Esquí

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Esqui)
Un esquiaire
Un corrièr d'esquí en Cerdanha en 1909.
Una taula d'esquí alpin modèrne

L'esquí es un mejan de locomocion[1],[2] individal de limpa praticticat amb de patins longs (la talha l'utilizaire) e estreches (la largor del pé de l'utilizaire) tanben nomenats esquís, fixats al pés. Subretot conegut per l'esquí sus nèu, introduch dins los Alps e los autres massisses europèus a la fin del sègle XIX, aquesta practica sus nèu naturala es de segur dependenta de la preséncia, de la resistencia e de l'espessor del mantèl de nèu, çò que limita la practica a las regions montanhosas o nordicas, e tanben a sason ivernala.

L'esquí  demorèt longtemps solament un mejan de desplaçament e un mòde de transpòrt, comun pendent los longs ivèrns ennevats dins los païses nordics, las contradas siberianas e los monts de l'Asia centrala. L'esquí dich "nordic" es originari d'Escandinàvia. Tanben foguèt utilizat per mòde de desplaçament ivernal per d'unas armadas.

D'en primièr activitat de plena natura, l'esquí de davalada, que consistís a davalar de penjals variables, menèt a la construccion de sites dedicats. Venguèt l'esquí alpenc, dels domènis esquiables e de las estacions d'espòrt d'ivèrn foguèron amenatjadas dins de sites jutjats propicis a una practica ludica d'esquí amb fòrça òbras: terrassaments, d'equipament de pujada, de canons de nèu, trabalh de la nèu, etc., fasent un vaste sector toristic, coma dins lo Alps.

La practica de l'esquí en terren de fèble penda menèt tanben al desvolopament d'espòrts mai de plena natura, coma las formas d'esquí nordic. Quitament se l'esquí de fons e l'esquí alpenc ambedos se nomenan "esquí" tant las tecnicas que lo material son plan diferents entre los dos.

Preliminaris etimologia, linguistica e mitologia[modificar | Modificar lo còdi]

Illustracion extracha de l'obratge Die Gartenlaube, 1872.

Esquí ven del norvegian ski

Lo vièlh norvegian skidh designa una ascla de fusta, una bòta o une raqueta per la nèu. Lo vèrbe norués skidh, es a dire asclar, parent del grèc schizein, asclar, del latin scridere del gotic skaider, separar. En norvegian, esquí significariá ascla de fusta.

Dessenh d'un Sami amb escquí.

Se cal pasmens pas exclure que lo tèrme norués siá nascut aprochament amb un mot onomatopèua d'una lenga non indoeuropèa, lo finés d'Escandinàvia uèi desaparegut al sud. Los dialectes fineses pròches de la mar Baltica utilizan los tèrmes suhsi, suksi, suks, sohs. Los Tongozes de Siberia orientala coneison suuksildae, huksille... D'un biais general, los pòbles du Nòrd euroasiatic coneisson l'art de l'esquí e lo practica fòrça mai que los escandinaus miègjornals. Lo passatge d'un grop d'esquiaires provòca de sons de fregaments. L'art de l'esquí aurián estat apres pels primièrs Germans escandinaus, locutors del norués primitiu, mas lor mestresa tecnica del trabalh de la fusta e del metal lor permetèron d'assimilar lo vocable fennoescandinau e de realizat mai aisidament l'aisina.

Las sagàs norvegianas descrivon los expleches d'Ullr, lo dieu luminós de l'esquí e de Skadi, la divesa de las raquetas que presidís a la mòrt freja. En realitat, aquestes doas divinitats del panteon nordic son los darrièrs gigants del mont, rèstes d'un mond desapregut[Note 1]. Los reis mitics de l'anciana Norvègia privilegian aqueste biais de se desplaçar per de rasons ritualas, mas se revèlan tanben d'abils esquiaires. D'entre aquestes rituals, lo salt a esquí es un acte de valentiá.

