Païses Membres de l'Union Europèa
(Redirigit dempuèi Estats Membres de l'Union Europèa)
Article principal : Union Europèa.
Los 27 Estats membres de l'Union Europèa son de talhas diferentas amb de mòdes d'organizacion institucionala variats. Ensemble, forman l'Union Europèa, un territòri de près de 500 milions d'abitants e de 4 493 712 km2.
Aquela lista dels Estats Membres de l'Union Europèa compren los Estats fondadors e los Estats que successivament i aderiguèron :
- Los 27 Estats membres son: Alemanha, Àustria, Belgica, Bulgaria, Chequia, Chipre, Croàcia, Danemarc, Eslovènia, Eslovaquia, Espanha, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemborg, Malta, Ongria, los Païses Basses, Polonha, Portugal, Romania, Suècia
Exclusions
[modificar | Modificar lo còdi]Per de rasons istoricas e geograficas son excluses:
- los territòris italians de Livigno e de Campione d’Itàlia ;
- los territòris franceses de la Nòva Caledònia, de la Polinesia Francesa, de las Tèrras Australas e Antarticas Francesas, Wallis e Futuna) ;
- Groenlàndia, territòri autonòm del Reialme de Danemarc, sortit de la CEE aprèp lo referendum de 1985.
Territòri fiscal comunautari
[modificar | Modificar lo còdi]Es definit par l'interior del país. Pasmens exclutz de territòris nationals que :
- los DOM franceses : Guadalope, Martinica, Guaiana, La Reünion
- los territòris italians de Livigno e de Campione d’Itàlia e las aigas territorialas del lac de Lugano.
Estats membres per data d'accès
[modificar | Modificar lo còdi]| País |
Adesion |
Capitala |
Superfícia km2 |
Abitants Milion ab. |
Cap d'Estat |
Cap de govèrn |
Organizacion territoriala |
Nombre de sètis al Parlament Europèu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Alemanha (DE) |
1957 | Berlin | 356 900 | 82,500 | Christian Wulff President federal Union Crestiana Democrata (CDU) |
Angela Merkel Cancelièira federala Union Crestiana Democrata (CDU) |
16 Länder 32 Regierungsbezirke 439 Kreise 14 308 comunas. |
99 |
 Àustria (AT) |
1995 | Viena | 83 900 | 8,151 | Heinz Fischer President federal Partit Social Democrata (SPÖ) |
Werner Faymann Cancelièr Partit Social Democrata (SPÖ) |
9 Länder 84 Landbezirke 2350 comunas. |
18 |
.svg){kind=small} Belgica(BE) |
1957 | Brussèlas | 30 500 | 10,586 | Albert II | Yves Leterme (Primièr ministre – Democrata Crestian e flamand (CD&V)) |
3 régions 3 communautés 10 provinces 589 comunas. |
24 |
 Bulgaria (BG) |
2007 | Sòfia | 110 910 | 7,707 | Georgi Parvanov (President – Partit Socialista Bulgar (PSB)) |
Bojko Borisov (Primièr ministre - Partit Socialista Bulgar (PSB)) |
28 oblasti | 18 |
 Republica Chèca(CZ) |
2004 | Praga | 78 870 | 10,260 | Václav Klaus (President de la Republica - Partit Democratic Civic (ODS)) |
Petr Nečas (President del Govèrn - ODS) |
14 regions 6242 comunas. |
24 |
 Chipre(CY) |
2004 | Nicosia | 9 251 | 0,759 | Dimitris Christofias (Partit Progressista dels Trabalhadors (Akel)) |
6 districtes 33 municipalitats 421 vilatges. |
6 | |
 Croàcia(HR) |
2013 | Zagrèb | 56 542 | 4,497 | Ivo Josipović (President – independent) |
Zoran Milanović (Primièr ministre - Partit Social Democrata (SDP)) |
20 regions 429 municipalitats 127 comunas. |
12 |
 Danemarc(DK) |
1973 | Copenaga | 43 100 | 5,400 | Margarida II ; | Lars Løkke Rasmussen (Ministre d'Estat - Partit Liberal (Venstre)) | 5 regions 275 comunas. |
24 |
 Eslovaquia(SK) |
2004 | Bratislava | 49 035 | 5,402 | Ivan Gašparovič (President de la Republica - Movement per la Democracia (HZD)) |
Robert Fico (President del Govèrn - Direccion – Social Democracia (Smer)) |
8 regions 79 districtes. |
14 |
 Eslovènia(SI) |
2004 | Ljubljana | 20 273 | 1,990 | Danilo Türk (President de la Republica - Independent) |
Borut Pahor (President del Govèrn – Socials Democratas (SD)) |
12 regions 59 arrondiments 192 comunas. |
