Banon (comuna)
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||
| Coordenadas |
|
|||||||||||
| Superfícia | 39,81 km² | |||||||||||
| Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
1 093 m 770 m 540 m |
|||||||||||
| Region istorica | Provença |
|||||||||||
| Estat | ||||||||||||
| Region 93 |
Provença-Aups-Còsta d'Azur |
|||||||||||
| Departament 4 |
Aups d'Auta Provença |
|||||||||||
| Arrondiment |
Forcauquier | |||||||||||
| Canton |
Canton de Banon (Capluòc) |
|||||||||||
| Intercom 240400499 |
Comunitat de comunas dau País de Banon | |||||||||||
| Cònsol | ||||||||||||
| Populacion Populacion totala (2010) |
1 070 ab.
1 100 ab. |
|||||||||||
| Densitat | 26,88 ab./km² | |||||||||||
| Gentilici | banonenc | |||||||||||
| Còde postal | 04150 | |||||||||||
| Còde INSEE | 04018 | |||||||||||
|
|
||||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Banon (comuna). | ||||||||||||
Banon (Banon en francés) es una comuna d'Occitània, en Provença, situada dins lo departament deis Aups d'Auta Provença.
Somari |
Geografia[modificar]
|
Partida eissida de l'article francés
Traduccion automatica per Apertium: sintaxi, ortografia e gramatica de verificar.
|
Lo vilatge a adossat al scenari de Albion, entre la Montanha de Lure e lo Ventoux a 25 quilomètres al nòrd-oèst de Forcalquier e a 760 m d'altitud, sus un luòc perché en dominant la vallée del Coulon[1]. E mai se implantat ne nautor, a protegit del vent del nòrd per un vessant de montanha[2].
|
Tèxte originau de l'article francés
|
Le village est adossé au plateau d'Albion, entre la Montagne de Lure et le Ventoux à 25 kilomètres au nord-ouest de Forcalquier et à 760 m d’altitude, sur un site perché dominant la vallée du Coulon[1]. Bien qu'implanté en hauteur, il est protégé du vent du nord par un versant de montagne[2].
Lo vilatge de Banon es adorsat au Plan d'Aubion, entre Ventor e Còla de Lura, sus un site dominant la vau de Colon. Banon es a 25 km a l'oèst de Forcauquier.
Banon a un
Economia e gastronomia[modificar]
Banon viu de torisme e subretot es celèbre per son formatge dau meteis nom, lo solet formatge d'AOC de la region. La vau de Colon es cultivada de lavanda e de cerealas.
Banon es tanbèn conegut per sa librariá, una dei pus grandei librariás independentas de França amb 100 000 libres.
Istòria[modificar]
|
Partida eissida de l'article francés
Traduccion automatica per Apertium: sintaxi, ortografia e gramatica de verificar.
|
La municipalitat a freqüentat a l'epòca préhistorique : las descobèrtas del paléolithique son pro nombrosas[3].
Dos oppidum se tròban als Mures e al Chastellard. A Font-Crémat, una villa gallo-romaine e una nécropole an #èsser de descobèrtas. Un tresaur de 700 deniers actiu de Néron a Géta a #èsser descobèrt en un vas, en 1909[4], en defòra de nombrosas descobèrtas isolats[5]. En lo moment de la Pax Romana, dels talhièrs de transformacion del fèrre s'implantan sul territòri de la comuna[6].
Lo pòble a fortificat al Sègle XI (es lo castrum banonum dels chartes de l'epòca)[7]. A la Mièja Edat, la glèisa La nòstra-Madama dépendait de la abbaye de Cruis, #que requectava las intradas ligadas dins aquela glèisa[8] e aqueles de la capèla Santa-Hilaire (desapareguda) tornavan a la abbaye de Sénanque[9].
Lo fief dels Simiane (del Sègle XII a la revolucion de 1789) es dévasté per Raymond de Turenne (1391). La comunitat de Banon levava de la viguerie de Forcalquier[9]. Una fièra s'a a Banon a la XVIIIen sègle[10].
Un molin a vent existissiá a Banon (probablament postérieur al Sègle XVII) (las siás ruïnes se tròban près del Clos de Gardon). Lo castèl medieval a rasat a la Revolucion[11].
Pendent la Revolucion, la municipalitat compta una societat patriotique, creada après la fin de 1792[12].