Arqueologia e istòria anciana e modèrna de l'esquí[modificar | Modificar lo còdi]

Lo fach de caminar e limpar sus de taulas ven de mai de 5000 ans, sens que l'arqueològ pòsca afirmar que siá d'esquiatge o de ritual neolitic. Los rèstes arqueologics mai ancians son d'esquís de fusta trobats en Russia près del lac Sindor e datant de 6300 a 5000 AbC.[3]. Des pinturas rupèstras dins l'Altai, que serián datadas de 10 000 ans, mòstran de caçaires percaçant de bufles e de cavals. Unes son presentats su una taula longa rectangulara, amb de menas de pèrgas dins las mans[4].

Las gravaduras rupèstras descobèrtas sus l'illa de Rødøy, al sud del Nordland vielha de 4000 ans, mòstran un esquiaire de taulas desmesuradas, equivalents a d'esquis de 4,5 mètres per un òme actual, dotat d'un pal rema. Près de la mar Blanca, a Zalavrog, en Russia actuala, de gravaduras rupèstras datadas entre 2000 e 1500 ans AbC destalhan l'art e la tecnica de caça a l'alce d'un trio de caçaires prepausant un plan de lors pesadas complètas sens obliar las marcals des pals plantats sus la nèu frèsca. Aquesta tradicion rituala, ligada a la caça ivernala, contunha sus las pèras runicas. I a tanben una scèna d'arquièrs tirant sus d'esquís sus la pèira de Böksta, en Uppland suedés, quilhada vèrs 1050.

L'estudi comparat de las tradicions de las populacions germanicas mòstra lor adopcion de l'esquí entre los sègles VI e XII. Sembla que lo manlevèron als fennoescandinaus qu'ocupan encara la majora partida de las tèrras escandinavas.

Pròbas arqueologicas e escrichas[modificar | Modificar lo còdi]

L'invencion de las taulas es neolitica. Es provada lèu d'ora en Siberia, Escandinàvia e dins los païses baltics. La seccion arqueologia del musèu de l'esquí del Västerbotten a Umea presenta de fuèlhas de fustas extrachas dels paluns e torbièras. Lo palun de Kalvsträsk donèt de taulas planas mai servadas de mai de dos mètres de long, de 15,5 centimètres de larg, e tanben de pals s'acabant amb de menas palas o de culhèr de pujada, negats fa 3200 ans AbC[Note 2]. Fòrça escavacions Suècia mòstran de l'usatge de contunh de las taulas d'esquí: a Storbäck, 1200 ans AbC, a Jarvsträsk vers 700 AbC, a Ajaur vèrs 1100

L'esquí atelat data de 2500 ans AbC, data ont se trapa la primièras traças en Escandinàvia de Shörekjöring, aujòl del skijoering, qu'èra a l’epòca pas qu’un mejan de locomocion[5].

Los arqueològs destrian tres tipes màger d'esquís segon lor origina geografica: lo tipe arctic, taulas de fusta cortas (unes 1,5 m de long) mas largas (unes 20 cm), sens raias, a vegada doblats de pèl, utilizadas en Lapònia e en Siberia; lo tipe nordic, constituit d'una taula drecha mai corta que l'esquèrra (utilizat pel plan e per prene la velocitat) e qu'es mai present en Escandinàvia; lo tipe miègjonal, longas taulas (mai de 2 m) amb una ascla per plaçar los pés, utilizada pendent lo darrièr periòde glaciari en Eslovènia, en Polonha e dins los païses baltics[6].

Procòpi de Cesarèa descrich en 552, dins son De origine Actibusque Gotorum (« De l'origina e de las accions dels Gòts »), una populacion de Skridfinnar (« Finnés limpant »)[7]. Saxo Grammaticus (v. 1150 - v. 1220) conta que « los Finneses, que sempre se desplacèron sus de taulas limpantas (...) son capables d'èsser en un luòc e ne desaparéisser en un liuç (...) La soplesa de lors còrs suls esquís lor permet d'atacar o de se retirar en tota seguretat »[8].

