
Istòria militara de Catalonha

Catalonha ei un territòri istoric format originalment a compdar des comtats que formauen era Marca Ispanica, ath nòrd-èst dera Peninsula Iberica, eth temps de Carlesmanhe. Aué en dia, eth mot Catalonha s'emplegue sustot entà far referéncia ara Comunitat Autonòma de Catalonha, a Espanha, e era Catalonha deth Nòrd, que forme eth Departament des Pirenèus Orientaus a França.

Entratge[modificar | Modificar lo còdi]

Sus era basa latina se van superposar dus prestrats principaus ena formacion deth que serà Catalonha: eth visigòt e er arab, damb diferent grad d'incidéncia segons era part de Catalonha (naua o vielha) e diuèrsa influéncia en temps de sojorn e era composicion sociau. Eth nòm de Catalonha poirie vier d'aguesta epòca e harie referéncia ath gran nombre de castèths e fortaleses que i auie peth sòn caractèr de termièra. En eth sistèma feudau ère abituau qu'eth nòble en possession d'un hètz deleguèsse era administracion d'un castèth en un vassall sòn, nomentat castlà. Semble que serie a compdar d'aguest cargue que sorgirie eth nòm de Catalonha, en un procès lingüistic semblable ath que originèc eth nòm de Castelha a compdar de castèth.

Corone d'Aragon eth sègle XV

Grana part dera istòria de Catalonha, fins çò 1714, ei restacada ar establiment d'ua union dinastica d'Aragon e Catalonha que se materializèc politicament en ua confederacion catalanoaragonesa. Donques, era grana majoria des hèts istorics qu'afectèren en Catalonha tracten d'eveniments qu'auien ja implicat, o acaben en tot implicar egalament, era rèsta des païsi ispanics dera Corona d'Aragon. Maugrat açò, peth caractèr confederal dera sua estructura politica, es eveniments pòden auer agut es moments diferenti o, quitament, damb bères diferéncies respècti dera rèsta deth territòri. Atau, per exemple, era numeració des reis dera Corona, coma sobirans de Catalonha, poirie non coïncidir damb era numeració respectiva ath Reiaume de Valéncia o ath Reiaume d'Aragon o, un aute exemple, es Decrèts de Naua Planta non s'apliquèren exactament parièra ne en temps ne ena forma ne en contengut. Quan parlam dera istòria de Catalonha, coma entitat territoriau, non se hè referéncia as delimitacions territoriaus dera actuau Comunitat Autonòma de Catalonha, mès as delimitacions deth territòri istoric deth Principat de Catalonha. Donques, en aguest article tanben s'arrecuelh era istòria dera Catalonha Nòrd e dera Franja de Ponent. Era grana expansion feudau catalana se da, mès, en sègle XIII e principis deth XIV, e ras qu'era Corona d'Aragon se n'agranic damb es domenis mediterranèus de Mallorca, Sicília e Sardenha, ath delà de Valéncia. Era expansion s'inicièc damb eth rei Jaume E, que conquistèc Malhòrca (1229) -d'a on expulsèc era poblacion musulmana- e Valéncia (1238) -territòri que se li dèc ada eth er estatut de reiaume e que siguec repoblat majoritàriament per catalans-. Mès tard, e en tot coïncidir damb eth gran desvolopament sociau e economic de Catalonha ara Edat Mejana, es domenis catalans s'esteneren Mediterranèa enlà enquia Sicília e Sardenha. Totun, a compdar de mitjan sègle XIV, s'inicièc ua epòca de crisi demografica (desacadiada fonamentaument pera pèsta nera, mès tanben pes recurrents crisis agràries), economica e politica, que culminarà en desvolopament d'ua Guèrra Civiu Catalana entre 1462 e 1472.

Era Preïstòria en Catalonha[modificar | Modificar lo còdi]

Vedetz era Preïstòria en Catalonha.

