Bournonita
La bournonita es un minerau gris ò negre. D'una duretat de 2,5 a 3 e d'una densitat compresa entre 5,8 e 5,86, es compausada de sulfoantimoniur de plomb e de coire (PbCuSbS3) que forma de cristaus prismatics, trapòts, estriats e de còps maclats en forma de crotz. Pasmens, lei cristaus son rars e lo minerau se presenta generalament sota la forma d'agregats granulars. Son esclat es metallic. La bournonita es solubla dins l'acid nitric en laissant dins la solucion de residüs de sofre, d'antimòni e de plomb. Es pas fluorescenta e sa temperatura de fusion es bassa.
Geologicament, se forma dins lei venas idrotermalas de temperatura mejana. Es sovent associada amb la galena, la tetraedrita, la calcopirita, la pirita, la blenda e lo qüars. Lei jaciments pus coneguts se tròban en Alemanha, en Bolívia, en Mexic e ais Estats Units. En Occitània, de jaciments son estats identificats a Sent Laurenç del Minièr[1], a Lieusola[2] e a Briude. La bournonita es utilizada coma minerau segondari per la produccion d'antimòni, de plomb e de coire.