En 1307, l'escrivan Fadl Allah Rashid ed-Din menciona l'usatge de taulas nomenadas Sana o Hana, fixats als pés per de correja am que los montanhards entre Turquestan e Mongolia davalan los monts e percorrisson s'apiejant amb un pal de disténcias considerablas dins lors païses de nèu abondanta, aquí ont los congèrs entravan la progression o prenon simplament los cabals o animals de bast. L'escrivan persan ignora pas que las contrada boscadas, mas tanben de las estèpas, las vastas planas, las vals e puèg sovent ennevats al nòrd de las grandas cadenas de monts coneisson aqueste mejan de locomocion. La limpada sus una superfícia de nèu mai o mens geladas se realiza coma una canoa sus l'aiga. Lo trach d'una lisa es possible, coma la davalada en penjal regde pel biais de corbas. Los pòbles finneses, coma los Tongozes e kis Ostiacs, passan alara la rapiditat animala.

L'usatge de l'esquí pels desplaçaments ivernals, subretot pel comèrci e la guèrra, sembla venir de luènh. En Norvègia, si los Birquebeiners o los soldats reials semblan ja se desplaça amb esquí, es segur dempuèi lo sègle XIV. Notan pasmens qu'en 1206, le rei Haakon III crenhava la guèrra civila confia son filh recent nascut a dos proscrits birquebeiner per que lo pòrtan en urgéncia al segur. Es l'origina legendària que justificar la creacion en 1932 de la corsa de fons de 54 km entre Rena e Lillehammer.


Olaus Magnus, Historia de Gentibus Septentrionalibus…, 1555.
Illustracion d'esquis de l'armada danesa, abans 1763.

L'istoriograf suedés, Olaus Magnus impressionat per la mobilitat d'una armada d'equiaires, plan segur lo Dalecarlians de Gustav Vasa en rebellion, decriguèt en 1539 los usatges de l'esquí a la caça e a la guèrra[9]. Remembre docte que fòrça reis legendaris del Nòrd utilizavan d'atelatges de rèns e los esquiaires per susprendre los fantassins enemics. Los esquiaires abils, semenats en avantgarda, son d'utils exploraires, mas pòdon tanben s'assamblar en un front massís. Son obratge Historia de gentibus septentrionalibus en 1555 torna al tèma de l'esquí, i inclusissent la mitologia nordica. Traduch en Euròpa occidentala, l'obratge foguèt illustrat per d'abils dessenhaires italians, que, ignorant l'art de l'esquí, representan abusivament los esquís en longs esclòps tròp punchuts. En 1733, lo luòctenent norvegian Jens Henrik Emmausen de Trondheim redigís en Alemanha lo primièr manual a l'usatge de las tropas d'esquí[10].

Esquiaires, 1767.

Amb la divulgacion de talas descripcions e imatgerias, èra evident que los viatjaires de l'edat classic racionalista volguesson fa un viatge septentrional. Le prèire originari de Ravena Francesco Negri passa dos anns en Lapònia dins los ans 1660 e testimònia de son aprendissatge de l'esquí. Descriu los esquís o patins coma de taulas primas de fusta, de fèble largor e d'unes 1,6 a 1,8 mètre de long. A la mitat de l'esqui, una cordèta de fixacion es ancorada a la partida anteriora. Lo long pal de pujada e acabat per un cercle de fusta per s'enfonsar pas dins la nèu. Descriu la caminada limpanta. Per la pujada, una pèl de rèn virada, fixada jos l'esquí permet de frenar la reculada. A la davalada, los pels son orientats dins lo bon sens[Note 3]. Descriu la rapiditat del davalaire qu'es lo caçaire lapon, acocolat, mantenant sos esquis parallèls e  pròches. L'arrèst se pòt far per una virada rapida a drecha o a esquèrra, pels travèrs del penjal. Percorisson de distanças considérables, per un bon esquaire de l'òrdre minim de seissenta quilomètres per jorn.