Maugrat es esfòrci hèti ens darrèri vint ans, era coneishença dera preïstòria en Catalonha resulte encara superficiau e incomplèta. Fins hè pòqui ans se consideraue qu'es prumèrs signes clari de preséncia umana ar espaci geografic qu'aué se coneish coma Catalonha corresponien ara fasa deth Paleolitic mejan e presentauen ua antiquitat aproximada de 25 000 ans, se plan ara Catalonha Nòrd, se conserven rèstes deth Paleolitic inferior d'ua antiquitat de 450 000. Ça que la, es trabalhs realizadi ens darrèri ans en bèri jadiments importants, coma era Cauva dera Hònt Major (Era Espluga de Francolí), bères trobalhes hètes a Saut e d'auti indicis detectadi arreu deth país, apunten era possibilitat d'ua aucupacion en Paleolitic inferior d'enquia 300 000 ans d'antiquitat. Per çò qu'ei deth Paleolitic Mejan, se conserven diferenti jadiments preïstorics ath nòrd e sud de Catalonha, coma eth Què deth Pòrti o era cauva de Mollet (Plan der Estanh). E çò Paleolitic superior, que se desvolòpe hè apuprètz uns 20 000 ans, e qu'a deishat rèstes a endrets coma era Bora Grana des Carrères, a Serinyà, o lo Què des Goges, eth Sant Julià de Ramis. Entre eth 8000 e eth 5000 aC se desvoloparie era fasa preïstorica coneishuda coma Mesolític o Epipaleolític. Vèrs eth 4500 aC s'iniciarie era fasa deth Neolític, que se n'a destacat qu'era sedentarització presente uns trèti fòrça mens prigonds qu'es auti territòris, a causa dera fòrta preséncia de bòsc mediterranèu, que permeterie era mantenença d'ua anautita activitat caçaira e recol·lectora. Se tròbe representat fonamentauments pes jadiments des Mines de Gavà o dera Draga Banyoles. Entre es ans 2500 e 1800 aC se desvoloparà era fasa deth Calcolitic, ena quau apareisheràn es prumèrs objèctes de còder. Li seguís eth Edat deth Bronze, entre es ans 1800 e 700 aC, moment que coïncidirà damb era arribada des pòbles indoeuropèus. E en sègle VII aC eth territòri artenherà era Edat deth Hèr.

Edat Anciana[modificar | Modificar lo còdi]

Es pòbles ibèrs[modificar | Modificar lo còdi]

Lengües paleoispaniques.

Es ibèrs son un ensemble de pòbles qu'es hònts classiques (Ecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Erodòt, Estrabon, eca. ) identifiquen ara còsta orientau dera Peninsula Iberica damb aguest nòm aumens dempús deth sègle VI aC: elisics, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelhans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans e turdetans. Maugrat qu'es hònts classiques non tostemp coïncidissen ens limits geografics precisi ne ena enumeració de pòbles concrèts, semble qu'era lengua ei eth critèri fonamentau que les identificaue coma ibèrs, atengut qu'enes inscripcions era lengua iberica apareish a grani trèti en territòri qu'es hònts classiques assignen as ibèrs: era zòna costèra que va dempús deth sud de Lengadòc fins Alacant, que penetra ath laguens pera val deth Èbre, pera val deth Segura e pera val nauta deth Guadalquivir. Eth concèpte de cultura iberica non ei un patron que se repetís de forma uniforma en cadun des pòbles identificadi coma ibèrs, mès era soma des cultures individuaus que soent presenten trèti similars, mès que se diferéncien clarament des autes e qu'a viatges compartissen damb pòbles non identificadi coma ibèrs.

Era arribada des pòbles orientaus[modificar | Modificar lo còdi]

Dempús dera fin deth dusau millenni, es pòbles dera Mediterranèa Orientau se senteren atrèti pera Peninsula Iberica, coma ac demòstre era installacion des prumères colònies fenicies en Andalosia vèrs eth 1100 aC. En tot seguir es rotes dubèrtes pes fenicis, en sègle VIII aC, se fondèren es prumères colònies grègues ar èst dera còsta mediterranèa, coma Ròdes (actuaument Ròses e çò 580, Emporion (actuaument Empúries), en tot deishar entaths fenicis eth sud dera còsta.

Colonizacion romana[modificar | Modificar lo còdi]

Er Èbre siguec era prumèra termièra militara entre cartaginesos e romans (269 aC). Dempús dera conquista de Sagont, ciutat aliada des romans pes tropes puniques liderades per Hanníbal çò 218 aC esclatèc era Dusau Guèrra Punica, que portarie ath plen domeni roman dera Peninsula Iberica. Es roman sigueren es estructuradors basics deth territòri de Catalonha tau coma aué la comprenem, tant es infrastructures coma es creadors de ciutats. Era Hispània Citerior siguec ua des dues províncies eth qué se dividic era Peninsula Iberica dempús dera conquista romana. Siguec creada çò 197 aC, e s'i includís er actuau territòri de Catalonha.

