Sètge de Melhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sètge de Melhan

Informacions generalas
Data 1218
Luòc Melhan
Eissida Victòria occitana
Belligerants
Cross-Pattee-alternate red.svg Crosada deis Albigés

Armoiries seigneurs Montfort.svg Ostau de Montfòrt

Armoiries Comminges Ancien.svg Comtat de Comenge
Comandants
Armoiries seigneurs Montfort.svg Jori
Armoiries Comminges Ancien.svg Bernat V de Comenge
Batalhas

Lo sètge de Melhan se debanèt en 1218 durant la Crosada deis Albigés. Opausèt una armada crosada dirigida per Jori ai tropas dau Comtat de Comenge e ais abitants de la vila de Melhan. S'acabèt per una victòria occitana.

L'objectiu dei fòrças crosadas èra, après la revirada dau segond sètge de Tolosa (1217-1218), d'obtenir lo raliment d'una partida de la noblesa occitana de Comenge e dei regions occidentalas dau Comtat de Tolosa. Pasmens, aquela armada se turtèt rapidament a l'ostilitat dei populacions e ai tropas dau Comtat de Comenge. Après una tièra d'escaramochas, lei Crosats acomencèron lo sètge de Melhan mai foguèron blocats entre la vila e l'armada de Bernat de Comenge, fiu de Bernat IV de Comenge. En causa d'aquela situacion desfavorabla, la màger part dei Crosats foguèron exterminats franc dei caps, coma Jori, que foguèron capturats per obtenir un recapte o un cambi de presoniers.