En 1774, existís de reglaments de corsas militaras en Norvègia. Codificant una activitat fisica qu'agradan los soldats gardians des fortalesas entre Norvègia danesa e Suèci. Dins aquestas contradas montanhosas se concentran fins a detz pés de nèu, e ven necessari d'aver camin batut e desgalhat alara que simplament cauçats d'esquí, de simplas traças sufison per complir un desplaçament rapid. Al tèrme de la restructuracion de las fòrça de defensa dels reialmes suedés e norvegian unificats après 1814, l'abandon de la gestion costosa des fortalesas menan a la creacion de regiments de patinaires.

La Norvègia: primièra nacion d'esquí modèrne[modificar | Modificar lo còdi]

Los ambulancièrs Russes, lo transpòrt dels ferrits per esquí, 1904.
Soldat equipat d'un vestit d'ivèrn e d'esquís pendent la guèrra russofinnesa de 1939-1940.

Los Norvégiens pòdon èsser considerarts coma los inventors de l'esquí modèrne. Los compatriòtas contemporanèus dels exploraires Fridtjof Nansen e Roald Amundsen lausan lo mai nacional, lo rei dels espòrts norvegians. De factors explican aqueste vertadièr vam popular. D'una lo grand nombre d'esquaires que sián eissits dels mitan urbans que païsans induch una multituda de talhièrs. De doas una industria de transformacion de la fusta nasquèt de la demanda dels mercands angleses a Christiania e, confrontats a la crisi, se diversifuca. E a partir de 1886 se dobrís dins la capitala norvegiana la primièra usina de fabricacion d'esquís, amb correguda de brevets tecnologics. De tres, se lo devolopament de las competicions militaras e civilas favoriza l'emulacion entre los òmes e los luòcs de diferentas practicas. Especialistas coneguts d'aquesta especialitat, unes abitants d'aqueste pichon país venon los primièrs instructors internacionals, dins los domènis civils e militar.

La Norvègia  independanta après 1905 exporta l'art de l'esquí que sos explorators avián utilizats per la conquistas dels pòls e sos equipaments.

Marcas istoricas cap als espòrts modèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Una femna amb esquís pels boscs, dessenh realizat abans de 1890.

De la rivalitat del telemark e del christiania, a l'iperespecializacion de l'esquí alpin, en passant per l'esquí acrobatic, fins a l'esquí extrèma e las mutacions de la taula, l'art de davalar los penjals coneguèt fòrça revolucions. Las formas d'esquí nordic tanben coneguèron d'espectacularas avançadas. Las esparpas màger son:

  • d'en primièr los ensags dels aventuroses davancièrs en Euròpa occidentale e en America a la fin del sègle XIX menèron a la vulgarizacion gaireben planetària aquesta practica de léser e esportiva vertadièrament al vam entre 1908 e 1912;
  • enseguida, a partir de 1924, le temps domesticat de las estacions, dels installacions de pujada, de la massificacion del léser esquí e de las grandas competicions en ligam amb las recercas tecnologicas;
  • fin finala lo mond compartimentat dins lo domèni dels equipements, dels materials e d'encastres espacializats d'ara a partir de 1980.
Aficha de la primièra edicion dels Jòcs nordics de 1901.

Marcas cronologicas[modificar | Modificar lo còdi]

Los precursors[modificar | Modificar lo còdi]