Tarraconensis, 27 aC

Er increment de territòri controtlat per Roma e er enriquiment qu'açò produsie ens sòns governants condusic a ua etapa fòrça convulsada entre es sègles II e E aC, que transformèren era Republica Romana en Empèri Roman quan Octavi (August) vencec toti es sòns enemics en 31 aC.

August proclamèc er Empèri eth 13 de gèr der an 27 aC. En vertut d'aguesta reforma s'encargaue deth proconsulat de totes aqueres províncies qu'auien acantonades legions (en tot préner atau eth comandament de tota era armada) e deth madeish August depenerien es oficiaus e soldats. Entre es províncies afectades per aguestes mesures i auie era Citerior. Hispània, constituida per dues províncies, era Citerior e era Ulterior, siguec dividida en tres: Tarraconense, Betica e Lusitània (27 aC). Era pression des huns, que lideradi per Atila arribèren enes pòrtes de Roma, empenhec es tribús germaniques cap a l'Euròpa Occidentau. Per sajar hèr tèsta ad aguesta crisi, ara mòrt de Teodòsi eth Gran se deishèc era part occidentau (ena que se trobaue Hispània) der empèri ath sòn hilh Onoratz, e era part orientau ath sòn hilh Arcadi. Era invasion precipitèc era Queiguda der Empèri Roman en 476.

Es Visigòts[modificar | Modificar lo còdi]

Es veires èren un pòble des consideradi barbars pes romans que procedent der èst s'anèren en tot transportar ath long deth sègle III e IV vèrs cogant empenhut pes huns. Ath Danubi des veires se separèren eth pòble visigòt e eth ostrogòts, adoptèren era religion crestiana ena forma arriana, e èren de hèt es mès romanizats de toti es pòbles germanics qu'arribèren ena Peninsula Iberica pendent eth sègle V. Eth 410 es visigots van saquejar Roma e tanben Barcelona en 415. Pòc dempús arriben damb un pacte (foedus) damb Roma (418-507) que se federaven e combaterien segons eth en favor der empèri, en tot afrontar-se as huns, a qui venceren ara batalha de Camps Catalàunics (451). S'establic eth reiaume de Tolosa dempús d'a on iniciaràn pendent eth règne de Euric ua expansion que les portarà un aute còp en Catalonha e era Peninsula, aguest còp de forma definitiva donques que progressivament es franqui, un aute pòble germanic, les anèren en tot empénher fins véncer-les ara batalha de Vouillé (507). Alavetz establiren eth caplòc a Narbona, Barcelona un aute còp, e fin finau Toledo, lòc dempús d'a on podien controtlar per ua banda es sueus establidi ath que aué ei mès o mens Galícia, es vascons e cantabres ath nòrd e es bizantins establidi ara Betica.


En morir Vitiza eth 710, es sòns enemics elegiren rei Rodrigo. Es hilhs de Vitiza, partidaris de Aquila II se refugièren a Ceuta, a on governaue eth comde Olbà, dit tanben Julià, jos eth domeni de Mūsà ibn Nusayr. Damb eri negocièren ua ajuda entà recuperar eth tròn e er auviatge familiau. Mentre Rodrigo assetjava Pampalona e lutaue contra es bascs revoltadi, es arabis, comandats per Tàriq ibn Ziyad e ajudadi per Olbà, passèren er estret e s'establiren ath lòc dempús nomentat Gibartar contra era opinion deth califa. Rodrigo tornèc a Còrdoa e amassèc era armada, e s'entaulà era Batalha de Guadalete, ena qu'es vitizans, encargadi des ales, abandonèren eth combat, e eth centre d'aguest siguec destruït. Es batalhes s'anèren succeïnt, e Ardó, que succedic a Aquila II, concedic era aucupacion de Catalonha, que se completèc eth 720. Musa se convertic en prumèr valí der Àndalus. Era organizacion de Catalonha pendent eth periòde de domeni visigotic contunhèc d'èster era madeisha que pendent eth domeni roman, e er impacte demografic fòrça limitat dat qu'es visigots èren relativament pòca poblacion respècti es ispanoromans, ath delà que se preferentament ath centre dera Peninsula en tot deishar dilhèu guarnicions militares es lòcs clau. Era diocèsi de Tarragona e era Narbonense semble qu'èren eth marc de referéncia administrativa. La revòlta de Paulus ath 673, personatge d'origina grèga, ei eth prumèr assag de crear un estat er aguesti territòris, eth rei Vamba ac empedic en tot profitar qu'ère apròp de Catalonha damb ua armada entà reprimir es vascons. Eth jutjament a Paulus, generau visigot, s'es conservat.

