Esquí alpin

L'esqui alpin (o esqui de davalada) es una modalitat d'esqui, que consistís a limpar sus de penjals cobèrts de nèu amb d'esquis longs e largs ligat a cada pè, que lo centre de l'esqui tomba plen jol genolh.

L'esqui alpin es una evolucion de l'esqui de fons acompanhat de las infrastructuras de pujada que se bastisson dins las estacions de montanha per menar los esquiaires fins a la cima de las pistas, permetent de gausir mai d'un còps de la davalada de las pistas senon que seriá tròp cansat de pujar. L'espòrt venguèt popular ont la combinason de nèu, pistas d'esqui e infrastructura toristica se pòt realizar, es a dire, dins de partidas d'Euròpa, Nordamerica e Japon. L'espòrt se populariza tanben dins de païses en via de desvolopament coma pòdon per exemple Chile, Argentina o tanben la China e de païses asiatics.

La principala dificultat tecnica que devon afrontar los esquiaires es simplament de contrarotlar la direccion e velocitat de sa davalada. Normalament, los principiants emplegan la tecnica del sarranèu, per virar e parar, sarrant un o los dos esquís cap a l'interior mas los esquiaires mai avançats utilizan de metòdes mai dificils mas tanben mai elegants e rapids. A mesura que los esquiaires prenon fisança, se ronçan dins de pistas mai longas, amb de penjals mai regdes e agibassidas amb de velocitats mai nautas.

Esquis alpins

Son d'esquis longs e d'estrechs que los esquiaires los ligan als pès per practicar l'esqui. Aqueste a lo patin mai estrech que l'espatula e lo talon, de caires amolats e la sòla lisa s'acabant en punta per una melhora velocitat.

Disciplinas

Davalada

Es la disciplina mai longa e que la velocitat es mai nauta, requerís fòrça abiletat e resisténcia a causa de las doas caracteristicas exigidas. Las pòrtas son separadas per una distància minima de 48 mètres, se fa solament una davalada e lo ganhant es aqueste que pren mens de temps per davalar. Los esquiaires pòdon arribar a aténher de velocitats de fins a 150 km/h

La competicion: La competicion compta tres jorns. Lo primièr, los participants examinan la pista e lo traçat per conéisser las caracteristicas generalas. Lo segond jorn, los competitors an drech a far una davalada d'entrainament sul mèsme traçat qu'aqueste de la competicion. Lo tresen jorn, se fa la quiata competicion. Los tempses son abitualament entre 1:30 e 2:30.

La pista: La pista de davalada deu èsser omologada per la FIS (Federacion Internacionala d'Esqui) e deu èsser entièrament barrada per empedir la dintrada a tota persona estragièra a la competicion e per garantir l'integritat dels participants en cas casuda. Dempuèi 2003 la FIS obliga los organizators a "pintar" de linhas blavas per guidar los esquiaires e perque pòscan veire lo relèu de la pista dins zònas d'ombra. La nèu flaca pòt èsser perilhosa a causa dels possibles comols de nèu que se pòt realizar, alara los organizators utilizan de produchs quimics o asagan (literalament) la pista per l'endursir. Las pòrtas utilizadas son totas de la mèsma color (normalament rojas e a vegadas blavas) e las bandièras son d'una talha mai granda que per las autras disciplinas per facilitar la vision dels competitors.

Equipament: L'usatge del casco es obligatòri. Los esquis utilizats devon mesurar al minim de 215 cm pels òmes e 210 cm per las femnas (fins 225 cm) e amb un radi de torn pas inferior a 45m. Aqueles longs esquis se caracterizan tanben per aver l'espatula mens levada per èsser mai aerodinamics. Lo non respècte de l'una d'aquesta règla supausa la desqualificacion del competitor. De mai los pals utilizats son corbs que s'adapten melhor al còrs quand se realiza en posicion de l"uòu" (Schuss).

La davalada dins lo circuit de la copa del mond: Las davaladas son las espròvas mai seguidas del circuit de la copa del mond. Las mai prestigiosas son la davalada de Kitzbuehel (AUT), mai conegut coma la "Hahnenkamm", la davalada de Wengen (SUI) amb un traçat de 4,4 km fòrça exigent e aquesta de Bormio (ITA).

Supèr G

Foguèt introdusit dins lo circuit de copa del mond en 1982. Lo Supèr G (Supèr Gigant) mescla velocitat e precision, combinant la velocitat de la Davalada, e mai es mai corta, e lo traçat d'un Eslalòm Gigant. Aital coma dins la Davalada, se fa unicament una davalada e lo ganhant es aqueste que pren mens de temps.

