Òslo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Òslo

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Oslo newer montage 2013.png
Flag of Oslo.svg
Oslo komm.svg
Geografia politica

País Bandièra: NorvègiaNorvègia
region Østlandet
Geografia umana
Populacion
(2016)
658 390 ab.
Autras informacions
www.oslo.kommune.no


Òslo (en norvegian Oslo) (de 1624 a 1924 Cristiània, en norvegian Christiania puèi de 1877 enlà Kristiania) es la capitala e vila mai poblada de Norvègia. La vila forma un comtat (flyke) independent omonim, que amb 658.390 abitants en 2016(12% de la populacion totala del país), es lo mai grand de Norvègia. La ciutat forma la tresena mai granda aira metropolitana d'Escandinàvia, sonque superada per Copenaga e Estocòlme, que s'estend dins la region d'Østlandet.

Situada al sud-oèst del país, se tròba a l'extrèm oèst del fiord d'Oslo, que dintra un centenat de quilòmetres a travèrs dels milhors districtes agricòlas e forestièrs del sud-oèst de Norvègia, ont forma una via maritima de grand transit. Es lo centre economic, administratiu e cultural de Norvègia. Oslo es una de las vilas pilòta del Conselh d'Euròpa e del programa de las vilas interculturalas de la Comission Europèa. Oslo foguèt fondada en l'an 1040 pel rei Harald III, establida en 1048 coma principal centre de comèrci del país. Mai tard la vila foguèt elevada en avescat en 1070 e finalament capitala del país durant lo règne d'Haakon V, a l'entorn de 1300. Après estre destruïda per un incendi en 1624, la vila foguèt reconstruïda de l'autre costat de la badia, prèp de la fortalesa d'Akershus, pel rei Cristian IV, que li donèt lo nom de Kristiania.

Geografia[modificar | modificar la font]

Òslo ocupa lo territòri que se situa al limit septentrional del fjòrd omonim. Dins totas las autras direccions, la vila es enrodada de pueges verdoses. A l'entorn se comptan una quarantena d'illas, la mai importanta essent Malmøya (0,56 km²), e pas mens de 343 lacs. Aquestes darrièrs constituisson una font importanta d'aiga potabla per tot l'oèst de la vila.

Lo punt mai enauçat es lo puèg de Kirkeberget, de 629 metres. E mai que la superfícia cobèrta per la vial siá remarcabla respècte a las autras metròpolis europèas, la populacion osloïta demòra feble: lo territòri municipal compren nombroses parcs e espacis dobèrts, que li balhan un aspècte airejat e verd.

Emai que la majortita dels bòsques e lacs que'enrodan Òslo sián privats, existís un larg consens popular per sa conservacion, al risc de prejudiciar al desvolopament de la ciutat. Nombroses barris d'Òslo patisson, pasmens, de congestion, causa qu'es compensada peruna qualitat de vida unica ofèrta als ciutadans: l'accés quasi immediat a la natura salvatge.

Òslo, Norvègia.