Eth legat des Visigòts principaument ei eth dret roman compilat amassa damb eth visigòt, eth còde d'Euric Liber Iudicum: auec ua grana repercussion ath long de tota era epòca medievau. Mès tanben demorèren bèri quites nòms coma Alfred o Arnau e fòrça vocabulari, sustot militar, mès tanben bèri uns coma ahraga, brun, bogada e toponims coma Geltrú o Areny. Segons er istorian Ferran Soldevila ací ja se tròben cèrtes caracteristiques dera istòria de Catalonha: eth fracàs der assag de creacion d'un reiaume a banda e banda des Pirenèus, eth hèt estrategic dera meseta (altiplà) centrau coma punt de partida d'organizacion militara e politica e era conflictivitat de Barcelona.

Edat Mejana de Catalonha[modificar | Modificar lo còdi]

Es arabi[modificar | Modificar lo còdi]

Era era primauera deth 713 Abd-ath-Aziz ibn Mussa, hilh de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, signaue un pacte de capitulació damb eth nòble Teodomir, qu'aguest arreconeisherie entà eth era sobeiranetat islamica e passaue administrar un ample territòri qu'abastaue es conques des arrius Segura e Vinalopó, era futura kura de Tudmir, damb eth sòn centre a Oriola. Aguest ei eth punt de partida dera islamització deth Xarq ath-Andalus, pera còsta mediterranèa iberica. Eth 773, Abderramán E proclame eth Emirat de Còrdoa, en tot emancipar politicament as musulmani de Ath-Andalus.


Abd Ath-Rahman III considerèc avient era sua autoproclamació coma califa, ei a díder, coma cap politic e religiós des musulmani e successor de Mahoma, en tot basar-se eth quate hèts: èster descendent deth Profèta (branca omeia), auer liquidat les revòltes intèrnes, frenar es ambicions des nuclèus crestiani deth nòrd peninsular e era creacion deth Califat fatimita eth Egipte opausat as califes abbassides de Bagdad. Ei era etapa politica dera preséncia islamica ara Peninsula Iberica de major esplendor, encara que de corta durada atengut qu'acabèc eth çò 1010 damb era fitna o guèrra civiu peth tròn, que se desacadièc entre es partidaris deth darrèr califa legitim Hixán II, e es successors deth sòn prumèr ministre o hayib, Almansor. Eth çò transfons tanben existien problèmes damb era excessiva pression fiscau de besonh entà per'mor de finançar eth còst des esfòrci belics. Oficiaument, maugrat tot, eth califat seguè en tot existir fins er an 1031, eth qué siguec abolit en tot dar lòc ara fragmentacion der estat omeia era multitud de reiaumes coneishudi com Taifes. Era division eth taifes se reprodusic es diuèrses escasences, en tot crear-se mès taifes. Tanben se succediren diferentes invasions dempús deth nòrd de Africa, coma era des almoravits (1090-1102), es almohades (1145-1146) e es benimerins (1224).