7 |
 Espanha(ES) |
1986 | Madrid | 504 800 | 45,117 | Joan Carles Ièr | José Luis Rodríguez Zapatero (President del Govèrn - Partit Socialista Obrièr Espanhòl (PSOE)) |
17 regions 50 províncias 8111 municipalitats |
54 |
 Estònia(EE) |
2004 | Tallinn | 45 227 | 1,366 | Toomas Hendrik Ilves (President de la Republica - Partit Social Democrata (SDE)) |
Andrus Ansip (Primièr ministre - Partit de la Reforma (RE)) |
15 comtats 47 vilas 205 comunas. |
6 |
 Finlàndia(FI) |
1995 | Helsinki | 337 100 | 5,200 | Tarja Halonen (Presidenta de la Republica - Partit Social Democrata (SDP)) |
Matti Vanhanen (Primièr ministre - Partit del Centre (Kesk)) |
6 províncias 90 subdivisions 452 comunas. |
14 |
 França(FR) |
1957 | París | 544 000 | 63,538 | Emmanuel Macron (President de la Republica) | Jean Castex (Primièr ministre) | 26 regions 100 departaments (que 4 departaments otramarins) 1 territòri otramarin 4 collectivitats otramarinas, e 1 collectivitat d'estatut particular 36 779 comunas. |
78 |
 Grècia(EL) |
1981 | Atenas | 132 000 | 11,120 | Károlos Papoúlias (President - Partit Socialista Grèc (PASOK)) |
Georgios Papandreou (Primièr ministre - Partit Socialista Grèc (PASOK)) | 13 regions 51 departaments 1033 comunas 900 municipalitats. |
24 |
 Irlanda(IE) |
1973 | Dublin | 70 300 | 4,000 | Mary McAleese (Presidenta - Partit Republican (FF)) |
Brian Cowen (Primièr ministre - Partit Republican (FF)) |
26 comtats 114 autoritats localas. |
13 |
 Itàlia(IT) |
1957 | Roma | 301 300 | 57,500 | Giorgio Napolitano (President de la Republica - Partit Democrata (PD)) |
Silvio Berlusconi (President del Conselh dels ministres - Pòble de la Libertat (PdL)) |
20 regions 95 provincias 8000 comunas. |
78 |
 Ongria(HU) |
2004 | Budapèst | 93 032 | 10,005 | Pál Schmitt (President de la Republica - FIDESZ) |
Viktor Orbán (Primièr ministre - FIDESZ) |
19 comitats 22 vilas d'estatut provincial 195 vilas 2913 comunas. |
24 |
 Letònia(LV) |
2004 | Riga | 64 597 | 2,366 | Valdis Zatlers (President - independent) |
Valdis Dombrovskis (Primièr ministre - Èra Novèla (JL)) |
26 regions 77 vilas 496 municipalitats. |
9 |
 Lituània(LT) |
2004 | Vílnius | 65 300 | 3,692 | Valdas Adamkus (President - Independenta) |
Andrius Kubilius (Primièr ministre - Union Patriotica (TS)) |
10 regions 44 districtes. |
13 |
 Luxemborg(LU) |
1957 | Luxemborg | 2 600 | 0,493 | Enric Ièr | Jean-Claude Juncker (Primièr ministre - Partit Crestian Social (PCS)) |
12 cantons 118 comunas. |
6 |
 Malta(MT) |
2004 | La Valeta | 316 | 0,403 | George Abela (President - los presidents malteses son obligatòriament apolitics) |
Robert Abela (Primièr ministre) |
3 régions 68 comunas. |
5 |
 Païses Basses(NL) |
1957 | Amsterdam | 41 200 | 16,645 | Beatrix Ia | Jan Peter Balkenende (Primièr ministre - Aliança Democratica Crestiana (CDA)) |
12 provincias 537 comunas. |
27 |
 Polonha(PL) |
2004 | Varsòvia | 312 678 | 38,644 | Bronisław Komorowski (President de la Republica) - Plataforma Civica (PO)) |
Donald Tusk (President del Conselh dels ministres - Plataforma Civica (PO)) |
16 voïvadies 373 arrondiments 2489 comunas. |
54 |
 Portugal(PT) |
1986 | Lisbona | 92 400 | 10,806 | Aníbal Cavaco Silva (President de la Republica - Independent) |
Pedro Passos Coelho (Primièr ministre - Partit Social-Démocrat (PSD)) |
2 regions autonòmas 18 circonscripcions administrativas 305 municipalitats. |
24 |
 Romania(RO) |
2007 | Bucarèst | 238 391 | 22,272 | Traian Băsescu (President - Partit Democrata e Liberal (PD-L)) |
Emil Boc (Primièr ministre - Partit Democrata e Liberal (PD-L)) |
41 judeţe e una municipalitat | 35 |
 Suècia(SE) |
1995 | Estocòlme | 450 000 | 9,276 | Carles XVI Gustau | Fredrik Reinfeldt (Primièr ministre - Partit dels Moderats |
2 regions 18 conselhs generals 289 comunas. |
19 |
