Gravitacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La gravitacion manten las planetas en orbita a l'entorn del Solelh. (escala pas respectada).

La gravitacion es una de las quatre interaccions fondamentalas que regisson l'Univèrs, es l'interaccion fisica responsabla de l'atraccion dels còsses massius. Se manifesta especialament per l'atraccion terrèstra que nos reten al sòl, la gravitat, qu'es responsabla de plusors manifestacions naturalas ; las marèas, l'orbita de las planetas a l'entorn del Solelh, l'esfericitat de la màger part dels còsses celestials ne son qualques exemples. D'un biais mai general, l'estructura a granda escala de l'Univèrs es determinada per la gravitacion.

Mai d'unas teorias an ensajat d'explicar la gravitacion. A l'ora d'ara encara, la teoria de la relativitat generala d'Albert Einstein (1915) demòra la mai satisfasenta. Per far las mesuras experimentalas compatiblas amb las previsions teoricas, d'observacions en cosmologia menèron a postular d'ipotèsis suplementàrias : l'existéncia d'una forma d'energia sorna, que constituriá aperaquí 68 % de la densitat d'energia totala de l'Univèrs, e d'una matèria escura « freda ». La lei de la gravitacion de Newton, ellaborada a la fin del sègle XVII, demòra pr'aquò una excellenta aproximacion dins los cases non relativists (velocitat febla respècte a la de la lutz e massas de l'òrdre de la massa solara).

A l’escala microscopica, la gravitacion es la pus febla de las quatre interaccions fondamentalas de la fisica ; ven dominanta a mesura que creis l’escala de grandor. Es amb la fòrça electromagnetica, una de las doas interaccions qu'agisson al-delà de la dimension del nuclèu atomic. En mai, coma es sempre atractiva, domina sus las fòrças electromagnetis que l'empòtan a pus corta portada, essent quora atractivas, quora repulsivas.