Nauta Edat Mejana[modificar | Modificar lo còdi]

Eth tèrme Gòtia s'empleguèc entà designar es territòris que serien es comtats catalans per part des franqui, o tanben coma sinonim de Hispània, fins era independéncia des comtats respècti eth Empèri Franc. Segurament tanben hège part deth territòri era Septimània. Eth tèrme tanben s'estenec per definicion as abitants autoctòns des Pirenèu eth contraposició as hispani (era rèsta dera Peninsula). Es comtats dera Mèrca Ispanica que termiauen damb eth poderós emirat de Còrdoa, sigueren eth nuclèu expansiu deth que lèu serie Catalonha. Carlesmanhe fondèc era Mèrca Ispanica as territòris der actuau Catalonha entà actuar coma defensa entre crestians e musulmani. Ère ua tèrra termierèra, damb continus cambiaments organitzatius e pactes damb es vesins arabis. Destaquen es comtats coma nuclèus territoriaus e eth papèr deth glèisa, a trauès des sòns monastèris (com çò de Ripoll, per exemple). Es prumèrs comdes depenien totaument des carolingians mès a mesura que passauen es ans s'anèren en tot emancipar. Guifré çò Pelós Unifiquèc es comtats d'Urgèl, Cerdanha, Barcelona e Girona, progressivament mès autonòms des franqui. Borrell II va oficialitzar era independéncia, eth negar-se a jurar leiautat ath monarca que non auie ajudat es catalans deuant un saqueig musulman. Era societat d'aguesta epòca ère fòrtament rurau. Cada nuclèu de poblacion produsie çò qu'auie de besonh, i auie pòc excedent e pòc comèrç, trèt des ciutats. Barcelona anèc en tot guanhar importància. Es vegueries èren eth sistèma mès arraïtzat de division administrativa tant ne la baishe edat mejana coma eth tota era modèrna, èren jos es ordes d'un veguer, nomentat peth rei. Damb eth pas dera edat modèrna e er aluenhament dera cort reiau es conflictes jurisdiccionals s'agravèren e complicar dat que fòrça lòcs èren jos diuèrsa administracion senhorau, religiosa o dera Generalitat, e com qu'es Corts cada còp èren convocades damb mens assiduïtat, es representants des viles e es veguers perdien poder. Açò hec que fòrça disputes se resolveren, parallèlament ara Audiéncia e mejançant bandolers.

Baisha Edat Mejana[modificar | Modificar lo còdi]

Era desbranda catalana ara Batalha de Murèth çò 13 de seteme de 1213 e era mòrt deth rei Pere eth Catolic signifiquèc era fin dera expansion catalana en Occitània. Eth tà deuant era expansion se dirigirà a Valéncia e as Ilhes Balears e era rèsta deth Mediterrani.

Corts Catalanes segons ua miniatura d'un incunable deth sègle XV

Era baisha Edat Mejana ei era epòca de maximala esplendor catalana, jos era corona d'Aragon. Es monarques catalanoaragonesi (mès que mès Jaume eth Conqueridor o Jaume I) conquistèren as arabi grana part des territòris qu'aué dia se nomenten païsi catalans, en tot espandir çò catalan coma idiòma de cultura. Ath delà, ua potenta flòta naval se per era Mediterranèa, enquiath punt que era legenda ditz que "ne un peish gausaue nadar sense es quate barres". S'editen es Quate granes croniques catalanes, en tot Tirar lo Blanc, Curial e Güelfa, e apareishen personatges coma Ramon Llull e eth periòde deth Sègle d'aur valencian. Er eth transit d'un sistèma feudau en un estat monarquic, s'anèc en tot configurar un sistèma politic qu'auie coma basa çò pactisme, ei a díder, era limitacion deth poder reiau per part des corts, a on èren representadi era noblesa, eth clergat e era borgesia urbana. Aguest sistèma constitucionau dèc lòc a ues institucions de govèrn sorgit a compdar deth sègle XIII, era Deputacion deth Generau (que, a compdar de 1359 siguec coneishuda tanben coma Generalitat de Catalonha) qu'aqueric progressivament un ròtle politic. Eth govèrn se hège a trauès des Corts Generaus (1214) e es administracions locaus, entre es que destaque eth Conselh de Cent de Barcelona. Ara mòrt deth rei Martí er Uman (1410) se hec era eleccion entre es diuèrsi pretendents ara Corona d'Aragon ath Compromís de Casp çò 1412. Fin finau gesseren victoriosos es Trastamara era tèsta de Jaume d'Urgèl, que non acceptèc eth resultat, se revoltèc e siguec empresoades fins era sua mòrt. Era maximala estenduda qu'aucupèc era Corona d'Aragon ei pendent eth sègle XIV, quan, a part des domenis peninsulars, se possedissen es Baleares, Sardenha, çò Reiaume de Sicília, çò Reiaume de Nàpols, e es ducats de Atenes e Neopàtria.

