Sètge de Besièrs (1209)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sètge de Besièrs (1209)

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data 21-22 de julhèt de 1209
Luòc Besièrs
Eissida Victòria crosada
Belligerants
Cross-Pattee-alternate red.svg Crosada deis Albigés :
ArmoiriesTrencavel.svg Ostau de Trencavel
Comandants
C o a Innocenzo III.svg Arnaud Amalric

Blason Ducs Bourgogne (ancien).svg Eudes III de Borgonha
Arms of Nassau.svg Hervé IV de Donzy
Blason Courtenay.svg Pierre II de Courtenay
Blason de la maison de Châtillon.svg Gaucher III de Châtillon

Pèrdas
Fòrça feblas Unei milièrs de mòrts
Batalhas

Lo sètge de Besièrs (o lo chaple de Besièrs) es una batalha que se debanèt lei 21 e 22 de julhèt de 1209 durant la Crosada deis Albigés. Opausèt l'armada principala de la Crosada a la garnison de la ciutat. La batalha foguèt lo premier combat d'importància de la guèrra. Foguèt causat per lo refús de la vila de desliurar ai Crosats una lista d'abitants sospichats de catarisme. Ben protegida per sei barris, Besièrs teniá una garnsion e de resèrvas de manjar importantas enterin que lo vescòmte de Trencavel concentrava sei fòrças a Carcassona per atacar lei Crosats enceuclant la vila. Pasmens, lo 22 de julhèt, una temptativa de sortida per d'abitants s'acabèt per un desastre e lei Crosats capitèron d'intrar dins la vila. La populacion e la garnison foguèron massacradas e una partida granda de la vila foguèt cremada.