Esqui a Rockcliffe Park en 1887.
Equiairas al partir una competicion d'esquí 1890-1900.
Championat d'Austràlia d'esquí a Kiandra, en 1900.
Aficha de la primièra decennia del sègle XX per un site d'esquí en Àustria.
  • 1861: fondacion del primièr club d'esquí en Norvègia: lo Ski Club de Trysil[11]. L'esquí èra fins alara un mejan de traspòrt que l’origina ven de la nuèch dels temps.
  • 1861: fondacion supausada del Kiandra Snow Shoe Club en Austràlia[12].
  • 1867: primièra competicion d'esquí en Norvègia, e primièra mòstra de la tecnica de telemark per un dels concurrents, Sondre Norheim, fustier afogat d'esquís e originari del comtat de Telemark.
  • 1878: a l'escasença de l’exposicion internacionala de París, l'ostalet norvegian presenta sustot d'esquis. Aqueste mejan de locomocion ancestral atrach l’atencion dels visitors que ne compran fòrça. Henri Duhamel n'experimenta un parelh dins los Alps a Chamrousse.
  • 1883: fondacion del primièr club modèrne d'esquí: le Ski Club Christiana (Òslo).
  • 1885: l’ostalièr soís de Sankt Moritz Johannes Badrutt prepausa de parelhs d'esquís a sos òstes.
  • 1886: primièra usina de fabricacion d'esquís en Norvègia à Christiana (Òslo).
  • 1887: l’usatge dels dos pas s’impausa en esquí de fons. fins alara, s'utilizava pas qu'un sol.
  • 1890: publicacion de l’obratge « Amb esquís pel Groenlàndia » del Norvegian Fridtjof Nansen desencadenant un vam per l'esquí en Euròpa.
  • 1893: fabricacion dins la val de Chamonix del primièr parelh d'esquís en França.
  • 1895: primièra competicion d'esquí en Alemanha (Tauenberg). Ganha un esquiaire norvegian.
  • Novembre 1895: creation d'un Ski Club des Alpes[13] a Grenòble pels amics d'Henri Duhamel que lor a distribuiguèt quatorze parelhs d'esquís pendent un viatge en Finlàndia[Note 4].
  • 27 février 1897: pujada del mont Guilhèm (2 575 m) al dessús d'Ambrun, pel luòctenent Widman[14].
  • 1901: primièra edicion dels Jòcs nordics, en Suècia, competicion internacionala d'espòrts d'invèrn.
  • 1903: primièr ensags d'esquís dins los Pirenèus per Henri Sallenave.
  • 1906 : creacion dins los Alps de la primièra escòla civila d'esquí en França per l'alpinista e campiona Marie Marvingt.
  • 1907: primièr concors d'esquí en França, del 9 al 13 de febrièr, à Montgenèvre. Aculhissent tres mila personas, ven ipso facto un eveniment internacional.
  • 1911: L'anglés Arnold Lunn organiza los primièrs concors de velocitat, amb arrèsts, viratges, a vegada de casudas suls penjals de Montana en Soïssa. Aquesta practica prefigura aquesta de l'esquí alpin, qui naís oficialament en 1931.
  • 1922: Premièr eslalòm a Mürren en Soïssa.

Modernizacion dels equipaments e grandas competicions[modificar | Modificar lo còdi]

Aficha promovent l'esquí dins l'Èst dels EUA, entre 1936 e 1939.

Espòrts[modificar | Modificar lo còdi]

Esquí alpenc[modificar | Modificar lo còdi]

Un veteran de l'armada americana fasent d'esquí alpenc handispòrt.

En esquí alpenc, los esquís son fixats als pes mejans de bòtas regdas ligadas a de fixacions de seguretat. Mai sovent, s'utiliza dos pals. L'esquí alpin se practicant sonque davalant, es mai sovent practicat dins d'estacion amb d'installacions de pujada.

En competicion, l'esquí alpenc se compausa de cinc espròvas:

  • l'eslalòm especial;
  • l'eslalòm gigant;
  • lo supergigant;
  • la davalada;
  • lo combinat.

Esquí nordic[modificar | Modificar lo còdi]

Saut d'esqui, abans 1917.
Michal Malak pendent las qualificacions del Torn d'Esqui a Praga.

L'esquí nordic compren las espròvas ont lo talon de la bòta es pas fixat a l'esquí.