Edat Modèrna de Catalonha[modificar | Modificar lo còdi]

Constitucions catalanes der an 1702. Portada

Damb eth matrimòni de Isabel de Castelha e Ferran II eth 1479 es destins des dus reiaumes se junhen. Es espanholista vòlen veir ací era neishença de Espanha. Totun, non se pòt ignorar qu'era Corona d'Aragon mantenguec totes es sues institucions, enquias Decrèts de Naua Planta. De hèt era prumèra Constitucion Espanhòla que parle deth Reiaume d'Espanha, ei era de 1978. Er auge der empèri ispanic (damb eth domeni de mieja Euròpa e era descubèrta de America) e era crisi intèrna catalana portèren ara castellanització dera societat (e mès que mès es nòbles) catalana. Era Edat Modèrna de Catalonha ei ua epòca fòrça convulsada, caracterizada pes contínues lutes e suslhèuaments contra eth poder reiau: Guèrra Civiu Catalana (1462-1472), Dusau revòlte remença (1485-1486), Revòlte des Germanies (1519-1523), Guèrra des Segadors (1640-1652) e fin finau era Guèrra de Succession (1700-1714). Pendent era fin d'aguest periòde se produsic era fragmentacion deth país e era anullacion des drets collectius des catalans. Eth 1659, ras deth Tractat des Pirenèus entre es corones espanhòles e francesa, Catalonha perdec ua 5a part deth territòri e poblacion eth passar jos administracion francesa çò Rosselhon, çò Capcir, era Fenolleda, çò Conflent e era mitat dera Cerdanha (mens Llívia). Eth rei Felip V decretèc es Decrèts de Naua Planta, un còp derrotat es territòris dera Corona d'Aragon ara Guèrra de Succession Espanhòla, que marginalizaue çò catalan e grauaue era economia locau.

Entre es Decrèts de Naua Planta (1716) e era neishença deth catalanisme politic (1898). Es vegueries se substituïren per corregiments, jos comandament militar, dempús dera des·hèta de 1714, tau coma tota Catalonha demoraue jos eth comandament d'un capitani generau.

Edat Contemporanèa de Catalonha[modificar | Modificar lo còdi]

Ei eth periòde que comence damb era Revolucion Francesa ara Catalonha deth Nòrd e damb era Guèrra deth Francés en Principat Pendent era Guèrra deth Francés, Catalonha formèc de facto part de França deth 1810 ath 1814, e era senyera e era banèra dera Republica Francesa èren era issada en Barcelona, Reus, Girona e era Seu d'Urgel. Es províncies sigueren establides çò 1833 per decrèt reiau, er eth marc der establiment d'ua administracion centralitzada que se consideraue mès eficaça entara implantacion deth sistèma liberau, per exemple peth crubament d'impòsti, en tot basar-se es es departaments creadi pendent era invasion napoleonenca. Non se respectèc eth tracte de província unica dera constitucion de 1812, e se va esquarterar eth país sense tier en compde era realitat ne tradicion istorica, hèt qu'originèc fòrça critiques.

Sègle XX en Catalonha[modificar | Modificar lo còdi]

Emblèma dera Generalitat de Catalonha.

Entre era neishença deth catalanisme politic (1898) e enquiara Transicion espanhòla (1982). Era division es comarques sigueren establides pera Generalitat de Catalonha pendent era dusau Republica Espanhòla çò 1936 dempús d'ua macroenquesta ara poblacion a on se hègen qüestions com: "a on acostume vos a anar tà mercat?". Dempús dera dictadura franquista, era Generalitat restituida tornèc a establir era division es comarques en tot ahíger çò Plan der Estanh, separat deth Gironès, e damb era curiositat deth Valés Occidentau, unica comarca qu'a dus caplòcs a causa dera sua rivalitat.

Catalonha ara actualitat[modificar | Modificar lo còdi]

Entre era Transicion espanhòla (1982) e es nòsti dies. Eth 16 de seteme deth 2005, era ICANN aprovèc oficiaument çò domeni .cat, Eth prumèr domeni entà ua comunitat lingüistica. Aué en dia eth debat territoriau encara ei viu.

Veigatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Pagines que s'i restaquen[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]