Giovanni Battista Pergolesi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, lo 4 de genèr de 1710 - Pozzuoli, lo 16 de març de 1736), que ho un vriulonista, un organista e compositor classic italian qui, au maugrat de la soa brèva vita, ho un important compositor de musica vocau e un deus màgers per l'opèra buffa.

Que comencè d'estudiar la musica a Jesi dab Franceso Santini abans de continuar, en 1725, a Nàpols e on avó com mèste, enter autes, lo compositor Gaetano Greco. Que tribalhè ua grana partida de la soa vita per la cort de Nàpols. Que's morí joen de tuberculòsi.

L'òbra la mei famosa de Pergolesi qu'ei la soa opera buffa La Serva Padrona. Que l'escrivè com un intermezzo per la soa opera seria Il prigioner superbo. Qu'ei escrivuda com un petit opera en duas hèitas e que domanda chic de musicians entà estar interpretada. Aqueta òbra que conegó ua grana popularitat e que debutè, en França la famosa Querelle des Bouffons enter los partisans de l'opera a la francesa (com l'èran las òbras de Jean-Baptiste Lully e de Jean-Philippe Rameau) e los de l'opera italian (com l'escrivan soís Jean-Jeacques Rousseau). L'opera occitan de Joan Josèp Cassanea de Mondonvila, Dafnís e Alcimadura, que ho ua importanta pèça dens aquesta polemica per estar ua òbra escrivuda dens ua lenga (l'occitan) mei tanhenta de l'italian que non pas deu francés mes, totun, musicaument francés.

Enter los autes operas de Pergolesi que cau mentàver La conversione e morte di San Guglielmo (1731), Lo frate 'nnammorato (1732), L'Olimpiade (1735) e Il Flaminio (1735). A despart de L'Olimpiade, jogat peu purmèr còp a Roma, tots que ho estreats a Nàpols.

Pergolesi qu'ei tanben famós per la soa musica religiosa e mei que mei peu son Stabat Mater (1736) comandat peus monges de la Confraternita dei Cavalier di San Luigi di Palazzo per remplaçar lo Satbat Mater d'Alessandro Scarlati qui cantavan cada Divès Sant. Aquesta òbra que ho famosa e mantuns còps estampada au cors deu sègle XVIII e que ho transcrivuda per Johann Sebastian Bach (per lo psaume Tilge, Höchster, meine Sünden, BWV 1083).

Que compausè tanben musica instrumentau : ua sonata e un concerto peu vriulon.