  • L'esquí de fons: espròva se realizant sus de terren plans o ondulats, l'esquí de fons es una disciplina d'endurança. Se practica en estil liure (pas del patinaire) o classic (pas alternatiu).
  • Lo salt d'esquís: l'esquiaire sauta dempuèi un trempolin. Es notat a l'encòp sus la longor e sus la qualitat de sa recepcion. La talha dels trempolins pòt variar d'unes mètres  mai de cent.
  • Lo biatlon: disciplina combinant l'esquí de fons e lo tir esportiu.
  • Lo combinat nordic: disciplina combinant lo saut d'esquí e l'esquí de fons.

Esquí freestyle[modificar | Modificar lo còdi]

  • L'esquí de bòças: es una espròva ligant a l'encòp un davalada dins una pista amb boças e unes salt acrobatics.
  • Lo salt acrobatic: los concurrents se lançan sus de trempolins per realizar de rotacions e de virons.
Esquicross.

E de novèlas disciplinas d'esquí coma espòrts extrèmas:

  • l'esquicross: parcors accidentat ont los esquiaires concorent 4 par 4, en diferentas margues eliminatòrias successivas; unes païses classifican l'esquicross coma « esquí alpin » ;
  • lo big air: es un trempolin mai o mens gròs, variant de 20 à 25 mètres, permetent de realizar de figuras en l'aire. Se diferencia del salt acrobatic per la longor dels sats e lo sistèma de notacion mens estricte.
  • lo half-pipe: l'espròva consistís en un encadenament de figuras dins un miègcilindre de parets verticalas;
  • l'slopestyle : succession de bigs air e de rails, cada rider es evaluat per de jutges;
  • lo backcountry: figures d'esquí dons la nèu brenosa e en sautant de bòças;
  • lo freeride: davalada en fòra pista mai sovent sus de penjals regdes, amb de salts de bòças.

Esquí nautic[modificar | Modificar lo còdi]

L'esquiaire practica, mai sovent rèire una nau, dins tres disciplinas: eslalòm, salt e figuras. cf. Esquí nautic

Esquí d'escorreguda[modificar | Modificar lo còdi]

Esquí d'escorreguda

L'esquí d'escorreguda es un espòrt ibrid, que se practica en terren accidentat non amenatjat. Lo material sembla a aqueste utilizat e esquí alpenc mas amb d'especificiats per passar de penjals abans de los davalar: los esquis son mai leugièrs, las fixacions an doas posicions: una per la pujada amb talon liure per far mai aisida la caminada, una autra per la davalada que bloca le talon. S'utiliza de pèls de fòca que se pèga jos los esquis qu'empacha la reculada. Per mantenir los esquís en linha dins la nèu dura s'apond de cotèls (pèças en forma de « T » qui gafa la nèu). E a vegada s'apond de material d'alpinisme: rampons e piolet, baudrièr e còrdas.

Freeride[modificar | Modificar lo còdi]

Esquí freeride
Esquí alpin fòrapista.

Lo freeride o esquí fòra pista es una varianta de l'esquí alpin qui pròche de l'esquí d'escorreguda. S'agís mai sovent de davalar de penjals non marcats, se possible cobèrta d'una bèla sisa fresca de nèu brenosa.

Esquí extrèma[modificar | Modificar lo còdi]

S'agís de practicar d'esquí sus de penjals dich extrèms (superiors a 50°). Los esquís son mai sovent pauc talhat e regdes. Los penjals son sovent pujats a pé per conéisser las condicions de nèu e anticipar los passatges dificils. Aquesta disciplina s'apròcha fòrça de l'alpinisme de per sas tecnicas mas tanben son engatjament e demanda a causa de sa difficultat un fòrça bon nivèl d'esquí freeride.

Telemark[modificar | Modificar lo còdi]

Lo telemark es una tecnica nordica de davalar, originari del comtat de Telemark en Norvègia. Inventat pel fustièr Sondre Norheim dins los ans 1860, consistís a plegar de la camba interiora a la virada. Obligat al benefici de la virada « christiania », lo telemark torna apareisser als EUA dins los ans 1970. Son desvelopament s'accelerèt a la fin dels ans 1990 amb l'apareission dels esquís mai corts, talhas (ara identics als esquis alpins) e de bòta de còca plastica.