Equipament: Per aumentar la seguretat dels participants la FIS establiguèt per la sason 2003-2004 que los esquis mesuren almens 205 cm pels òmes e 200 cm per las femnas. Lo radi de torn minim pels esquis de Supèr Gigant es de 33 m.

Eslalòm Gigant

En redusent las distàncias entre pòrtas a una distància minima de 5 mètres e amb mens de pòrtas que l'eslalòm -s'exigís un minim de 30 pòrtas- lo traçat requerís de torns mai barrats que las espròvas de velocitat. Se realizan doas davaladas per recorreguts amb diferents traçats pendent lo mèsme jorn. Lo ganhant es aquel que addicionant los dos tempses ne fa lo mendre.

Equipament: L'invencion dels esquis "carving" redusiguèt fòrça las mesuras dels esquis de Gigant. Per aumentar la seguretat, per la sason 2003-2004 la FIS aumentèt lo radi de torn fins als 21 mètres e establiguèt que la mesura minima dels esquis deu èsser de 185 cm pels òmes e 180 cm per las femnas. Mas, per la sason 2007-2008 s'aumentèt lo radi de torn fins als 27 mètres pels òmes e 23 per las femnas.

L'eslalòm gigant a la copa del mond: L'eslalom gigant mai prestigiós de la copa del mond masculin es aqueste que se realiza a l'estacion italiana d'Alta Badia.

Eslalòm

En aquela categoria lo recorregut es mai cort que totas las autras, mas lo nombre de pòrtas es mai grand (entre 55 e 75) e la distància entre elas es entre 75 cm e 15 mètres, aquelas pòrtas son un simple pal, que son dos pals coma en las autras modalitats. Aquestaa disciplina a demanda una abiletat mai granda, que los torns son mai barrats e complicats que dins las autras, alara la velocitat es fòrça mai granda, que quand los torns son mai dobèrts. Lo biais de designar lo ganhant es identic a aquel de Grand eslalòm, doas menas amb diferents traçats e ganha aquel qu'addiciona lo temps mendre.

Equipament: Las corbas dins eslalòm son fòrça pichonas, alara los esquiaires, per far mens de recorregut e anar mai rapidament, tòcan los pals que forman las pòrtas. Per se protegir de las pòrtas los esquiaires pòrtan de proteccions sus las cavilhas, suls los pals e lo casco. Dins los ans 1980 e 1990 los esquiaires utilizavan d'esquís longs entre 203 cm e 207 cm. L'aparicion dels esquis "carving" revolucionèt las talhas d'aqueles aital coma l'estil utilizat pels esquiaires que podián melhorar sos tempses fins a tres segondas per davalada. Dempuèi 2002, las mesuras reglamentàrias actualas son 165 cm pels òmes e 155 cm per las femnas.

L'eslalòm a la copa del mond: L'espròva d'eslalòm mai prestigiosa en lo circuit de la copa del mond masculin se realiza a Schladming (AUT) e es una espròva nocturna. Los autres eslalòms prestigioses son los de Wengen (SUI), Kitzbuehel (AUT) e Kranjska Gora (SLO).

Combinat

Es una espròva que compta doas partidas, una de Davalada e una autra d'eslalòm. Se realizan coma se foguèsson independentas mas amb doas menas lo mèsme jorn. Lo ganhant de l'espròva es aquel que la soma dels dos melhors tempses siá mendre. A causa de l'especializacion dels esquiaires i a paucs competitors que pòscan esperar ganhar aquesta disciplina, que s'inscriu dins un domèni de la velocitat e tanben dins una exigéncia de las mai tecnicas.

Supèr Combinada

Es una espròva fòrça recent dins lo calendièr de la copa del mond. S'agís d'una pròva que combina una davalada (mai corta d'abitualament) e una sola mena d'Eslalòm. Las doas menas (davaladas) se realizan lo mèsme jorn e lo ganhant es lo competitor qu'obten una soma de temps mendre.

Parallel

Aquela modalitat se realiza a la fin d'una copa, mas es pas una especialitat fòrça practicada. Consistís en doas davaladas simultanèas sus un traçat mai cort qu'un Eslalòm. La distància entre pòrtas es a mièg camin entre un Eslalòm Gigant e un Eslalòm. Es una modalitat fòrça visula perque s'aprècia la lucha de dos concurrents per passar la linha, se realizan doas davaladas e lo ganhant es aquel que pren mens de temps.

Competicions

Copa del Mond d'esqui alpin
Campionat del Mond d'esqui alpin
Esqui alpin als Jòcs Olimpics