Vejatz lo contengut

Òslo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Òslo
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra
Armas
Geografia politica

País Bandièra: NorvègiaNorvègia
region Østlandet
Geografia umana
Populacion
(2016)
658,390 ab.
Autras informacions
oslo.kommune.no

Òslo (en occitan: [ˈɔslu] , mai rarament [ˈɔzlu]; en norvegian: Oslo, AFI[ˈʊ̂ʂlʊ]  [ˈʊ̂slʊ, ˈʊ̀ʂlʊ]), tradicionalament Cristiània, es la capitala de Norvègia. Es situada dins lo sud-èst del país e deten los estatus de comuna e comtat simultanèament. Òslo es una de las ciutats pilòtas del Conselh d'Euròpa, aital coma lo sèti del comtat de Viken, ja que la ciutat se troba fòra d'aquela circonscripcion. Es la tresena metropòli escandinava mai poplada, sonque superada per Copenaga e Estocòlme, que s'estend dins la region d'Østlandet.

Durant l'Epòca vikinga, Òslo foguèt fondada en 1040 jol nom d'Ánslo. Harald Hardrada la causiguèt coma kaupstad, es a dire un centre de comèrci. Mai tard, foguèt elevada en evescat en 1070. Òslo venguèt finalament capitala del reialme de Norvègia sota lo règne d'Haakon V, a l'entorn de 1300. Après la destruccion de la ciutat per un incendi en 1624, foguèt reconstruida pel rei Cristian IV de l'autre costat de la baia, prèp de la fortalesa d'Akershus, del qual ten lo nom de Christiania,[1] mai tard Kristiana (ortografia alternativa de 1877 a 1924).

Òslo ocupa lo territòri que se situa al limit septentrional del fiòrd omonim.[2] Dins totas las autras direccions, la vila es enrodada de puèges verdoses. A l'entorn se comptan una quarantena d'illas, la mai importanta essent Malmøya (0,56 km²), e pas mens de 343 lacs. Aquestes darrièrs constituisson una font importanta d'aiga potabla per tot l'oèst de la ciutat. Lo punt culminant es lo Kirkeberget, a una altitud de 629 mètres. E mai que la superfícia cobèrta per la vial siá remarcabla respècte a las autras metròpolis europèas, la populacion d'Òslo demòra feble: lo territòri municipal compren nombroses parcs e espacis obèrts, que li balhan un aspècte ventilat e verd.

  1. Sara Potau Escur, César Barba (2011). Noruega. Oslo y alrededores (en catalan). Barcelona: Eco. ISBN 8415479824. 
  2. Roman Adrian Cybriwsky (2013). Capital Cities Around the World. An Encyclopedia of Geography, History, and Culture. Bloomsbury Publishing, p. non paginat. ISBN 9798216057802. 
Òslo, Norvègia.