Esquí de velocitat[modificar | Modificar lo còdi]

L'esquí de velocitat (quilomètre lançat) es un espòrt que consistís a davalar una pista cachada mai aviadament possible per aténher la velocitat mai granda. Los esquiaires pòdon subir una acceleracion identica a aquesta d’una F1 (0 a 200 km/h en mens de 6 segondas).

Esquíjoëring[modificar | Modificar lo còdi]

Se practica amb un caval o un pòni atelat que tira l'equiaire mercé a un encastre. Los esquís devon pas passar 1,50 m per pas empachar lo caval. Se practica sus nèu damada, en carrièra tancada, sus de pistas o mai rarament en camins.

Fabricacion e material d'esquí[modificar | Modificar lo còdi]

Bòta d'esqui ancianas, Suècia.

Abans d'èsser al centre d'una activitat industriala, a vegada de nauta tecnologia, lo mond d'esquí èra ancorat dins la civilizacion tradicionala nordica: esquí, bòtas, fixacions e ja vestits e lunetas de fendas adaptadas constituissiá un equipament artisanal de realizar e de mantenir a l'ostal. Los precursors borgeses d'Euròpa occidentala los agradavan gaire a adaptar aqueste biais d'èsser, mai que la primièra industrializacion d'esquís a partir de 1880 aviá ja amagat las adaptacions païsanas a vegada tròp vesentas o rudimentàrias, e ja exportat un biais d'èsser modèrne sus la nèu.

Equipament actual[modificar | Modificar lo còdi]

Los esquís preparats mejans de materials polimèrs composits motlats son lo resultat d'una tecnologia sofisticada e adaptada a cada tipe d'activitats esportivas. L'enceratge beneficièt de coneissença melhoras en fisicoquimia moleculara e en tribologia.

L'ensemble de las fixacions, bòtas e vestits beneficia tanben de l'especulara melhoracion dels materials dempuèi seisenta ans. Mai evoluèron amb l'emulacion de la competicion.

Vestits d'esquí[modificar | Modificar lo còdi]

Retrach d'esquiaire, Oslo, 1890.

La vestit per l'esquí evoluèt amb lo temps e segon los imperatius de las diferentas disciplinas. Tanben coneguèt de mòdas segon las decennias dels sègle XIX e XX.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Tòr redusiguèt a l'estat mineral la fola dels gigants, qur pòdon simbolizar las cresenças ancianas dels pòbles non indoeuropèus.
  2. Los nivèls d'escavacion pòdon èsser determinats per analisi e escandalhatge palinologics, mas tanben per la dendrocronologia...
  3. Aquesta tecnica biaisuda per recular pas es plan espandida. Dins las contradas pròches de la mar, s'utiliza de pèl dels mamifèrs marins, per exemple lo buou marin en Finnmark] norvégien.
  4. Aqueste vam per l'esquí es estimulat dempuèi d'annadas per l'exploracion groenlandesa de Nansen.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  {{{títol}}}. ISBN 273847649X. 
  2.  {{{títol}}}. ISBN 225808220X. 
  3.  {{{títol}}}. 
  4. (en) Zhaojian, Shan et Wang Bo (Eds.), The Original Place of Skiing—Altay Prefecture of Xinjiang, People’s Sports Publishing House and Xinjiang People’s Publishing House, 2011
  5. Ski Joering à Chamonix Mont-Blanc
  6. Modèl:Obrtatge
  7. Modèl:Obrtatge
  8. Saxo Grammaticus. «IX.24». A: {{{títol}}}. Traduccion: Jean-Pierre Troadec. Gallimard (L'aube des peuples). ISBN 978-2-07-072903-6. 
  9. Charta magna et descriptio…, Modèl:Op. cit.
  10. Modèl:Obrtage
  11. « Le ski : de l’origine aux pratiques nordiques et alpines » sur le site officiel du CIO olympic.org
  12. (en) World's First Ski Club
  13. Selon Claude Muller et Gaston Magi dans l'Isère 1900-1920 mémoire d'hier, page 134.
  14. Commandant Chaix, Le 15-9 berceau du ski français

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Dossièr sus l'esquí preparat per Jean-Pierre Jaubert amb los collègas del quartièr de La Bocca a Canas et de Hosletoppen (Norvègia), in Magazine documentaire BT 1055 Le ski, février 1994, publication de l'école moderne française, 48 pages (p. 2-33).

