Sètge de Castèlnòu d'Arri (1220-1221)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sètge de Castèlnòu d'Arri (1220-1221)

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data julhèt de 1220- febrier de 1221
Luòc Castèlnòu d'Arri
Eissida Victòria occitana
Belligerants
Cross-Pattee-alternate red.svg Crosada deis Albigés

Armoiries seigneurs Montfort.svg Ostau de Montfòrt

Blason Languedoc.svg Comtat de Tolosa

Blason du comté de Foix.svg Comtat de Fois
Armoiries Comminges Ancien.svg Comtat de Comenge
Chivaliers faidits

Comandants
Armoiries seigneurs Montfort.svg Amalric VI de Montfòrt

Armoiries seigneurs Montfort.svg Gui de Montfòrt
Armoiries seigneurs Montfort.svg Gui de Montfòrt-Bigòrra

Blason Languedoc.svg Ramon VII de Tolosa

Blason du comté de Foix.svg Rogièr Bernat II de Fois

Batalhas

Lo sètge de Castèlnòu d'Arri se debanèt de 1220 a 1221 durant la Crosada deis Albigés. Opausèt lei fòrças crosadas de l'Ostau de Montfòrt dirigidas per Amalric de Montfòrt ai fòrças coalizadas dei senhors e dei faidits occitans comandadas per Ramon VII de Tolosa. Après lei desfachas dei sètges de Tolosa de 1217-1218 e de 1219 e lo desastre militar de la batalha de Basièja totjorn en 1219, aqueu sètge representèt la darriera ofensiva importanta dei Montfòrt. Après uech mes de combat, Amalric deguèt finalament se replegar vèrs Carcassonna entraïnant divèrsei revòutas còntra son autoritat dins leis ancians estats Trencavel.