Nana bruna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de la nana bruna Gliese 229B en orbita a l'entorn de Gliese 229.
Vista d'artista d'una nana bruna de tipe T.

Una nana bruna es un objècte celestiau que sa massa es inferiora a la massa minimala necessària a la fusion termonucleara de l'idrogèn-1 mai superiora a aquela permetent la fusion dau deutèri. Segon lei modèls astronomics, aquò correspondriá a una massa situada entre 13 e 75 massas jovianas. Pòu èsser considerada coma una estela mòrt-nada.

L'existéncia d'un tal objècte foguèt suggerida per lo premier còp dins lo corrent deis ans 1960. Pasmens, sa deteccion demorèt lòngtemps impossible. La premiera observacion dirècta aguèt solament luòc en 1995 ambé la descubèrta de Teide 1 dins l'amàs de la Cloqueta e de Gliese 229B dins la constellacion de la Lèbre.

Segon la teoria actuala, la formacion d'una nana bruna començariá ambé l'afondrament gravitacionau d'un nivól de gas estellar. Durant lo premier periòde de sa vida, seriá d'emetre de lutz gràcias a la fusion de sei resèrvas de deutèri. Pasmens, aqueu procès li permetriá pas d'agantar lei condicions de temperatura e de pression necessàrias a la mesa en plaça duradissa de reaccions de fusion de l'idrogèn-1. En plaça, la nana bruna seriá capabla d'emetre de lutz gràcias a un procès de contraccion de la matèria. Demorariá donc un objècte relativament sorn amb una temperatura de superficia inferiora a 2 000 K. La durada dau procès de contraccion es desconeguda. A la fin, la nana seriá refrejada e auriá una talha similara a aquela de Jupitèr.

Tres tipes espectraus foguèron definits per depintar lo raionament emés per lei nanas brunas :

  • lo tipe L que correspond ai nanas brunas pus caudas amb una temperatura de superficia situada entre 1 300 e 2 000 K.
  • lo tipe T que correspond a un objècte aguent una temperatura de superficia entre 750 e 1 300 K.
  • lo tipe Y que gropa lei nanas brunas amb una temperatura inferiora a 750 K.

En 2015, 2 800 nanas brunas èran estadas identificadas. En despiech d'aqueu nombre relativament feble – liat ai dificultats de deteccion d'un astre tant sorn – son probable d'objèctes fòrça frequent.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]