Sur l'époque moderne :

  • Capitaine Rivas, Petit manuel du skieur, Imprimerie P. Voltaire, Briançon, édition d'octobre 1906, 33 pages.
  • Le ski utilitaire, Touring Club de France, 1910.
  • Capitaine Bernard, Manuel du skieur, 1910.
  • Wilhelm Paulcke, Manuel de ski, seconde édition française (traduction de la troisième édition allemande par F. Achard), Berger-Levrault, Nancy, 1910.
  • Mémoires de Henri Duhamel.
  • Commandant Chaix, Le 15-9 berceau du ski français in Bulletin de la société d'études des Hautes-Alpes, no , 1965, sur Gallica avec illustrations sous le titre Nouveaux voyages vers le septentrion.
  • Arnold Lunn, Les montagnes de ma jeunesse, Collection Montagne, Paris-Neufchâtel, 1943, 219 pages (traduit de l'anglais par Claire Éliane Engel).
  • M. Hoeck, E.C. Richardson, Histoire du ski, traduction française vers 1978.
  • Roger Merle, Histoire du ski dans le Briançonnais, édition Ophrys, Alpes et Midi, 1989.
  • J.B. Allen, Le Ski en France 1840-1940, Saint-Cyr-sur-Loire, 2003
  • Anton Fendrich, René Auscher, Les sports de la neige, 1912, incluant les premières cartographies des centres de sports d'hiver.
  • "Les Sports d'hiver en France", Notes et études documentaires, n°3701-3702, 24 juin 1970.
  • Yves Ballu, L'épopée du ski, édition Arthaud, Paris, 1981.
  • Yves Ballu, L'hiver de glisse et de glace, Découvertes Gallimard, Paris, 1991.
  • James Coutet, Ski, technique, compétition, montagne, J. Landru, Chamonix, 136+95 pages.
  • Jean-Jacques Bompard, Encyclopédie du ski, Paris, 2005
  • Jean Franco, Le ski, n°1232 de la collection Que sais-je ?, PUF, Paris, 1967, 128 pages.
  • Édouard Frendo, Le ski par la technique française, Chamonix-Landru, 1946, 381 pages.
  • Jacques Gautrat, Dictionnaire du ski, Microcosme, édition du Seuil, 1969, 356 pages.
  • François Gazier, Les sports de montagne, n°325 de la collection Que sais-je ?, PUF, Paris, 1949, 128 pages.
  • Dr Frederik Hallberg, Le ski par la technique moderne, 3° édition, B. Arthaud, Grenoble, 1932, 428 pages.
  • Jean Laurent-Lefebure, Le ski facile, collection Tous les sports, Paris, 1946.
  • René Moyset, Initiation au ski, collection sportive, édition Borneman, 1959, Paris, 64 pages.
  • H. Mückenbrünn, Frederik Hallberg (illustrations), A. Latarget (préface et chapitre sur la physiologie du ski), Le ski, B. Arthaud, Grenoble, 1931, 473 pages.
  • Claude Mullet et Gaston Magi, L'Isère 1900-1920 mémoire d'hier, éditions De Borée, Clermont-Ferrand, 2000, 179 pages.
  • Marc Ismaël, Le ski de fond, n° 1525 de la collection Que sais-je ?, PUF, Paris, 1973, 128 pages.
  • Marcel Peres, Le ski alpin, n° 1232 de la collection Que sais-je ?, PUF, Paris, 1986, 128 pages.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]