Lo pòble comença a se desplaçar al corrent Modèl:Del XIXe sègle : los abitants començan a abandonar l'abitat atapit de las nautors per bastir los sieus ostals près del encreuament de las rotas de Sisteron, Apt, Manosque e Forcalquier, cap a 1840-1880. Aquela nòva aglomeracion a trucat la Bourgade[7]. L'ancian pòble es pas pas abandonat immediatament, doncas que la glèisa i a engrandit, la espital a bastit sus las nautors. Mas en 1887, lo collègi a bastit dins lo nòu pòble[11], sul luòc del Mercat[7]. En 1905, es la fontaine a jet d'aiga[7] de la font de las Brieux, alimentée per un aqueduc sosterranh de 3 km[13], #qu'a bastit dins lo nòu pòble. Pel continuament, totas los nòus bastiments, privadas o collectivas, se fan dins lo pòble del bas (glèisa en 1911, espital en 1930), e en los ans 1950, se comença a convertir los òrtas dins zòna pabalhonnaire[11].
Al Sègle XX, la cultura de la lavande s'implanta e una distillerie a creat[14].
|
Tèxte originau de l'article francés
|
La commune est fréquentée à l’époque préhistorique : les découvertes du paléolithique sont assez nombreuses[3].
Deux oppidum se trouvent aux Mures et au Chastellard. À Font-Crémat, une villa gallo-romaine et une nécropole ont été découvertes. Un trésor de 700 deniers allant de Néron à Géta a été découvert dans un vase, en 1909[4], en dehors de nombreuses découvertes isolées[5]. Lors de la Pax Romana, des ateliers de transformation du fer s’implantent sur le territoire de la commune[6].
Le village est fortifié au Sègle XI (c’est le castrum banonum des chartes de l’époque)[7]. Au Moyen Âge, l’église Notre-Dame dépendait de l’abbaye de Cruis, qui percevait les revenus attachés à cette église[8] et ceux de la chapelle Saint-Hilaire (disparue) revenaient à l’abbaye de Sénanque[9].
Le fief des Simiane (du Sègle XII à la révolution de 1789) est dévasté par Raymond de Turenne (1391). La communauté de Banon relevait de la viguerie de Forcalquier[9]. Une foire se tient à Banon au XVIIIen siècle[10].
Un moulin à vent existait à Banon (probablement postérieur au Sègle XVII) (ses ruines se trouvent près du Clos de Gardon). Le château médiéval est rasé à la Révolution[11].
Durant la Révolution, la commune compte une société patriotique, créée après la fin de 1792[12].
Le village commence à se déplacer au courant du Sègle XIX : les habitants commencent à abandonner l’habitat serré des hauteurs pour construire leurs maisons à proximité du carrefour des routes de Sisteron, Apt, Manosque et Forcalquier, vers 1840-1880. Cette nouvelle agglomération est appelée la Bourgade[7]. L’ancien village n’est pas abandonné immédiatement, puisque l’église y est agrandie, l’hôpital est construit sur les hauteurs. Mais en 1887, le collège est construit dans le nouveau village[11], sur la place du Marché[7]. En 1905, c’est la fontaine à jet d’eau[7] de la source des Brieux, alimentée par un aqueduc souterrain de 3 km[13], qui est construite dans le nouveau village. Par la suite, toutes les nouvelles constructions, privées ou collectives, se font dans le village du bas (église en 1911, hôpital en 1930), et dans les années 1950, on commence à convertir les vergers en zone pavillonnaire[11].
Au Sègle XX, la culture de la lavande s’implante et une distillerie est créée[14].
Administracion[modificar]
|
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Periòde | Identitat | Partit | Qualitat | ||||
| 2008 | 2014 | Cyrille Prache | |||||
| març de 2001 | 2008 | ||||||
| Las donadas anterioras son pas encara conegudas. | |||||||
Demografia[modificar]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1 004 | 945 | 1 163 | 1 272 | 1 337 | 1 316 | 1 373 | 1 352 | 1 307 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1 266 | 1 260 | 1 172 | 1 163 | 1 234 | 1 206 | 1 159 | 1 083 | 1 039 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1 019 | 1 017 | 1 005 | 879 | 783 | 746 | 735 | 737 | 676 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 664 |
767 |
850 |
973 |
940 |
878 |
1 058 |
1 077 |
1 074 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1 072 1 102 |
1 070 1 100 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Luòcs e monuments[modificar]
Personalitats ligadas amb la comuna[modificar]
Véser tanben[modificar]
Ligams extèrnes[modificar]
Nòtas[modificar]
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasLa_Torre. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri24. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasCollier-8. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasCollier-37. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasCollier-36. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri28. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri85. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasAHP-c72. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasarcheo-provence. - ↑ 10,0 10,1 Baratier e Hilsdesheimer, « mapa 122 : Las fièras (1713-1789) », in Baratier, Duby & Hildesheimer, op. cit.
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri36. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasAlphand. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri22. - ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasadri91.
